divendres, 28 de gener de 2011

Tresca i verdesca



L’estel ferit

Aquella torre distorsionada que ahir vaig trobar a la platja, era com un regal del mar llençat a la sorra. Tan inquietant com les restes d’un naufragi, tan bell com un estel ferit. Aquest és precisament el seu nom, el que li va posar la seva autora, Rebecca Horn. Segur que també ella algun dia, abans d’abans, havia anat a la platja a aixecar ocells de paper. L’aigua o el vent a contrecop el devien fer caure i d’aquí va sorgir. També pot ser un estel travessat per la boira i que un avió en topar-hi l’hagi fet caure. O grans de sal llençats per una mà gegantina a la sorra, o cubs de llum que el vent no destorba.
Rebecca Horn és una escultora alemanya que treballa amb el moviment que crea espais que del·limiten el temps i l’omplen de poesia, de música i de soroll. L'estel ferit va caure a la sorra l’any dels Jocs Olímpics i el seu sentit és recordar els “xiringuitos” que també van caure llavors per no aixecar-se més, com tantes coses de la nostra infància.

Qualsevol obra d'art necessita ser contemplada i interioritzada per a ser copsada i que tingui una trascendència. Aquesta nova obra de Rebecca Horn què us trasmet? El piano esventrat i girat, quina música us comunica? quin és el so que us pot emocionar. Llàstima que no estigui a Barcelona per a poder-la dialogar.