dijous, 27 de gener del 2011

Trescant i verdejant per la ciutat





Ha estat un dia ben aprofitat.






Xino-xano, enterraments romans, botigues, gent... fins a Artur Ramon a veure l’exposició de J.Skira (us sonen els llibes de l’editoria que ens va introduir al món de l’art?). Totes les pintures són llibres, cosa que és un bon punt de sortida. Sortejant tipus bigarrats, dels més diversos pelatges, passo per Barcino, evocació brossiana al Pla de la Catedral i d’allí a veure la polleria Pavia, una pintura mitgera davant mateix del mercat de S. Caterina. En el meu recorregut laberíntic passejo pel barri descobrint racons guanyats a la degradació i alguns elevats als altars del “guayisme” postmodern. Una altra mitgera amb un record de Salvat Papasseit passat per unes obre,s em saluda de la Rambla del Born estant.
Exposició-neta sobre l’Anarquisme al M.H.C. al Palau de Mar.
Erràtica passejada per la Barceloneta fins a la platja on, uns tipus fan escultures de sorra per guanyar-se una propina. M’encanta.
El meu cansament em desdibuixa les coordenades? Potser és hora d’anar a dinar a La Puda on m’espera una sopa de rap divina i uns calamarsets mitològics (ni Neptú no els menja millors). Una estona de repòs mirant el mar, més passejada fins el Maremagnum, travessia del Mare Nostrum i, pràcticament exhausta encara entro a Art Santa Mònica a veure l’exposicio-neta-curiosa sobre la filla del Charly Rivel.
No sé si muntar una agència de tresques per la ciutat però em sembla que els clients, a mig camí, farien figa. Jo estic encantada i plena fins els sobreixidor d’impressions diverses.
Ara sí que ja estic bé. Mig sorda però bé.

2 comentaris:

  1. Creo sinceramente que necesita un comentario, porque has inaugurado una nueva serie que demuestra que si se quiere se puede encontar en la propia ciudad en nuestro propio entorno la inspiración, el arte, la satisfacción que llena el espíritu. Sigue por ahí y con la cámara a cuestas. Eso es lo que yo he hecho durante muchos años, con la idea de recoger diversos temas que me interesaban y que en Barcelona, por suerte, los tenemos a punta pala. Rafel.

    ResponElimina
  2. Molt interessant tot el que expliques. I les fotos també. No sabia que eres tan bona fotògrafa. Quan em jubili m'agradará acompanyar-te,si les meves cames ho permeten. No m'estranya que acabis extenuada!

    ResponElimina