dissabte, 8 de gener de 2011

Tresca i verdesca


Es va llevar i vestir quan, a sobre de la taula de treball, va trobar una nota encara fresca que no recordava haver escrit. Deia així:
De nou oberta la ferida del paraigües clavat a sobre el fetge i una goleta atracada al final de la tràquea. A les orelles sorolls marins d'una balena llunyana.
No vull dormir de por ni vull arrossegar-me per la sorra del llit. Tinc vidres a les venes i dos cucs de seda a cada ull. És aquella hora en que al rellotge li han caigut les hores i cap avió no barrina la lluna.
Estic dolent i exhausta, amb els conductes auditius plens d'agulles de cap de plegar camises.

Es va espantar perquè tot allò tenia una semblança evident, encara que en clau surrealista amb el seu estat físic. Que estrany era no recordar quan ho va fer. Es va fer un te i se'n va anar al metge. Com que li costava parlar va pensar en entregar-li directament aquella nota però no, potser, si el metge li feia cas, acabaria a les urgències psiquiàtriques. Li hauria d'anar traduint tot de mica en mica.
I ara està fent-se un quadre amb el plàning dels medicaments nous i vells que ha de prendre, uns una hora abans, l'altra dues després, l'altra per si de cas, segons. No la distreguem que això és complicat i amb el mal de cap que té... per cert, del mal de cap no n'ha parlat. A veure si queda un forat per un gelocatil. Sobre la taula té un llargavista per si acaba venint la balena.

3 comentaris:

Rafel ha dit...

Tenía desesperadas alucinaciones dignas de la mujer pirata, enrabiada en lo alto del puente de mando de su bergantín, en plena tempestad, allá en alta mar. No sabía si ordenar un abordaje o disparar los cañones de estribor. Tal era el dolor y la rabia que la consumía, por hallarse a merced de los elementos.

Maria Dolors Giral ha dit...

Si almenys es transformés en la Virgínia Mayo!

Rafel ha dit...

Ojo! que la mujer pirata era la Jean Peters. Mucho más interesante que la Mayo.