CONCERT PER LA INDEPENDÈNCIA
Sí, jo
també hi era. Vaig anar-hi amb uns amics , proveïts de botelles d’aigua,
entrepans i una gran senyera per fer ondejar. Entrarem a les 7 i sortíem casi a
les dues de la matinada. Amb una mica de sort i ajudats per una lupa, potser em
veureu en la foto adjunta fent gresca … Organitzat per Òmnium Cultural i
l’Assemblea Nacional Catalana amb la colaboració d’uns 400 artistes.
Segur que molts també hi éreu, altres sé que ho seguireu per TV3 o per
Catalunya Radio, en fi dins o fora tots visquérem el mateix esperit. Veure el
Camp Nou amb casi 90.000 persones, és un gran espectacle, ara bé quan tots
cantan i criden, riuen o ploren unes llagrimetes d’emoció, l’espectacle és fa
més gran, més entranyable, més viscut, com molts dels cantants deien, posa la
pell de gallina.
Avui els diaris i les noticies ho pregonen al vent, (caldrà veure que
diu l’oposició casposa), però aquesta riada humana no l’atura ningú. El programa
fou llarg d’actuacions, però no pesat, fou seguit amb cants, onades, amb el
preciós mosaic i amb totes les inventives possibles.
Molt bona organització, moltes hores de feina per la seva preparació
que es notava en tots els detalls, com el servei d’aigua o cervesa, que uns xicots amb una motxilla a l’espatlla
repartien si se’ls requeria, em van recordar els aiguaders que et trobes a
Istambul. No es va patir calor, ni set, ni cansament, sols alguns infants petits
decidiren dormir a la falda de la mare. Toc de gràcia dels castellers de
Vilafranca a la mitja part, aixecant un 3 de 9, amb una enxaneta que vist des
de la distància semblava un infant de pit, àgil com un esquirol.
La segona part va estar centrada practicament en música de Lluís Llach. No detallo el programa, ja que el trobareu a tots els diaris. Ara cal esperar l’11 de setembre que és farà la cadena humana que entrant per Figueres arribarà a Tarragona, anit ja se’n parlava amb il·lusió.