dilluns, 31 de gener de 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA

Murals "dels nens", "els gegants"- i "la bandera"- P. Picasso- Col·legi d'Arquitectes de Catalunya





SEGUIM AMB ELS ESGRAFIATS


Després dels magnífics esgrafiats del segle XVIII i part del XIX, la decadència de l'artesanat va fer cada cop més car i difícil trobar qui sapigués fer aquesta tècnica. Per això van proliferar els esgrafiats que técnicament ho eren pero que es feien amb plantilles, repetititus, lluny de la creació i la llibertat dels primers. Tot plegat, de mica en mica es va anar convertint en quelcom rígid i sense ànima, molt utilitzat perquè tot i així donava uns resultats acceptables. I... per a demostrar que l'art no és qüestió de tècnica sinó d'ànima, Picasso va fer uns dibuixos per al recent Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, l'any 1958. Es tracta d'un dibuixos molt esquemàtics, esgrafiats amb un raig de sorra a pressió sobre formigó (els va realitzar l'artista noruec C. Nesjar). La seva gràcia rau precisament en aquesta simplicitat que no destorba sinó que posa de relleu la força creadora; capten el moviment i són un fidel reflex de l'art de Picasso i una mostra més del seu amor per Barcelona. Quan es van inaugurar, ho recordo perfectament, van ser un escàndol social. Allò del meu nen ho fa millor etc. Que difícil és fer simple allò que per naturalesa és complicat, despullar de tot artifici perquè en quedi l'essència. Apliqueu l'esquema literari, el que tan bé coneixem, a altres branques de l'art. Segur que us donarà una nova dimensió de comprensió i estima.