dissabte, 13 d’agost del 2011

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 125


CROÀCIA 6

SINAGOGA DE DUBROVNIK

Què hi veieu de particular en aquesta façana? La pregunta ens la feia l’Enric. Res d’especial. Resposta correcta. Segueix l’Enric: us trobeu davant de la Sinagoga construïda el segle XV, la segona més antiga d’Europa. Mai trobareu una sinagoga amb un edifici o façana que cridi l’atenció, era la construcció que escollien els jueus per passar desapercebuts, ja que temien les represàlies, venjances i deportacions. En això es diferencia una sinagoga d’una església ortodoxa, d’una catedral catòlica o d’una mesquita. No tenen cúpules, campanes ni minarets, la discreció és absoluta i total.

Situada en un carreró lateral, exactament al carrer Zudiosta, 3, és una casa de tres pisos. ( foto amb gent del grup i tiket d’entrada).Cal pujar una escala estreta i al primer pis es troba el museu, per això cal pagar 20 kunes, no per accedir al culte. El museu petit conté objectes valuosos, dos exemplats antiquíssims de la Torà, objectes de plata, llibres,dibuixos, fotos, cartes, pergamins, cinturons de cuir, seda o lli brodats, ornaments, serrells de pregària i altres objectes.

L’escala de fusta s’estreny per pujar al 2 pis. Sentim el cant monòton del rabí que dempeus salmeja uns versos . Al seu voltant uns pocs jueus asseguts en un banc de fusta, amb el cap cobert amb la Keipá preguen, dos nens adolescents badallen avorrits al costat del seu pare, cap dona, sols dues resen dretes amb el llibre de pregària fora, al replà de la petita escala. El rabí usa pel servei religiós el talit, mantell blanc amb ratlles negres, amb que es tapa el cap i les espatlles i és mou constantment balancejant-se, ja que els jueus a més de resar en veu alta acompanyen el res amb moviments de tot el cos, no conceben la pregària en un cos estàtic. En l’estància petita té en un lloc d’honor el Mishkan o tabernacle. No faig fotos per respecte, em quedo una estona i participo de la seva pregària sense entendre res. Potser alguna cosa interna ens uneix, no sé quina.

Al costat de la casa en una petita botiga d’artesania venen quadres i litografies amb petits dibuixos de símbols religiosos, el que més abunda son quadrets amb representacions de bodes, nuvi i novia vestits amb robes de colors molt brillants i els convidats fent festa. També bijuteria per penjar a les cases, imans per les neveres i collarets. Uns companys de viatge compren litografies amb dibuixos d’oliveres que són magnífiques.

Si no ho heu endevinat, l’Enric és el professor d’hebreu, grec i altres llengües semítiques que ens acompanya i organitza el viatge, tot un luxe per nosaltres, sobretot les tertúlies d’algunes nits , on li preguntem sobre temes que no hem compres bé, tot prenen un whisky en el bar del hotel. El proper novembre estic matriculada a un curs que donarà sobre “Aportacions judaiques al diàleg intereligiós” a la Facultat de Teologia. Ja us ho explicaré al seu temps.

2 comentaris:

  1. Cada dia espero amb candeletes la teva aportació. Què fort que els jueus haguessin d'amagar els seus llocs de culte! Deuen ser els únics, oi?

    ResponElimina
  2. Teresa, ens acabes de donar la sorpresa en descobrir que també ets una blocaire en actiu.
    Et seguirem amb atenció... Suposo que aquesta visita que comentes la devíeu fer el darrer dia d'estada al matí, oi?
    Vinga felicitats i endavant amb els blogs.

    ResponElimina