ANY
NOU
A TOTES
I A TOTS!!!!
BROMES
Fa una estona uns nens amb diversos ninots de paper passejaven per la plaça del Diamant, tot buscant una víctima per clavar-li la llufa, el ninot de paper a l’esquena, tot vigilant la persona que estigués més despistada. Les seves rialles però els delataven. Qui no ho ha fet de petit? Jo si a casa, a l’escola i al carrer, ens divertia d’allò més. També avui cal estar alerta a les noticies del diari, de la radio i de la TV3, ja que colen una mentida per esverar a la gent. Sabeu la d’avui? A buscar-la. Sempre va bé un xic de broma i una rialla que al gener ja ens vindran les preocupacions. Bona diada dels SANTS INNOCENTS.
NIT DE NADAL
Portada naïf i/o franciscana és la del llibret que aquesta nit ens han donat per seguir la Missa del gall, hem cantar NADALES d’arreu del món, tot escoltant espais de música d’orgue. Al acabar abraçades, desitjos de pau i un ressopó a la placeta amb dolços i cava. Estrelles al cel i un xic de fred.
Nadal solidari el d’enguany amb molts colors, amb moltes tonalitats. Gràcies al Banc d’aliments, a l’aportació generosa dels nens de la catequesi (400 nens) i del grup d’adolescents (40 joves), el dimecres "El grup d'ajuda dels caputxins de Sarrià", van poguer lliurar 210 bosses de menjar bàsic, torrons i dolços a la gent que ho van demanar (uns els habituals de sempre, altres més esporàdics, i per primera vegada famílies sarrianènques que amb molta discreció han demanat ajuda, que han rebut amb igual discreció). Aquesta nit tots hem pensat que 210 famílies podran almenys per uns dies aparcar preocupacions. La col·lecta de Nadal anirà destinada integrament a través d’Acció Solidaria contra l’Atur, per pagar lloguers i factures urgents. La quantitat recollida és molt elevada.
No sé que ens espera el 2011, ni com ens en sortirem; però per damunt dels nostres polítics, siguin del color que siguin, la gent és solidaria i estima. Es el que avui desprès de dinar i beure un bon cava amb amics , i ja ara sola a casa vull compartir amb vosaltres.
“Infància en Risc” és un documental que dóna veu al maltractament infantil. Es tracta d’una producció que manté l’anonimat de les víctimes, però que fa sortir de l’anonimat la terrible problemàtica en què es troben massa nois i noies. Ho fa a partir de l’impacte del testimoniatge sonor en primera persona. Els testimonis són joves que provenen d’una situació de maltractament recent i que es debaten entre la seva crua història i la impossibilitat d’entendre el perquè de tot plegat, el perquè els ha tocat ser víctimes d’uns actes tan inversemblants. Mentre sentim la seva veu, la pantalla ens mostra una animació evocativa, crua, suggerent... “Infància en Risc” aborda la negligència aguda, l’abús sexual i el maltractament físic. L’anàlisi i posada en situació contextual de la temàtica va de mà dels experts.
----------------------------------------------------------------------------------
Està tractat amb una delicadesa exquisida però, segons l'autoritzada veu d'en Marçal és un documental PLA que no resistiria el pas per la televisió. Potser és interessant pels afectats i professionals (que de tot n'hi havia a la sala) però que no se'ls descobreix res de nou. A nosaltres ens va agradar, molt especialment els testimonis dels nens i nenes que ara es troben en centres tutelats, dels quals sentiem les veus però que les imatges eren substituïdes per uns dibuixos deliciosos. Aquest que poso a sota és un nen amb la seva família d'acollida que evoca la seva família biològica sense rancunia.
Nadal
Sento el fred de la nit
i la simboma fosca.
Així el grup d'homes que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
PETONS I QUE L'ANY VINENT ES COMPLEIXIN TOTS ELS VOSTRES DESITJOS. MARISA
JORDÀNIA IX
Abraham i Moisès en la Bíblia. EL MONT NEBO
Abans del viatge vaig repassar una mica les lectures de la Bíblia i vaig memoritzar els dos paràgrafs següents:
Gènesi: Déu digué a Abraham, et faré pare d’una multitud de pobles,et faré molt i molt fecund; a tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; i jo seré el seu Déu.
Deuteronomi: ”Moisès va pujar de les planes de Moab al Mont Nebo, al cim de Pisga, davant de Jericó, i el Senyor li va fer contemplar tot el país. Llavors el Senyor digué a Moisès: - Aquest és el país que vaig prometre a Abraham, a Isaac i a Jacob que donaria als seus descendents. “Te l’he fet contemplar amb els teus propis ull, però no hi entraràs. Moisès va morir allà, en territori de Moab, va ser enterrar a la vall, però fins el dia d‘avui ningú no sap on és el seu sepulcre. Moisès va morir a l’edat de cent vint anys.No se li havia afeblit la vista ni havia perdut les forces".
Amb aquests relats al cap, vaig pujar camí amunt del Mont Nebo, era el segon desig del viatge desprès de Petra i no em va decebre gens.
Havíem sortit de Madaba i a 10 quilòmetres, el camí es desvia per una ruta molt ben assenyalada cap a un espai per aparcar els turismes. (com nosaltres multitud de gent pujava amunt, alguns sense saber ben bé on anaven). Nebo té 840 m de altitud i és la ultima depressió del Ghor. En un dia clar des de dalt es pot veure tal com va fer Moisès tot el panorama que va des de la Vall del Jordà, el Mar Mort, Jericó i Jerusalem. Fou lloc de peregrinació pels primers cristians, i al segle IV s’hi construí una petita església, que al VI es convertí en basílica pels bizantins. Actualment donat que l’església estava casi en runes, està en fase de restauració. El terra del presbiteri estava recobert d’un mosaic de 9m de llarg, que data del 531. Gràcies a quedar colgat per terra s’ha recuperat en molt bon estat. Mentre duren les obres es pot veure en un cobert provisional; mostra escenes de caça plenes d’animals salvatges i un negre (amb trenes) que porta lligat un estruç.
La Serp enrotllada a la Creu de bronze que es troba a la sortida del Santuari, és símbol de la creu que Moisès portava al desert. La creu simbolitza el Crist.
Objectiu realitzat: Al igual que Moisès puc contemplar la terra promesa a Abraham, inici del poble d’ Israel, allí on es troben les arrels més antigues de la promesa del Senyor que mai deixaria el seu poble, que l’estimaria sempre.
En les fotografies, visió de la plana , d’un tros de mosaic, de la serp i la creu, i dels meus amics Maria i Josep, que junt amb la resta del grup van fer plegats el viatge.
Queden altres llocs visitats, però s’han quedat escrits en el meu diari. Avui dono per acabadala la relació de Jordània,