dijous, 18 d’agost de 2011

DES DEL BALANCÍ


Frescor

És dia de silenci. M’he llevat d’hora i surto al jardí. Ahir a la nit varem regar i tot està fresc i olorós, en calma. El sol es replega per enviar-nos la seva calor però encara pot més la gespa mullada i l’ombra del lledoner.

Davant meu, a l’altra banda de la piscina, en l’espai obert, estan passant una mà de coses. Després direu que al camp... Allí és, precisament, on passen coses importants i d’altres, que en la seva petitesa, són imatge de les que sembla que siguin jo què sé què; allò que en diem passions humanes. Dos conills surten del cau i salten. Un grup de pardals piulen encantats perquè han trobat unes llavors sucoses. Una garsa es passeja i el mascle li va al darrere. De cop i volta es barallen. Ja se sap, ella no té ganes d’efusions matinals i ell està engrescat. Però la cosa no acaba aquí perquè un altra arriba, un altre mascle i llavors els dos es barallen entre si. Una qüestió de prestigi. Després de la batussa, es veu que s’han apaivagat els ànims perquè cap dels dos, ni vencedor ni vençut no va darrera la femella que, estarrufada, es passeja com una reina orgullosa del seu poder .

A la teulada de la caseta dels nens hi ha dues papallones blaves d’una espècie rara per aquí. Estarem mutant?

Les orenetes ja no hi són, fa estona que volen més lluny. Això ja s’ho tenen conegut i no vindran fins la tarda. La piscina acompanya amb la seva remor de filtre i ens convida al bany.

Jo segueixo, encantada i una mica espantada ja, perquè només em queda un mes d’aquesta pau.

2 comentaris:

  1. Això ho has vist en una peli!! no poc ser tan maco!

    ResponElimina
  2. Una mica espantada???? Quina barra si encara et queda un mes!!!

    ResponElimina