diumenge, 30 de gener de 2011

Tresca i verdesca







Els fatxes no matinen





Crònica testimonial d'na defenestració d'aquell temps que no vull recordar.
A les vuit del matí, ben fosc encara, només els Manolos volten l'espai de l'acció. Al llarg d'una hora es dediquen a les feines d'aproximació i aclarida de la base que està més forta del que creien (això ja es veia a venir). No hi ha cap pressumpte fatxa a la vista. Bé, tampoc gaires del camp contrari.
Cap a les nou comença a caure una plugera insidiosa. Els Manolos van fent al seu ritme.
A dos quarts de deu apareix un fotògraf professional i tres més "de carrer" que també contemplen l'operació. Arriba una noia que departeix amb els Manolos i s'enfila a l'estàtuas; deu ser l'arquitecta municipal. Tot es paralitza.
Sgueix la cosa lentíssima i la pluja fredíssima. No em sento els peus .
L'estàtua queda lligada i ben lligada per al seu "alzamiento" particular. Finalment, quan totes les eines s'han guardat, i les falques i els trepants i els parpals i les barrines ja són al camió, arriba aquell moment en que pot acabar-se tot en un moment o... sembla com si es disposessin a esmorçar.
Havent vist l'estàtua despedestalada i lligada i ben lligada fent un pols amb la grua me'n vaig a casa per no agafar una pneumònia. Em sembla que guanyarà la grua. No sé a quina hora però guanyarà. Els fatxes ni s'han deixat veure. Seràn a la Plaça de S. Jaume? La gràcia era que organitzesin merder aquí, a la descoberta, en el camp obert d'un cinc d'oros en que per un moments m'he sentit un dels quatre que voltavem el central.


Naturalment tinc una seqüència de més fotos però crec que n'hi ha prou amb una mostra.

2 comentaris:

marisa ha dit...

Aquesta és la meva cronista "d'eventos" preferida.

Maria Teresa ha dit...

Veig que no has tingut mandra i has estat al peu del canò. Ets envejable i una bona cronista. Visca la teva col·laboració al bloc.