dimecres, 31 d’agost del 2016

L'arpa i les seves vibracions, 430

                               SEMPRE HI HA SOLUCIÓ

Tots els qui ja coneixíeu els problemes que tenia  amb l'ordinador recordareu que, a finals de juny, la pantalla va quedar  negra i va fer paf, deixant-me  desconnectada de tot i de tothom.

Avui, per fi, puc comunicar-vos que desprès de diverses gestions amb alguns tècnics d’informàtica per intentar recuperar el disc dur cremat totalment per la pujada de tensió que el va fulminar, tres entesos que no treballen a aquest nivell, coincidiren en recomanar-me  l’ empresa  Ondata Internacional Barcelona  i a aquesta  vaig recórrer.

El  disc cremat ha estat recuperat totalment. Són  6500 conceptes, entre fotos, escrits, llistes de llibres i discos; informes, apunts de classes, receptes i un llarg etc. 
York, el meu professor d'informàtica ha estat sempre al meu costat, fent  d'intermediari amb Ondata Internacional Barcelona. L’extracció del disc cremat i la posterior col·locació del nou, les trucades i els viatges, tot plegat en mig de les vacances d'estiu, ha estat per tots dos un xic pesat.

Ara ja no em cal patir, em diu York. Tot el material està navegant en un núvol per l'espai, a més una còpia de seguretat queda  en el disc de l’ ordinador. Meravelles de la tècnica que se m'escapen del tot, però que em fan feliç.

El preu de tota aquesta recuperació és elevadíssim. Representa el  viatge que no faré mai. Com a contra partida  em permetrà, a partir de demà, primer de setembre, poder-me comunicar amb tots vosaltres amics del bloc, i gaudir de les fotografies familiars, de les dels viatges i de molts esdeveniments, entre ells el Lobster Day.

L’esforç constant de gaire bé tres mesos i la paciència en la recerca de la solució, avui, em compensa. 
                                                                 

divendres, 12 d’agost del 2016

Trescaverdejant al meu jardí


Aprofitant uns dies (quants? qui ho sap?) de relativa calma, estic immersa, amb l'inestimable complicitat i ajut de la Meri , en la  maquetació i realització de les il·lustracions per la novel·la que he estat escrivint aquest hivern. Veurem si poden donar-hi una bona empentada. Ja tinc ganes de deixar-la acabada. Ha estat una faceta més de la immersió-obsessió de l'arreglo de la paperassa del meu germà  i francament ja en tenim prou. Espero que els  últims tràmits acabin aviat però ara són vacances i... jo també tanco la comunicació pel que queda del mes. Fins llavors!!

Trescaverdejant al meu jardí







Aquests despistat potser creu que són de debò !

dimecres, 10 d’agost del 2016

L'arpa i les seves vibracions, 429




                             VALL DE NÚRIA

                                       
Som a l’agost i, com cada any arriba la meva germana per a passar les vacances a Barcelona. Com tenim per costum passarem  uns dies de descans a Núria, rodejades de muntanyes, de vaques i cavalls que pasturen sense immutar-se. També pensem fer algunes caminades, cada any més curtes, coses de l’edat, però igual de boniques.  Tenim Queralt, Ribes de Fresser i altres racons per escapar-nos
Aquí, que tanco aquest bloc, fins a la tornada. 







Vacances

Hem entrat de pla en les variades feines casolanes, totes molt convencionals: fer una tanca de troncs com en les pelis de nàufrags en illes desertes, el muntatge d’una caseta (aquesta ja ve a peces), inventar deures que no siguin deures per entretenir els petits, anar i venir cada mitja hora a la ferreteria,... entretant el diari, com un retret vacacional em crida sense resposta i quan al cinema procuro ni pensar-hi.  Si us parlen de vacances en família no imagineu la primera part; quedeu-vos només amb la segona que, encara que també implica feina té la contrapartida dels riures i les complicitats que al cap d’avall és del que es tracta. A més a més cada dos o tres dies és l'aniversari d'algú i per tant més jarana.

dimarts, 9 d’agost del 2016

L'arpa i les seves vibracions, 428

                                 Puigdemont & Colau

El 22 de juliol, vaig escriure en el nº 424, sobre la visita, ben agradable al Portal del Baluard, on ens va fer els honors el grup de La Coronela, que primer ens obrí la porta i després des de dalt ens explicà la seva trajectòria.

Amb certa expectació he seguit, la noticia que la nostra alcaldessa, Ada Colau,  prohibeix que la Coronela escorti els seguici dels qui fan les ofrenes, als llocs més emblemàtics, l’ 11 de setembre. Addueix que és una festa seriosa, i no s’ha de barrejar amb gresca i tabola.

Per contra, el President de la Generalitat sí, que vol que aquest cos amb el seu uniforme i armament, acompanyi ,sortint des de la porta gòtica, tot el recorregut oficial.
L’onze de setembre, Catalunya, commemora i no pas celebra, la capitulació de Barcelona davant les tropes d’en Felip Vè. Desprès d’aferrissada defensa, la capitulació del seu  cap i casal significà l’ensulsiada de tot el país. És una data prou trista, per a commemorar-la amb respecte i seriositat. No obstant, no és mai de més que sapiguem que un dels cossos que llavors defensaven la ciutat era el de La Coronela. Comptava amb 3.500 homes. Alguns d’aquets, també, devien caure prop del Fossar de les Moreres.

La Coronela organitzada en companyies, devia estar sota un sol comanament. Per aquells qui ignorin l’existència d’aquest cos, l’Onze de Setembre, pot ser una ocasió de veure-la desfilar.

La Coronela, en temps de pau, tenia cura  de la guarda de la ciutat. Dissolta  pels filipistes el 1714 ressorgí el 1795, llavors de la guerra amb la República Francesa.


Així doncs la polèmica està servida, és una llàstima, ja que deslluirà la festa, en que s’ha convertit  un dia de reivindicació.




Zzzzzzz, ris, ras, ris, ras , pam, pam, pam, toc, toc ...etc. Aquests és el meu soroll de fons. Com sempre, ens hem embolicat a fer millores i aquest any li ha tocat un buidatge parcial a la pallissa (per passar moltes coses a la caseta nova) i després, en vistes de l’èxit hem començat la progressiva substitució dels prestatges de fusta del taller per uns altres metàl·lics que no es corquin. I tot això amb totes les màquines i estris pel mig. Serà fantàstic quan s’acabi però ara la pols regna a les nostres vides.

Divendres vam estar tota la tarda pendents de l‘incendi de Bonastre que des de casa veiem projectat pel fum al cel. Per sort, tot i el gran desplegament no semblava descontrolat però feia molt vent i mai se sap com acabarà. Encara recordem el de Vespella, dia per dia amb aquest fa vint i tres anys.

diumenge, 7 d’agost del 2016

L'arpa i les seves vibracions, 427



     
Divendres, cinema Verdi Park estrena de la pel·lícula “Retorn a casa” un film xinés, parlat en mandarí i doblada al castellà. Duració 111 min.
Poc públic, en una tarda molt calorosa  en que la gent prefereix la platja.
Pel·lícula d’un relat pausat, intimista, sensible i que emociona. Té una doble vessant, posar-se en la memòria personal dels protagonistes i, a la vegada, en la memòria col·lectiva del país. Situa l’acció a començaments dels anys setanta  quan la Xina, vivia de ple la Revolució Cultural.
Lu Yanshi, s’escapa d’un camp de treball, per a intentar tornar a casa seva, per  veure la seva família, ja que porta deu anys confinat. La seva filla adolescent, Den Dan, impedeix que això passi, per por a que si és descobreix el fet, afecti  la seva carrera com a ballarina. 
Així que anys després, Lu Yanski pot tornar, legalment, a reunir-se amb la família, es troba que la seva dona, Feng Wanyu, malalta, no el reconeix, només recorda el seu marit tal com era en el passat.
La nota colorista l’aporta el ballet xinés. Les  ballarines interpreten  no podia ser l’altra manera, ballets que enalteixen el règim.
Bona fotografia, especialment acurada en els espais interiors, intimistes i en els exteriors , on la pluja i la neu envolten els personatges, fent–nos veure la duresa  de l’hivern.
Els dos protagonistes, son molt coneguts per la seva trajectòria cinematogràfica i televisiva .Tenen un palmarès de guardons.
Director Zhang Yimou, un dels més importants i influents de la Xina, “Cinquena Generació”. D’ell recordo “La llanterna roja”, que en el seu moment, em va impactar, amb aquesta pel·lícula va guanyar el “Lleó de plata “ al Festival de Venècia.
No sé que n’opinarà en Rafel, el nostre mestre cinematogràfic, jo la recomano i espero que us agradi.





dissabte, 6 d’agost del 2016



No, no us he oblidat. No, no és que ja no trescaverdegi pel meu jardí, no. És que la fonda Vela navega a tot drap i m'és complicat trobar el moment per posar-m'hi. La setmana que ve crec (això mai no és segur) que estarem la Meri i jo soles i més tranquil·les.

dimarts, 2 d’agost del 2016

L'arpa i les seves vibracions, 426


                      Recordant el pas de Sant Ignasi
                 pel barri de  la Ribera el 1524
Des de fa dos dies, Barcelona té una nova escultura  situada dins d’un espai tancat. Es tracta d’una obra de l’escultor barceloní, Lau Feliu Maspons, que representa a Sant Ignasi de Loiola. Estàtua de  bronze de la fundació Exametal; pesa 200 Kg. I una alçada d’un 1,70 m . Situada entrant a mà esquerra ,en una capella, recentment reformada de la basílica de Santa Maria del Mar,.
Sant Ignasi és representat com un captaire, assegut i demanant caritat amb la mà estesa, els peus descalços i recorda el lloc on el fundador dels jesuïtes demanava almoina per a repartir-la, entre els pobres, durant una de les seves estades a Barcelona, entre el  1524 i 1526. A l’altra mà porta el llibre de les Constitucions de la Companyia de Jesús. Una placa, també de bronze,  situada al cantó esquerre del graó d’accés  al sol de la capella, explica el fet.
La imatge hi és representada vestida amb roba de sac, fent  referència al fet de que Sant Ignasi  va canviar els seus vestits  de cavaller, donant-los  a un pobre, per   posar-se la roba de sac que l’identificava com a peregrí quan anava de Montserrat a Manresa. ( La fotografia encara mostra una mica de l'embalatge a la cama i peu de la protecció del taller )
La reforma d’aquesta capella és una iniciativa promoguda per la Companyia de Jesús a Catalunya, amb el suport de la basílica de Santa Maria del Mar. Reforma portada a cap pel T113-Taller d’Arquitectura i Josep Maria Riera, arquitecte del Bisbat de Barcelona.
Un banc de fusta arrenglerat a dues de les parets de la capella no trenca l’austeritat de l’espai. El mobiliari es complementa amb un petit altar mòbil de fusta amb l’emblema de la Companyia de Jesús. A la paret del davant del de l’escultura hi ha dos petits nínxols. Un amb una talla de la Mare de Déu d’Arantzazu i  l’altre una reproducció d’un medalló de la Creu del Tort de Manresa, que fan referència al Camí Ignasià que va recórrer el Sant, des de Loiola (Guipúscoa) fins a Manresa.
La mà, és en proporció molt més grossa que la resta de la figura , per remarcar el gest del captaire.
El barri de la  Ribera té, des d’ara, un nou al·licient, aquest, l’art d’un escultor modernista, per a fer-lo més atraient, a part del recorregut gastronòmic.