Sovint em trobo amb aconteixements que, en certa manera, els he pensant no fa gaire. És un fenòmen universal que tots hem experimentat i que segurament deu tenir nom i tot. Ahir us parlava del piano de la Rebecca Horn, oi? donc avui trobo una notícia fantàstica al diari que puc lligar amb això. El dia 1 de gener va aparèixer a Miami, en un banc de sorra de la platja, UN PIANO DE CUA. Ara l'ha "rescatat" un músic com a regal pel seu fill de deu anys que insistia que aquest piano demanava una llar. Sé com va anar la història vertadera però deixem-ho aquí com a exemple que la realitat, un cop més ha superat amb escreix, la imaginació.
Però el millor és que tinc uns amics que un cop, estant a Cadaqués, se'ls va ocórrer que els agradaria sentir a un d'ells, molt bon músic, tocar el piano al costat del mar. Dit i fet. Van tenir els sants .... d'anar a Barcelona a buscar el piano de cua i fer un concert (memoràble, és clar) a la llum de la lluna. Era també la Nit de Cap d'any que es veu que provoca bogeria transitòria als melòmans.
Però el millor és que tinc uns amics que un cop, estant a Cadaqués, se'ls va ocórrer que els agradaria sentir a un d'ells, molt bon músic, tocar el piano al costat del mar. Dit i fet. Van tenir els sants .... d'anar a Barcelona a buscar el piano de cua i fer un concert (memoràble, és clar) a la llum de la lluna. Era també la Nit de Cap d'any que es veu que provoca bogeria transitòria als melòmans.
Per tal que no et trobis predicant al desert....jo llegeixo i en gaudeixo dels teus comentaris històrico-artístic-literaris.
ResponElimina