LA TRESCA I LA VERDESCA

Després dels fastos del sosdit day, he necessitat uns quants dies per tornar al meu ésser original.

No es tracta aquí de fer una crònica del dia perquè els bloguers amb carnet tots hi vareu ser. Només deixat constància de la fastuositat del vermut puntejat per un oreig suau que mantenia els nostres caps més o menys aclarits i que va ser seguit en una altra càmera on la lobster, acompanyada de nombrosíssims i variats aliments, ens esperava amb tota la seva esplendor. Vins, caves, cafès, licors, pastissos i gelats remataren el pantagruèlic festí que va ser molt celebrat per tots els assistents, aleshores ja completament emboirats, que ja hem començat el compte enrere per la propera ocasió, l'any vinent. Moltes gràcies als nostres amfitrions d'aquest any!

I ara la crònica del dia, millor dit, del dia d'ahir en que vaig visitar la fàbrica de somnis nacional o sigui TV3.

Va ser una visita tècnica, diguem, de les organitzades per Omnium Cultural. Ens van ensenyar tots (o gairebé) els secrets de la rebotiga del que veiem arrepapats al sofà. Vam veure les sales de control amb les càmeres, el teleprompter, les pantalles de control dels altres canals (per, en teoria no coïncidir, o sí, quan convé), com s'escriuen els "cairons" (el que es va escrivint a sota), les màquines de control i trobada de músiques, sintonies etc. Després varem visitar diversos platós on estaven treient o posant decorats, sintonitzant càmeres i focus, etc. Ens van explicar com escriuen els guions, en fan l'escaleta, els discuteixen i canvien... on roden (no allí sinó en uns estudis cap a Diagonal Mar). Molt curiós el plató tan conegut dels telediaris en que tot s'assemblava al que veiem i res no era ben bé igual. Sembla molt més gran del que en realitat és perquè tots els fons són rodons i foscos per donar més amplitud a l'espai. La il·luminació també és cabdal. Els telediaris són una peça molt complexa, que ha d'estar molt treballada i informada i alhora que reb constantment noves notícies, que s'han d'adaptar sense que es noti, al que hi havia previst.

També vam veure el garatge i les unitats mòbils que són com una sala de control més petita però amb tots els elements.En els platós de programes amb públic hi ha un amfiteatre que es plega i es desplega per inquibir-hi la gent, les càmeres, les pissarres, càmeres amb grua, les de tràvelling sobre rodes o en una via, focus de tota mena (en realitat el sostre és un camp de focus que es controlen uns a mà i altres des d'un panell...

També varem veure els taller de fusteria, de plàstic, de dissenys etc... tot es fa allí. Imagineu els enormes magatzem de materials en brut o ja confeccionats que tenen. I un magatzem d'attrezzo amb objectes decoratius, complements mobles, etc. També varem passar pels magatzem de vestimenta. És molt divertit veure els noms dels armaris : romans, prehistòrics, animals, segle XIX etc i el de perruqueria i caracterització . Les perruques també les fan allí i tenen uns caps amb les pròtesis que posen als actors quan han de caracteritzar-los. Ah, la vestimenta ens va dir que els dels telediaris, temps etc... o sigui els que surten al públic, cada temporada els compren una sèrie de vestits(que ells mateixos escullen d'una prèvia) i després cadascú es posa cada dia el que vol. Mai no surten "vestits de casa". També hi ha vestuari de cases comercials que el deixen i és el que surt als crèdits. Al final tot el vestuari sobrer el donen a una ONG i en compren de nou. Jo, impertinent que sóc, vaig preguntar com és que alguns van sempre molt ben vestits i uns altres fets uns adefessis, amb americanes impossibles o esquifides etc i em va dir la noia que ens acompanyava que això era qüestió de gust del qui es posa els trajes perquè els consulten a l'hora de comprar-los. Ja deia jo... Bé, també varerm veure la sala de Premsa i una sala gran, polivalent, per moments de més compromís per la gran quantitat de gent que hi ha de ser (dia d'eleccions, etc).

Va ser una visita molt complerta i interessant. A mi em va provocar una reflexió: com, una cosa tan absolutament complexa i tècnica, pot dirigir, i fins i tot canviar, els pensaments, els sentiments els somnis i les accions de la gent. La seva influència és brutal. Quina feinada es podria fer... I tot això perquè en el fons, amb el que treballa és amb la PARAULA.

I una altra que no em vaig estar de manifestar públuicament: és inadmissíble que per la televisió pública del nostre país es facin faltes d'ortografia ens els "cairons", i els que parlen en diguin de l'alçada d'un campanar. No hi ha excusa que valgui: la paguem amb diners de tots i és una referència pública com no n'hi ha d'altra. He dit.

(No hi ha fotos perquè està prohibit de fer-ne. Ens van deixar una càmera de video d'ells i un dels de la colla va ser l'encarregat de gravar. Després enviaran la cinta a Omnium i no sé si en podrem tenir una còpia)

LA TRESCA I LA VERDESCA

L'Enigma de la tresca 14-

Us vaig plantejar un nou enigma sense donar la sol·lució de l'anterior. Era la porta posterior de Santa Maria del Mar, la que dóna al Passeig del Born.

Vergonya, vergonya urbi et orbe! Ni intentar-ho i mira que era fàcil.

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 106

DER FREISCHÜTZ

(El caçador furtiu)

Opera romàntica en tres actes de Carl Maria von Weber (1786-1826) sobre llibret de Friedrich Kind, basat en el Llibre dels esperits, de J.A. Apel i F. Laun.

L’acció se situa a Bohèmia cap el 1618, pocs anys desprès de la guerra dels Trenta anys; però en l’escenografia d’avui de Peter Konwistschny el vestuari és d’època, però els decorats són intemporals. Diuen que el dia de l’estrena se sentiren xiulets de gent descontenta amb la modernitat. Jo la he trobada actual i descriptiva, així com les llums i la foscor. Especialment els efectes de la nit estrellada on Agathe mira per la finestra tot esperant el seu enamorat.

Basada en una llegenda popular, amb elements fàustics, se situa en una zona boscosa, en una natura salvatge i misteriosa i narra els intents del dimoni Samiel i del malvat Kaspar de comprar l’ànima del pobre guardabosc Max que ha de guanyar un concurs de tir per obtenir la mà de la seva estimada Agathe. Weber en el Caçador furtiu, crea el model d’òpera romàntica germànica. Desenvolupa un estil musical propi en contrasts amb les operes italianes de l’època. Introdueix un estil nou de gènere, el singsfiel, mescla de cant i recitatiu. Capta el naturalisme, juga amb l’heroisme dels seus personatges , la natura salvatge, els boscos acollidors de dia però terrorífics de nit, lo sobrenatural, la lluita entre el bé i el mal, que s’expressen en una música de gran inspiració i bellesa tímbrica.

Beethoven, ja sord, va llegir la partitura i li va semblar “una diableria” pel resultat sonor d’aquelles notes i combinacions instrumentals , tan llunyanes de la seva manera d’entendre la lírica.

El personatge que fa de dimoni curiosament parla en català, una deferència del Director, sobre frases d’adaptació de l’alemany al català de Feliu Formosa.

Teatre amb tres quartes parts de públic, potser per ser una opera poc coneguda , per la crisi o per la festa del Barça d’avui al Camp Nou.

Dedicat a la Mª Dolors que ahir es va quedar sense el concert de Diana Damrau i el seu recital de Mozart . Avui des de la meva butaca he pensat amb tu, tot i que el programa era un altre. Rep també la meva felicitació pel teu aniversari,

L'Enigma de la tresca 15

Aquesta setmana l'enigma és aquest magnífic treball en ferro. I en l'endevinalla potser hi ha una pista.

Val la pena que el conegueu
encara que no el detecteu.
Rient, rient, una mica
potser sí que el trobareu.
Ja sabeu que no s'hi val,
com els cecs donant un pal.

VA DE LLIBRES

Com a premi per haver endevinat l'enigma he rebut un llibre:

JARDÍ VORA EL MAR de Mercè Rodoreda. Un jardiner relata en primera persona la seva vida (amb el record de la seva dona morta) i durant sis estius la dels amos i els seus amics, els coneguts, les cambreres i cuineres i els treballadors. Una torre vora el mar n'és l'escenari. Hi ha amor, drama, gelosia, infedelitats, enveja i amistat. Molt ben escrit, amb un llenguatge molt apropiat al personatge, al qual arribem a conéixer i a apreciar, igual que l'aprecien tots, que el fan confident. No hi ha ningú al món que s'estimi més la seva feina com el jardiner. Ara que l'he acabat no sabria dir si algú l'anomena pel seu nom. Potser no és important i no el vull buscar.

Ja sabia que la Rodoreda era una enamorada de les flors i les plantes. En surten tantes! Noms d'aquells que fan bonic només de sentir. ...Es van encantar davant de les magnolieres. De les flors girades amunt, totes de color de cera, i de les flors poncelles. I de cada magnoliera, que semblava un arbre de rei. Vinguin a veure les roses. Tinc els roses ensofrats perquè hi ha com una passa de pugó. Mirin el color de rosa de la Carolina. I les poncelles, semble que l'aire s'enretiri per no fer-les obrir de pressa. I el groc d'aquesta altra, la Talismà. I el vermell de sang de l'Holanda que quan es bada del tot perd força i es torna vermell del color del tomàquet...I veuen? aqueses són les roses molsa. Totes les tiges de molsa espessa. I si haguessin vingut pel maig haurien vist els lilàs, que semblen un bosc: els blancs, els lila, els de color violeta i cardenal...I de flor doble, saben? I cada branca omple un gerro. ¿No veuen que només em cuido d'això? Oi que no es pot dir millor? També parla una mica dels carrers del barri de Sant Gervasi a on va viure i que conec bé.

L'he llegit en un dia i ha estat un plaer, mentre pensava en el jardí "asilvestrat" de la Ma. Dolors, avui ple a vessar de familiars celebrant el seu aniversari. PER MOLTS ANYS!

PANEM ET CIRCENSES XL

Ahir va ser capturat RATKO MLADIC el salvatge que va ordenar la matança de Sbrenica (entre d'altres "cosetes") fa 16 anys. Van morir 8.000 homes i nens més grans de 12 anys. L'any 2008 també havien agafat Radovan Karadzic. És una magnífica notícia! El jutzgarà el Tibunal Penal Internacional de l'Haya. Jo crec que és això el que s'havia de fer, oi? i no acorralar un home dins de casa seva i pelar-lo com un conill. Però és clar, l'altre era un "infidel".

Heu llegit la frase d'Eduardo Galeano: "Hem beatificat un Papa, hem casat un Príncep, hem llençat una creuada i hem mort un moro. Senyors, Benvinguts a l'Edat Mitjana". Genial!

En aquests moments s'està "netejant" la plaça Catalunya (que no desallotjar).

M'en vaig a esmorçar. Que tingueu un molt bon dia.

PER A THE FOUR CRAZY CATS

Estimades: Avui he rebut unes ofertes de Hoteles.com entre les quals estava l'hotel Pennsylvania de New York. Per curiositat he entrat. Les fotos de les habitacions no tenen res a veure amb les que ens van donar a nosaltres però... i el que vam riure? Això si, es veu l'enorme vestíbul.

He trobat aquesta foto i no m'he pogut estar d'enviar-vos-la. L'hotel, el Madison Square Garden, Penn Station i l'Empire State. I si es para atenció, els taxis grocs.

I pensar que va ser al maig del 2006!

Ahir, en Lluís em va preguntar si aquest sería el darrer LOBSTER'S DAY ja que hem fet la roda. Evidentment NO, li vaig respondre. Tornarem a començar ¿veritat?

Un petó a totes i a en Rafael.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Cliqueu la foto i poseu presentació en diapositives 3" i veureu Un bocinet de Gràcia

El centre neuràlgic de Gràcia és la torre del rellotge del centre de la Plaça de la Vila. Tinc una amiga que el seu avi era rellotger i es va passar la vida, anat, cada dia a fer una ullada al rellotge. O sigui en tenia cura. L'engreixava, vigilava que tot rutllés etc. Ahir vam pujar al terrat del que havia estat casa seva (Gran de Gràcia 62) on ha viscut fins ara una filla , tia de la meva amiga. Aquesta senyora era la mestressa de la botiga La japonesa, de paràïgues, banos, carteres etc. que va caure a mans de la piqueta no fa massa anys i de la qual se'n va salvar poca cosa, ara en mans de la meva amiga. Des d'aquet terrat la vista és de vertígen a 360º i el panorama del carer Gran des d'allí, magnífic. Us en faig cinc cèntims.

La història de la campana de Gràcia suposo que la sabeu, sinó ja us l'explicaré o bé la Maria Teresa, la pubilla de la tercera edat d'aquesta vila.

• Avui, a Peu de Pàgina hi ha una sessió sobre en J.V. Foix i la que fou secretària seva molts anys, la Carme Sobrevila, llegirà uns poemes seus. A dos quarts de vuit.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Ha mort l'Elisabeth Eidenbenz, la creadora de la maternitat d'Elna. Us suposo assabentats de qui va ser. En el meu conte Mort on és la teva victòria, el que l'any passat va ser el segon del Premi Candel; en parlava perquè la protagonista anava a tenir la seva criatura allí. En la de debò es va fer una feina fantàstica. La Coixet ja està estudiant el tema per fer-ne una pel·lícula (no el meu conte sinó de l'Elisabeth E. Ara que ves tu a saber...potser que li envii)

A EMPENTES I RODOLONS (col·laboració)

Com que la Malole confesa que no sap posar les fotos del fantàstic viatge que han fet a EXTREMADURA i per això ens ha enviat un magnífic reportatge mitjançant PICASSA, només us poso aquesta de la parelleta (futur matrimoni) al Teatre Romà de Mèrida. No hi ha de què. La secre MARISA.

-Veig que jo tampoc no en sé perquè no ser reduïr la foto més petita. Help, Ma. Dolors!-

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 105

STUTTGARTER KAMMERORCHESTER

Mª Rosa, la meva amiga segueix amb grip i, novament va passar-me la seva entrada , pel diumenge a la tarda al Palau. Era el primer dels tres concerts programats dins “Diumenges al Palau”. Tota una temptació . L’Auditori té molt bona acústica però un interior molt sobri, el Palau una filigrana del modernisme català. Vaig acceptar al moment.

La Stuttgarter Kammerorchester, fundada el 1945, és l’orquestra de cambra professional més antiga del món. La que vam escoltar aquí a Barcelona estava composta per músics veterans i d’altres de molt joves, perfectament units en complicitat. El Director Paul Meyer, és jove i dinàmic , a més de dirigir també és un virtuós del clarinet, com ho va demostrar en l’última peça el Concert per a clarinet i orquestra, K.622, de Mozart, on a la vegada que dirigia mig d’esquena als músics, ens delectava tocant el clarinet. Una de les peces que més m’agraden és l’Adàgio d’aquests concert, i ahir vaig sentir-lo novament tocat per aquest jove músic alemany. Debutà com a solista als tretze anys amb la Simfònica du Rhin.

He començat pel final per anomenar-vos el Director. El concert va començar amb una de les simfonies de la trilogia de Haydn, “Le matin” que fou la primera escrita per la cort dels Esterhàzy , una rica i aristòcrata família d’Hongria. Lluïment dels instruments de corda i de vent que volia ser una demostració adreçada al príncep de l’excel·lència dels seus músics. Val a dir que els que nosaltres escoltarem ahir estaven a l’altura del que Haydn va escriure.

L’altre peça totalment moderna en forma de poema musical fou de Francesc Taverna-Bech, traspassat el 2010, (composat en record dels estius passats a Tossa de Mar). Orquestra i violí formen una partitura de música actual una mica difícil d’entendre. El violí interpretat per un joveníssim Noé Inui , nascut a Brussel·les fa 24 anys. Toca amb un violí Nicole Aglano (Nàpols,1780). Té tota una vida per endavant per esdevenir un virtuós. El Palau el va gratificar amb tres torns d’aplaudiments.

LA TRESCA I LA VERDESCA

DIES EN FLOR

Aquest cap de setmana ha estat de pau i jardí. M'he passat un dia llegint la meva novel·la i un altres, simplement llegint, arreglant plantes. xerrant amb la Blanca i els nens. No podia seguir amb la novel·la per problemes d'incompatibilitat d'ordinadors (el d'aquí i el d'allí no són del mateix tipus de word, cosa que serà ràpidament subsanada): a més a més ja tenia prou empanada d'haver-la llegit. Avui tenia gent a dinar i no he pogut escriure i després m'he estat barallant perquè no podia publicar les fotos fetes. Estic exhausta i tinc el dit del clic, pitof. Sort que això m'ha distret dels resultats electorals que no per esperats són millors. Estic llegint l'últim llibre del Murakami, 1840: interessantíssim.

Tot plegat, podria escriure: Pau, stop, frustració, stop, serenitat, stop, projectes. Stop. Seguiran notícies.

PANEM ET CIRCENSES XXXIX

Si realment som demòcrates hem d'acceptar el resultat de les eleccions, encara que només de pensar ja ens agafi mal de panxa. Potser serà veritat allò de que tenim el govern que ens mereixen. Ara què....

No us treu de polleguera que, com aquell qui diu el cadàver encara calent, ja estan dient amb qui poden o no pactar per tal de seure al silló d'alcalde? Jo, de veritat us ho dic, n'estic tipa. Resulta que menys amb els de l'Anglada i els xenòfobs de PxC, es poden anar al llit amb qui calgui. I espereu que, com aquell desgraciat moderi una mica el seu discurs, encara s'ho rumiaran.

Tant és que sigui amb el PP del Garcia Albiol de Badalona, amb el de'n Camps a València, tot s'hi val. Me'ls imagino a tots fent SUDOKUS a veure si aconsegueixen omplir les caselles.

I mentrestant la gent jove i no tant jove, demanant DEMOCRÀCIAREALJA! Tal com ho estan fent, sense violència, d'una forma pacífica i festiva, sense demanar el vot per a ningú i gairebé no dient no aneu a votar, netejant les places, no acceptant diners, omplint les xarxes socials de manifests i reivindicacions.... em mereixen tot el respecte.

Molt més, com no pot ser d'una altra manera, que els bancs i banquers que ens han portat a això. Us imagineu al Chicago dels anys 20 els gànsters presentant-se per ser membres de la Cort Suprema dels Estats Units?

Els que recordem el Maig del 68 no ens podem quedar indiferents. No se si hi ha platja sota les llambordes però l'hem de buscar. No sentiu ja la olor de la sal?

Com a homenatge i record, aquí va el COMPANYS NO ÉS AIXÒ d'en Llach.

No era això, companys, no era això

pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això; ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.

PER AL·LUSIONS

Fa uns dies, la Ma. Dolors ens enviava una fotografia (sense estar-ne segura) d'una mallerenga i deia que si en Joan la veies ens podria dir si ho era o no.

Doncs bé, si entreu a BTV notícies Delta trobareu el meu fill diumenge passat dia 15, presentant a la gent que havia anat a l'estació biològica del Prat de Llobregat....què diríeu? Doncs si, una mallerenga! De mallerengues n'hi ha de moltes classes, a més a més depén de si és mascle o femella.

Família dels pàrids: Mallerenga d'aigua (Parus palustris). Emplomallada (Parus cristatuts). Petita(Parus ater). Blava (Parus caeruleus). Carbonera (Parus major). Família dels aegitàlids: Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus). Família dels timàlids: Mallerenga de bigotis (Panurus biarnicus).

Aquesta, concretament, és una mallerenga cua llarga, molt difícil de veure. No ho dic jo, ho diu el reportatge. Us convido a veure'l.

Una mare cofoia.

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 104

MORT I TRANSFIGURACIÓ

DE RICHART SRAUSS

Una sobtada grip de la meva amiga m’ha portat avui a suplir-la en el concert de l’Auditori de dissabte a la tarda, una pena per a ella que és una entusiasta de Strauss i, una sort per mi.

Mª Dolors el dijous vas dir a classe que no t’agradava la música descriptiva, que empra sons per designar un riu, un ocell, o un prat, etc, per això vaig estar-me de comentar La Création du Monde de Darius Milhaud i la Simfonia del “Nou Món” de Antonín Dvorák, de l’últim programa, però avui tiro endavant amb Strauss, perquè m’ha agradat molt, tot i que l’he sentida diverses vegades. Els que ja conegueu l’obra podeu estalviar-vos de llegir-me, sempre és millor escoltar-la en un bon CD, que llegir els meus gargots.

Richard Strauss, des del seu llit de mort, declararia en una carta a la seva nora: “morir és tal com ho vaig descriure a Mort i transfiguració”. Aquesta obra escrita als 25 anys en plena joventut, queda lluny de la sofisticació de Don Quixot molt posterior. Té una durada de 22 minuts rics de música i evocacions.

La partitura marca com cinc parts: a la primera, el moribund jeu al llit, adormit, amb la respiració pesant,- la percussió fa el so de bum, bum -, i algun somni dolç dibuixa al seu rostre, contret pel patiment, un somriure passatger, -acords sonors com d’esgarrifs-. A la segona part el malalt es desperta i de nou sent intensos dolors i tremola de febre, -tota l’orquestra puja els tons dels seus instruments -. A la tercera el dolor remet i el moribund recorda la vida passada: la infància i la joventut plena de ambicions. A la quarta el dolor s’intensifica novament, -el gong fa un soroll somort uns compassos- el moribund entreveu la realització de l’ideal que ha cercat durant tota la seva existència, i que no ha pogut assolir fins ara, fins el moment en què, en paraules de Strauss, “L’ànima abandona el cos per assolir, en l’espai etern, aquelles coses que no eren possibles en aquest món” Tota l’orquestra vibra per anar suavitzant els sons fins a reduir-los a silenci. En conjunt és una música que duu inscrit el rastre de la mort. Ell moria als 85 anys, el 1949 a Garmisch- Partenkirchen, Alemanya.

Per ser dia de reflexió ha sigut un programa apropiat. El matí l’he passat a la plaça Catalunya, xerrant amb gent i veien els seus projectes.

L'ENIGMA DE LA TRESCA

Aquest és el nou enigma, tan fàcil que fins i tot em fa vergonya .
L'anterior, efectivament l'ha encertat o trobat la Marisa. Encertat no, que seria a "lo loco".

LA TRESCA I LA VERDESCA

Em sembla que és una mallerenga, no n'estic segura. Si hi hagés el Joan a mà...
Poden haver petits canvis però crec que he acabat la novel·la, conte o no sé què. Em sento lliure com un ocell. Després del cap de setmana-revisió general us l'enviaré. Sigueu clements (oh clemens, oh pia o dulcis virgo Maria!)

A empentes i rodolons

Hola a tots: Ja estem de tornada. He entrat al blog i he vist que heu treballat de valent.
Quan tingui alguna foto, ja la posaré al blog. De moment dir-vos que hem estat a Extremadura. Vam marxar dissabte al matí i vam tornar ahir dimecres al vespre.
Tot fantàstic: Primer alojament: un antic convent a La Parra, un dels llocs més macos en que hem estat mai: sobri, com correspon a un convent però amb molts detalls de bon gust. Vam estar també a Zafra, tot això a Badajoz. L'endemà, que era Sant Isidre, els pobles que passavem, especialment Almendralejo , guarnit per la romeria dels llauradors.
D'allì a Mérida, amb un magnífic passat romà, teatre i amfiteatre especialment (i una part dels carrers que, curiosament, semblen d'alguna ciutat colonial). Vam dinar al Parador.
Al vespre, cap a Trujillo, ja a la província de Cáceres, amb un casc antic molt interessant i ben conservat. Tota una exaltació de Pizarro i els altres conqueridors. Vam dormir al Parador, a la part alta i ubicat a un castell. Dilluns el vam dedicar a visitar tot Trujillo en una visita guiada (sempre s'aprenen més coses) i a menjar les coses típiques de la zona, de règim of course: morcilla patatera, migas extremeñas, carrillera con boletus, etc. etc. A la nit, cap a Cáceres, la sorpresa de la sortida.
Tothom ens havia parlat de Mérida i Trujillo però no de Cáceres, i ens va entusiasmar. Allà vam estar la nit del dilluns (al Parador, en un palau remodelat i decorat modern), tot dimarts i fins ahir dimecres a les cinc de la tarda. Vam fer una visita guiada per contemplar la quantitat de cases senyorials, la concatedral amb un bon museu, el Museo municipal, poqueta cosa; el Museo provincial, fantàstic, abarcant des de la Prehistòria fins als pintors i escultors del segle passat. I una fundació d'una senyora rica (no tinc aquí al despatx els futlletons) en el que, per sorpresa, hi havia una petita exposició de l'Andy Warhol, ves per on!
Desprès cap a l'aeroport de Badajoz (no hi ha un altre a la regió) i cap a Barcelona!

Nois i noies, el Rodriguez Ibarra, que tenia tanta mania als catalans, ha fet una bona tasca a Extremadura, les autovies fantàstiques (encara que passa un cotxe cada deu minuts, com a màxim), els camps cuidats, els pobles i ciutats remodelats amb cura, etc. Ho va fer amb els nostres diners? Quina malícia! Ara bé, la gent molt simpàtica i acollidora.
Això és una petita pinzellada. Veureu fotos.

Sortida molt recomenable, pels que no conegueu Extremadura. I pels altres també.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Llocs i coses - LA CARASSA

Al carrer de Brossoli, al barri de la Ribera, hi ha La Carassa, un cap de dona esculpit, a la paret. Segurament tots sabeu que era l'anunci d'un prostíbul, un dels molts. Així, fins i tot els qui no sabien llegir sabíen trobar-los. Aquests és del segle XV.
Més endavant, amb el creixement de la ciutat, aquests establiments es van anar escampant per barris i arreu; normalment en llocs discrets i allunyats i de caires diferents. Un dels més elegants va ser el de Madame Petit, a l'Arc del Teatre on els pares de la burgesia duien els seus fills a "estrenar-se" amb alguna dona garantida, de bon veure i de bons modals que els ensenyés de què anava la cosa. Allí les noies eren expertes, tenien inclús bidets i es practicava una gran varietat d'originalitats (com en tot, cal innovar). A començaments del segle XX va començar la seva decadència i després de la guerra s'havia convertit en una pensió per hores, de mala mort.
Sic transit gloria mundi.

PANEM ET CIRCENSES XXXVIII

Com sé que no sou massa afeccionats a l'esport, mai no en parlo. Avui, però, vull compartir amb vosaltres aquesta "notícia".

Suposo que esteu assabentats que el Barça ha signat un acord amb QATAR FOUNDATION per a portar el seu logotip a canvi de ????? De moment, la feinada ha estat per explicar que és una fundació benèfica. De moment, també, el logo de la UNICEF ha passat a l'esquena de la semarreta a sota del número del jugador. Ignoro si el compromís de destinar el 7% del pressupost de l'equip continuarà anat a parar a la Unicef. O serà Qatar directament qui pagui.

Tot aquest "tinglado" ha significat equipacions (ho sento, es diu així) noves. Tot, samarreta, pantalons, mitges, xandalls, equips d'entrenament, anoraks, etc.etc. i etc. Dels calçotets no en diuen res.

Aquest matí, he llegit el gran estalvi (je,je,je) que la casa Nike ha aconseguit amb la nova roba. I que ecològicament serà la "repera". Tinc un dubte existencial: A Qatar hi ha petroli?

Prenem nota i a veure si fem alguna cosa útil pel planeta, que som uns desconsiderats. Quin exemple el de Qatar, Barça i Nike!

Per cada samarreta s'utilitzaran 13 ampolles de plàstic. El que representa un 30% menys de consum d'energia que si fossin fetes en poliester.

Si totes les ampolles que es necessitaràn es possessin en "fila india" ocuparien 22.500 km.

En les zones compromeses, el texit emprat estarà foradat per milions de puntets i a més a més és un excelent repelent de la suor.

Gràcies a això 100.000.000 d'ampolles no aniràn a parar als abocadors.

I les botes, són de pneumàtics reciclats?

Ai, nens i nenes que n'és de bonic tot plegat! Mentrestant aneu cosin pilotes de futbol per la Nike i algún dia potser vindràn els jugadors del Barça a jugar algun partit benèfic i us regalaràn les samarretes que ja no vulguin.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Avui no he pogut publicar res. Estic covant la novel·la i ja comencen a sortir els pollets que em fan estar per ells. Però penso en vosaltres les estones que em deixen lliure.

PANEM ET CIRCENSES XXXVII

• Strauss-Kahn diu que te una coartada ja que a la mateixa hora estava dinant amb la seva filla. Ja ho diuen, ja, que els polítics son com Déu i tenen el do de la ubiquïtat (i perdoneu la grolleria)

ELECCIONS AUTONÒMIQUES

Rodriguez Zapatero diu que el Consell de Ministres de divendres aprobarà la creació de 1'7 milions de beques de formació.
Rosa Diez de UPyD diu que s'ha d'acabar amb el bipartidisme asfixiant i antidemocràtic.
Contra la corrupció, el PSOE promet "fermesa" i el PP ampliar la prescripció dels delictes. En economia, el PSOE vol eliminar traves burocràtiques ; el PP vol reduïr el dèficit i reduïr la administració. En Medi Ambient parla d'energies netes, aïllament d'habitatges i promoure el transport públic. El PP també, però amb la boca petita. En Educació el PSOE impulsarà l'educació pública. El PP aposta per la llibertat d'elecció de centres per part dels pares, per l'anglés i per unificar el calendari.

I com deien els Marx (Groucho i germans, of course): Y además dos huevos duros.

ELECCIONS MUNICIPALS

"A los que creen problemas les haré la vida imposible hasta que se marchen" Xavier García Albiol, PP de Catalunya.

"Quan va entrar més gent va ser amb el PP, allò si que era un colador" Jordi Hereu, alcalde

de Barcelona, PSC.

"Els immigrants s'han de comportar com nosaltres. Els hem d'educar" Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic ,CIU.

Ah! "I a més a més han tornat malalties que ja estaven erradicades". No us fa molta por?

• El tema del gendre dels Tous, fa un tuf!

LA TRESCA I LA VERDESCA

Geoplatxing

Tarda de sol i descoberta. Per la platja de la Barceloneta seguim pistes i apuntem coordenades amb un GPS, dels punts que ens han marcat en un mapa. La platja està abarrotada de gent jugant. Nosaltres també juguem a trobar llocs. Sense parar seguim el nord o l’est, graus de longitud o latitud, minuts, segons, torres, escultures, el vell conegut estel ferit, gent com a gambes menjant gambes i joves penjats de volley ball, estels al cel com si a sota no hi hagués res. No hi ha una serenitat més gran que la d’un estel en la tarda. Incansables, seguim trobant: el gasòmetre, la torre del rellotge, la platja del Somorrostro... en ple exercici gimnàstic més que passejada cultural. Tampoc no es tractava d’altra cosa; avui marquem punts, un altra dia podem repetir amb més calma, veient els esgrafiats, els enganyatalls, els racons i les escultures. Arribem els primers i amb tots els objectius acomplerts.Veles al lluny, la il·lusió per les coses diverses que ens ofereix la ciutat. Tornarem a fer-ne alguna.

Una llanxa talla el mar

i una gavina l’aire.

Esquitxos frescos

de vent de tarda:

un peix daurat

cura un ocell ferit.

El sol es desfà a l’espigó

omplint de sorra les sabates.

Estel, avió...

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 103

MARIE CURIE, 1867 - 1934

2011, ANY INTERNACIONAL DE LA QUÍMICA

(el color blau l’identifica internacionalment)

Amb motiu del centenari del Premi Nobel de Química atorgat a Maria Sklodowska, ja feia anys Marie Curie, el Museu Curie de París i l’Institut d’Estudis Catalans han proposat una exposició , recórrer la trajectòria d’aquesta dona excepcional. L’exposició s’emmarca , també, dins dels actes commemoratius de l’Any Internacional de la Química. (carrer del Carme, 47, entrada lliure). Són 12 panels que molt senzillament ens exposen fotografies i un breu relat de la seva vida i del seu treball. A més la visita del claustre de l’antiga Casa de Convalescència de Sant Pau, sempre és recomanable, magnífic edifici civil, d’estil classicista del segle XVII. S’ajunta doncs el contingut i el continent. Eren les 6 de la tarda i em vaig trobar sola , a ningú més se li va ocórrer entrar a aquella hora, faig fer fotografies de tots els panels i vaig quedar-me una bona estona mirant els murals i els arrambadors de ceràmica restaurats fa uns anys. Tot escoltant el silenci, em va envair una sensació de pau com feia temps no gaudia a Ciutat Vella, una experiència que per improvisada va resultar gratificant.

No explico res del matrimoni Curie, perquè tot és sabut, em va impessionar un paràgraf d’una carta de Pierre Curie a Marie, agost del 1894: “ Tanmateix, seria tan bonic que no goso pensar-hi, poder viure plegats, hipnotitzats pels nostres somnis, el teu somni patriòtic, el nostre somni humanitari i el nostre somni científic”

VA DE LLIBRES

Ja ha caigut un altre, aquest recomanat. Recordeu quan el profe ens va parlar de EL LLORO DE FLAUBERT de Julian Barnes? En Marçal li va regalar a la Malole, ella el va llegir i me l'ha deixat. Avui l'he acabat i haig de dir que l'he trobat deliciós. És un llibre de dues-centes pàgines que no es pot llegir d'una tirada perquè té tant de suc que s'ha d'anar assaborint de mica en mica. Li haig de preguntar a en Borja però jo crec que és la millor prova del que és LA IRONIA de la qual estem parlant darrerament. Ni novel·la, ni assaig, ni biografia, ni autobiografia i tot alhora. Julian Barnes narra la vida de Flaubert a través de la mirada del seu narrador, Geoffrey Braithwaite, un personatge de ficció.

Tot arriscant-me a ser renyada per la meva germana (he plegat un extrem d'una pàgina, horreur!) us en copio un fragment:

"Una manera de legitimar les coincidències, és clar, és dir-ne ironies. És el que fa la gent elegant. La ironia és, al capdavall, la manera moderna, un company de beguda de la rresonància i de l'enginy. Qui hi podria estar en contra? I tanmateix de vegades em pregunto si la ironia més enginyosa i més sonora no és senzillament una coincidència ben polida i ben educada.

No sé què en pensava Flaubert, de la coincidència. Jo esperava algun article característic al seu sostingudament irònic Dictionnaire des idées reçues; però fa un salt directament de conyac a coit. Tot i així, el seu amor a la ironia és evident; és una de les coses més modernes sobre Flaubert. A Egipte el va entusiasmar descobrir que almeh, la paraula per a "dona setciències", havia anat perdent el seu sentit original i havia passat a voler dir: "puta".

Doncs així, tot el llibre. Altament recomanable.

L'ENIGMA ENIGMÀTIC

Quan he llegit el comentari de la Ma. Teresa dient allò de: A ON ÉS EN PANCRAÇ? he escrit un comentari a sota dient que a mi si em sortia l'entrada 102 dedicada al sant però no el meu comentari, que tornava a posar.

I quan ja havia posat la paraula clau i clicat per a publicar-ho ha sortit una nota dient: Lo sentimos, no puede publicar o alguna cosa semblat. I s'ha esborrat tot.

Vés que no estigui amb les llagostes que no troba en Rafael!

L'Enigma de la tresca-17

De quina casa es tracta? On està ?

L'Enigma de la Tresca-16

La guanyadora ha estat la Maria Teresa

2011-05-13

Ahir dijous, dia de l'aniversari de la meva amiga Mercè

A les deu del matí sortim en expedició cap a Vilassar de Mar. La cita és relativament matinera perquè estem convocats al Museu de la Mina Vella. Aquesta mina és la que, barrejada amb aigua provinent del Ter, abasteix d’aigua al poble. Era una visita que feia temps teníem pendent i ha estat molt interessant. En aquest lloc hi ha una casa, les restes d’un antic molí, els pous de captació d’aigua, les basses d’emmagatzematge i també una estació meteorològica en actiu i una estació solar fotovoltaica sobre un dels dipòsits coberts. L’energia generada la venen a la companyia elèctrica. Al museu podem veure la història i diferents aspectes dels sistemes de captació i distribució de l’aigua. També fotografies, estris, peces diverses.

Aquí us poso unes quantes de les fotografies fetes, però la recomanació és que cal veure-ho de debò perquè no es veu tot ni prou bé com per fer-se una idea cabal.

El que més m’ha agradat, o més ben dit, els detalls que he trobat més curiosos o bonics són les peces raríssimes i l’acció que l’aigua, el rovell, la calç i el temps les hi ha produït. I els diversos tipus d’aixetes, tapes de registre, canonades, manòmetres, mesuradors etc. Tot, petites coses d’us habitual que el temps ha modificat i ha convertit moltes vegades en objectes obsolets. Alguns d’ells, vistos desapassionadament acaben essent escultures vitals. El seu valor ja depassa el de l’ús i les converteix en objectes de contemplació i, a vegades, en autèntiques obres d’art i disseny.

Si algú n’està interessat he comprat un llibret que ho explica tot.

Avui a la tarda vaig a la platja a buscar tresors. Sí, heu llegit bé. És una activitat organitzada per Omnium Cultural. Ja us explicaré com ha anat.

Ah! Me n’oblidava, aquesta setmana, la guanyadora de l’Enigma ha estat LA MARIA TERESA!!!!

LA TRESCA I LA VERDESCA

Avui Sant Ponç, festa del perfum en estat natural. He anat a comprar una mata d'alfàbrega de fulla petita pels mosquits i una de fulla gran per a fer el pesto, una de julivert per un si de cas i menta refrescant i persistent... olors de record i d'il·lusió d'estiu, de menjades compartides, riures i ensenyament del què és la vida de debò.

Quan anava a l'Escola Massana, aquest era un dia de molta festa. Empentes i olors en el carrer Hospital, mans que s'alcen alhora per collir una paperina amb camamilla, petons amb gust de mel i arrop, pega dolça, fruita confitada, taronja amargant, pell de melò. Mmmmmmmm!

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 101

FESTA DE SANT PONÇ

Avui 11 de maig la tradició religiosa commemora Sant Ponç, nascut a Roma i mort a Niça el 258, màrtir durant la persecució de Valerià. Se'l considera un estudios de les herbes aromàtiques i de les seves aplicacions curatives.

Suposo que la Mª Dolors estarà trescant pel carrer de l’Hospital, jo hi aniré per la tarda. Espero no xafar-li el reportatge que sempre podem compartir amb les seves fotografies per enriquir-nos mútuament.

És una festa que no em perdo mai, m’agrada olorar la barreja d’herbes. A les paradetes s’hi troben casi totes: camamilla, orenga, marialluïsa, menta, tarongina, sajolida, llorer, ginesta, til·la, romaní, marduix, poniol, i altres.

Li donen color i sabor les llaminadures de fruites confitades, el típic arrop i el caramels de menta, d’eucaliptus i d’altres varietats. Tota classe de mels i també porcions de ruscos portats pels apicultors.

Si us animeu potser ens hi trobarem.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Girona en flors 10 de maig de 2011

Avui he estat a Girona per veure les cases, patis, botigues i llocs diversos guarnits de flors.

Malgrat que cada cop és més emprat l'arreglo floral a l'estil professional o d'escola de floristeria, continua essent un moment màgic. A mi, que voleu que us digui, m'agraden molt aquests moviments ciutadans de masses i més si és amb alguna finalitat sense altra intenció que la de fer la vida de tothom una mica més agradable.Sí, seria meravellós que per un dia tothom obris les portes de casa seva a qui volgués entrar-hi i es pogués veure un petit retall d'aquella persona : un racó, una calaixera amb un ram de flors boscanes, una pila de llibres sobre una taula, un munt de roba per planxar, el bol de la fruita o la verdura acabada de comprar al mercat encara sobre el taulell de la cuina, un bodegó al quarto de bany o el llit mig desfet. Seria magnífic. Com un quadre de Cooper, no trobeu? Això de les flors de Girona va una mica en aquesta direcció. Per això m'agrada i procuro anar-hi sempre. Tot i les coses que psè i les quin horror, n'hi ha prou amb unes quantes i sobretot amb l'ambient festiu que provoquen. Feia un dia radiant i de calor suportable. I a més a més he anat en la bona companyía del Jordi, cosa que també va bé de fer de tant en tant per xerrar en tête a tête. Una bona trescada de la qual us en faig una mica pasrtíceps si cliqueu a la foto mare.

PANEM ET CIRCENSES XXXVI

• 61 persones, homes, dones i nens mortes de fam i set en el trajecte des de Libia a Lampedusa. I tothom, la OTAN, Itàlia, França, es treuen, mai millor dit, els morts del damunt.
• Com que són molts els refugiats que volen arribar a Europa i com que és impossible gestionar el drama humanitari, la Unió Europea ha anunciat la possibilitat de restablir les fronteres en "circumstàncies excepcionals". Fa tants anys que ho vaig denunciar! El tractat de Schengen és per a ciutadans europeus i encara no tots. O és que algú es pensava que tothom podria circular lliurement?
• En Juan Carlos I al Marroc petonejant-se amb en Mohamed VI i acceptant beure un glop de te (algú diu que era llet) i dàtils -la millor prova d'acolliment en aquells paisos-. No us fa venir basques?
• El comentari sobre l'avi del Zapatero per part de l'impresentable Camps, no mereixeria una condemna unànim? Jo no hi entenc, però no es pot presentar una denuncia formal?
• Segueixen els estudis "curiosos". 1.- Un equip d'investigadors americans crea una nova espècie de llangardaix formada únicament per femelles, capaces de clonar-se a si mateixa, ja que els ous no necessiten ser fecundats. 2.- Un equip de científics descubreix un dels primers minerals formats en el nostre sistema solar incrustat en un meteorit i que han batejat com krotita.
• L'inefable Berlusconi que ha dit: "Hi ha una solicitud dins el meu partit per a crear una comissió d'investigació per averiguar si dins de la magistratura existeix una associació amb finalitats delictives".
• Ja han començat les "parides" (perdoneu) electorals. Transport gratuït fins els 16 anys, taxis elèctrics, tarja rosa urbi et orbi, illes gegantines al mig de la ciutat....
• Tres motoristes van robar part de la recaptació de la Fira d'Abril quan un membre de l'organització anava caseta per caseta recollint els diners. Llàstima, aquest any que han rebaixat preus!

I la perla: Un diari ultraortodoxe jueu de Nova York ha eliminat amb Photoshop la imatge de Hillary Clinton en la foto amb que juntament amb el Presi i d'altres observaven la caçera de Bin Laden. L'argument: El diari no publica fotos de dones ja que ho considera "sexualment sugestiu". I tant, tenen tota la raó!

L'Enigma de la Tresca-16

Ara que, vist el que es veu, quan posi un enigma no donaré la solució fins divendres següent perqué sinó hi ha qui no s'esforça gens. El guanyador, evidentment, serà el primer que l'encerti.

Aquesta setmana, un cop més ha estat la Marisa.

I ara un de nou, molt fàcil, per acabar d'arribar a divendres.

Avui no puc fer cap més entrada . Tinc una feinada horrorosa amb tot el material generat per l'anada a Mallorca ( que ha estat molt bé, és clar).

PANEM ET CIRCENSES XXXV

Heu vist la capçalera del Google d'avui? Està dedicada a Roger Hargreaves (9/5/1935 - 11/11/1988) britànic, autor i il·lustrador de llibres infantils. Jo no el coneixia o al menys si havia vist els seus dibuixos no sabia de qui eren.

El més graciós i alhora curiós és que cada vegada que s'entra avui a Google surt un dibuix diferent. Aquest és el que hi ha en aquest moment.

A que dona bon rotllo?

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 100

JA VAN 100 VIBRACIONS

He triat aquesta magnífica arpa de braç del s.XIX que es conserva en el Museu dels instruments musicals de Milà, per celebrar amb vosaltres el número cent de les meves aportacions com a arpa, (abans ja havia fet altres entrades al bloc sense cap denominació). La diferència entre les antigues violes de braç i les de gaba, prové de la manera d’agafar-les per part de l’ instrumentista, amb el braç o entre les cames, gambes. Aquest disseny tan acurat correspon cap el 1850...Com si fos un mascaró de proa d’un vaixell, aquesta figura femenina tallada en fusta, li dóna una gran bellesa.

Quan la Mª Dolors ens va proposar la idea d’escriure en un bloc nostre, em va semblar una utopia, com fer-ho? com aprendre’n?, tots els interrogants que vulgueu se’m vam presentar. Mª Dolors agraeixo el teu entusiasme i creure en aquest projecte petit i divertit per formar-ne part tots nosaltres, algú s’ha quedat pel camí i un altre ha pres volada més alta, però el bloc és aquí. Gràcies a la Meri per fer-nos de mestre amb paciència i dedicació.

Espero celebrar els 200 en un futur.

L'Enigma de la Tresca-15

Quina cosa és la torreta del final?

PANEM ET CIRCENSES XXXIV

El cap de setmana passat, la Malole, en Marçal, en Joan i jo hem estat de turisme rural al Berguedà. Haviem llogat una casa a Olvan, una masia aïllada però molt a prop del poble, en la carretera que va d'Olvan a Cal Rosal. De camí i després de dinar a Balsareny i veure de lluny el seu castell, ens hem aturat a Puig-reig per visitar la colònia tèxtil de Cal Pons, una de les 18 colònies que ressegueixen el riu Llobregat. Aquesta és una de les més monumentals del país construïda entre el 1875 i el 1900. Del conjunt en destaca especialment la part més monumental, formada per tres grans torres senyorials, l'esglèsia neogòtica i la casa-convent, envoltat tot per un bosc d'alzines i cedres i d'un gran jardí romàntic. En una capella lateral de l'esglèsia ens van passar un audiovisual de la visita que va fer a la zona el rei Alfons XIII i al cor en vam veure un altre de com era la vida dels infants (nens i nenes) a la colònia. Va ser força interessant.

La casa reunia tot el que hom pot voler per fer-hi una estada molt més llarga: llar de foc, piscina, porxo, una bona biblioteca i una gran selecció de música clàsica. Són dos cases en una, amb dues habitacions cadascuna i comparteixen la piscina i la barbacoa. Molt recomanable.

L'endemà vam visitar les esglesioles romàniques de Santa Maria d'Avià i Sant Vicenç d'Obiols. La primera, molt ben conservada té un frontal d'altar de la primera meitat del segle XIII representant en la part central la figura de la Verge i el Nen i a banda i banda, escenes de la vida de Jesús i Maria. Preciós però malauradament només una còpia ja que l'original es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Sant Vicenç (consagrat abans del 888) ha patit moltes transformacions que l'han deixat un pèl estrany. Però dins de l'esglèsia hi ha excavada el que sembla una tomba amb forma d'ocell i tot al voltant un gran nombre de tombes antropomòrfiques.

A la tarda, varem visitar la Casa Ferreres, casa pairal de l'amo de la casa rural. Un imponent edifici en la cruïlla del que era el Camí ral i el camí ramader. A l'edifici original li van anar afegint cosos al llarg dels segles fins a l'actual que té 42 metres de façana. Tenen documents que parlen de la casa des del 1283. Tot i que ell i la seva dona hi viuen, el tenen com un petit museu. Ens va agradar moltíssim. Espero que la Malole i en Marçal pugin les fotografies que varem fer. Va ser una tarda molt ben aprofitada.

I el diumenge, vam dedicar el matí a visitar Sant Quirze de Pedret (s.IX), al terme municipal de Cercs. Per arribar-hi s'ha de travessar el pont gòtic (s.XIII) i després caminar una bona estona fent pujada. Diuen que són 400 metres però no us ho cregueu pas. L'esglèsia també ha patit moltes transformacions i afegitons però aquestes són ben fetes i el conjunt és molt maco i el paisatge fantàstic. Les pintures murals conservades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, constitueixen exemples excepcionals de la pintura pre-romànica de l'Europa occidental. El conjunt que formen el pont i l'esglèsia és considerat un dels conjunts monumentals més importants del Berguedà i de Catalunya.

A l'hora de dinar ho vam fer a Berga, molt bé i al tornar, a més a més, no vam trobar caravana.

l'Orant de Sant Quirze de Pedret frontal d'altar de Santa Maria d'Avià