L'arpa i les seves vibracions,497

Londres Royal Academy of Arts

         MANET DESDE LA ROYAL ACADEMY OF ARTS

Edouard Manet (1832-1883 París), és un dels pintors difícils de classificar en un únic moviment o estil artístic. Va ser un gran innovador pels temes que escollia i les tècniques emprades en les seves obres.

                    
Va combinar la influència dels grans mestres antics amb temes contemporanis que li van servir per ser considerat com el pintor de la vida moderna, o el pare de l’art francès modern. Valorava als impressionistes, però mai no va voler formar part del seu moviment, tot hi tenir-hi una bona amistat i admiració.

Més enllà de les seves imatges radicals i dels quadres amb nus que provocaren grans escàndols i refús, Manet va ser un gran artista i van ser molts els qui van defensar el seu art.

Va estar molt influenciat per Velázquez, per la capacitat que aquest tenia de plasmar en els seus quadres l’immediatesa, el realisme i la simplicitat. També el va fascinar de Velázquez l’ús del color negre, que emprava amb profusió i que era considerat un color tenebrós, no apte per a pintar.

Almuerzo en el estudio de Manet

L’exposició, és una col·laboració que s’ha gestat durant cinc anys entre la Royal Academy of Arts de Londres i el museu d’Art de Toledo , i que ha donat com a resultat poder reunir més de 50 quadres de l’artista, incloent   retrats de la seva esposa, Suzanne Leenhoff. S’exposen, també retrats de persones cèlebres de l’època com Antonin Prous, Émile Zola i Stéphane Mallarmé, junt amb escenes de la vida quotidiana, amb una visió progressista.

Com a cloenda, la comissaria de l’exposició d’aquesta pel·lícula documental ens fa conèixer la feina que ha comportat el seu muntatge. Al mateix temps que ens ofereix una biografia de Manet i del París del segle XIX.

Durada 91 minuts.

Escrita i dirigida per Phil Grabsky y Ben Harding.

Le dejeuner sur l'Herbe

L'arpa i les seves vibracions, 496

Entrada  Queen's Gallery, Buckingham Palace

CANALETTO Y EL ARTE DE VENECIA

Dirigida per David Bickerstaff

Durada 85 minuts

El documental, que sobre el Canaletto vam veure el dimarts passat, difereix dels anteriors. Així com en els altres, les obres, estan cedides per diversos museus, en aquest últim, provenen d’un de sol. És possible que d’aquesta manera, el públic, es faci més cabal de les obres de l’artista.

Giovanni Antonio Canat

Giovanni Antonio Canal, popularment Canaletto, va néixer a Venècia. És conegut pels seus quadres, on plasma la Venècia del segle XVIII, realitzades amb exactitud, precisió i lluminositat, al mateix temps també va pintar els anomenats “capricis” combinant realitats i arquitectura de fantasia.

Capricis, realitat * fantasia

La Queen’s Gallery, exposa les pintures, gravats i esbossos que Canaletto va fer al llarg de la seva vida, concretament a Venècia, llocs que han esdevingut immortals, com les minucioses pintures del Gran Canal des del pont de Rialto, fins a la Piazza San Marco i del Palazzo Ducale, a l’Esglèsia de Santi Giovanni i Paolo.

Piazza San Marco

Canaleto va morir pobre, no així el seu marxant,  Josep Smith, cònsol britànic a Venècia, que es va fer riquíssim. Smith al final de la seva vida va decidir vendre tota la col·lecció que havia anat comprant a Canaletto. El valor era tan alt, que només la va poder adquirir la Corona anglesa. El 1762, el llegat passa a ser de Georges III, enriquint així la Royal Collection. Això explica l’estreta relació del Canaletto amb la ciutat on va viure. Per tant la col·lecció més gran del món no és a la seva ciutat natal, sinó a la Gran Bretanya.

Gran Canal

Més de 200 pintures, dibuixos i impressions que exhibeix la Queen Gallery, ens ofereix l' oportunitat d’entrar a dues residències reials, el Palau de  Buckingham i el Castell de Windsor, per saber més sobre l’artista, i Joseph Smith, l’introductor del Canaletto a la Gran Bretanya, on va acceptar anar-hi ja gran per canviar de panoràmica. Al no trobar-s’hi  còmode al poc temps retornà a Venècia on va morir.

                                                         VENÈCIA a tutti ple.  

A la tarda una amiga em convida a la Filmoteca a veure la projecció de Muerte en Venecia, pel·licula dirigida per Luchino Visconti el 1972, protagonitzada per Dirk Bogarde i Silvana Mangano i l’adolescent Tadzio. L’Auditori de Barcelona  promociona amb aquesta invitació el concert del pròxim  diumenge, interpretaran la cinquena simfonia de Malher.

A la pel·lícula, el quart moviment de la simfonia, l’Adagietto, sona en nou ocasions, iniciant-se tímidament per convertir-se amb majestuositat i bellesa en el personatge principal.

Ja veieu, casualitats de la vida, dia complert per gaudir al matí de pintura, dibuixos, i esbossos de Canaletto i a la tarda amb cinema i música de Malher.

                                  

Protagonistes Muerte en Venécia

L'arpa i les seves vibracions, 495

                                                    

Paul Durand-Ruel

Confesso la meva ignorància respecte el personatge d’aquest darrer dimarts. Paul Durant-Ruel va ser conegut com el primer marxant d’art. Malgrat tenir en contra la crítica i les institucions del París del segle XIX i de la guerra franco-prusiana. Va tenir la iniciativa de patrocinar un grup d’artistes incompresos – els impressionistes- fins que el talent d’aquests va ser reconegut, cosa impensable fins llavors.

Paul Durand-Ruel

La pel·lícula, fa referència a les cartes que Paul, va intercanviar amb Manet, Monet, Degàs, Cézane, Renoir i Pissarro.

El començament no va ser pas gens fàcil. Va lluitar perquè tots fossin acceptats a les galeries d’art, malgrat les burles d’abans i després d’exhibir les seves primeres obres a París, més tard va ser el seu representant a Amèrica, fins que, finalment, va aconseguir el respecte del públic i de la crítica, fet que va representar un canvi radical en el món de l’art.

Camille Pissarro, La collita

Paul aspirava ser missioner o soldat, aspiracions prou antagòniques. Havent heretat el negoci que tenien els seus pares, una papereria on també subministraven material als artistes pintors que, podien intercanviar les seves teles per aquests materials. També el públic podia comprar  o bé llogar d’entre els quadres exposats, aquell o aquells que més els hi agradessin. Aquesta circumstància el va fer decidir per dedicar-se al comerç d’obres d’art.

Monet. El paradís

Era una persona tradicional, catòlic practicant, monàrquic, inusual per l’època. Al mateix temps era un revolucionari en els seus gustos artístics.

Pissarro

Es va casar amb Eva Lafon, que va morir als 29 anys i amb qui va tenir 5 fills.

Claude Monet. Sol naixent

El documental que hem vist, “Els impressionistes i l’home que els va enlairar”,  està filmat durant l’exposició “Inventar l’impressionisme”, que és va inaugurar a la National Gallery de Londres, amb col·laboració amb el Museu de Luxemburg, el d’Orsay i el Museu d’art de Filadèlfia; centrat en el segle XIX i, en la figura del col·leccionista parisi Paul Durand-Ruel                                                                                                                            

Renoir

Renoir

Està dirigida per Phil Grabsky. Fotografia de David Bickerstaff.

Durada 91 minuts.

Degas. Classe de ballt

Nenufars. Monet