L'arpa i les seves vibracions, 507

TEATRE LLIURE

La vida, sovint, ens dona sorpreses inesperades; una de ben agradable se’m va presentar fa uns dies. Una amiga, Mabel, molt estimada d’Eivissa, em van telefonar per invitar-me aquella mateixa nit al Teatre Lliure de Gràcia.

Teatre Lliure a Gràcia

Miquel Angel Aguiló, el seu marit, músic, actuava en la representació teatral de MAR DE FONS, més ben dit, és el compositor de la música. Conegut per ser un dels millors violoncel·listes actuals i, acompanyat al piano pel seu germà Agustí.  

Miquel Àngel i Agusti Aguiló en directe a Mar de Fons

Vaig acceptar, immediatament, la invitació. En primer lloc per l'oportunitat de tornar-los a veure, des del meu darrer viatge a Eivissa, ja fa dos anys. I pel desig de poder sentir la música que, en Miquel Àngel Aguiló havia compost per l’obra.

Iguana Teatre

La companyia mallorquina, Iguana Teatre, una de les més prestigioses de l’illa, actuava cinc dies a Barcelona amb l’obra Mar de Fons. El títol de l’obra té una doble lectura. Parlada amb la variant mallorquina, excepte petits textos parlats amb alemany, italià, francès o espanyol, d’acord amb el personatge interpretat.

L’argument, es basa en la repressió feixista a Mallorca, un dels territoris més immediatament castigats per l’alçament militar del 1936. Text recollit en testimonis reals, de persones implicades en aquells fets i en la llarga seqüela que deixaren.

L’obra comença el juliol del 1936 quan, les tropes republicanes desembarcaren, a les costes del llevant mallorquí, a fi de recuperar l’illa, que l’exercit franquista havia ocupat. L’operació és un fracàs i, a les tres setmanes han de retornar a la península. Aquests dies marquen l’argument, amb l’esperança d’uns, les tristeses d’altres, humiliacions, castics, amors desesperats, supèrbia dels qui manen. La fugida precipitada i mal organitzada, deixa, a la platja de Mallorca, soldats que van ser torturats i finalment afusellats.

Com a mar de fons, les onades que arriben a la costa originades per un temporal ja passat, els records de l’estiu del 1936, han sacsejat la societat mallorquina, que encara, avui, vuitanta anys després, té ferides per tancar.

Malgrat la duresa de l’argument, l’obra no és fa desagradable. Té un ritme trepidant, el sis actors de la Iguana, es transformen en diversos personatges, d’acord amb el paper que representen. El vestuari es canvia amb tanta rapidesa i destresa que es fa difícil seguir el seu ritme. Tocs  d’humor entrellaçats amb d’altres d’un fort patetisme. Els monòlegs en les diverses llengües, alemanys o italià, tenen un gran impacte per la força que donen les paraules. Parlada en la variant mallorquina, l’obra resulta perfecte.

Cal destacar un moment de distensió en que, jugant a fet i amagar, una parella jove de camperols amb un lèxic molt limitat, gaire bé format per  monosíl·labs, manifesta el seu amor.

Direcció a càrrec de Pere Fullana.

Intèrprets: Maria Bauçà, Rodo Gener, Luqui Herrero, Albert Mèlich, Carles Moliner i Rosa Serra. Escenografia, vestuari i il·luminació molt aconseguit.La música en directe, et situa, en tot moment, en el que el text que s'està representant.

Mabel, Carles i Miquel Àngel, Bar Lliure

Desprès de l'espectacle, i en el bar del teatre, els actors es reuniren amb familiars i amics, a fer un pica pica i prendre una cervesa. Els meus amics em convidaren a compartir la taula amb els actors. Així vaig poder gaudir d’una bona  xerrada sobre el que representa posar-se a la ell d’un personatge. En aquest més de dos, o tres.

Carles Molinet i Agustí Aguiló, bar Lliure

A última hora del diumenge, la Companyia, va marxar cap a Palma.

Si us interessa, més endavant, faran bolos per Catalunya. Bona ocasió per veure´ls actuar.

Recordar de pas, que Miquel Angel Aguiló va guanyar un Goya en l’última edició per la millor banda sonora, premi compartit amb  l’equip  “Woody & Woody”  al millor curtmetratge d’animació.

Woody & Woody

L'arpa i les seves vibracions, 505

                                               

Els barcelonins amants del teatre, possiblement ja haureu vist aquesta obra que es representa al Teatre Poliorana,  des del 19 de gener d’enguany. Me l’havien recomanada diversos coneguts i  val  dir que m’ha agradar molt; quasi dues hores de bon teatre que entreté i fa riure.

Text i direcció: Alfredo Sanzol (Pamplona, 1972), guanyador de diversos premis teatrals.

Traducció, Joan Lluís Bozzo.

És una producció de Dagoll Dagom i T de Teatre.

La reina i les seves dues filles

En el bloc anterior us comentava una l’obra de Bertolt Brecht. La d’avui es completament diferenta l'anterior. Es tracta d'un recitatiu de  catorze textos inspirats en diverses comèdies de Shakespeare. El teatre és enriquidor. Sempre s’aprèn dels  grans dramaturgs.

Alfredo Sanzol, en La Tendresa, recull aquest textos i els hi dóna forma teatral. Senzilla, divertida i origina, l’argument el centre en una reina una mica màgica. La reina Maragda i de les seves dues filles, la princesa Robí i la princesa Salmó. Totes tres, mare i filles  tenen planificat anar-se'n a viure a una illa deserta i no veure cap més home en tota la seva  vida.La qüestió  és que escullen una no tan deserta , car fa vint anys que hi viuen un llenyataire i els seus dos fills, que s’hi van refugiar per no tornar a veure cap dona mai més.

Sanzol, ens presenta una comèdia romàntica d’aventures, en la que prova d’explicar amb un llenguatge ple de metàfores i comparacions, que no podem protegir- nos del mal d’amor que, si volem estimar ens hem d’arriscar i preparar-nos a patir. Tampoc podem protegir els nostres fills del risc d’estimar. Seria tant com privar-los d’una vida plena.

A la sortida,  comentarem amb els amics els textos que hem reconegut de les obres de Shakespeare. N'hem trobat sis, Somni d’una nit d’estiu, La tempesta , Nit de reis, El mercader de Venècia, Al vostre gust i Molt soroll per no res. Als catorze no hi hem arribat.

L’espectacle s’anomena La Tendresa, perquè parla de la força i la valentia amb que cal expressar l’amor. Diu Sanzol, que una societat sense tendresa, és una societat en estat de guerra.

Els sis magnífics actors que la representen, son tots molt coneguts:

Ferran Vilajosana, molt estimat pels menuts de quan feia el paper del Roc, cap l’any 2006, en el Canal Super 3.

Elisabet Casanovas, més recentment en el paper de Tania a la sèrie Marlí.

Marta Pérez, la reina, ens ha entretingut en episodis del grup T de Teatre,

I la resta, Laura Aubert, Javier Beltran i Jordi Rico, igual de coneguts per participar en series de TV3 últimament.

Molt acurat el vestuari i la perruqueria, que canvia contínuament quan  els tres personatges femenins, apareixen vestits d’home o de dona, segons els embolics del text.

Us la recomano, si voleu passar una tarda distreta i sense cabòries.

Recordo que fa uns mesos, un diari català va publicar un concurs per buscar entre els seus lectors les paraules que més els hi agradaven d’emprar. Al final entre totes en van seleccionar deu, i d’aquestes, tres. Hi vaig participar, amb la paraula TENDRESA, que a mi m’agrada molt i la meva sorpresa va ser que va quedar entre les tres primeres.

L'arpa i les seves vibracions, 504

LA BONA PERSONA DE SEZUAN

Joan Garriga

 Les obres de Bertolt Brecht, són, sempre, objecte de polèmica, tal com ell va ser-ho durant tota la seva vida, deixant constància del seu pensament arreu on anava.

L’obra que hem vist aquesta setmana, al Teatre Nacional de Catalunya, no ha agradat a dos dels amics, als altres si hi molt. És complexa i poc entenedora. Fins i tot massa llarga. Són tres hores i quinze minuts, comptant deu minuts de l’entreacte. Més curta s’hauria pogut dir el mateix. Més a més és un musical Tots els actors acompanyats permanentment, pel fons musical de la banda de corda, piano, acordió i percussió de Joan Garriga, amb Francisco Batista, “Rambo”, que posa veu a una quinzena de peces basades en les lletres escrites  pel mateix Brecht al marge de l’obra, escrita entre el 1938 i 1943, en el seu exili als Estats Units.

Xen Te, reparteix arròs als pobres

Xen Te, la protagonista, vol ser bona, però no se´n surt i això dóna peu a un argument que el mateix Brecht a l’acabar l’obra és veu obligat a dir el mateix. Confirma que la bondat és paradoxal com a mínim, i, com  tema literari només es pot abordar honestament des de la malícia, l’astúcia feta d’intuïcions i no de tesis. Brecht ens diu que si no vols ser públicament una persona contradictòria, sigues dues persones, i això és part de la trama de l’obra.

La direcció d’Oriol Broggi qui, també, s’encarrega de l’escenografia, junt amb Josep Iglesias.

Acurada il·luminació a càrrec de Pep Barcons.

Xen Te, doblet del seu cosí fantasma

Producció Teatre Nacional de Catalunya. La Perla 29.

Actors molt coneguts els protagonistes, Clara Segura i Ramon Vila, donem vida a Xen Te ella i fent doblet en el paper del seu cosí fals i ell interpreta els tres personatges, de marit, déu i gent del poble.

                                        

Si teniu oportunitat de veure-la, serà a la cartellera fins el dia 17 de març, i podreu opinar. A mi m´ha fet estudiar novament la biografia de Brecht i recordar les seves obres, tot plegat un xic oblidat des de les classes dels cursos d’Escriptura Creativa, malgrat que periòdicament, és representin obres de Brecht al Teatre Lliure de Gràcia.