L'arpa i les seves vibracions, 388

                                    DON PASQUALE

Ahir tarda, última representació operística del meu torn d'enguany. Bonic final, amb un Dramma  buffo, que ens feu riure i passar unes hores agradables.

Música de Gaetano Donizetti (1797 - 1848) i llibret de Giovanni Ruffini. Quan Donizetti va composar Don Pasquale, ja gaudia de gran reputació com a compositor i, de les 66 operes que va escriure, aquesta fou  últim gran èxit. Encara avui segueix sent la més popular.

Don Pasquale   junt amb L'Elixir d'Amore, estan considerades no sols com les obres mestres còmiques de Donozetti, sinó també amb Il Barbiere di Siviglia (Giovannni Paisiello), les que constitueixen la terna de joies de l'opera còmica del segle XIX.

La trama és la típica d'un home gran i ric que vol casar-se amb una noia jove i guapa que està secretament promesa amb el seu nebot i de les artimanyes dels joves enamorats per obtenir el seu permís per festejar i deixar-lo amb un pam de nas.

Roberto de Candia, va cantar el rol de Don Pasquale, amb una bonica veu de baix, Pretyy Yende, en el paper de Norina va estar molt aplaudida, té una veu de soprano potent i ben modulada, nascuda a Sud Àfrica, mostra la gracia genètica  africana en els seus moviments  quan requereix ballar al temps que canta el seu rol. El seu enamorat Ernesto cantat per l' italià Antonino Siragusa,veu de tenor. Direcció d'escena Laurent Pelly que barreja un estil minimalista, barrejat amb tocs de molt color en  l'escena de les flors, caprici de la Norina i, amb el sostre de la casa ple d'estrelles lluminoses  en el final, quan Ernesto i Norina canten el duo d'amor "tornami a dir"  conegut arreu. Escenografia de Chantal Thomas.

És una Nova coproducció del Gran Teatre del Liceu, amb The Santa Fe Opera (New Mexico) i San Francisco Opera.

La nota trista la posaren tant a l'entrada com a la sortida el grup de treballadors del Liceu que junt amb els de l'Auditori ( acomodadors i gent de sala) que amb gran cridòria i xivarri de pitos,  reivindiquen unes contractacions dignes i uns salaris adequats). Situats drets davant la porta  del Liceu demanen suport i firmes. És  una vaga indefinida que porta varies setmanes. És donava un regust agre dolç entre els que entravem a divertir-nos i gaudir de la música i, ells reclamant una contractació no subrogada de misèria i un contracte fitxa. Els hi desitjo sort.

                                                                             

LA TRESCA I LA VERDESCA

Demà al matí marxo a trescar i verdejar pels fiords de Noruega fins el dia 20. Després, almenys aquell cap de setmana seré a Saifores per saltar el foc i menjar coca. Recordeu que si deixeu a sota el llit un gibrell amb aigua, la nit de Sant Joan, i l'endemà us hi renteu la cara sereu guapos tot l'any. Si no ho feu tan és, almenys a mi ja m'agradeu com sou. BONA ENTRADA D'ESTIU. Cremeu tot allò que és vell i vida nova.

CINE

ORSON WELLES

           

            El 6 de mayo se cumplieron los 100 años del nacimiento de Orson Welles. Por eso la Filmoteca de Catalunya, ha programado todos sus films, incluidos los que dejó inacabados. Así mismo, ha organizado una emisión de radio desde la sala Chomón, una exposición de fotos de Colita, un espectáculo en el Teatro Romea, con J.M. Pou y Carles Canut y un seminario internacional que concluyó con 

 una visita guiada, por los escenarios donde se rodó, en el Castillo de Cardona, “Campanadas de medianoche” en 1964, y la proyección del film en la colegiata del castillo.

            Resultó especialmente emotivo poder visionar la película en la misma sala donde se rodó, teniendo además, la presencia de Chris Welles Feder, la hija mayor de Orson Welles y el actor Keit Baxter que interpretó al príncipe Hal. La presentación del acto corrió a cargo de Esteve Riambau, acompañado del alcalde de Cardona. Os dejo aquí, unas cuantas fotos del acto. 

 

L'ENIGMA DE LA TRESCA

On es troba?

L'arpa i les seves vibracions, 387

CORPUS

El temps avui, ha coincidit amb la dita dels tres dijous que llueixen  més que el sol, donava bo passejar pel barri gòtic i gaudir de l'ambient de festa que s' hi respirava. Barcelonins d'arreu i turistes captivats per l'entorn.

L'Ajuntament ha distribuït uns tríptics explicant que és la festa del Corpus, amb un mapa, on es podien trobar tots els brolladors engalanats avui amb flors i el ou com balla.

En copio un tros: L'ou com balla, una de les celebracions més singulars de Barcelona, ha distingit la diada de Corpus des de l'any1637.El costum consisteix a fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins, que es guarneixen per a l'ocasió amb motius florals i cireres( enguany no ne he vis cap  cirera), si moltes flors  i garlandes. Aquest fet tan senzill com misteriós, no aclareix l'origen i el significat de l'ou com balla. Potser és una metàfora dels cicles de la vida i una referència al temps i al moviment continuo. També diuen que potser era un joc d'entreteniment, propi de l'època de l'edat mitjana.

Més enllà de la discussió sobre els orígens, el que si és cert és que la tradició ha arrelat a Catalunya, l'únic lloc del món on actualment es fa ballar l'ou.

He recorregut el claustre de la catedral, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Real Acadèmia de Bones Lletres, Museu Frederic Marès, Arxiu Històric de la Ciutat o Casa de l'Ardiaca, en aquest a més de veure el brollador del patí, s'esqueia la coincidència de la celebració dels actes commemoratius del Dia Internacional dels Arxius, fet que ens ha permès visitar la Sala d'Actes, veure un audiovisual sobre l'Arxiu i recorre altres espais de la planta noble com la Sala Dalmases i la Sala Massana. Per si fos poc, a la planta baixa una exposició dels treballs d'Apel·les Mestres "Artista complet i home polièdric" ens ha recreat la vista amb els dibuixos, pintures  i llibres que ens transporten a la nostra infantesa. Cal tornar-hi per veure-ho amb més calma i menys gent, avui no era el moment.

Per primera vegada s'ha afegit a l'ou com balla el Museu Marítim de Barcelona a més d'oferir una catifa de flors. La seva ubicació lluny del barri gòtic ha fet que el deixés de banda.

Tots els itineraris, museus, palaus i arxius es poden visitar amb règim de portes obertes fins el diumenge. A la tarda del mateix diumenge Processó Corpus Cristi , precedida de tot el seguici d'elements típics de la ciutat, des del més antics als nous actualment. 

LA TRESCA I LA VERDESCA

Vivim immersos en una barreja de temps i espai, però resulta que per circumstàncies fortuïtes i normalment fora del nostre control, aquesta simbiosi es trenca, dissociant aquests elements que semblaven indissolubles formant el nostre teló de fons. Aquesta és exactament la meva situació, espero que momentània. El temps avança implacable i l'espai s'ha tornat una mena de calidoscopi amb les mateixes formes agrupant-se cada dia en una nova figura, monòtona de color i estúpidament repetida. Penso en vosaltres, els meus fidels seguidors però sense poder-me posar en contacte perqè sóc ves a saber on buscant impossibles. Aquest assumpte del meu germà és com un joc de l'escala en que puges i baixes sense massa sentit i sense arribar a cap lloc si no és per pura casualitat. De moment tot són sorpreses i cap d'agradable i no em consola allò de donar temps al temps perquè no sé on ha fugit. A més a més això se solapa amb la preparació del viatge, ja gairebé imminent i anades amunt i avall de Saifores on aniré a parar en quant retorni i llavors les anades i vingudes seran en sentit invers per la força dels esdeveniments.

Bé ja veieu que estic molt reflexiva però poc dedicada a les meves ocupacions habituals. Sapigueu però que amb el bloc i sobretot amb vosaltres estic sempre amb un peu en el graó corresponent, encara que pugui estar en un punt llunyà del temps i de l'espai.