LA SISENA DE MAHLER.
La mort de l’heroi
No us parlaré de la música, ja que no en soc entesa, si d’algunes particularitats
Orquestració al complet, a més del quintet de cordes, quatre flautes i flautí, quatre oboès i corn anglès, quatre clarinets i clarinet baix, quatre fagots i contrafagot, vuit trompes, sis trompetes, tres trombons trombó baix i tuba. La percussió al complet, a destacar que Mahler introdueix per primera vegada dos instruments en una simfonia: la celesta i el xilofon (fotografies que adjunto). Ah! i dos arpes…a més hem sentit els esquelloteigs de les vaques que simbolitzen la soledat de l’ home en la natura; el martell, el destí; el xilofon, la rialla del diable, i les campanes, una creença religiosa.
Aquest 2011 és l’any en què es commemora el centenari de la seva mort. El gran compositor Alban Berg va definir com “l’única sisena malgrat la Pastoral”, en clara referència a la cèlebre simfonia de Beethoven.
Composta entre el 1903 i 1904, descriu una confrontació amb la mort,a la vegada personal i universal, qualificada com una representació sinistra de la lluita que l’home presenta a la mort.
En el Finale tres potents cops de martell, són una premonició dels incidents tràgics que s’esdevindrien per a ell i la seva muller Alma Schindler.
· L La mort de la seva filla de quatre anys.
· L La seva dimissió forçada de l’opera de Viena.
· E El diagnòstic d’una malaltia cardíaca incurable.
Mahler traçà un apunt biogràfic. Malgrat els episodis d’esperança en un final feliç, l’obra acaba amb la mort de “l’heroi” d’una manera impressionant, “com una paletada de terra damunt una tomba encara fresca”. És una simfonia tràgica. L’heroi ha mort, i amb ell hi ha tota una concepció del món i de la música que també fineix.
Alma va acompanyar-lo en tota la trajectòria de la partitura; en les seves memòries parla abastament de la sisena.
Ha dirigit l’Orquestra Simfònica i Nacional de Catalunya el Mestre Pablo Gonzàlez, nascut a Oviedo i director titular a partir de la temporada 2010-2011.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTotes les dades d'aquesta obra semblen una premonició de la seva vida. És el que tenen els veritables artistes. Diuen més del que saben encara que sàpiguesn més del que diuen.
ResponEliminaMolt, molt interessant!
ResponElimina