divendres, 29 de juny del 2012

L'arpa i les seves vibracions, 200



Avui van 200 comunicacions de l’arpa, dins del nostre blog d’amics lletraferits, tot un repte personal de treball i de constància que no vull trencar. Per celebrar-ho va un apunt seriós.

EL CAPITALISME NO ÉS ÈTIC

En el comentari  (nº 198) de la visita al monestir de les benedictines  de Montserrat, us parlava de la Teresa Focades, monja que resideix allí i que  va fer la campanya de la no vacunació de la grip A; ara novament alça la veu i, dóna la seva opinió sobre qüestions actuals. Si us interessa, sols cal entrar a  Google, i buscar  SINGULARS, on trobareu  la entrevista emesa pel Canal 33 , del programa, conduit per Jaume Barberà,  del passat dimarts dia 26. “El capitalisme no és ètic”.
Podreu escoltar unes declaracions agosarades i contrastades amb dades rigoroses. Són  51 minuts que et mantenen clavat davant de la pantalla. 

dijous, 28 de juny del 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA EN STAND BY



Estic amb vosaltres mentre els nens es banyen amb gran brogit i esquitxades. Segueix aquella calor i les seves conseqüències, i entre jo i la gossa Laica no hi ha altra diferència sinó que ella va anar a l'espai i jo que més voldria. La calavera de pedra em mira, sembla, amb commiseració. Potser m'hauré de posar a escriure una d'extraterrestres. Oh companys meus com us entenc: mi casa, mi casa que vol dir no tant la casa sinó la meva vida veritable, no la que porto si us plau per força.
Tinc una manguera al costat de l'entrada a la piscina, que raja una goteta gairebé constant; els ocells ho han aprés i hi van a beure. S'enfilen a la reixa i obren el bec. Qui pogués fer com ells, obrir el bec i que allò que desitgem anés rajant a sobre nostre. Per suposat no seria aigua el que voldria o sí, l'aigua meravellosa de la inspiració, encara que fos de gota en gota. Finalment us puc enviar les fotos de l'altra dia per veure-les, però no sé perquè no les puc enviar per correu. Otro dia será hermanas





Vaig a estendre la troba i a preparar el berenar. Allò que us deia...

dimecres, 27 de juny del 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA



Matí de platja pels altres i llibertat per mi que he dilapidat estúpida i necessàriament en feines del hogar que ara ja sí torna a ser meu (i poden tornar a envaïr pausadament i sense pressa entre tots). Avui només som set però demà n'esperem quatre més. Estem més o menys immersos en bricolatges diversos i lectures variades.
No he anat a buscar el diari, no he vist la televisió ni he escoltat la ràdio però quan he anat a Llorens la gent m'ha semblat que feia la vida de sempre o  sigui que el món segueix rodant cap a trobar el divendres  que és el dia de la reunió de mimonstres que troben sempre la manera de donar-nos el cap de setmana. No els penso fer cap mena de cas, no fos que m'amarguessin la Festa Major. Prou feina tindré a fer fricandó i altres menges pròpies del dia amb deu o dotze "pintxes" ajudants que em donaran molta feina i molta satisfacció alhora. En un moment de descans, la meva maldat interna ha començat a fer plans per a tots i ja els tinc no sé quantes feines preparades. No els agrada tant que segui i no faci res? Ja veuran el que val una pinta! Si tinc temps, demà em dedicaré a buscar si trobo les noves paraules admeses per la Real Acadèmia a veure si me n'han trepitjat gaires. Fixeu-vos que avui no he parlat de la calor, per això estic més serena. Bona nit bons germans...

                                        la seva pau dolça davalli al món...
                                                                                          bona nit...
                                                                                                          bona nit

dimarts, 26 de juny del 2012



Després de passar la nit a Barcelona amb un lloro que de tant en tant m'acompanya, i em fa escriure a les sis del matí, m'he dedicat a fer uns encàrrecs, pagar la Renda i tornar a Saifores. No tot ha estat idíl·lic, massa coses pendents encara, la rentadora que ha cantat l'adéu a la vida i li he hagut de procurar una substituta i una calor empestosa. No entenc aquests que us agrada l'estiu per la caloreta... Què caloreta ni que niño muerto: calor empestosa. A la tarda per acabar-ho d'adobar m'he llençat a fer unes fundes pels balancins que han resultat filles de la famosa camisa d'onze vares. He vençut però m'ha fet molta calor. Els nens, no cal dir-ho estaven com el temps. Ara ja han marxat a dormir tots, petits i grans i és negra nit. Fora del redol de la taula només veig una cuca de llum i sento el rugit dels camions a l'autopista. Sort que els mosquits no em piquen. Encara no tinc la serenor que l'Odisea em demana. Tinc novel·la negra (la V de la Kinsey Milhone) i potser em faré ujn banyet a la piscina abans d'anar-me'n al llit; a les fosques i veient els estels. Sempre he dit que m'agradaria anar al Monasterio de Piedra, jo sola, a avorrir-me uns dies. Només m'enduria llibres. Res més. Potser faria una excepció amb una llibreta i un retolador. Ai si arribo a vendre la casa de Santjulià...Espero que no sigui veritat la dita : hi ha una cosa pijor que els teus desitjos no es compleixin i és que es compleixin.

PANEM ET CIRCENSES

LA TRESCA I LA VERDESCA

Genial fi de curs. Analitzem un text sumeri escrit en torn al 2.000 a de JC en el qual comprovem no solament que ja llavors els comportaments humans eren semblants als actuals (el text parla de les relacions mestre-alumne i el comportament "pilota" per aconseguir unes bones notes), sinó que és possible analitzar la manera com està escrit, exactament tal com ho fem amb un text actual. Aquest, acaba que sembla un conte de Borges. I un altre text de Samuel Becket, desfent el llenguatge, variant l'ordre de les paraules; un retorn al caos per poder abandonar-lo i a partir d'alli començar de nou. És un toc d'esperança , per estar segurs que , encara que a vegades ens sembli que és impossible escriure res de nou, sí que ho és, i aquest és el repte, fer-ho  d'una manera diferent. I després, què millor?, anem a sopar amb la companyia del nostre estimat profe i la Bàrbara que tantes ganes teniem de conèixer d'a prop. Una nit encantadora i una última classe trampolí a no oblidar.

No puc importar les fotos que vam fer. Ho tornaré a intentar amb més calma en un altra moment (son dos quarts de sis del matí).
Ja hi som, ara sí, ja és estiu, hem celebrat amb coca, cava, petards i foc el solstici d'estiu i ja estic instal·lada als meus lars foranis per dos mesos almenys. Quines ganes! Ja veig les ombres dels arbres estimats sota les quals penso llegir i escriure a pleret, sento els ocells amics i els sons que em són cars. Encara no he acabat de fer la posta a punt per deixar-ho tot més o menys organitzat com a mi m'agrada i m'és còmode. però espero fer-ho en aquesta setmana encara que dissabte i diumenge que ve és la Festa Major i per tant una mica més de desgavell. Però ja és estiu, la piscina és netíssima i arreu on miri m'acontenta. Visca l'estiu.
Ah em faltava dir-vos la solució de l'últim enigma: es tracta de l'escut dels bombers.

dilluns, 25 de juny del 2012

L'arpa i les seves vibracions, 199


                                The four crazy cats

La celebració del Lobster day anual a més de recordar-nos el viatge a Boston a les quatre emprenedores i  compartir les llagostes  amb la Susi, el Rafel i el Marçal, ves per on, aquesta setmana m’ha donat una alegria.
Segueixo reparant les molèsties que m’ha causat el lladregot, a més de les targetes va robar-me dos braçalets i dues anells.  La meva assegurança de la llar és diu Pelayo , hi sempre m'han respòs sense problemes. Amb seu central a Madrid, ara em demanaven que els hi envies per fax les factures de les joies robades o en el seu defecte fotografies per valorar-les. No tinc ni una cosa ni l’altra. Buscant fotos de casaments, etc. res de res.  Per fi en aquesta foto de casa la Susi i el Rafel, on podeu veure la espectacular taula que van oferir-nos , vaig trobar el que em demanaven. Amb el zoom vaig buscar el meu avantbraç dret, el canell i els dits,(podeu jugar a buscar-ho), i és veuen clarament les quatre peces d’or; però no sabia com treure-les amb paper de la pantalla .  El perit de Barcelona que va passar per casa, per veure in situ el robatori, amb gran simplicitat va fotografiar amb una mini màquina la pantalla i voila, tot solucionat. Crec que me les han tassades correctament , i espero cobrar demà el seu import; les quatre eren regals que em feren la família en diversos  esdeveniments  de la meva vida.
Així que noies, ja vegeu, a seguir amb el Lobster day que dóna per molt.

dissabte, 23 de juny del 2012

L'arpa i les seves vibracions, 198



Dijous, superat l’ensurt del lladregot i, amb els documents robats parcialment tornats a demanar, decideixo pujar a Montserrat. Dia clar i calorós , sense boira baixa que destorbi, autocars amb  turistes però en general molt poca gent,  xamba o crisi ? aparcament a dalt fàcil i puc triar un recó amb ombra.  Abans breu parada al monestir de les monges benedictines (foto de dalt) per compra una ceràmica. És un lloc únic per trobar  pau i silenci, per perdre-s’hi uns dies en la seva hostatgeria ,en moments puntuals de gran cansament  i/o  aclaparament. Ara amb la Teresa Forcades que viu aquí, el monestir és un xic més conegut arreu de Catalunya.. Per cert que corre per Internet un text d’ella en que recomana ser molt crítics i ètics amb les decisions polítiques , i no pagar si no són justos alguns tributs, ja us l’enviaré per mail.
Dinar reposat , visita a la Moreneta i cames amunt pel camí de Sant Miquel, on un ventet suau ens acompanya, som quatre i fem petar la xerrada tot caminant. Tornada a casa amb energia renovada.

dijous, 21 de juny del 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA canvia d'estació



Ja és estiu! Agafeu les ulleres de sol, un barret per si de cas i un llibre i a disfrutar-lo.

LA TRESCA I LA VERDESCA



No vull pas descobrir-vos la mort de l'Emili Teixidor, ni tampoc la seva vida i obres, fàcilment consultable. Però sí que vull deixar constància de la meva admiració per ell com a crític. Ja fa anys, feia una secció de crítica de llibres a Catalunya Ràdio que jo, que encara treballava, escoltava fidelment al cotxe. Era la cosa més engrescadora que mai no he sentit.. Com a escriptor va ser autor d'obres molt ben travades i ben escrites, no en va coneixia perfectament la cuina del llenguatge i l'escriptura, però com a crític era una meravella. No tan sols les reves ressenyes eren implacables i encertades sinó que em convencia que ja no podia viure sense aquells llibres si m'eren desconeguts o frisava per tornar a casa i repassar-los de nou. També es parla molt de la seva faceta d'escriptor per a joves i nens. Us imagineu tenir-lo com a mestre? Quan jo anava a la Universitat, un dia en Ricard Salvat ens el va dur a classe; recordo una sessió memorable, d'enorme amenitat, lucidesa i sapiència . Tots vam tenir la impressió d'haver compartit un matí amb Homer , Sòfocles i altres dels més grans. Segur que cap de nosaltres no ha oblidat l'entusiasta sensació de la seva vitalitat i interès.. Trobarem a faltar la seva mirada, aquells ullets irònics que traspassaven i descobrien com pot ser d'engrescador escriure , llegir i viure.

dimarts, 19 de juny del 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA



Estic pensant seriosament en jubilar-me de jubilada. Amb aquest "quentu" del temps que figura que per art de màgia tenim els jubilats, he aconseguit anar de cul tot el dia i angoixada per tot el que he d'anar fent de mig costat o deixant pel camí. Només m'ha faltat la casa de Sant Julià. Abans els caps de setmana recarregava piles però ara, en comptes de descansar, estic de bastaix i el sol ni el veig. Aquest dissabte van pujar els meus amics de la colla i com que sí que vaig aturar motors, després i sobretot el dia següent vaig acabar que em feien mal fins i tot les ungles. Quan estigui tot acabat em passaré una setmana sense fer RES, però RES, ni cuinar, RES, fent vida de gos. Crec que ja no falta gaire, però no sé perquè altres cops ho he pensat i  un cop allí només de girar el cap ja veig coses en les que ficar-hi mà i tot el dia fent llistes per deixar pistes d'intervenció possible i de coses que he de comprar, que quan sóc a Barcelona aprofito per trobar el que ens cal i allí és més complicat. Encara no tinc clar on trobar les coses i a Vic, dissabtes és mercat i tot està focalitzat allí, els aparcaments són plens, etc. Amb dir que no sé ni on hi ha un tot a cent!
Mentre escric això em sembla que he vist la llum: els jubilats, davant les obres, només miren, no intervenen. Ahhhhh potser és aquest el secret. Hauré de provar-ho però no sé si me'n sabré estar.

diumenge, 17 de juny del 2012

L'arpa i les seves vibracions, 197



UN LLADREGOT INDESITJAT


Divendres durant la nit , un lladregot va entrar al meu pis,metre dormia plàcidament. Per descomptat no vaig oir res. A l ‘aixecar-me a les vuit vaig trobar la finestra de la cuida oberta de bat a bat, de moment vaig pensar en un descuit, però tot seguit a l’anar cap a la porta del pis ,la vaig trobar un pam oberta ja que un passador tipus ganxo no la deixa obrir més des de fora si està posat.
Pel que dedueixo es va o es van moure,  no se els que eren, en una àrea molt reduïda, ja que al menjador tenia el moneder amb la cartera dins, i s’empotaren la cartera  (amb el DNI, la targeta de La Caixa, el carnet de conduir, el carnet de la S Social, RACC, Bonpreu , Infermeria i ...) No tocaren el mòbil que estava al costat ,però si dos braçalets  i dues anells  d’or , una amb una pedra vermella , que tenia a sobre la taula i que m’havia tret a la nit,  i van sortir obrin la porta, segons la versió dels Mossos, tot ràpid i silenciós.
Al marge de l’ensurt ,la sort que no em van fer res. Crec que si el que volien eren diners per droga ,si és que van obrir el bitlleter cosa que dubto n’hi havien suficients per dopar-se, ja que tenia els diners preparats per la compra del dissabte al mercat. Vaig fer la denuncia als Mossos de l’Avinguda de Vallcarca i, cal dir que l’atenció va ser professional i cordial al mateix temps. Avui han vingut a casa per veure  in situ i, prendre empremtes digitals en la finestra, però no n’han trobat i, han fet un “parte sense que constin desperfectes”. M’han aconsellat alguns canvis en les plantes del pati i protegir la finestra. El que m’empipa molt és tenir que tornar ha fer el duplicat de tota la documentació, i negociar amb l’Asseguradora del pis el robatori dels diners i joies. Animicament no estic tocada ni tinc por de repetició almenys per ara.

divendres, 15 de juny del 2012

Enigma


No us ha passat mai que buscant a Internet una cosa concreta us en surten algunes inesperades? Deu ser una forma de metàfora, a vegades difícil de lligar. Em pregunto quines subtils i amagades relacions hi pot haver entre algunes d'aquestes imatges o texts. Hi deuen ser, és evident, però m'omplen de perplexitat encuriosida. Aquesta imatge que us poso avui és perquè esbrineu de qui és aquest escut. Podria ser la metàfora de l'amor.

LA TRESCA I LA VERDESCA



Ahir vaig anar de casament. Amb pamela i tot, com si fos la Camila Parker, de color taronja i amb una flor al davant. Va ser molt exemplar perquè hi era tot, tot, tot. Tots els problemes, les reticències, els parents, els regals, les flors, el lloc, els nuvis... Una mica pujat de grau i de to (em vaig haver de treure l'audífon perquè no em rebentés el timpà) i irreal perquè en cap moment no es va parlar de la crisi ni del rescat ni de retallades; allí tot era a l'engròs però divertit. Com sempre en totes les actuacions de La Cubana. Un exercici de neteja de cabòries.

dijous, 14 de juny del 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA

Al barri hi ha de tot   

Sí, però no tant i ara que em passo els dies buscant coses rares o especials per S.J., les meves recerques em duen a exploracions complementàries a les trescades. Tan aviat són Els Encants, com la Barcelona més vella. Avui li ha tocat al Poble Sec, llenca de ciutat compresa entre El paral·lel i Montjuïc que no va ser compresa al Pla Cerdà però que de fet va ser el primer Eixample de la ciutat . Les muralles van ser enderrocades el 1854 i el Pla de l'Eixample no es va començar a fer fins el seixanta i escaig per les reticències dels propietaris que no ho acabaven de veure clar. 
 Els terrenys situats a la banda més propera al mar de la falda de la muntanya de Montjuïc no quedaven inclosos en el pla de l'Eixample ni estaven, per tant, subjectes a limitacions urbanístiques. Els propietaris van començar a a parcel·lar-los segons les seves conveniències, a partir de 1858, i a edificar senzilles cases per obrers. Van néixer així els barris de la França XicaSanta Madrona i les Hortes de Sant Bertran, després agrupats sota el nom genèric de Poble-sec.
Com sempre que fas l'esforç de mirar, el carrer et depara sorpreses. El barri està ple de cases modernistes (del tipus senzill) i també dels anys vint i trenta, noucentistes i les actuals que en la majoria de casos s'han fet enderrocant les que hi havia. Naturalment no tenen cap gràcia. Això i l'horror del fils elèctrics i telefònics, constitueixen un veritable atemptat a la urbanística més elemental. Però en canvi s'han arreglat molts espais mig salvatges i han aparegut petites places o racons enjardinats. S'hi veu un notable esforç per a millorar però també es descobreixen racons encara verges que guarden una gràcia fin de siècle (del penúltim) força atractiva. 







El més notable és la vida al carrer. És un autèntic barri on la gent s'atura a xerrar i on els comerços "foranis" conviuen amb tallers i botigues de tota la vida. Ah i en un d'aquests he trobat el que buscava. Matí positiu.

[modifica]

dimecres, 13 de juny del 2012

Marisa, no puc entrar als comentaris i per això ho oso aquí. 1- L'hotel de Psicosi es va fer a imagen i semejanza d'aquest o sigui que no és estrany que se li assembli. 2- Jo, per suposat hi vull anar però ara no puc; comença per a mi, la setmana que ve l'època de no poder fer gaires plans.

PANEM ET CIRCENSES

EDWARD HOPPER en el Thyssen de Madrid. Què us sembla, hi anem?

  •  No us recorda moltíssim a l'hotel de PSICOSI?


  • El Museu Thyssen-Bornemisza i l'Unió de museus nacionals de França presenten la selecció més gran i ambiciosa de l'obra de Hopper que s'hagi mostrat fins al moment a Europa.Una mostra sota el senzill títol de "Hopper" que reuneix 73 obres del pintor (Nyack 1882/ New York 1967) Es va obrir ahir i estarà fins el 16 de setembre. .

     

dimarts, 12 de juny del 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA



No envellim, som a la tercera edat
No hi ha malfactors, o lladres, o.. sinó pressumptes
No hi ha guerra,  a Síria per exemple,  només atemptats de la contra
No hi ha rescat  sinò la repera en bicicleta
No estem fatal sinó en vies de solució de la mà dels creatius
No ens governa una majoria d'una minoria de tots sinò un àmpli consens (dels mateixos que manen?)
No hi ha crisi sinó un camí cap a la recuperació econòmica
No hi ha xoriços sinó uns que han sabut aprofitar les oportunitats
No és normal viure, el que fem es anar cap a la mort.
                       etc, etc, etc, etc, etc, etc, etc,

Estic fins al cap d'amunt d'eufemismes. Vull esborrar aquesta paraulota dels diccionaris.

dilluns, 11 de juny del 2012

LA TRESCA I LA vERDESCA




La visita a l'ecoparc va ser interessant però també una mica decebedora. La noia que ens ho explicava no tenia el grau d'entusiasme necessari per encomanar-lo. Era correcta i prou. Això afegit a un secretisme incomprensible, em fa dir això del psè. Però sí, és impressionant veure i saber la enorme quantitat de deixalles que podem arribar a generar. Allí a l'Ecoparc només arriben els residus d'orgànic i el rebuig. La resta, que és el que es pot reciclar, d'entrada va a parar a les empreses que en fan un producte posterior. primerament tota la brossa passa per unes cintes transportadores on, manualment es treu el que és evident que no hi ha de ser; d'allí, segueix camí i uns enormes electroimants estiren el ferro i un altre artefacte l'alumini dels brics, el paper de plata etc. Després la resta se'n va al digestador un enorme dipòsit amb aigua que dissol molts dels productes i separa les sorres o, vidres o altres que podrien fer malbé la maquinària. En aquest procés el que desprenen  és gas metà i altres que serveix pel funcionament del mateix procés i també es ven un cop transformat en electricitat. L'aigua aquesta també es neteja i es torna a fer servir ( increïble, després d'haver vist com surt, en forma de llot negre i fastigós) i molts del residu serveixen per a fer compost i material que, barrejat a ciment serveix com a enduridor en la construcció (d'això se'n diu rebliment de sols). Finalment el que resta entra en un tub tan gran com la torre Agbar i llarg que no s'acaba i allí, amb aire, volta i volta i fermenta desfent les fibres més fortes o gruixudes i s'acaba de descompondre per acció dels bacteris. La resta última és la que va a l'abocador. Ah i si bé les ampolles i envaso de plàstic es reciclen, les bosses i els trossets de film etc... no es poden reciclar.
Com sempre em va fastidiar que no deixin fer fotografies. Ni que fos la NASA! La pudor sí que és grandiosa. Malgrat haver-me canviat tota la roba i les sabates, tot el dia vaig tenir l'olor al cervell i molt mal de cap. Vam acabar, tots, tenint la impressió que 1-hi ha molt mala educació ecològica, en general i 2,que mentre els envasos estiguin a l'ordre del dia, i les autoritats no s'hi posin, tot són draps calents i prou.
Només he pogut posar una foto treta d'Internet perquè totes tenen el mateix nom i no és possible agafar-ne més d'una. En aquesta es pot veure tres astronautes en missió espaial de destriatge manual.

diumenge, 10 de juny del 2012

PANEM ET CIRCENSES



    Ahir la M. Teresa ens en parlava de la Patum a Berga. Avui, a Sitges fan la fantàstica exposició de catifes. Sort que encara ens queda la creativitat!


dissabte, 9 de juny del 2012

L'arpa i les seves vibracions, 196


ESTAFA BANCA ,2
Dedicat a tots els que tingueu personalment, o bé familiars o amics dins la tranyina d’Accions Preferents i/o altres productes tòxics retinguts.
Avui mati  de les 11 a les 14 hores, hem tingut una reunió informativa amb els advocats que vaig dir-vos que vindrien de Madrid. (Els han triat per la seva trajectòria honrada i per haver guanyat un plet dificilíssim de 47.000 inversors  contra el Banc Santander i el Sr. Botin en habitatges. )Per primera vegada hem tingut un assessorament legal. Trobada a les Cotxeres de Sants plena d’afectats  de Barcelona, barris adjacents i pobles del voltant.
El que he entès és el següent:
1- les denuncies individuals no serveixen de res davant els poderosos advocats de les Caixes/bancs.
2 – recomanen crear una associació que arribi fins el final. S’han emitit 96 emissions de Preferents, totes amb defectes d’irregularitat, segons la data d’emissió tenen diferent tractament. Cal estudiar bé cada producte per fer la denuncia. Saber que les preferents no caduquen mai, és una deute perpetua, que requereix primer un bon dictamen.
3 – Les Caixes/bancs per si ,no tenen l’últim poder, depenen de superiors i sempre podrà cobrir-se de responsabilitats.
3 -  Cal iniciar la demanda a la Cúpula  que és la “Comisión nacional del mercado de valores”. Diuen que és factible de guanyar. Un cop esgotats tots els recursos si es denega el pagament i, sols llavors és pot acudir als Tribunals d’ Europa.
4 – recomanen no acceptar cap convalidació per cap altre producte, obligacions o el que sigui, per la gran pèrdua que comporta i  a vegades es una estafa sobre l’anterior.

Si se’ls  hi demana i amb seu a Madrid (és obligatori per llei) i a Barcelona, s’ofereixen a portar tots els casos que la gent els hi confiïn i parlen de guanyar-nos els diners retinguts. Els honoraris serien 1 sol pagament per “TOT” durant els mesos o anys que duri, aniria un cop creada l’Associació d’un mínim del  1,5% a un màxim del 3%, mai més, sobre  de la Inversión retinguda. No quedarà ningú exclòs si demostra que no té diners.
Hi ha casos molt punyents, d’estafa feta amb tota la malicia, el fet d’haver firmat no és cap contraindicació, ja que el producte en si és ja una estafa.
Si per votació es tira endavant seria l’acció legal, sense deixar l’acció al carrer que fem cada dimarts davant la Borsa a Barcelona i als pobles els dies que assenyalen. Som milers i la majoria molt humils i desvalguts.
No vull fer servir el bloc de plataforma reinvicativa, trobareu informació  diària  a: estafabanca@gmail.com. O si ho creieu oportú els que em coneixeu podeu donar el meu telefono.

divendres, 8 de juny del 2012

l'arpa i les seves vibracions, 195

Avui fa dos anys estava a Berga, convidada a la festa de La Patum. Si s'ha viscut des de dins, no es pot oblidar mai, la música és engrescadora i t'empeny a saltar i ballar, amb el ball del foc ja és un paroxisme el que vius. Si mireu la foto sóc un petit puntet negre. Enguany tristona ho segueixo des de casa,pels els mitjans de comunicació que cada dia ens mostren una mini crònica, la millor la de 8TV.


Me'n vaig a visitar l'EcoParc o sigui el lloc on es reciclen les escombreries de Barcelona. Ja el vaig veure quan el van inaugurar però era elemental; espero que ara ja estigui a ple rendiment. No sè si després us en podré fer cinc cèntims. Me'n vaig a la merda, parlant clar.

dijous, 7 de juny del 2012

L'arpa i les seves vibracions, 194

Tot i que liturgicament Corpus se celebri diumenge, tots recordem els tres dijous "que relucen más que el sol". Tal com diu la Mª Dolors calia sortir, les fotos són de l'Ateneu, Casa de l'Ardiaca i claustre de la Catedral.

LA TRESCA I LA VERDESCA


                                                                          JACARANDÀS AL PLA DE SALMERON
   

La vegetació de la nostra ciutat és també el nostre paisatge, referència de record. Quan n’arrasen algun, cosa que sovinteja massa, mai més el nostre referent serà igual. No els podrem oblidar i no assimilarem fàcilment el nou panorama Costa molt crear una nova memòria, calen dues generacions per que un arbre es faci gran... intervenir en el paisatge és intervenir en el passat de la gent.
   Avui, mentre trescava he estat potser més atenta encara als arbres dels carrers. Fa pocs dies la ciutat era verd molsa puntuat per alguna taca de verd brillant: ara ha esclatat en colors impossibles: el lila de les buguenvíl·lies al costat del rosa suau dels geranis, tan elegant, tan ben educat. I sobretot el blau intens, net i morat dels jacarandàs, de nom exòtic i alhora castís. Us heu fixat que enguany han retornat amb força els geranis que havien estat delmats per la mosca blanca? Els de papallona de cor de diversos colors que presumptuosos aixequen enrera les ales com fan les noies amb la cabellera deixada anar, els d’emparrar, el zonalis o corrent, en blanc, rosa i també vermell, una mica impertinent. He observat que les flors acostumen a sortir per colors; tan aviat apareixen les grogues, o les blanques o blaves, o taronges. Però no em feu cas, potser soc jo que estic més sensible a un determinat color segons el dia. Ara els toca als impossibles, com he dit. Potser és una premonició del que hem de fer. Prenguem la llança i cobrim-nos amb elm i cuirassa i a lluitar, o a descobrir nous camins per terra, aire o mar. Si no fos que fa tanta calor que se’ns treuen les ganes.

LA TRESCA I LA VERDESCA



Avui és Còrpus, encara que també han decidit que se celebri dissabte i diumenge. Suposo que ja des d'avui podrem seguir els espais on l'ou ballarà. No hi falteu, és la festa del renaixement i la vida nova.

dimecres, 6 de juny del 2012

PANEM ET CIRCENSES

Us imagineu un món en el qual es cremessin els llibres per tal que l'home sigui feliç?

L'autor de Fahrenheit 451 (1953) l'escriptor estadounidense Ray Bradbury, ha mort avui als 91 anys.
Com ja sabeu el títul fa referencia a la temperatura a la qual el paper dels llibres s'inflama i crema, equivalent a 233º centígrats.
A la novel·la, els bombers tenen la missió de cremar els llibres ja que, segons el govern, llegir impedeix ser feliç perquè ens omple d'angoixa. Al llegir, els homes començen a ser diferents quan haurien d'esser iguals, objetiu del govern que vetlla perquè els ciutadans siguin feliços en la ignorància i aixi no es questionin res.
Segons l'autor aquesta era la seva única novel·la de ciència ficció.
François Truffaut la va portar al cinema i Michel Moore va fer servir el mateix títul per a un dels seus documentals.
Des d'aquest blog de "lletraferits" el nostre homenatge.


L'arpa i ls seves vibracions, 193


                         ESTAFA BANCA
El moviment per recuperar els diners “incautats” de les Accions Preferents, cada dia té més ressonància entre la gent. Penjo unes fotos d’ahir a la tarda en la trobada de cada dimarts a les 18 hores a la porta de  la Borsa. La gent hem fet front comú enfront la estafa de moltes Caixes: La Caixa, Catalunya Caixa (el meu cas), Laietana, Penedès, i un llarg etc. Pel dissabte dia 9, hem contractat un Equip d’Advocats que venen de Madrid, precedits d’una fama en guanyar plets molt difícils d’aquests tipus. Trobada a les Cotxeres de Sants a les 11 hores, veurem com es pagarà tot plegat. Vaig parlar amb diversos afectats, podria escriure una historia de cada un, matrimonis grans, vídues,  gent molt senzilla de L’Hospitalet, de Cornella, de Nou Barris, que estan en la lluita, però tristos i desanimats.
No sé com ens en sortirem, de moment l’unió almenys anima i dóna força. Van comentar que fins ara s’està actuant amb bon humor, pitades, cassoles, sàtires i cançons  de doble sentir i res de violència... però no és garantia de que un dia qualsevol peti d’una altra manera.

LA TRESCA I LA VERDESCA






L'última imatge és la d'un poster que m'he comprat- Les escultures són d'Alexander Calder (la vermella) , Joan Miró (el nen que està fent una raresa i no es vol posar dret de cap manera), Tom Carr l'agulla blava, J. Montserrat el Menelic, les Pedres fendides d' Enric Pladevall, el gran avió d'hèlix ? i la del terra es diu DT i és de Sergi Aguilar. Els nom estan gairebé perduts i molts ja no hi són. Si els equivoco ja em perdonareu .

Avui (ahir, en realitat) és el dia de la requesta pel Càncer i els carrers són plens de tauletes de pidolàires. Tenien l'aspecte arnat de " no queda altre remei", lluny d'aquelles senyores de vestit jaqueta amb joia a la solapa de la nostra infància. Allò era boatu i no el cutreriu d'ara. No deuen pas recaptar gaire amb l'aire desencisat que gasten. No sé si anem pel bon camí perquè si la ciència s'ha d'alimentar així...

M'agrada menjar-me la vida "a belles dents" com diuen els francesos, tan metafòrics ells; per això aquest matí he anat a revisió a cal dentista que viu cap allà els quinze (o sigui al Guinardó) i a continuació a la Fundació Miró perquè em calia trobar un poster per una habitació esmorteïda de Sant Julià. Entre autobús, metro i funicular m'ha trucat el meu nét gran, l'Iu, que era a Saifo i m'havia de dur un encàrrec i, és clar s'apuntaven, ell, la seva companya i el Pau, a dinar a casa meva. M'he posat a volar i després de trobar el poster i fer unes quantes fotos per Montjuïc encara he arribat abans que ells i he pogut preparar un gaspatxet, uns espàrrecs i llibrets de formatge i pernil; amb això i un gelat de La Sirena de postres sóc la millor àvia del món ( i això del poster ja és la repera). Ai Senyor! gent jove, pa tou. 





LA TRESCA I LA VERDESCA


La més bella, dansa.

És un quart d'una de la matinada i en algun lloc llunyà sona el na nara, na nara, voluptuós i lent, que acompanya sempre l'entrada en escena de la més esperada, la bella enttre les belles.  Venus comença la seva dansa entre el sol i la terra per encisar qui la sàpiga mirar. El seu pas és lent, d'una sensualitat aguda i llunyana. Impotents i amb anhel voldríem que una mica, només una mica de la seva llum caigués sobre nosaltres. Somni impossible com tots els bons somnis eròtics. Ara i sempre més quan torni per uns altres, aquesta llum serà tan sols, la nostra fortalesa que balla travessant el sol només per una nit, amb una força infinita.

dimarts, 5 de juny del 2012



Això del bloc ve a ser una mena de prefiguració de la comunió dels sants, no trobeu? D'un bloc en surt un altre, comentem, llegim, ens anem infiltrant subtilment gràcies a les afinitats endevinades i ens enriquim entre tots. M'agrada molt haver-vos conegut, bloguers , bloquers , blogaires o blocaires que tant és. De debò que m'agrada aquesta xarxa de fils de tots colors que es nua i teixeix confegint una tela rica i consistent. El nostre teler és l'aire i el fil les paraules. Els colors els nostres sentiments que tan bé endevinem els uns dels altres.

dilluns, 4 de juny del 2012



Ahir va ser un d'aquells dies que un dels meus gendres, amb molta conya qualifica dient: "disfrute de un grato ambiente histérico-familiar". Vam ser molts, de seguida sóm molts, per menjar-nos la paella i el pastís que la nostra reputada cuinera Blanca ens va fer. Molt bon dia, molt sol, piscina en marxa i feines diverses no encara amb intensitat, cosa que també deixava lloc al lleure i el panxing. Són aquest, per mi, moments de reflexió. Em venen tants moments al cap! però procuro aguantar-me les ganes d'explicar batalletes perquè o bé ja se les saben o bé, n'estic segura, els importen un pito. Potser les hauria d'escrure a internet o enviar-les al facebock (no sé ni si s'escriu així) i llavors potser... És com escriure; sé positivament que serà quan em mori que llegeixin el que he anat escrivint. Ara, fora de comptades excepcions, soc verge de lectures familiars. C'est la vie, tan complexa, tan plena de vides diferents, tan calidoscòpica, un laberint, tan interessant. Amics, us recordo perquè us sento el meu mirall.

Demà, un grup de gent, Els amics de Joan Brossa, presenten a l'espai La Seca (Flassaders 40) un recull de texts que ve a ser una mena de recreació del mite del minotaure i el laberint que ens és tan car. Si hi voleu anar serà a les 20'30 h i l'entrada és gratuïta. La meva amiga Maria Lluïsa n'és una de les autores.  

divendres, 1 de juny del 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA


L'ENTRADA DE LA MEVA CASA DE SANT JULIÀ US DONA LA BENVINGUDA

Ahir, un dia més de no poder escriure. Porto uns dies ... tinc la sensació que el temps se m'ha embolicat com una troca deixada a un gat juganer. Estiro per aquí, estiro per allí i surten trossets de fil que em deixen anar fent coses però no arribo a desembullar-lo completament. Ahir vaig tornar a anar a Sant Julià a acabar coses i fer fotos per publicar en una web de lloguer de cases. Si no m'afanyo no hi seré a temps i a fe que m'aniria bé que sortís alguna cosa.
Companys a veure si escriviu i que no decaigui.