dissabte, 29 de gener de 2011

Tresca i verdesca



Sovint em trobo amb aconteixements que, en certa manera, els he pensant no fa gaire. És un fenòmen universal que tots hem experimentat i que segurament deu tenir nom i tot. Ahir us parlava del piano de la Rebecca Horn, oi? donc avui trobo una notícia fantàstica al diari que puc lligar amb això. El dia 1 de gener va aparèixer a Miami, en un banc de sorra de la platja, UN PIANO DE CUA. Ara l'ha "rescatat" un músic com a regal pel seu fill de deu anys que insistia que aquest piano demanava una llar. Sé com va anar la història vertadera però deixem-ho aquí com a exemple que la realitat, un cop més ha superat amb escreix, la imaginació.

Però el millor és que tinc uns amics que un cop, estant a Cadaqués, se'ls va ocórrer que els agradaria sentir a un d'ells, molt bon músic, tocar el piano al costat del mar. Dit i fet. Van tenir els sants .... d'anar a Barcelona a buscar el piano de cua i fer un concert (memoràble, és clar) a la llum de la lluna. Era també la Nit de Cap d'any que es veu que provoca bogeria transitòria als melòmans.

1 comentari:

marisa ha dit...

Per tal que no et trobis predicant al desert....jo llegeixo i en gaudeixo dels teus comentaris històrico-artístic-literaris.