LATRESCA I LA VERDESCA

El meu periple estiuenc ha acabat. Just quan comença la tardor i per tant allò que hem donat en anomenar com a la normalitat truca a la meva porta. Procuraré que aquest anar fent de cada dia, sigui el més variat, plaenti interessant possible. Segurament ja serà molt si aconsegueixo que no em xucli la monotonia, l'estrés i el neguit per culpa de no arribar a tot el que voldria fer. I de pas em pregunto perquè hem de fer nous propòsits en determnats moments de l'any quan la vida es mesura per altres paràmetres.

Encara us he de fer cinc cèntims del meu viatge per Andalusia que ha sigut molt maco. Varem anar a Cordova amb el Talgo i allí ens hi vam quedar tres nits. Només arribar vam conéixer la ciutat a la nit i les meravelles de la seva cuina de l'oli a un dels centenars de xiringuitos de la vora del riu. Feia un temps magnífic i la passejada per païr ens va fer sentir-nos personatges de llegenda mora.. Els gesamins en flor eren mils de bombetes minúscules de color blanc i perfum intens. Un regal. El nostre. hotel es deia Averroes. A veure si ens contagia una mica de la seva saviesa.
No sé si van ser las "puntillas", els seitons, els calamars o les esberginies amb mel de canya però em vaig passar la nit recorrent els carrerons amb un vel a la cara i un candil a la mà, cercant... Sí,sí, com que us ho diré! Els somnis formen part de les forces de la nit i no es podem fer públics. Seguiré explicant el viatge. Per ara, bona nit. I que tingueu somnis plaents!.

ARA MATEIX

Extraordinari el Piromusical d'avui i el reportatge 300. Orgullosa del meu país.

ARA MATEIX Miqul Martí i Pol/ Lluís Llach

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

L'arpa i les seves vibracions, 358

RESIDÈNCIA GERMANES JOSEFINES

De moment sols unes pinzellades, de mica en mica, aniré escrivint noves experiències i vivències.

El dia 1 vaig prendre possessió de la meva nova - futura llar, a la Residència de les Germanes Josefines. Em plau comunicar-vos que l'experiència és positiva, malgrat les pors i interrogants que comporta una decisió tan difícil en una persona més o menys sana i vital com em trobo jo ara. Tant les religioses com les companyes m'han fet la vida fàcil i acollidora. Aquestes tardes de xafogor, l'estada al jardí fent tertúlia sota la ombra dels arbres i les flors llampants de colors per arreu, han sigut agradables. Jo entro i surto quasi cada dia de la Residència a casa i, de casa a la Residencia, per seguir  la vida normal d'abans. La meva habitació ja comença a tenir color al meu gust, he comprat mobles adients amb la mida justa de l'espai i, aquesta setmana la telefònica m'instal·larà el nou telefono fitxa, per connectar-me novament a Internet, (impossible conservar el mateix número), si que el mòbil serà el mateix.

Amb l'entrada del nou curs, m'estic plantejant les classes en que em matricularé, l'horari del menjador condiciona una mica, el sopar és a les 8,30 del vespre, però puc no sopar allí i fer-ho a casa, o bé menjar un entrepà a la meva habitació, tenim una nevera a cada pis i en el meu ja tinc adjudicat un prestatge.

Fins aviat, ja sabeu que esteu convidats a la meva nova casa.

BONA DIADA A TOTS I TOTES

CINEMA

 

CARTEL PUBLICADO EN FRANCIA Y ESPAÑA

EN SU MOMENTO

Tratando de superar los impedimentos técnicos de Mª Dolors os pongo aquí unas imágenes, más los carteles originales que se editaron en el momento de su estreno. Solo apuntar dos cosas más: la versión actual es la completa, porque cuando se estrenó Miramax la aligeró aproximadamente una hora. Y por último, si me lo permites Dolors, te diré qie Morricone se llama Ennio y no Enzo como has puesto, imagino que por error de picado.

 CARTEL AMERICANO

 

DES DEL BALANCÍ

Cinema Inoblidable

Aquesta setmana fa vint-i cinc anys que es va estrenar Cinema Paradisso, realitzada per Giuseppe Tornatore amb la música inoblidable d’Enzo Morricone. En realitat és un drama sobre la Itàlia de la posguerra sota un argument amable i gens edulcorat on es palesa l’amor al cinema. Podriem resumir l’argument dient : un nen, Totó, s’apassiona veient les pel·lícules que el seu amic Alfredo, s’encarrega de projectar en el cinema de la seva petita ciutat. Però ens quedariem curts, molt curts ja que es tracta d’un bellíssim cant d’amor al cinema i un reportatge d’època, extraordinari.

Ràpidament es va convertir en un clàssic i ara, amb motiu de l’aniversari, aquesta setmana es projectarà, remasteritzada, en molts cinemes. Us recomano que la veieu o re-veieu I potser, tal com va marcar la vida al protagonista marcarà també la vostra. En tot cas val la pena veure-la. 

Com anècdota diré que una vegada, ja fa més de deu anys, estant els meus dos nets grans avorrits i jo tipa de veure'ls al sofà, els hi vaig posar. L'Iu, la va veure tres cops seguits : amb subtítols, en italià i en anglès. I sempre més ha estat "la pel·lícula de la seva vida" i l'ha vista dotzenes de cops.

CINEMA PARADISSO. Director: Giuseppe Tornatore. Génere: Drama. Intérprets principals: Philipe Noiret, Jacques Perrin, Salvatore Cascio. País: Itàlia.

  

Nota- No puc publicar cap foto i menys video com era la meva intenció. Internet es veu que es ressent del retorn a la feina.

L'arpa i les seves vibracions, 357

                                                

                                                                "L'ENDEMÀ"

Anit al cine Aribau, Isona Passola va convidar a veure en primícia el documental "L'Endemà" a les persones que amb el seu suport econòmic havien fet realitat la part monetaris del projecte.

Per sorpresa d'ella i de tot l'equip en 40 dies es van recollir 345.000 € entre 8.000 donants. Així que ahir van tenir que dividir per sessions l'afluència dels convidats. A nosaltres ens va tocar la projecció de les 6,30 de la tarda. En cada una d'elles una Isona exultant i vital en feia la presentació i en donava les gràcies.

Música d'Albert Guinovar i realització d'Hug Cirici. Hi trobareu moltes cares conegudes i no descobrireu res de nou, però paga la pena veure-la. Als meus amics i a mi ens va agradar. Avui divendres s'estrena en els cinemes.

DES DEL BALANCÍ

Últimes feines per acabar de deixar-ho tot el millor possible abans de tancar l'estiu.  No em faig però il·lusions, anirem passant la tardor i l'hivern però a la primavera ens adonarem que torna a haver moltes coses per reparar, per millorar, per condicionar. C'est la vie! Res no està mai acabat fins que acaba definitivament i llavors ja no ve d'aquí. Però com deia en Juli: Tot allò que val la pena fer, val la pena fer-ho bé. És una bon programa de vida, no trobeu?

Potser un dia construiran vaixells de debò.

M'agrada esmorzar a primera hora, mentre tots dormen encara. Al jardí, per suposat. Sentint l'aigua de la piscina que puc imaginar com un brollador , veient els gats com aprenen a jugar i amb aquella llum tan especial i el ventet que du una llunyana olor de mar. Avui, primer de setembre, no se senten motos ni cotxes, tampoc els tractors han començat les feines de la verema. Imagino que dintre dels despatxos tot va una mica en doina i els doncs nosaltres hem estat, o els quines ganes tenia ja de començar, deuen estar a l'ordre del dia. Encara sembla que m'hi trobi i això fa encara més deliciosa aquesta estoneta de pau. Malauradament no durarà gaire i aquell xuclador que se m'endú cap a la compra i les feines de casa aviat s'engegarà.

Avui la Maria Teresa comença una nova vida i penso en ella i en el seu exemple sempre present en nosaltres com una música de fons. Vull per ella que aquesta nova partitura li dugui noves i bones vibracions. Tots la necessitem.

Des d'aquí t'envio una mica d'aquesta pau que estic gaudint.

Ja passa un tractor, la feina comença.