divendres, 21 de gener de 2011

Tresca i verdesca




Passejant per la ciutat
s'hi veuen coses curioses. Estem lluny d'aquella trista i grisa ciutat de la nostra infància. I estem lluny també d'aquell esperit de singularitat civilitzada que hi havia llavors. Ens sabiem i erem, diferents. Ara sóm diferents però tan iguals que la diferència ni es nota. A vegades, passejant per la ciutat a una hora en que sembla que tornem a ser on erem, veig coses que m'agraden i que em fan oblidar i recordar. Perquè serà que tot té jun contrapunt? Qualsevol cosa pot fer-te reflexionar perquè és alhora bona i dolenta, engrescadora i passota, blanca i negra, et fa pensar i alhora et distreu...

Punts de reflexió trobats: L'escultura de Chillida Topos V a la Plaça del Rei. Un homenatge a Barcelona en que dues B fan el joc visual completant l'apertura si la mires per una de les bandes i el tancament en bloc vista de l'altra. En definitiva com la vida mateixa. La brutícia del voltant també forma part gairebé perenne, de l'obra. ( Allò de la"civilitat" que dèiem).

L'obra de Clavé al Parc de la Ciutadella (quina meravella passejar-hi segons quan), monument commemoratiu de l'Exposició de 1888. Una enorme roda, com la d'una sínia i una gran pantalla on s'explica la substitució de l'home per la màquina en el moment de la Revolució Industrial.
Dos moments de la història, dos punts d'inflexió.

Anem per la ciutat amb els ulls ben oberts i trobarem moltes coses, no necessàriament obres d'art pero sí reflex del nostre temps. Que serà nostre en tant que ens l'acostem i ens hi submergim. Al lloro!

2 comentaris:

Rafel ha dit...

Creo que acabas de comenzar una serie muy interesante.

Maria Teresa ha dit...

Amb tu he après que l'obra de Chillida era un homenatge a Barcelona, l'he vist infinitat de vegades i no ho sabia, hi anirè per veure el que expliques,(la gent despectivament li diuen l'orinari) quina pena d'ignorància