Última estació abans de la Tresca i verdesca (espero)

Últimes "coletades"

M'aixeco trobant-me força millor d'estat general però amb una oïda completament tapada. Una de les primeres trucades del dia és d'una amiga que troba que encara estic fatal. Gracies per intersessar-te per mi però em pregunto si no serà una d'aquelles persones que son forats negres, que ens xuclen les energies i tot ho veuen fatal, però fatal. Al cap d'una estona, la meva neboda que està encara en la primera fase del trancasso i això de poder dir de bona tinta que no s'amoïni que en una setmaneta estarà molt millor, consola una barbaritat.
Vaig fent però amb aquella desagradable sensació de no sentir-me les passes que es confirma quan s'aixeca la Meri i no entenc res del que em diu a més d'un metre de distància. M'espanto i demano hora al CAP. Al llarg del dia m'hi he acostumat i ja penso que molt serà si el Dr. no em dona alguna cosa que em vagi bé.
Assumpte resolt, gotes i pastilles a punt i ara, una altra amiga que quina barbaritat, cor-ti-so-na!! ja m'ha tornat a ensorrar però com que ho tinc tot a punt i ja és hora d'anar-me'n al llit, me les prenc esperant despertar-me demà com si saporli popette, la pompe de la biciclete. Nada por aquí, nada por allà.
Si això fos un escrit de ficció diria que encara que curada, la protagonista del meu conte, faria veure que no hi sentia gens durant uns dies. Així s'estalviaria els comentaris “de les amigues” i practicaria la virtut del silenci, tan creatiu.

Espero que sigui l'últim parte mèdico. N'estic farta!! Tinc ganes de tenir el cap a lloc i poder escriure de debò i anar al cinema, sortir i entrar i fer vida normal.
Per cert: l'exposició de Giral Miracle pare a Montserrat em tempta. Algú s'hi apunta, la setmana que ve?
Correu, correu els que encara no heu vist Picasso-Degàs.