L'arpa i les seves vibracions, 255

J.V. FOIX

Acte d’homenatge a J.V.Foix (1893 -1978), en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort.
El passat dimarts 29 de gener és complien els 25 anys de la mort de Foix, amb aquest motiu a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, se li va retre un homenatge. La convocatòria va ser massiva i l’afluència d’amics i simpatitzant de l’obra del poeta, va desbordar la sala amb falta evident d’espai. L’Obertura de l’acte la va fer el Sr. Salvador Giner, president de l’Institut i tot seguit Laura Borràs, que s’estrenava com a nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va glosa la figura de Foix. Tot un goig sentir-la parlar amb una dicció correcte del català més culte.( Tot i que alguns diaris l’endemà,explicaven que Pere Gimferrer, havia fet una conferència sobre “Una mirada personal sobre l’obra de Foix”, no deixà de ser una patinada al escriure l’article amb antelació, ja que Gimferrer, va excusar la seva presència per una faringitis greu que el tenia allitat)

Tot seguit un recital de poemes musicals de J.V.Foix a càrrec de Mariona Sagarra, cantant i compositora, sota el títol de: Vaig amunt i torno avall, que contenien les cançons de “Es quan plou que ballo sol”, “Ah, si amb levites...”, “Dèiem: la nit”, “La nit, diem”, “Tot és llum i pensament”, “El transeünt i pensament”, “Per a Joana Ventalló, nada Givanel”, “Dècima” per acabar amb “Ho sap tothom i és profecia”

Acompanyava les cançons de Mariona, Marina Albero, solista, amb un antic instrument de corda percudida, el salteri.

L’últim poema va tenir una nota emotiva, les dues compositores deixaren l’escenari i baixant la llum de la sala a una lleugera penombra, es va sentir la veu de Foix, en una bona gravació, “Ho sap tothom i és profecia”.

Nit doncs per gaudir del nostre poeta, que fou l’artífexs de renovar totalment la llengua poètica catalana, amb una riquesa verbal prodigiosa.

Al acabar l’acte i per gentilesa de la Pastisseria Foix, en oferiren un refrigeri, en els jardins penjats del primer pis, l’espai anomenar “Mercè Rodoreda”, curull de flors vermelles, avançades a la temperatura de l’hivern.

Malgrat tot el que ens cau a sobre, la llengua, la terra i la gent sobrevivim  i així serà, l'acte d'avui porta llavors ben nostres.



L'arpa i les seves vibracions,234

Santiago Ramón y Cajal

Ens trobem dins de la commemoració de la Biennal Internacional de Neurociència, 2012. El passat dia 30 de setembre, a Cosmo Caixa, es va clausurar l’exposició  titulada “Cajal torna a Barcelona”. Recordo que el dia de la inauguració el juliol em trobava allí amb la meva germana de visita i,vaig escriure un apunt del material exposat. Durant  els tres mesos, l’han visitada una munió de persones i, molts escolars amb els seus professors de ciència, que els han motivar a estudiar Cajal i a fer dibuixos imitant les neurones.

A la Ciutat Comtal és on va fer les seves aportacions més emblemàtiques, que el van portar a anunciar la teoria neuronal. En les vitrines de l’exposició es posen de manifest en els panels, les seves facetes com a científic, acadèmic, fotògraf i dibuixant, en aquest cas amb una variada selecció de dibuixos histològics.

Premi Nobel de Medecina el 1906.

l'arpa i les seves vibracions, 202

                                                Santiago Ramón y Cajal.
El bolg és diversió, literatura i ciència fins on podem. L’any passat vaig fer dues entrades comentant que 2011 era l’any de la química. Avui va de primícia per tots vosaltres. Aquest matí a Cosmo Caixa s’ha inaugurat la exposició Cajal torna a Barcelona l’any de la Neurociència, 2012. A Barcelona és on va fer la seves aportacions més emblemàtiques, que el van portar a anunciar la teoria neuronal. Es poden veure a les vitrines pertinences originals, toga, medalles, llibres, estris, exhibides per primera vegada a la ciutat, També es posen de manifest en els panels ,les seves facetes com a científic, acadèmic, fotògraf i dibuixant, en aquest cas amb una variada selección de dibuixos histològics. (les notes de les llibretes amb dibuixos són una delícia per les persones que els hi agradi la neurologia).
Son 26 peces que formen part d’aquesta anomenada Biennal Internacional de Neurociencia. Iniciada avui, es clausurarà el 30 de setembre.
 Cal dir-vos que m’hi he trobat de casualitat, ja que amb la meva germana visitàvem el recinte que ella no coneixia. Casualitat que les dues com infermeres hem celebrat amb goig.
Dues frases d’ell: El pitjor no és cometre un error, sinó mirar de justificar-lo, en comptes d’aprofitar-lo com avís providencial de la nostra lleugeresa o ignorància.
L’altra: Les idees no duren gaire. Cal fer alguna cosa amb elles. (les apliquem a l’escriptura?). Una noticia d'ara mateix: els llibres no pujaran de preu, entren en l'IVA super-reduït.

L'arpa i les seves vibracions, 200

Avui van 200 comunicacions de l’arpa, dins del nostre blog d’amics lletraferits, tot un repte personal de treball i de constància que no vull trencar. Per celebrar-ho va un apunt seriós.

EL CAPITALISME NO ÉS ÈTIC

En el comentari  (nº 198) de la visita al monestir de les benedictines  de Montserrat, us parlava de la Teresa Focades, monja que resideix allí i que  va fer la campanya de la no vacunació de la grip A; ara novament alça la veu i, dóna la seva opinió sobre qüestions actuals. Si us interessa, sols cal entrar a  Google, i buscar  SINGULARS, on trobareu  la entrevista emesa pel Canal 33 , del programa, conduit per Jaume Barberà,  del passat dimarts dia 26. “El capitalisme no és ètic”.

Podreu escoltar unes declaracions agosarades i contrastades amb dades rigoroses. Són  51 minuts que et mantenen clavat davant de la pantalla. 

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 160

HI HA GENT QUE DEIXA PETJADES

Retorno al Dr. Francesc Abel i Fabre, de qui vaig parlar-vos el dia 3.

Aquesta tarda a les 20 hores ens hem aplegat al costat de la seva família, gent diversa, tots amb l’únic desig de dir-li adéu a l’estimat Dr. Abel, Pare Abel. L’església dels jesuïtes del carrer Casp, plena de gom a gom, ha sigut el lloc triat per retre-li l’homenatge pòstum. Aquests dies en diaris, revistes i escrits, potser heu pogut seguir la seva llarga trajectòria. Si voleu complementar-la busqueu a Google i us sortirà el seu currículum de treballador incansable, reconegut internacionalment.

Aquesta nit això no contava, era l’amic a qui tots acomiadàvem. Li han dit adéu la família, els companys jesuïtes, els metges presidits pel Dr. Broggi (103 anys) que va treballar amb ell en el Patronat de Bioètica molts anys, directius i personal de Sant Joan de Déu, jurístes i advocats que van compartir Còdics d'ètica, mestres, infermeres, representants de Medicus Mundi que ell va fundar amb un altre company metge ara farà 50 anys, religioses d’Hospitals i personal, moltes mares a qui ell va fer costat, estimava la dona i va lluitar per ella en tots els camps, sobretot en el de la medecina, joventut universitària, amics d’Espanya i companys d’Europa, politics de tots colors, en fi hi estava representat tothom.

M’he trobat amb molts amics, companys d’estudi i de feina, tots ja grans, amb trajectòries diverses de responsabilitat, que hem seguit les seves petjades i que ara som dipositaris de tot el que ens va ensenyar. Mentre vivia amb ells tot el que anàvem compartint d’amistat aquest vespre, he pensat que no hi ha camí per la desesperança davant els temps que venen, que som molts els que fem pinya i ens estimem. Novament Pare Abel, Doctor Abel gràcies per tot el que deixes al món.