L'arpa i les seves vibracions, 510

TURANDOT – Versió Concert

CONCERT DE CLAUSURA A L'AUDITORI

                                                      INTÉRPRETES Y ARTISTAS INVITADOS

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Kazushi Ono, director | Turandot,
Jennifer Wilson, soprano (24 y 26/05)
| Elena Pankratova, soprano (25/05) |
Calaf, Simon O’Neill, tenor (24 y 26/05)
| Mikhail Vekua, tenor (25/05) | Liu,
Carmen Solis, soprano (24, 25, 26/05)
| Timur, Ruben Amoretti, bajo (24,
25, 26/05) | Emperador Altoum, Joan
Cabero, tenor (24, 25, 26/05) | Ping,
Carlos Daza, barítono (24, 25, 26/05) |
Pang, Jordi Casanova, tenor (24, 25,
26/05) | Pong, Benat Egiarte, tenor
(24, 25, 26/05) | Mandarí, Marc Pujol,
(24, 25, 26/05) | Príncep de Persia, Ricard Sabata
Beatriz Fernández, directora de la banda interna
Cor Madrigal
Polifonica de Puig-Reig
VEUS-Cor infantil Amics de la Unió         

L'Auditori ple de gom a gom

El concert de cloenda d’aquesta temporada a l’Auditori va mobilitzar a molts amants de la música per l’atractiu del programa. No gens menys per veure dirigir el concert, al director de l’OBC, el japonès Kazushi Ono. Al mateix temps per desitjar-nos un bon estiu a tots els amics que ens hi trobem habitualment.

Conec molt bé la música de l’òpera Turandot, ja que l’he vist representar més de tres vegades al llarg dels anys que vaig al Liceu. M’agrada la música italiana i Puccini l’expesa molt bé en aquesta partitura, tot i que situa l’acció dels seus protagonistes a la Xina.

Mai, però, l’havia sentit en versió concert i haig de dir-vos que em va agradar molt, ja que la música, ella sola, sense cap destorb, es gaudeix més plenament. Ara bé, quan al Liceu es representa amb els cantants revestits dels seus personatges ricament abillats, tan l’emperador, com la deessa Turandot i el príncep Calaf, la visió dels seus personatges és fa molt agradable i fa que et sentis transportat a la Xina mil·lenària.

Jennifer Wilson

Diumenge, el cor format per tres coorals; Cor Madrigal, Polifònica de Puig-Reig i el cor infantil amics de la Unió, van acompanyar els solistes, tan en els moments de gran dramatisme com en els moments més sentimentals i emotius.

Del Director Kazushi Ono, s’han dit els millors elogis.

Acompanyo la llista de tots els cantants solistes que són molts. Cada un perfecte en el seu rol musica, destaquen les veus de ls soprano Jennifer Wilson en Turandot, Simon O’Neill en Calaf i Carme Solís en el rol de l’esclava Liú.

Simon O¡ Neill

Tots els altres també van brillar pel seu talent musical, interpretant l’emperador Altoumk, els ministres Ping, Pang i Pong que combinen la comicitat amb l’humor macabre i sàdic, el mandarí, i així tota la resta.

L’orquestra, va brillar de valent; sobretot els instrument de vent. El conjunt de trompetes va tenir una part important en l’acompanyament.

Puccini, va treballar molt la partitura de Turandot, fins que, el  1924, un càncer de gola, va privar-nos de saber com hauria acabat l’òpera, ja que només va arribar fins a l’escena de la mort de Liú. Desprès de la seva mort, el seu fill, va encarregar a Franco Alfaro, qui seguint les anotacions i els esbossos de Puccini va escriure l’acabament tal com el podem sentir actualment. Les crítiques entusiastes han fet créixer la seva popularitat. Es de tots coneguda la història de la princesa xinesa de gel que, finalment és vençuda per l’amor del príncep Calaf, fill del rei tàrtar destronat Timur.

Tots els solistes i l'orquestra al complet

L’ària Nessun dorma ha fet la volta al món, com la de Liú, Signore, ascolta, que amb la dolcesa de la seva veu canta un dels passatges més emotius.

La veu de Turandot, prou potent per a omplir tots els racons de l’Auditori amb la seva figura de prima donna, interpreta també rols de Wagner.

Ha estat, realment, una brillant cloenda.

L'arpa i les seves vibracions, 509

                                         

Fa molt de temps que no penjava res de música en aquest bloc.

El concert que vaig sentir el diumenge a la tarda al Palau de la Música,va ser espectacular . Per això, em plau comentar-lo amb vosaltres.

Sempre m`ha agradar escoltar Bach, en tinc molts discos, no obstant, mai, no havia tingut l’ocasió d’escoltar el d’avui per a 1,2,3 i 4 pianos.

Jordi Mora, director

                                                                

A la primera part l’orquestra va interpretar el Concert de Brandemburg núm. 3 en Sol major, seguit del Concert per a piano i orquestra en Re menor.

Petita pausa i tot seguit la música esperada:

En els 4 concerts per a 4 piano i orquestra, se`ns fa palesa la genialitat de Bach. La polifònica orquestra dialoga amb el polifònic piano, creant un món fascinant d'estructures melòdiques i harmòniques plenes de riquesa. Compost de la següent manera:

Alba Ventura, 1 piano

                                                     

1, Concert per a piano i orquestra en Fa menor.

2. Concert per a 2 pianos i orquestra en Do menor.

Alber Guinovart i Marta Puig, 2 pianos.

3. Concert per a 3 pianos i orquestra en re menor.

4. Concert per a 4 pianos i orquestra en La menor.

                                                               

Knauer, Hereria  i Katia, 3 pianos

                                                                 

L’orquestra simfònica Camera Musicae, sota la direcció de Jordi Mora i cinc prestiguiosos pianistes, van ser els que van executar el programa, per a gaudi del públic que omplíem el Palau.

 

4 pianos

Bach va escriure la partitura dels 4 concerts per ser tocats amb clavicèmbal. Actualment,  sempre fidels a les partitures, el piano de cua dóna a les notes una sonoritat més agradable. Podeu imaginar-vos l’escenari del Palau on, en cada concert, l’equip que es cuidava dels instruments, entrava un nou piano a l'escena i així fins 4 vegades. En els dos primers els pianistes es van col·locar a la dreta i esquerre del director. En el tercer i quart, d’esquena al públic, com podeu comprovar a la fotografia que incloc.

Seria molt llarg explicar-vos la trajectòria de tots ells, només uns breus apunts per si us queda el gust de buscar la seva actuació i gaudir-la completa.

L’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM), fundada l’any 2006, ha tingut una gran rebuda, per part del públic, per la seva tasca de divulgació de la música clàssica en sectors molt diversos, prestant especial atenció al públic melòman i jove. Formada per músics experts en instruments de corda.

Els cinc pianistes s’alternaren en cada concert, Sebastian Knauer, Alba Ventura, Marc Heredia, Marta Puig, Katia Michel i el mestre Albert Guinovart.

Els que coneixeu l’escenari del Palau podeu imaginar la visió conjunta de l’orquestra, els quatre pianos de cua i, al davant, el seu director coordinat tota la música.

Una tarda per no oblidar. Llargs aplaudiments. Flors per a les noies i com sempre, el goig de viure a Barcelona on, malgrat tot, hi trobes sempre espais de cultura amb majúscula.