AGREGACIÓ mot contrari a desaparició.
Una petita aportació dels Reis, avui, al seu pas pel nostre bolc.
Fa tres anys per aquestes dates era a Mèxic, visitant el Museu de FRIDA KAHLO. Els seus quadres em van impressionar per la riquesa d’imatges, color i dolor en la majoria, on explicitava la seva vida mancada de salut. Encara que l’han volgut emmarcar en el surrealisme, ella mai es va sentir dins d’aquesta tendència. En el seu país la veneren com la gran pintora mexicana del segle XX. Frida al contrari dels personatges que han aparegut i desaparegut en les teles dels museus, aquests dies, no desapareix, sinó que és pinta a si mateixa rodejada d’objectes quin més estrany, en aquest cas, el titulat “Autoretrat amb mones”, ...embolica que fa fort… una mona al davant, dos al seu darrera i una quarta a dalt de tot del quadre, a més d’una flor del paradís oberta en tot el seu esplendor . La seva pintura mostra una sensibilitat viscuda des d’un món psicològic. Pintura a vegades ingènua i altres metafòrica.
Aquí us deixo aquesta juguesca de ses Majestats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada