divendres, 28 de juliol del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA




Després d'uns dies de convits i celebracions, neteges exhaustives i organitzacions diverses, avui em sento com els gats. Sort que estic amb els llibres del Karl Ove i el blancí a punt... que avui és divendres i a la tarda començarà l'arribada tumultuosa i variada dels estadants de cap de setmana. De moment no puc ni fer els menús; no sé quants serem ni quan arribaran, demà és l'aniversari de la Meri, almenys tenim el pastís assegurat i si segueixo com els gats espero que algú prengui el relleu. Bon cap de setmana!

dimecres, 26 de juliol del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA


Sempre havia cregut que un nen pEtit, un nadó, era el que més estones del teu temps podia omplir, però aquests dies en que als matins tinc la Mina sola, estic esfereïda de com s'envola el meu temps organitzant cosetes per evitar que se les apanyi i, naturalment, acabi a la televisió on sempre, sempre, sigui l'hora que sigui, fan alguna cosa "per nens" que jo trobo absolutament inconvenient o estúpida i em resisteixo a deixar-la. Sort en tinc dels gats que l'entretenen molt. Crec que arribaran a parlar.
Tot això ve a tomb per la meva frustració: no arribo a escriure al bloc (mai és el moment), per haver-me de dedicar a les tascques de la llar sense  cap ganes i tenir mig oblidat el meu estimat balancí que penja, abandonat amb un llibre a mig llegir.
El verset, però, sí que l'he anat fent ni que sigui al vespre, ja al llit.
Per cert avui és el dia dels avis (Santa Anna). Per molts anys per la part que ens toca.

dimarts, 25 de juliol del 2017

L'arpa i les seves vibracions, 458

VALL DE NÚRIA

Peregrinaje al Santuario de Núria

Com cada any, demà, espero l'arribada de la meva germana per passar les vacances juntes. Tenim per costum des de fa molts anys, anar uns dies de descans a la Vall de Núria, vall rodejada de muntanyes, on les vaques i cavalls pasturen sense immutar-se dels visitants que les contemplem.
També tenim previst fer algunes caminades, cada any més curtes, per impediment de l'edat, però igual de boniques.
A prop queda Queralt, Ribes de Fresser i altres racons per escapar-nos.
Així que, tanco aquest bloc i fins la tornada

Resultado de imagen de cremallera de nuria precios




dimecres, 19 de juliol del 2017

L'arpa i les seves vibracions, 457


Resultado de imagen de josep cabre

Novament gaudim d’una tarda-nit de musical al Pati de la Casa de Convalescència, amb una temperatura agradable.
Segueix el programa en record  del “Cent anys del llegat científic i musical de Felip Pedrell”

El títol del concert; "L’estudi i la transcripció dels Repertoris històrics”. Totes les peces són interpretades per la “Companyia Músical “ que dirigeix Josep Cabré, baríton barceloní,  que abans d’iniciar l’audició , ens explica que va fundar la Companyia Musical,  per a donar a conèixer, repertoris menys habituals del renaixement i barroc del cant pla a la polifonia. Ara, desprès d’una vida dedicada a la música antiga d’arreu d’Europa, la Companyia Musical és el projecte artístic i professional que afronto amb mes il·lusió, car m’ofereix la possibilitat de treballar amb la nova generació d’intèrprets catalans per a la recuperació de la vella i bellíssima música del meu país.

Per tant,  “Companyia Musical”, és el nom que rep la trobada de músics i cantants, d’orígens i experiències diverses sota la direcció artística de Cabré, per compartir la pràctica musical al voltant dels repertoris  del Renaixement i del Barroc.

Resultado de imagen de institut d'estudis catalans carrer del carme 47
Capvespre post concert, una meravella
A l’audició d’ aquesta nit hi ha intervingut cinc cantants,
M. Elena Medina i Cecilia Mazzufero, sopranos,
Ernesto Ruiz, contratenor,
Martí Buil, tenor  i
Tomàs Maxé, baix.
Josep Cabré complementa la tasca de director acompanyant, amb la seva veu totes les cançons.
Cabré acompanya a Ruiz, Buil i Maxé, assaig al pati

Programa amb músiques del Llibre Vermell de Montserrat, Joan Brudieu, Tomás Luis de Victoria, Francisco Guerrero, Mateu Fletxa i d’altres d’Anònims
Un plaer per l’oïda, ja que totes les interpretacions han estat extraordinàries, sobretot les veus masculines que sonen perfectes.
Propera audició dijous 14 de setembre.


LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA


A vegades tinc altres coses a fer i no trobo el moment per fer una entrada de bloc. Per això m'he proposat fer un petit poema cada dia com a "deures d'estiu", així , al final us els enviaré tots alhora, però sapigueu que encara que no publiqui al bloc és per la complicació tècnica d'haver-me de connectar a través del telèfon i els problemes de connexió, però penso sempre en vosaltres, els que sé que em llegiu.

dimarts, 18 de juliol del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA



Aquella cica a la que van sortir unes estranyes protuberàncies ara les ha convertit en una magnificència de diverses capes de fullam. Està preciosa. La Mina, aquest any també ha fet una transformació semblant i és apassionant veure com una nena, lentament i sense pausa es va transformant en la que serà, més o menys, ja per sempre. És tan interessant el buit com el ple, el que té i el que tindrà. La Natura mirall de la vida. 


dimecres, 12 de juliol del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA


Us envio un verset que il·lustra el meu dia, avui.

Matí
A l’hora fresca
quan tot despunta,
moments de pau.
Dormen encara
menys els ocells.
Sona una flauta,
passa un avió
i el gat reclama.
Tot és cançó.
Portes tancades
 a la calor.

dimarts, 11 de juliol del 2017

LA TRESCA I LA VERDESCA A LA FRESCA

    
Uf,uf, uf...encara soc als primers quinze dies de vacances efectives en les que prima la posada en escena i les novetats d'infraestructura i intendència degudes als canvis de personal que es van presentant. Sembla que ja comencem a estabilitzar la situació i avui, la Meri (com no) m'ha dedicat el temps a repassar i ensenyar-me com ho he de fer per escriure al bloc. Ara que estic acostumada a la fibra òptica i l'Internet sempre connectat, és una llauna haver de començar de nou un nou sistema. Espero que en quant ho hàgim fet uns quants cops ja en sabré).
Els dies passats, a les hores de lleure m'he dedicat en cos i ànima a la lectura de la novel·la autbiogràfica de Karl Ove Knausgard que ens va recomanar el Borja. El vàrem anar a escoltar al CCCB i ens va interessar molt. Són sis volums dels quals n'han sortit cinc, cada un d'unes 700 pàg; una passada. Es poden llegir sense ordre i jo ja he donat compte de la primera i estic a mig de la quarta (les altres les tinc encarregades i aniran caient al llarg de l'estiu). Són apassionants i particularment aquesta quarta en que parla molt dels seus problemes com a escriptor. És un prodigi observant els detalls de tot el que l'envolta, el que pensa, el que fa, el que li passa...Jo, si fos ara, tornaria a escriure la novel·la d'enguany i estic segura que seria molt millor. 
   Us envio una foto del panorama que tinc des de la meva gandula al lluny de "l'ària d'activitats diverses familiars". Aquesta gespa no tallada és una performance del David que fa veure el contrast entre fet i no fet. Un bon símbol per nosaltres que no deixem de "fer coses "constantment.

diumenge, 9 de juliol del 2017

L'arpa i les seves vibracions, 456


Resultado de imagen de concerts al claustre IECResultado de imagen de felip Pedrell

Com cada any des de 2012, l’IEC organitza el cicle de concerts Música al claustre, amb que es vol recuperar la tradició musical entre altres activitats de les antigues acadèmies de Barcelona. Enguany, el cicle té com a eix central l’obra del compositor, musicòleg, pedagog i crític Felip Pedrell
Assisteixo amb els amics, al primer concert del cicle, en el marc incomparable de l’ espai barroc de la antiga Casa de Convalescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans, gaudint d’una  tarda en que  la temperatura és  molt agradable.
El secretari general de l’IEC, Romà Escalas, fa la introducció de l’acte i ens presenta el compositor Felip Pedrell. La seva personalitat polifacètica. El llegat que fa als  seus deixebles i seguidors. L’estudi i la transcripció dels repertoris històrics. La puresa de la música instrumental, remarcant  la dimensió internacional de la seva tasca.
El Títol del concert és:
L’ESTIL I EL LLEGAT ALS SEUS DEIXEBLES; L’ÒPERA, EL LIED I LA CANÇÓ.
El programa consta d’obres de Felip Pedrell, Isaac Albéniz, Matilde Escalas, Enric Granados i Lluïsa Casagemas.
Resultado de imagen de Maria Teresa Garrigosa-Massana
Maria Teresa Garrigosa-Massana ,soprano barcelonina, que el 2013 va rebre el 8è Guardó Felip Pedrell, per la seva dedicació a la recerca, posa avui la  veu al poemari,
De Pedrell sentim: Sospirs, Si pogués un sol instant. Non,non,non noneta i Cançó de l’estrella
Resultado de imagen de musica al claustre IEC

L’acompanya al piano un altre barceloní guardonat amb el primer premi de la 8ª Mostra de Música de Cambra de la Generalitat de Catalunya el 1992. D’acord amb l’època del compositor, el piano és   un Érard de final del segle XIX, cedit pel Museu de la Música de Barcelona.
Desprès de les cançons de Pedrell, segueixen els altres compositors, ben diverses cada un,  Albèniz i Granados passant pel més actuals  Escala i Casagemas.
Al final  la propina, Teresa Garrigosa ha cantar una vegada més la deliciosa cançò Non,non,non nometa, i ens diu que Pedrell, la va compondre recordant la seva mare quan, aquesta, la cantava als seus germans més petits.
Si voleu gaudir d’aquest cicle, queden dos concerts més, els dijous 13 de juliol i14 de setembre.

(Maria Dolors si em llegeixen, dir-te que he pensat molt amb tu. Sé com t’estimes aquest lloc)  


                                           











dijous, 6 de juliol del 2017

L'arpa i les seves vibracions, 455


                                                           E.V.A

Resultado de imagen de eva teatre romea
T de Teatre presenta al Romea una producció dirigida per Julio Manrique.
S’emmarca dins el Festival del GREC 2017
Interpretada per les actrius Àgata Roca, Rosa Gàmiz, Marta Pérez i Carme Pla, i la jove Carolina Morro; amb els acompanyants masculins  Albert Ribalta i Jordi Rico, ambdós intercalen dos personatges
Esporàdicament es projecten trossos de vídeos d’imatges fosques que complementen l’escena, a càrrec de Francesc Isern.
Amb aquesta aventura molt especial, T de Teatre celebra els 25 anys sobre els escenaris
E.V.A, són les sigles que corresponen a l’Escala Visual Analògica del Dolor. Una comèdia dramàtica on quatre històries creuades de quatre companyes d’escola ens fan reflexions sobre el dolor, la seva poesia i les seves formes. El dolor físic, el crònic, el somàtic, el neuropàtic, el dolor vital, el moral, el quotidià, i el de l’ànima.
Resultado de imagen de teatre romea EVA
Entra en joc un armari tancat, que ens fa molta mandra obrir encara que a dins hi faci un fred insuportable, un japonès ajudarà a la actriu a treura tot el que faci nosa ( actualment un llibre, líder en vendes d’una japonesa tracta aquest tema).
Àgata  Roca canta una cançó que fins llavors no s’havia atrevit a cantar.
Resultado de imagen de teatre romea eva
També hi trobem en els textos molt humor i amor i dolor i teatre. En fi hi trobem vida.
Una obra concebuda amb elles i per a elles. Per a quatre magnífiques dones de teatre, quatre amigues que bufaran les vint-i-cinc espelmes d’un pastís per celebrar que segueixen juntes, en ple segle XXI. I que segueixen endavant.