dilluns, 17 de gener de 2011

Tresca i verdesca



Lligams


Un altre cop la llum. Aquella llum que a la nit llueix amb força tot i ser tènue.

Del llit estant, com que els sabia, veia al seu davant, a punt de sortir del gravat de Miró, els cavallets que galopen entre les estrelles de mar intentant atrapar la lluna que compta la una, les dues, les tres, les hores que són al jardí de la nit.
La qüestió és que un petit arquer ja tibava la corda per dirigir la fletxa directament a la finestra. Una sageta que du lligat un fil invisible.

Ha inventat aquest sistema per arribar, ni que sigui d’una forma subtil, als llocs on voldria ser-hi en persona. La gràcia està en aconseguir que qui rep el fil sàpiga agafar-lo i ràpidament lligar-se’l al canell esquerre. Ha de ser aquest costat i no l’altra perquè és el del cor i això és un lligam d’amor.
Perquè el cor? direu. Això és un altra tema i no és la nit el moment de discutir-ho.
De mica en mica aquests fils que surten de la seva finestra omplen el pati en totes direccions perdent-se en la llunyania. Quan no pot dormir, en tiba algun. Si hi nota resistència sap que està ben subjecte a l’altre extrem. Llavors el seu pensament estableix connexió.
Què transmet? Quins pensaments, quines paraules, quins desigs, solquen la nit duts per aquell lligam? Això també forma part de les seves lleialtats i mai no us ho acabarà d’explicar amb tota claredat.