dimarts, 30 de novembre del 2010

Tresca i verdesca

El timó de l'Honorable- L'haveu vist? (cliqueu per fer-lo gran, val la pena)
No sé perquè tant de quentu amb les eleccions. Perquè no posen al Guardiola d'una vegada?
Ens faria quedar la mar de bé i ens estalviariem la campanya que els nostres bons calerons ens costa (perquè allò que es recuperen amb els escons no deixa de ser una maniobra de distracció perquè, d'on han sortit aquests diners sinó una mica de cada un de nosaltres?
De tota manera i en un atac de masoquisme estic devorant bavosament els comentaris de diferents colors i tendències sobre el que ens ha passat i el que ens espera. Després hauré d'anar a caminar una mica bajo la lluvia per airejar-me. Ergo (que vol dir per tant) no puc escriure més. Tinc massa feina.

Per cert, quan sabrem alguna cosa del que va passar a París fa dues setmanes? És que el parisenc s'ha tornat un dandy de boulevard i ja no s'ajunta a nosaltres, rates de quai?
La Maria teresa està a punt de tornar i llavors se'ns acumularà la feina.




dilluns, 29 de novembre del 2010

PANEM ET CIRCENSES XV

Avui, potser és la "ressaca" o el fred, però em sento "dropa" i plagio el comentari de la Lucía Etxebarria, que subscric.

EL OPIO DEL PUEBLO

No sé si queda algún marxista nostálgico y si entre ellos alguno me lee. De ser así, me complazco en anunciarles que la religión ya no es el opio del pueblo. Para muestra, un botón. Ratzinger congregó a unas 60.000 personas, gratis. El Barça-Madrid va a congregar a 100.000 que habrán pagado entre 100 y ¡300! euros por entrada. Si contar a los millones que lo verán en la tele.
Se ha cambiado el día de la emisión del partido no por razones de seguridad como adujo la Generalitat (precisamente la visita del Papa demostró que Barcelona es muy segura), sino porque si se retransmitía el partido, los resultados de las elecciones iban a tener una audiencia cero. Basta con ver el alto nivel de abstención de las elecciones catalanas.
A la gente no le interesa la política. Pero a la política le interesa el fútbol y por eso ZP ha dejado claro que es fan de Guardiola y por eso los candidatos a las elecciones catalanas de hicieron esa lamentable foto populista pegando patadas a un balón. Cuando yo era joven (no, ya no lo soy, es evidente) si ibas de intelectual no te podía gustar el fútbol.
Paradójicamente, son muchas las ocasiones en las que sí es necesario competir con rivales por un fin concreto: unas elecciones o un presuntamente inminente "rescate" económico de la UE que solo rescataría a los bancos, que son precisamente los que nos han metido en este embolado. Es increíble que esto importe menos que un partido que en la práctica no afecta a nuestra vida en absoluto. Lo dicho: alienante, omnipresente. Y muy preocupante.

Jo afegeixo: cada dia tinc més clar que vaig encertar el centre de la diana triant el títol de la meva secció.





Tresca i verdesca

llàstima que no es veu amb prou detall perquè és exactament el què es
Ja ha arribat el dia de la veritat, agafem els paraïgues. que s'ha girat la truita , esperem que no es cremi..
Avui ens toca la música de bombo i platerets i les complantes (jo no sabia, jo no sabía... doncs encara pitjor!). En fi, que sigui a fi de bé que es diu.
Quina sort tenim de no ser polítics perquè ni uns ni altres dels partits no ens poden distreure de que la cosa està xunga, que la crisi no depèn de nosaltres, que la immigració (i per tant la composició del país) va a més, que ni els guanyadors tenen assegurat poder aconseguir gaire més i que la oposició, també una de les claus de la democràcia, no tindrà gaire pes (no per menys vots sinó per haver-ho fet tan malament fins ara). És trist i poc engrescador haver de dir:pitjor que fins ara no ho faran. I España què? No sé si es freguen les mans o riuen.
No veig clar qui guanya. Cordem-nos els cinturons per si de cas.

dissabte, 27 de novembre del 2010

PANEM ET CIRCENSES XIV

Tot desitjant-vos una bona jornada de reflexió, aquí teniu les "perles" que he trobat al diari -avui EL PERIÓDICO -i que fan més palés que mai que POQUET PA I MOLT DE CIRC és el que ens envolta.

  • 5 pàgines dedicades a EL CLÀSSIC MÉS UNIVERSAL. I vosaltres us preguntareu: Què potser parlen d'en Vargas Llosa? NO, en un diari no esportiu, les 5 pàgines són pel partit Barça-Madrid de dilluns. (900 periodistes acreditats de 28 països, 32 càmeres de televisió, 300 empleats de Mediapro, 8 càmeres de TV en 3D, 73 cinemes projectaran el partit, 25.000 persones podrien ocupar els cines, 148 seients a la llotja, 13 campions del món estaràn damunt la gespa -8 del Barça i 5 del Madrid), 2 pilotes d'or (amb perdó) Leo Messi i Cristiano Ronaldo) El Papa deu d'estar un xic molest.
  • La dimissió del ministre de Justícia japonés, Minouru Yanagida, per haver dit que ser ministre era molt fàcil, ja que només necessitava dues frases per respondre a les preguntes parlamentàries: "No comentaré casos particulars" i "Tractarem aquest cas segons la llei i les proves existents". Per a quan la candidatura de Yanagida com a premi Nobel del que sigui?
  • L'Alfonso Ussía a La Razón commina els patrons a no anar avui a La Moncloa, amb aquestes boniques paraules: "Hi ha mil excuses per no acudir a la convocatòria de Zapatero. Què dimonis els interessa el que els dirà el president del Govern? Res. (...) Els empresaris no es poden doblegar davant un poder que es dilueix i que ja no forma part del futur (...) L'important és la foto i ells només hi van per sortir-hi" Aquest tio és tonto. Què potser no sap que el poder global el tenen els patrons? I què a qui interessa la foto és a en Zapatero?
  • L'Espinàs en el seu Petit Observatori diu que hi ha coses que només poden passar a Espanya, i jo hi estic d'acord. A un reunió de 80 bisbes celebrada a Madrid hi van comparèixer-amb la copa guanyada al Mundial i una samarreta amb el nom del Cardenal Rouco Varela-, el president de la Federació de Futbol i el seleccionador nacional per a demanar-li que fes els tràmits necessaris per tal que el Papa els rebés al Vaticà i que a més a més resés perquè Espanya organitzi el Mundial del 2018.
  • Un botiguer pakistanés, fent-se passar pel mul-là Akhyar Mohammad Mansur, exministre del Govern integrista de l'Afganistan, va participar en les negociacions de pau amb el Govern afganés, va rebre milers de dòlars i va viatjar en un avió de l'Otan. Els agents de l'M16 britànic estàn avergonyits. Sembla ser que s'estan donant les culpes uns als altres.
  • Els bisbes espanyols corregeixen Benet XVI i afirmen que "mai s'ha d'aconsellar el condó". El portaveu episcopal Martínez Camino considera que s'utilitza "sempre en un context d'immoralitat" Vet aquí un tret també molt espanyol: Ser més papistes que el Papa.
  • L'Arquebisbat de Barcelona proposa elevar als altars 16 "màrtirs" de la guerra civil. Demanen la beatificació de nou religiosos, tres monges i tres laicos assassinats per "odi a la fe". I en Garzón defenestrat per defensar l'exhumació de cadàvers de les foses comunes....
  • El Consell de Ministres a més a més d'estudiar assumptes de transcendència com l'evolució del deute espanyol o mesures per protegir els nens que pateixen violència masclista, va aprovar ahir un reial decret que actualitza la llista de substàncies que es poder fer servir en la fabricació de xiclets. Han de ser menys enganxosos perquè netejar les voreres costa milers d'euros l'any. I les caques de gos?
  • Ara, això si. A partir d'ara, quan viatgem en iots de luxe o megaiots podrem "aparcar" sense problemes a l'arribar a casa, ja que s'ampliarà la zona de Marina Barcelona 92.
  • I dijous vinent podrem anar a fer les compres de Nadal al Passeig de Gràcia fins a la mitjanit, gràcies a la primera edició de THE SHOPPING NIGHT. L'Ajuntament aprofitarà la cita per encendre els llums de Nadal.
TRALARALA, TRALARALA, PASEN A VER EL CIRCO.


dijous, 25 de novembre del 2010

PANEM ET CIRCENSES XIII

  • Cau una banda que assaltava xalets quan els inquilins eren a casa. Compte, Ma.Dolors!
  • La Casita Blanca a Gràcia serà expropiada l'any vinent per a fer de l'Avinguda de Vallcarca un gran passeig ajardinat. Com que no hi he anat mai, al menys passejaré pels jardins.
  • Afegir que els propietaris de la dita caseta cobraràn 7,4 milions d'euros d'indemnització. Negoci productiu fins al final.
  • L'Autoriat Portuària de Barcelona va destruïr ahir dues tones de productes falsificats destinats a la venda ambulant. En total, 12.845 productes. Sempre em queda el dubte de quants d'aquests productes confiscats han passat a mans dels polis i treballadors.
  • El 43'6% d'expresos de Catalunya ha aconseguit un treball. Amb la que està caient, vés que no sigui productiu delinquir una miqueta.
  • Washington han enviat un missatge a la Xina dient-li que si no és capaç de controlar a Pyonyang -el seu aliat de Corea del Nord- s'haurà d'acostumar a un augment de la presència militar dels EE.UU. en la seva àrea d'influència. Recordeu quan erem petites i s'explicava l'acudit de "Coreanos del Norte o Coreanos del Sur"?
  • Només un petit apunt sobre les eleccions: Heu sentit la Montserrat Tura dient que: Els presidents poden ser grans presidents sense ser grans oradors. I en Joan Herrera: Se'm fa difícil arribar a l'orgasme votant a qualsevols dels candidats. Què "monos", oi?
  • Els nens dels EE.UU. demanaràn un iPad a Santa Claus. 13,5 milions de "tabletas" espera vendre Apple en 2010. I jo que em pensava que les "tabletas" eran de xocolata o la musculatura abdominal dels "cachas". Calia fer tants catàlegs de joguines?
  • Ana Maria Matute rep el Premio Cervantes, als 85 anys. Ui, si ens queden d'anys encara, amigues.
UN REGAL PER A TOTS I TOTES





Tresca i verdesca




Només de començar a mirar la primera plana del diari, la tranquil·litat que em donava el té i el formatge-pernil se'm comença a revoltar. Ja sé que falta poc, que estem en el tres i fora i que en realitat tot està dat i beneït, però no puc evitar-ho, m'inquieto i em rasco. Ja sembla que ningú no tingui res a dir (estan afònics) i una mena de calma tensa recorre el diari . Potser amb els sobresalts de l'euro i les notícies sobre la taxa d'atur, els nostres bodys estan saturats, la pell ja no es pot expandir mes. Ens hem convertit, adhuc els candidats, en persones embolicades amb celofana amb pocs punts de contacte amb el cos per allò dels fregadissos.Els pressumptes guanyadors, per singuraritzar-se, duen un llaç ben estarrufat i no és de color vermell que és el més llampant.
Una bona notícia és la concessió a Ana Maria Matute del Premio Cervantes. A mi m'agrada el que escriu i a més a més li tinc una tirada especial perquè, durant un temps, va anar a la meva escola. I la infància és la nostàlgia alegre, lluny d'aquella altra, posterior, que sura entre les boires de la tristor. Ser o no res, un palíndrom que avui ens brinda el Marius Serra.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Tresca i verdesca



Llàgrimes de cocodril per les no hagudes justes
entre els molt nobles i honorables cavallers
Artur del Maresme i Tirant de la Rosa
que havien de celebrar-se en
el propi honor e glòria.


dimarts, 23 de novembre del 2010

Tresca i verdesca

Wadi Rom

I que és de la vida de... en sabeu alguna cosa? El nostre ínclit cineasta fa dies que ni en blanc i negre ni en tecnicolor...
  • 350 (ja serà més) morts a Cambotja en una festa de l'aigua. De bona m'he lliurat amb la quantitat de idems a les quals he assistit en les Escoles d'Estiu durant lustres.
  • Com és que el Felipe Gonzalez, últimament surt tant pels medias? És ell, és un zombie, un extraterrestre o l'últim cartuix?
  • El 65 % de catalans voldria un concert a la Vasca. Això és una altra mostra d'allò que se'n diu "el pragmatismo catalán". Sí senyor o si señor.
  • Parodiant l'Asterix em surt : estàn bojos aquests polítics. Mira que l'Esperancita dient que a Catalunya necessitem un govern sense "collonades"i que és la regió més andalusa després d'Andalusía. Estic buscant pis a prop de Can Zam. Potser no cal perquè dintre de pocs lustres (altre cop) un flamant metro m'hi comunicarà. Olé.
  • Un article a tota plana de l'Albert Reixach titulat : En busca de optimismo. Me lo pido!
  • El cicle de dansa del Mercat està demanant a veíns del barri del Poble Sec si els deixen el menjador per a fer unes sessions de dansa i que els veíns i passavolant ho puguin contemplar de lluny i amb prismàtics. És d'un surrealisme al·lucinant. Us imagineu estar menjant escudella i carn d'olla mentre una parella balla el targo entre el sofà i les cadires i amb la foto de la tieta (que en pau descansi) al fons? I llavors em pregunto : com és que uns tenen tanta imaginació i els polítics tan poca?
  • Nick Hornby (cap rapat, jaqueta texana i riure a pleret) escriu cançons esbojarrades i dona classes en un taller literari dels barris baixos, a Londres. Ha escrit una novel·la de misteri: "Júlia, desnuda"(Anagrama) i ha estat a Barcelona. L'haguéssim pogut convidar. Com a mínim podem llegir el seu llibre que, per la ressenya pot estar molt bé i ser molt divertit.
  • Enguany, la Nit de Santa Llúcia (sí, sí, és el vostre aniverssari) serà sense sopar. Ja era hora que algú demostri tenir seny. Molt bé, Múriel.
  • Al Palau Robert : exposició-revisió dels premis Delta . És la nostra vida, o almenys una part d'ella, en clau d'objectes que, de fet i potser més que l'arquitectura (i tant com la publicitat) han fet de Barcelona la ciutat del disseny. Vulguem o no, la nostra. Aquí poseu-hi les reflexions incestuoses que corresponguin.
  • El rocker americà Alice Cooper, considerat com a "l'avi de Marilin Manso", actua avui a B. Un magne concert en clau de rock i que, si no fos, confesso que m'agradaria veure i sentir. Si, com la penicilina, d'ampli espectre, ja ho sabeu.
  • Avui La contra, va de cadires. La nena Jané segueix fabricant cadires i en parla amb un entusiasme contagiós Al Shoping Night al passeig de Gràcia, el 2 de desembre,s'exposaran setze cadires "customitzades" per diferents artistes. Qualsevol nit pot sortir el sol. I quina veritat tan gran.
  • Al Romea, homenatge a Ricard Salvat. El meu profe preferit, polèmic, divertit i savi de tota la carrera. El segon en Cirici Pellicer, per altres motius, en el fons no tan diferents.
  • Ahir vaig anar a aprendre a fer Cup cakes que són uns pastissets com madalenes i amb una perruca de crema de mantega acolorida. Si algun dia us ve el gust de suicidar-vos menjant us en faré una (no cal més). Al R. ni ensenyar-les-hi.
  • I la M.T. a Petra la dels mil colors. Però em produeix encara més nostàlgia recordar el desert de Wadi Rum, meravellós.

dilluns, 22 de novembre del 2010

A empentes i rodolons




Hola a tots: Ja se que tinc pendent de fer-vos un petit comentari sobre la nostra escapada per terres andaluces. El tema és que va donar "tant de sí" que em falta temps (i desprès de tres dies de "campana" a la feina, encara més).



Es per això que em limito a comunicar amb vosaltres per a dir-vos que si voleu fer una sortideta pel Maresme, agafeu el tren (via Mataró, Blanes o Massanet-Massanes) i en mitja hora us planteu a Mataró. Sortint del tren, dos carrers a l'esquerra tirant a montanya (home, el contrari seria tirant a mar i no sembla propi) al carrer Cooperativa trobareu un petit museu que ha fet el publicitari Lluís Bassat (la cara que se m'ha posat és la mateixa que fa la Maria Dolors quan diu "quina ràbia" al comprovar que algú escriu com ens agradaria escriure a nosaltres): Té una petita representació de Joan Brotat, Hernández Pijoan, Tharrats, Argimón, Bartolozzi, Guinovart, Antoni Clavé i J.M.Subirachs (d'aquests escultures), Joan Ponç, Josep M. de Sucre, Vilacasas, August Puig, Picasso, Maria Girona, Ràfols-Casamada, Torres Garcia, Joan Miró, Àngel Jové, Antoni Tàpies i Modest Cuixart. Casi na!


L'entrada és gratis i el museu està en una nau industrial construida per en Gaudí.


Hay quien de más?


I ara a veure si m'en surto posant alguna imatge.
Per cert, desprès seguiu amunt i a la dreta fins arribar a la Plaça Santa Ana (una mica abans el carrer esdiu Rambla i al número 20 està "El Racó de Jabugo" que, per 13,90 donent un menú molt aparent. (Jo vaig demanar graellada de verdures i sortit d'embutis ibèrics, bé!) MICA8UNA .

Tresca i verdesca



A aquestes alçades de l'agònica i desesperada campanya electoral, tots tenim ganes que acabi d'una vegada i que Déu ens agafi confessats. Estem tan lluny de l'entussiasme d'aquelles primeres eleccions! Quan votàvem creient de bona fè que tot aniria millor d'ara (llavors) endavant, recordeu?. De cop en cop hem arribat a saber (no a creure, sinó estant-ne segurs) que si fa no fa, res no canviarà. A sobre no hi ha ni la curiositat, ni la il·lusió, l'interès ... de la competició, del saber quí guanyarà. Del català emprenyat hem passat al català fotut, que l'únic que desitja, és el dret a tenir una mort digna.
  • Entre els anuncis d'aparells informàtics i de la llar en subliminar i sibil·lina preparació de la capanya nadalenca, suplements de negocis i catàlegs de joguines, he passat un entretingut matí de diumenge. En un sol dia he omplert la bossa del reciclatge dels diaris. Ja l'he duta al contenidor. Feina feta no té destorb. Total, demà (avui) serà com avui (ahir).
  • Us recordo la feina, o el plaer, pendent:
*exposició Degàs-Picasso
*Gordillo (només tardes). Com que està al costat de Vinçon podeu aprofitar per anar a fer-hi un tomb i practicar l'esport del "que maco, que maco" i sortir sense res. O no.
*Mariscal, amb una aclaparadora quantital de mariscalades.
*Benet Rossell al MACBA
*Joies d'artista al MNAC on a més a més podeu visitar la nova sala Torres García.
*Manolo Valdés a la galeria Malborough (València 284)
*Art sobre paper a Artesania de Catalunya. Banys Nous 11

divendres, 19 de novembre del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 65

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2010

Si teniu idees polítiques, il·lusions de futur o ganes de divertir-vos, sols cal que ajunteu entre familiars, amics i coneguts 85 persones, us inscriviu com a futur partir i ja està.

El dia 28 us trobareu amb 29 paperetes. Quina escollir? Pels qui ho teniu molt clar, res a dir, pels qui dubteu podreu triar a més dels sis coneguts que surten cada dia a la TV altres alternatives:

§ Pirates de Catalunya (Pirata. Cat)

§ Gent nostra (GN), no confondre amb llet nostra

§ Por un mundo más justo, (Pum+J) no és cap peli.

§ Des de baix, no diu com de baix...

§ Família i vida (PFiV)

§ Partido Humanista (PH)

§ PACMA (partit antitaurí contra el maltractament animal)

§ Movimiento social republicano (M.S.R.)

§ (PRE-IR) Partit republicà d’esquerres, no confondre amb Esquerre Republicana.

§ (PCPC) Partit comunista del poble de Catalunya

§ (P*C) Plataforma per Catalunya

§ Partido de los pensionistas en acción (Potser ens convé...)

§ Partido Castellano (PCAS)

§ Alternativa de Govern (per fi surt la Montserrat Nebrera, sense tovallola)

§ (CORI) si teniu simpatia amb Reus, Cori no és la Mare de Déu de la Misericòrdia, sinó Coordinadora Reusenca Independent.

I així fins a 29 paperetes per l’àrea de Barcelona.

Jo ja he votat. Visca la democràcia!

Tresca i verdesca



  • De petits jugavem a allò de "al revés te lo digo para que me entiendas". Els partits polítics, no serà que estan fent el mateix? No és possible que ni tan sols el, o els, que més o menys creiem "els nostres", se'ns allunyin a la velocitat del so, cada dia una mica més. A qui votarem? és la pregunta (no sé si del milió).
  • I el nostre president, tan estalviador i curós amb les despeses sembla que es vagi preparant un lloc a La Caixa per quan ...
  • A Sant Google figura la Moncloa amb la denominació de palau i el Govern ha demanat que ho corregexin. Això de Palau els escama, i amb raó.Per cert què passa amb el nostre cas Palau?
  • Què me'n dieu del video de la Nebreda embolicada amb una tovallola després d'una introducció de gemecs i crits? És clar que així ha tingut més de nou mil entrades en un sol dia. La política i les eleccions són de debò això? Perquè també els socialistes .... Si no fos molt ordinari, seria per dir allò de me la tallo i la llenço als gossos.
  • Ah.. seguint la lectura del diari, he trobat resposta a totes les meves preguntes perplexes: s'ha descobert el primer planeta d'una altra galàxia! Ho expliquen en un article molt llang que ara no tinc temps de llegir però m'ha tranquilitzat molt. Es tracta d'un planeta gasós i d'enorme temperatura (per tant, erm) que prové d'una petita galàxia devorada per la Via Làctia fa uns 6.000 o 9.000 milions d'anys. O sigui més o menys com la nostra pobre, trista i doissortada pàtria. Jo des d'ara l'adopto com a metàfora. Es diu HIP 13044 però podriem dir-li HIP HIP HURRA que és molt més fàcil de recordar.
  • Un hotel (a l'antiga Can Vilardell) estarà decorat amb milers d'ulls de vidre (Frederic Amat me fecit) . Quina dentera.
  • Deu anys de la mort d'Ernest Lluch. I tot segueix més o menys igual.
  • En sento cada cop més meu el nou planeta. Hip,Hip, Hurra.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Canta, oh deesa, la còlera d'Aquil·les. Còlera funesta que causà infinits mals als aqueus i moltes morts...

  • Aquí la còlera pot ser el nostre sentiment preelectoral però no voldria canviar un femení per un masculí i tenir el que els ha caigut a Haití. Aquestes catàstrofes a escala mundial són francament incomprensibles si no és per la insolidaritat global perenne de la raça humana (?).
  • Tampoc no acaba de bellugar-se res al Marroc. Els pecats d'omisió a vegades tenen més conseqüències que els d'obra.
  • Potser ara no és l'hora de debatre la llei electoral. Tot i que s'entén que el Mas estigui mosca per si les mosques. Seria massa que un altra cop tenint més vots perdés. Estem entrant ja en el terreny del ridícul quan els candidats ens parlen de les seves finances (pobres, a tots els han reduit el sou), quan es treuen els drapets al sol, fent balanç del que no s'ha fet (sempre la culpa és dels altres) etc
  • A veure si hi ha sort i els Castellers són declarats bé inmarcessible, inmaterial i la re..... en pasta. Això potser podria consolar-nos dels tràngols electorals.
  • Que el públic no està motivat per les pel·lícules en català? I Pa negre? No serà que el que motiva de debò són les bones pel·lícules?

dilluns, 15 de novembre del 2010

Tresca i verdesca


  • En Marius Serra, l’especialista màxim del tema, ens parlava ahir del valor ocult de les paraules. Ho feia en un article en clau electoral sense dsperdici. Explica que un dels seus (tocat de la mateixa bogeria) ha llençat l’invent del polituning que consisteix en buscar missatges secrets en els missatges lectoals , esborrant lletres i sense afegir res. En un exercici espectaculat d’intel·ligència lingüística (i de moltes més coses), dels eslogans del PSC, per exemple surt: La crisi és justa, soci (Més justícia social)- Resident Montilla (President Montilla) etc. No té desperdici.
  • Aquests dies, llegir el diari es transforma en un exercici de massoquisme, perplexitat i escepticisme galopant o directament de vergonya aliena. Però de tant en quant alguna perla ens reconcilia amb la humanitat: els articles d’Enric Juliana, , Marius Carol, el tandemMonzó-Pàmies... almenys ho fan amb alegri, agilitat (no sé com se diu aquella paraula que en boxa significa que el púgil sap escaquejar-se, driblar al contrari) i lucidesa.La pràctica d’un esport requereix un reconeixement mèdic previ per evitar riscs . No sé si fer-me un electrocardiograma o una ecologia de baixos per llegir aquests dies els diaris amb tranquilitat. Segurament el metge em recomanaria una activitat assídua però moderada.
  • En un altre ordre de coses , ha començat el rentat de cervell de Reis. Catàlegs i més catàlegs en tots els diaris. en ells hi podeu trobar tot allò que podrieu rgalar als vostres néts si els volguessiu convertir en perfectes idiotes.: accessoris de princeses, esponges humanitzades, un joc de peces per a construir un centre comercial, un joc en el que guanya el que és mmés burro (sic) iun altre de màxima diversió a base de grunys i garrotades (amb uns garrots de plàstic). Ah i un molt sofisticat per a descobrir quanpesa el teu cervell. Jo, sense la maquineta ho he descobert: x= 0
  • Tres de cinema: In memòriam Luís García Berlanga - 60 anys de l'estrena de Lo que el viento se llevó- 50 anys de la mort de G. Gable.
  • Una llum d'esperança en el món : Aung San Sun Kyi
  • Que estupèndo el descobriment d'onze obres d'art "condemnades" per les S.S , i enterrades a la Königstrasse de Berlin, oi?

diumenge, 14 de novembre del 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 64


Gustav MAHLER

(1860-1911)

Compositor i director d’orquestra austríac.

El programa d’aquesta temporada de l’OBC, ofereix una dedicació especial a la música de Mahler: tres audicions de Lieder i dues simfonies, la tercera i la sisena.

Mahler va bastir un estil ben propi fonamentat, entre altres aspectes, en allò que podríem anomenar harmonia de contraris. En les seves obres hi conviuen la profunditat i la lleugeresa, episodis sublims al costat de moments gairebé trivial, el màxim refinament i les clares influències populars.

Aquest matí a l’Auditori i sota la batuta del seu director Pablo González, hem escoltat : Mahler Lieder 2, amb les veus de la mezzosoprano Dagmar Pecková i el baríton Markus Werba. Cants festius i de dolor, de mort i d’amor, d’angoixa i d’esperança, de joia i de tristor. Dualitat de sentiments. Els poemes que inspiraren Mahler en el cicle Des Knaben Wunderhorn representen un element fonamental en la seva música, ja que la influencia de l’esperit d’aquests versos anava més lluny d’aquesta obra i arriba a algunes de les seves simfonies...

Auditori era ple de gom a gom, al finalitzar aplaudiments per l’orquestra, pel seu director i els cantants. El proper diumenge 28, tercer Lieder, el Kindertotenlieder, les Cançons als infants morts, com podeu pensar expressen un món trist i dramàtic

(Fa molts anys vaig sentir per la radio una entrevista a Alfonso Guerra en la seva època daurada de polític, va contestar diverses preguntes amb el seu sarcasme habitual, però al parlar de música va manifestar que el seu músic preferit i que escoltava sovint era Mahler; als pocs dies es van disparar les vendes de discs a tota Espanya. Influencia cultural o política, aquí ho deixo?)

divendres, 12 de novembre del 2010

PANEM ET CIRCENSES XII


  • La ruta del coure.- 100.000 tones de coure es venen a la Xina anualment de forma legal. I de l'altra?. "Se estigmatiza el sector. De todas las plantas de recuperación de metales tan sólo se detectan irregularidades en un 1%" diuen des de la Federació Espanyola de Recuperació i Reciclatge. A Catalunya, els Mossos han inspeccionat un total de 300 "chatarrerias ("ferralleries?) i en un 50% s'han aixecat actes. En què quedem?
  • Els mossos van detenir dimecres a Barcelona 3 xinesos per raptar un nen de 13 anys al mig del carrer perquè la mare tenia deutes de joc. No li havien fet mal, diuen.
  • A l'Irak han decidit que per tal de formar Govern faran un repartiment de poder entre les diferentes faccions (chiis, kurds i sunís, a més a més de l'abanderat del laicisme i guanyador de les eleccions per tan sols 2 escons) I si fem el mateix a casa nostra i ens estalviem les eleccions al Parlament català?
  • El britànic Gareth Compton concejal del Partit Conservador, va ser detingut ahir acusat d'haver demanat a través del Twiter la lapidació de la periodista i escriptora Yasmin Alibhai-Brown. Bé pels nous mitjans de comunicació!
  • El payaso Tiririca que, amb 1,3 milions de votos va ser el diputat federal més votat del Brasil, va aconseguir llegir i escriure en una prova feta davant la justícia electoral per tal de comprovar si tenia el grau d'alfabetització exigit per al càrrec. D'aqui a la presidència!
  • Qui estigui aturat al Regne Unit i rebutgi tres ofertes de treball, perdran durant tres anys els beneficis socials. Afirmen que hi ha milions de ciutadans acomodats que porten anys sense treballar. Amb l'humor que els caracteritza, vés que no parlin de la Família Reial.
I LA PERLA: Las noves normes de la Real Academia de la Lengua:

La Y grega será "ye" (no te quieres enterar...ye,ye)
La B será "b" y no "be larga" (alguna vegada li havieu dit així?)
La CH y la LL dejarán de ser letras (bueno, vale)
Se elimina la tilde de la palabra "SÓLO" (de solamente) y en los demostrativos como éste, ésta.
Se quita la tilde de la ó que se escriba entre números (ejemplo: 5 o 6)
Qatar, Quórum serán Irak, Catar, Cuórum.
GUIÓN será guion.
Y més coses que em deixo.

CONCLUSIÓ: solo se que no se nada (así, sin ningún acento)




dijous, 11 de novembre del 2010

Tresca i verdesca


Metàfores.És una pintura de Goya, de la Quinta del Sordo. En diuen "el perro interrogante.
Conten del Papa que un dia, quan era tan sols el cardenal Ratzinger, un visitant estranger, va visitar Madrid. Li havien preparat la visita a les sales de Murillo y Zurbaran plenes de Verges i Nens i ell, va dir que nones, que volia veure les pintures de Goya. I es va quedar absort davant d'aquesta del gos. Recordem que llavors era responsable del Sant Ofici.
  • Ja a la portada del diari, un titular de les monges de la S.F.Lo hicimos encantadas. No han entès res (i em temo que no són les úniques).
  • El valor dels símbols: Cameron, el primer ministre anglès, se'n va a la Xina lluint a la solapa una rosella (homenatge als soldats caiguts). Els xinesos immediatament pensen en les guerres de l'opi. Malentès evident i evitable.
  • Els ferits del Sahara no s'atreveixen a anar als hospitals per por que els prenguin per activistes. El Govern espanyol fa gestions perquè puguin entrar periodistes a El Aiun. Els marroquins estan dolguts amb la visió dels fets que es dona des d'aquí. Tres títols per a una dramàtica confusió.
  • A Pompeia ha caigut per desidia la domus gladiator, una de les joies arquitectòniques. La vida està feta de metàfores reals.
  • Bones notícies: un projecte espanyol du aigua potable a un poblet de l'altiplà bolivià i la junta birmana, es possible que alliberi a Suu Kyi dissabte. Una oreneta no fa estiu perquè de seguida tornem-hi: morts, incendis, terratrémols i el que és una bomba de conseqüències desconegudes i segurament inabastables, el començ de la campanya política. 24, sí, vint i quatre periodistes i opinadors disseccionaran la campanya electoral per a La Vanguàrdia. N'hi ha per a tots els gustos i disgustos. Qui en dóna més, senyors. Passin i vegin!

dimecres, 10 de novembre del 2010

Tresca i verdesca

Posa una jaima a la teva vida

De les meves perplexitats vinc, a les meves perplexitats vaig. Total que no surto del meu astorament.
  • Seguim amb el tema del Sahara. Éstà clar que no està clar i que n'hi ha per dies. Diuen que tenen por. Només faltaria.
  • La justícia francesa decideix investigar l'origen i les condicions d'adquisició dels bens que tenen a França, tres líders africans: Bongo(Gabó), Sassu-Nguesso (Congo) i Obiang (Guinea Equatorial). El primer ja és mort. Tots tres "gaudeixen" d'inmunitat. És un d'aquells follons judicials que només la Malole ens podria explicar, però jo soleta i sense cap comissió d'experts que m'assessori he arribat a la conclusió que segur que són culpables i tot fa pudor d'escombreries. O no?
  • L'Obama està encantat amb la bona convivència de l'Islam i la democràcia a Indonèsia.No sé si es tracta d'un estovament mental degut a la nostàlgia pel lloc on va viure de petit.
  • Mentrestant EE.UU adverteix Israel que no atacarà l'Irà, almens fins d'aquí a dos anys. Això és una agenda ben portada!
  • I el pobre Bush i les seves memòries... calladet estaria més mono, com diria la Marisa.
  • Ull amb el Google. Per un error en un mapa ha armat la marimorena entre Nicaragua i Costa Rica. A mi em toca perquè l'Iu és allí, ai pobret.
  • Eleccions a Jordània. Esperem que el viatge a Petra de la M. Teresa no se'n ressenti.
  • El Zapa reanima els seus barons i els torna el protagonisme perdut. Pues nada, se toman unas copas y aquí paz y después glória. I el Rei al Golf Pèrsic(potser creu que podrà jugar amb el Ballesteros, en viatge semi privat. Com és que no ha anat al Marroc? Sóc una ingènua empegueïda (encara que no ho sembli).
  • Ai per Deu, el Mas, avisa que el tripartit deixarà "seques" les arques. A confessar-se tothom ràpid.
  • Tots estan encantats amb la visita del Papa. I qué bé que va sortir i que maca la Reconsagrada Família.
  • Onades gegantines escombren la costa Cantàbrica. Almenys allí saben fer neteja. Una mica "a lo brutu"pero tot ben net.
  • Si no l'heu vista, avui a la Filmo fan Napoleó. Els que hi erem, l'any passat us la recomanem amb encariment.
  • I prou, que el llibre, conte, llibret o no sé què, que fem a classe, no em deixa viure. No estic per res més.

dimarts, 9 de novembre del 2010

TEATRE ALMERIA

No sé el motiu però no s'obre el requadre per tal que pugui posar un comentari. Realment fa goig tantes coses que fa tanta gent en aquest teatre. Des d'ara m'inscric per anar-hi a veure l'obra de Kafka quan tot@s estem un xic més lliures.
Però he entrat a la seva web i veig que INFORME PER A UNA ACADÈMIA només es representa tots els diumenges de novembre, per tant ho tenim cru. La Malole i jo estem fora el cap de setmana del 13 i 14 i jo també la del 20 i 21. I tu, quan tornes?
Ara estàn representant EL CASAMENT DELS PETITS BURGESOS de Bertold Brecht els dimecres i divendres a les 20'-h., els dissabtes a les 17'- i 20'- h. i els diumenges a les 17'-h. que també és una alternativa a considerar. Només fins el 5 de desembre.
I ahir dilluns varen fer CABARET MISêRIA i ho tornaran a fer dilluns 13 de desembre a les 21'-h. dia de l'aniversari de la Malole i meu, per a més senyes.
QUADREM AGENDES, amics.



L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 63

Teatre Almeria

Ahir hi havien convocades quatre reunions a l’Ajuntament de Gràcia. Em va tocar anar a la de Cultura, en representació de l’Associació dela plaça del Diamant, a la Casa de Almeria, carrer Sant Lluís, 64, local on no havia entrat mai, tot i ser a prop de casa.

SORPRESA! A dins un renovat teatre d’una casa regional, convertit amb el Teatre Almeria, acollidor,amb butaques còmodes i movibles, bona il·luminació i demès, també bon acolliment en deixar-nos la sala per la reunió. La sessió informativa va anar normal, fins que es van començar a presentar projectes pel nou trimestre, tots culturals. Cada grup s’aixecava i presentava verbalment el seu, donant-te un follet explicatiu de colors i fotografies. Al cap d’una estona no tenia més mans per tants papers. La majoria propostes per a joves i de joves que al seu torn s’ofrien a crear, abundaven les de visual Sound de tota classe de competicions, audiovisuals, poesia i lectures,dansa, gimnàs creatiu, corals diverses, castellers, geganters, teatre de radio, xarxa antirrumors, biodiversitat. I moltes més. Vida, molta vida ,en cada grup i il·lusió i esforcç de treball.Com pot un espai com Gràcia gestar tanta cultura?

En el vestíbul del teatre ( res a veure amb la reunió) diverses propagandes d’obres en marxa. Vui compartir amb vosaltres la idea d’anar a veure “Informe para una Academia” de Kafka, la fant cada diumenge en castellà a les 20 hores, preu 15 €. Actor del monòleg Xavier Capdet, Direcció de Pep Molina. Es veu que ja molts mesos que es representa cada diumenge i té èxit. Potser al Desembre que tothom ja és a Barcelona seria possible anar-hi amb vosaltres si us interessa, jo no me la vull perdre. A la sortida un petit bar al vestíbul t’ofereix la possibilitat de prendre una copa i fer un intercanvi de l’obra.

Tresca i verdesca


QUÈ ? QUI? COM? QUAN?

Al Sàhara estan passant coses. Coses molt greus i difícils de sol·lucionar. Culpes? de qui? Des de quan? És d'aquelles coses que, tot i tenir-ne una opinió, és clar, no acabem de saber ben bé què i perquè passa. Mai hem trobat el moment d'estudiar-ho bé, d'informar-nos suficientment. Tenim tants problemes a prop que ens mengen el dia a dia que... i ara què? Quin és el missatge "evangèlic" que se li suposa? És o no és de la nostra incumbència? de la d'una Església que acabem de veure com els i les gasta? d'un govern que hem votat i que és el nostre? Francament, no sé què respondre'm. Tan sols fer palés el meu desconcert i la meva solidaritat que no serveix per a res, en sóc ben conscient.

LA Mª TERESA SE'N VA A PETRA

Ho he trobat al Google. Jo només coneixia -per foto- una de les construccions i no tenia ni idea de que haguessin tantes. Gràcies al teu viatge ja sé alguna cosa més.


dilluns, 8 de novembre del 2010

A empentes i rodolons

Estimats tots: En un lloc que no recordo vaig llegir: Que bé estar en un pais en el que es pot criticar a l'esglèsia católica, llàstima no poder fer-ho amb els musulmans. Ens cauria de tot a sobre!

Jo, molt més propera a na Maria Teresa que a en Rafel, pero estimant-me igual als dos, he de dir que no em fa vergonya ser creient i ser barcelonina, malgrat que em consta que l'esglèsia catòlica des de pràcticament sempre ha estat allunyada del Crist fundador. Sort que els cristians de base no són la jerarquia. I mireu, com no sóc quí per donar lliçons a ningú, us voldria transcriure el missatge de José Montilla del dia 6 de Novembre, publicat a La Vanguardia i suposo que a tots els altres diaris. Ell no es declara creient però crec que va fer (o li van fer, pel cas és igual perquè ell el va signat) un escrit, pel meu gust inteligent, culte i sobri. El faig meu malgrat no haber-li votat mai.

"Hoy, Benedicto XVI llega a Catalunya para consagrar el templo de la Sagrada Família. Este acontecimiento me suscita sentimientos y reflexiones sobre el valor de la presencia del Papa que quisiera compartir. Su visita nos honra. Quiero transmitirle mi más sincera bienvenida y aliento a que los catalanes le acojamos cariñosamente. Aprecio el gesto de Benedicto XVI con Catalunya por lo que su figura representa y porque su visita tiene un valor espiritual para muchas personas. Para mí es una excelente ocasión para mostrarle aquello que nos identifica comopueblo, nuestra cultura y nuestros valores.Un momento propicio para hablar de nuestras raíces, de cómo la Iglesia católica ha contribuido a componer la personalidad de la sociedad catalana. También, para hablar de las bases éticas de la política y la forma de aportar esperanza a quienes están abatidos por las dificultades del presente.
Benedicto XVI llega a Catalunya. Nación que tiene una cultura, una lengua propia y una clara voluntad de autoobierno, que son la expresión máxima de nuestra singularidad. Somos y hemos sido tierra amable, de acogida e integración. Nuestra sociedad es el resultado de la suma de aportaciones de numerosas personas nacidas aquí o en otros lugares. El anhelo mayoritario de los catalanes y las catalanas es que Catalunya sea un país económicamente próspero, comprometido con la paz y socialmente justo.
La sociedad catalana es de principios sólidos. Tenemos una clara voluntad de distinguirnos por ser dialogantes y respetosos; valoramos especialmente la cultura del trabajo y el esfuerzo. Buscamos entendernos por encima de nuestras diferencias. Nuestro pueblo ha sabido asumir riesgos con visión de futuro. Antoni Gaudí es buena muestra de ello. En su hacer descubrimos valores que hoy resultan vitales para convivir. La solidaridad, el esfuerzo, la perseverancia, el sentimiento de pertenencia, el sacrificio y la austeridad son valores cívicos modernos y de gran alcance para los retos actuales.Personalmente, siento que tenemos que seguir afirmando y educando en esta dirección ante el riesgo de su progresivo olvido o relativización.
La nación catalana no puede entenderse sin la aportación histórica del catolicismo. A lo largo del tiempo, los valoes cristianos han contribuido, entre otros, a humanizar nuestra sociedad. En otro orden de cosas, laIglesia católica ha sido una institución comprometida con nuestra singularidentidad. Por ejemplo, en los años difíciles del franquismo, la liturgia cristiana catalana fue un luar de salvaguarda de nuestra lengua. Y es en catalán como muchas personas han aprendido a expresar sus creencias religiosas. También nos sentimos orgullosos de haber aportado a la Iglesia notables católicos universales, la mayoría de los cuales han construido sus creaciones teolóicas, literarias, artísticas o musicales en catalán.
Quiero compartir unas reflexiones sobre el momento actual. Las sociedades occidentales están inmeersas en una grave crisis económica.Muchs personas viven con desasosiego este momento. Nos enfrentamos a grandes cambios sociales que no pueden abordarse sólo con medidas políticas. El progreso económico de la sociedad debe respetar unos principios éticos básicos. Detrás de la crisis hay una crisis de valores. En la encíclica "Caritas in veritate", Benedicto XVI señala que detrás de la actual crisis económica existen unos comportamientos que impiden construir "una sociedad a medida del hombre, de su dignidad y de su vocación". Personalmente comparto este juicio.
Las soluciones políticas o técnicas puede resolver parte de los problemas de hoy, pero existen en el corazón de las personas preguntas que reclaman respuestas audaces orientadas a aportar esperanza. En este momento sería una irresponsabilidad renunciar a las aportaciones que las religiones pueden hacer para recuperar el sentido moral de la convivencia.
Tenemos que proteger los valores que nos identifican como civilización: la justicia y la fraternidad y la lucha contralas desigualdades agravadas por la actual crisis económica.
Somos una sociedad plurarl. Creemos defendemos la dignidad de las personas y educamos en el respeto como base de nuestra cohesión social. Sabemos quienes somos y de dónde venimos,y deseamos caminar hacia un futuro mejor. Pero para construir el futuro tenemos que unir ideales, valores y principios para avanzar en la humanización de la sociedad. En el encuentro con la Comunidad de San Egidio celebrado recientemente en Barcelona manifesté que los gobernantes debemos "crear las condicionespara la solidaridad y la comprensión entre la gran familia humana".
A lo largo de mi vida he conocido el vigor de la fe cristiana a partir de la vida de muchas personas católicas. Por eso sé que en la construcción del bien común los gobernantes no estamos solos. Existen varias minorías creativas portadoras de gérmenes de futuro. Cada una de ellas aporta palabras de verdad. Ninguna agota absolutamente la verdad pero juntas edifican la sabiduría humana, siempre abierta a la espiritualidad para encontrar respuestas a sus interrogantes más profundos.
Una parte de los ciudadanos de Catalunya son creyentes y muchos de ellos se siente identificados con los valores cristianos. Los católicos deben intervenir en la construcción de la convivencia aportando los valores que germinan de sus creencias. Comparto la opinión de los obispos catalanes de que los católicos "deben contribuir al discernimiento de algunos valores que están en juego en estos momentos". Participamos de las mismas preocupaciones y tenemos esperanzas compartidas. Para mí, larazón de ser de la política es también responder ala pregunta que Dios hizo a Caín, ¿dónde está tu hermano? Personalmente, me siento interpelado por esta cuestión. La política debe partir de un compromiso ético ante las injusticias que afectan al prójimo.
Mañana, cuandoiBenedicto XVI vuelva a Roma, deseo que lleve en su corazón un gratorecuerdo de Catalunya. Espero que el Papa durante este tiempo haya tenido la oortunidad de captar nuestra realidad nacional, el vigor de nuestra sociedad y que Catalunya respeta la Iglesia católica y valora el compromiso cívico de los católicos. Debemos seguir abriendo vías de colaboración con la Iglesia católica para ser una sociedad justa.Deseamos ser pacificadores entre quienes odian y aportar confianza a quienes han perdido la esperanza. Muchas gracias, santo Padre, por su visita a Catalunya". José Montilla, presidente de la Generalitat de Catalunya

Que cadascú subratlli el que li agradi o pugui sentir-se identificat.
Doncs això, tots plurals però tots amics. Petons, Malole

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 62

PEL RAFEL

Desprès de tants anys d’amistat seria absurd pensar que estic molesta pel que escrius, ni m’ha passat pel cap i no et sentis en deute de donar-me explicacions. Escriu sempre el que pensis, no et tallis.

Ratzinger és Cap d’Estat del Vaticà, al mateix nivell de Sarkozi, Merkel i Berlusconi, hi ha un protocol d’estat que s’ha de complir. Tant de bo! el Papa proper faci el gest de separar el poder terrenal del de Cap de l’Església Romana, molts ho volem.

Ratzinger, Obama, Zapatero, Montilla, Hereu, ens agraden? Però és el que tenim. Què és pot canviar?...segurament...

A la teva mare com als meus pares, i els avis, els hi van explicar una religió més de temor i d’observança i els hi va anar bé, no em consta que patissin gaire per les seves creences . A nosaltres no, hem descobert molts errors pedagògics que la ciència i la medecina i un etc. en han fet canviar i posar cada cosa al seu lloc, també en ha tocat el segle XX i la sort de tenir estudis. Ara bé el canvi no es gens fàcil, cal llegir molt, revistes estrangeres, franceses i belgues que sempre han portat aire fresc d’Europa, no del centre d’Espanya, sobretot buscar, preguntar, res és regala. Jo he buscat molts anys i la resposta la vaig trobar al costat de casa teva. He trobat un Déu d’amor i no de temor i voluntàriament he triat seguir aquest Camí.

No em súper valoris, sóc cristiana de base, normal, com milions de tot el món, que seguim al Crist perquè ens hem sentit estimats i hem dit que sí. Les obres o treballs digues-li, malalts, presons, immigrants, etc, estan bé, però no són patrimoni sols dels cristians, també es poden fer i possiblement és fan amb molta eficàcia des del PSUC per dir quelcom o des de la Brigada Roja.

En quan al Fernando que estimo, tots sabem que es un pallasso amb gràcia i un provocador. Ell i la seva samarreta que és divertida es va afrontar a unes persones preocupades en accés? per una seguretat, que els seus caps els hi deurien dir que podien trobar-se amb un fonamentalista, un kamizaque o ves a saber. Ells se la jugaven, el Fernando es divertia. Ho deixo en una anècdota del nostre amic.

El dia 21 marxo a Jordània, farem un recorregut de nord a sud, per anar fins el mar Roig. Buscaré la història antiga en les seves pedres, no en va ens expliquen les arrels de les nostres creences. Ja us explicaré el que em diuen al cor.

RAFEL UNA ABRAÇADA BEN FORTA.

Tresca i verdesca



  • No, no en parlaré. Tot i el meu rebuig a menjar marrons, estic embafada i no vull contribuir a que s'en parli, ni que sigui malament. I quien tenga entendederas, que entienda.

PANEM ET CIRCENSES XI

En aquests moments, les 10 del matí, el campament saharaui a les afores de El Aaiun està sent desmantellat per l'exèrcit marroquí, calant foc a les tendes de les 20.000 persones que acampaven demanant millores en el seu dia a dia. Protegits per helicòpters, els valents soldats del rei amic del d'Espanya (al qual anomena el meu germà) han entrat a "sang i foc". Hi han ferits i estàn per confirmar víctimes mortals. Era la "Crónica de una muerte anunciada".
Ja fa dies que em vaig preguntar si ningú a Europa tenia res a dir sobre això. I el Govern espanyol? Van passant els anys, van alternant-se els partits governants, canvien els ministres però...
Sembla ser que només alguns periodistes i força actors espanyols han prés partit per aquesta gent. QUINA VERGONYA I QUIN CIRC!



diumenge, 7 de novembre del 2010

Contestación a Mª Teresa

Francamente, antes de escribir algo como lo que he escrito, sobre la visita del Papa, me lo pienso mucho, intento frenarme, porque sé que lo leerás tú, Mª teresa. Y nada más lejos de mi ánimo el querer molestarte. Pero finalmente si lo escribo es porque sé de tu postura para con la Iglesia, tu dedicación y sana visión. Siempre he pensado que si todos los seguidores católicos de nuestro país fuesen como tú, ni yo ni nadie no tendríamos que escribir. Pero resulta que no son así. Y la indignación que he sentido ha sido mayúscula. Por eso paso a comentar algunos de los puntos que has reseñado.
1 Perdona que te contradiga, pero el Papa sí es el jefe de los pederastas, porque él defendió a los suyos ocultando unos casos en Alemania cuando él era cardenal, en lugar de denunciarlo y si ahora pide perdón (que no es suficiente) es porque ha salido a la luz en la prensa, que si no… Por eso digo que es el jefe, porque siguen saliendo casos y todos son de su gente.
2 En cuanto a Subirachs no se trata de otra etapa, como dices, es un pésimo escultor (siempre lo ha sido) y solo es reconocido por unos pocos de aquí, pero la realidad es que no cuenta para nada en el mundo del arte de verdad.
3 Yo no soy creyente, gracias a la religiosidad enfermiza de mi madre y al tiempo que viví durante mi formación (en el franquismo) y pienso que aún está vigente en nuestro país aquella Iglesia. Los exponentes son la Conferencia Episcopal Española, con Rouco y compañía. Y también el Papa actual, conservador a ultranza que no vive la realidad de su tiempo. Solo Juan XXIII, mereció ser escuchado. La Iglesia actual está anclada en el pasado y es prácticamente inamovible, ignora lo que la ciencia y la medicina ha demostrado. Ya no sirve poner miedo en el cuerpo apelando al castigo divino. Eso es hacer un flaco favor a la inteligencia y la cultura. Y a los que como tú estáis comprometidos por amor y fe verdaderos. No escribiría así, si como tú y tantos otros, que no ignoro que existen, lograrais desterrar tanta ostentosidad, tanto lujo, porque con toda esa riqueza se podría atender más y mejor a los enfermos, los pobres y emigrantes que acuden a su amparo. Pienso pues que actos como lo de este fin de semana os hacen mucho mal.
Días atrás, salía un nota de Cáritas en la prensa que decía que este año había crecido el doble la cifra de necesitados que tenían que atender y que no solo eran emigrantes, ahora también habían familias de aquí que nunca hubiesen creído que tendría que pedir y todo debido a la crisis. Y que la Iglesia y el Ayuntamiento habían reducido la asignación económica que les daban, porque decían que no había dinero. Pues bien, en prensa se han publicado las cifras, no definitivas, del coste de este evento: La ampliación del perímetro de calles con la instalación de pantallas, según Sistach le corresponde pagar 700.000 euros frente a los 500.000 de salida. Además el Ayuntamiento, la Generalitat, la Diputación y el Gobierno Central aportarán 150.000 euros cada uno de ellos. Y ayer, el Consistorio aprobó una partida de 350.000 euros para pagar las horas extras. Y Caritas no llega, para poder ayudar. ¿Es justo eso? No me negarás que visto así esto es un show.
Y por eso me indigno. Porque no es una Iglesia progresista. Y no digamos del comportamiento de la policía (sino pregúntale a Fernando o a los vecinos de la Sagrada Familia). ¿No somos un Estado laico? ¿Entonces por qué tenemos que pagar todo esto? Míralo de otro modo este viaje no es un viaje de Estado a Estado. Es como si el director de una multinacional fuese a visitar a una sucursal, y en este caso no le irían a recibir las autoridades. Si somos un estado laico, si tu quieres puede ser recibido por el acalde, pero que también vayan, los príncipes, los reyes, el presidente del gobierno, desplazado ex profeso, el president de la Generalitat, del Congrés y el susun corda me parece derrochar el tiempo y el dinero, sinceramente. Y para terminar tengo otra pregunta: ¿Por qué aún tiene esos privilegios la Iglesia (que fueron renovados recientemente en esta democracia y que procedían de la época franquista) los demás países europeos no se los dan. Espero que me entiendas. Y por favor no te lo tomes como un ataque a tu persona. Te aprecio demasiado, y mi aprecio es sincero y está por encima de cualquier religión o ideología. Una abraçada ben forta. Rafel.
¡¡NO y NO!!

No a la visita del papa.

No al jefe de los pederastas.
No a una iglesia reaccionaria.
No a la mona de pascua
en que Subirachs y compañía
han convertido a la obra de Gaudí.

No a la Barcelona que ha demostrado tener
nostalgia del Congreso Eucarístico.

No a una policía digna
de los mejores tiempos del franquismo.

¡Qué vergonzosa imagen hemos dado
al mundo con este show,
mientras Caritas no recibe
más dinero de la iglesia y el ayuntamiento
porque dicen que no hay dinero!

¡¡¡Qué pena ser, en estos momentos, un barcelonés!!!

SODOKU A LA SAGRADA FAMILIA


A VEURE QUI ÉS EL "GUAPU" QUE DESXIFRA AQUEST SODOKU FET PER EN SUBIRACHS A UNA PARET DE LA FAÇANA DE LA PASSIÓ.
PER CERT, NO SE SI VAL LA PENA ENCETAR UN DEBAT PERÒ A MI M' ENTUSIASMA LA SAGRADA FAMÍLIA.

(La meva petita aportació a la vinguda del Papa) MARISA


divendres, 5 de novembre del 2010

Tresca i verdesca



  • Lleig, lleig, la petició d'Albert Vilalta de reconeixement de víctima del terrorisme i d'una indemnització. Una cosa és la bona fe i l'altra la ignorància del risc.
  • Lleig, lleig, el viatge llarg d'Obama per Àsia en un moment que...
  • Ecs, ecs, la mona (de Pasqua?) en forma de S. Family que li regalaran a aquell senyor vestit de blanc que ve, que ve.
  • Yupi,yupi, l'exposició Rubens (a Madrid) i la conseqüent, espero, revalorització de les corbes femenines de més.
  • Ji,ji, la vaga del Tren de Sarià en diada tan assenyalada
  • Mmm,mmm, L'Hort dels cirerers, al Romea, a partir de dimarts que ve.
  • Guau, guau, a Servicio Estació, ara Moda canina (vestits, impermeable etc) Quina manera de derrumbar mites!
  • Vinga,vinga, cap a la ruta de l'anarquisme, de 10 a 14 demà. Cal reservar a la llibreria La Rosa de Foc (J. Costa 34. 93 318 83 34)
  • Vinga, va, dilluns a la Casa Amèrica (Còrsega 299) trobada amb António Skarmeta que parlarà de processos de novelització en diferents formats.
  • Apa, apa, Exposició temporal sobre l'aigua , al Museu Agbar de les aigües (Ctra de S. Boi 4-6 Cornellà)
  • Ole, ole, Artistes russos del s. XX . Els grans desconeguts contemporanis. Al M. Marítim
  • Miau, miau, uns bolsos en forma de diari plegat, fundes d'ordinador etc per a despistar els lladres. Com si fóssin idiotes.
  • Uau, uau, les joies del modernisme a l'avantguarda del M.N.A.C. fins el 13 de feberer
  • I recordo, recordo (o sigui, reitero): Gordillo a la Fundació Suñol, Mariscal. a la Pedrera, Benet Rossell al MACBA.
Avís per a novelistes negres, negres novelistes, negres de novel·la, els que escriuen com a negres i en ciernes de tot això: Al M.Marítim, cada diumenge fan Detectius per un dia, una activitat familiar per a descobrir dots d'investigadors i recopilar pistes. Més val això que anar a donar beces al coloms a la Plaça de Catalunya (encara que allí us podeu acostar a Caja Madrid a veure aquella exposició: Camuflatges que ja us vaig recomanar.

Boncapde, boncapde!