Tarda molt agradable de
cinema. Surto amb una amiga i decidim anar a veure Maria by Callas. A totes dues ens agrada molt l’òpera i coincidim
en el mateix abonament, en les representacions del Liceu.
No espereu trobar res més del
que ja sabem de la vida de la diva. És tracta d’un documental d’una hora i cinquanta-tres
minuts, les escenes del qual són tretes d’arxius amb col·laboracions de Nadia
Stancioff, amiga de sempre de la Callas. Dirigida per Tom Volf.
Amb el seu marit i Onassis |
Alliberada de la seva etapa
grega, viu a Paris fins el retrobament amb l’Onassis, aquest ja molt malalt.
Ambientada entre 1923 i 1977,
any de la seva mort a París, als 53 anys, ens permet recordar personatges prou coneguts.
Polítics, escriptors, productors, directors, cineastes i famosos.
Les àries que canta son
bellíssimes, algunes, durant les representacions teatrals de Norma, Tosca, Lady
Macbeth, o Carmen.
Si us agrada la música d’òpera
no deixeu d’ anar a veure el documental. És una joia. M’agradaria acabar amb un
Link on poguéssim escoltar-la cantant Casta Diva de Bellini, però no ho sé
fer, no tinc la Meri al meu costat, però si que us ho podeu imaginar posant la
lletra a la música:
“Casta deessa, que amb teva
resplendor de plata,
il·lumines aquests antics boscos sagrats,
torna vers nosaltres
la teva formosa cara sense núvol ni vel,
sense vel, sí, sense vel”.