LA TRESCA I LA VERDESCA

S'acaba l'any. Gairebé ja no li queden hores i el pobre està mort de fred i empipat perquè ja no compta per a res. Bé, sí encara li queda l'efímera glòria dels resums que durant uns quants dies ens metrallaran per tots bandes i constatarem que o bé ja ens ho sabem, que tampoc no ha canviat tant tot plegat, o bé hem oblidat molts coses. No devien ser tan importants si les hem oblidat i a més a més tampoc sóm capaços de retenir tot el que llegim, veiem,sentim... i hem  de fer una mica de neteja, una mica de dissabte (què curiós, avui és dissabte, precisament) per deixar lloc a noves coses. Quines seràn? Us agradaria saber-ho? A mi, no: algunes les intueixo i no m'agraden gaire i altres no m'atreveixo a pensar-les per si de cas... i altres, les millors, són les desconegudes, les sorpressives, totes aquelles que ens donaran moments de felicitat o d'interès. Totes les que desitjo per vosaltres, els meus fidels lectors als que tinc força abandonats. Us prometo (desitjo seria el mot just) que l'any nou serà més prolífic per part meva i us demano comprensió si fallo. Puc dir en descàrrec meu que he començat una nova novel·la i ja se sap que una gestació i un part, natural, són figues d'un paner que s'ha de pair en calma, per mor del vermut, la deconstrucció (sí, sí, també n'hi ha), construcció, guarnicions, postres, cafè i puro .  I dit tot això , 

US DESITJO UN MOLT, MOLT BON ANY 

L'arpa i les seves vibracions, 442

Em vaig preparar fent un repàs de la  historia de Grècia i la seva mitologia, uns dies abans de la veure al Liceu ELEKTRA. Lluny del meu record les classes de història de  la professora Maria Comas a l’Institut Maragall: la Guerra de Troya, Agamenon i Clitenmestra, les seves tres filles, el fill Orest, i un llarg reguitzell de noms i fets.

Aquesta representació de la tragèdia de Sófocles, amb música de Richard Strauss i llibret d’Hugo von Hofmannsthal, ve precedida de molta expectació, ja que la direcció d’escena va ser concebuda per Patrice Chéreau, director escènic i cineasta, qui la va estrenar a Aix-en-Provence el 2013, poc abans de  morir. El nou director, Vicent Huguet, va ser el seu ajudant llavors.

S’ha trobat la correspondència entre  Strauss i Hofmannsthal. A distància es comunicaven com avançava l’obra,  un en  la música i l’altre en la lletra , això feu que el lligam fos tan estret que el resultat fos perfecte.

Strauss, recorre a una música de gran contundència i virulència, incloent-hi

 dissonàncies i un llenguatge que flirteja amb la atonalitat

Josep Pons en la direcció musical, té sota la seva batuta  vuitanta-set músics, que amb els seus instruments, ocupen el fosso amb un cert estretor. Gran interpretació de la difícil música de Strauss.

Segons alguns comentaristes la música de Strauss, marca un abans i un després en la musica del segle XX. Les dissonàncies fan, però, que  molta gent acostumats a la música anterior, no els hi agradi.

El repertori excel·lent, Evelyn Herlitzius, soprano alemanya; és actualment la millor cantant d’Elektra, i Adrianne Pieczonka, soprano nascuda a Toronto, la germana en el paper de Chysothemis, l’acompanya en la mateixa tessitura. Les dues excel·lents.  El rol de mare, Klytamnestra,  a càrrec de Waltraud Meier mezzo, va ser molt aplaudida. La resta de cantants també van estar a l’altura.

La decoració del palau d’una escenografia  minimalista, Colors foscos des del negre al gris, fa que res no destaqui i el protagonisme caigui tot sobre Elektra, reclosa al soterrani i vestida amb robes esquinçades.

Obra situada en un temps indefinit. Patrice Chéreau mostra de manera magistral  els caràcters i la vessant humana que hi ha darrera la tragèdia d’Elektra

Actualment totes les grans produccions no van mai  soles, son coproduccions de dos teatres o més. Aquesta vegada eren cinc: Gran Teatre del Liceu,  Teatro allà Scala de Mila, Metropolitan Nueva York, Festival d’Aix-en-Provence, Staatsoper de Berlin, i Opera de Hèlsinki.

Em va agradar molt tant la posada en escena com la música. Òpera en un acte,  durada de 1h.i 50 min.  No coneixia l’obra.

BON NADAL!

L'arpa i les seves vibracions,441

Sitges sol i calitges, així comença la coneguda poesia de Josep Carner.

Una escapada a Sitges sempre és agradable, tan a l’hivern com a l’estiu i més quan s’hi ajunta l’art i, també la gastronomia, llavors  la festa és rodona.

Ahir dissabte ens va acompanyar un dia càlid, sol, poc vent i el mar quasi en calma. Nosaltres hi anàrem per veure l’exposició de Ramon Casas  amb motiu del 150è aniversari del seu naixement . És  instal·lada en aquesta població del Garraf i  es podrà veure fins el 19 de febrer de 2017, al Museu de Maricel.

Ben coneguda per tots nosaltres la seva obra i admirada  en  altres ocasions en diversos llocs. Aquesta de Sitges ve anunciada com la de “La modernitat anhelada” i  amb el lema de  ser  “el pintor que millor va copsar els dictats de la modernitat”

Així envoltat dels pintors que el van influir i d’altres que es van emmirallar en la seva obra, l’exposició presenta obres també de Toulouse-Lautrec, Rusiñol, Romero de Torres, Sorolla i Torres –Garcia  entre altres.

És a Paris l’any 1881; aquesta ciutat va ser una  referència permanent al llarg de la seva vida, atès que li va permetre descobrir un ventall molt ric de llenguatges i tendències creatives.

Destaquen molts retrats de dones. Els  nus són tots molt bonics, com el de la portada. Dones sofisticades, refinades, elegants i presumides. També dones modernes que practicaven esports. D’altres, que semblen interessades per la cultura.

També hi troben quadres de temàtica entroncada amb la tradició vuitcentista, multituds dins enquadraments fragmentats. Tècnica ja emprada en temes taurins.

Cal fer esment  als coneguts  cartells publicitaris, com l’Anís del mono, Champagne Codorniu , Els quatre gats i d’altres.

Us recomano que, si podeu, no us la deixeu perdre. L’obra es molt extensa. Exposada en vuit plantes que et porten del  Maricel al Cau Ferrat. Els  indicadors d’ascensors  et situen a cada planta.

Comissaria Vinyet Panyella, directora dels Museus de Sitges.

Entrada 10 €, reduïda a 5 pels jubilats.