Després de'uns dies en que la soseria imperava, sembla que la cosa es belluga. Molt bé, en el moviment està el canvi i el progrés. I com que no vull ser menys avui me'n vaig de "correries" i no tinc temps d'escriure i menys de llegir el diari en comunió dels sants. Per això us envio tan sols un petitet escrit d'aquells des del meu dormitori:
Ombra sobre ombra i ombra que ho és perquè hi ha llum que la provoca. És l'hora de les ombres o de les llums? Hora de claredats enyorades o de frescors somniades? Entrades i sortides de carrerons foscos que donen a places estavellades de sol. Tenebres que descansen, suavitzant contrasts enfront de llums que agredeixen vista i sentits. Tot això és la primera reflexió davant d'un gravat en el que sempre he vist un racó de Venècia en el record d'un capvespre passejant per aquell carreró. Sense por. Amb l'alegria i la plenitud d'una mà en la màs.
També aquest, acompanya les meves nits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada