dimarts, 22 de desembre del 2015

dilluns, 21 de desembre del 2015

LA TRESCA I LA VERDESCA

Avui em sento una mica esperançada.  Sembla que majoritàriament hem après que la única manera de tirar endavant és fer-ho junts; o almenys en companyia. Sí, ja sé que no està tot guanyat ni a tot arreu i que el camí és llarg, però el que més m'agrada dels resultats és que malgrat l'enorme soroll mediàtic que  hem patit i que semblava que ens ofegaria, la gent d'aquí no s'ha deixat enganyar i ha reflexionat per compte propi. Potser és l'esperit Merlí que arrasa. També sé que el que jo veig blanc un altre ho pot interpretar com a negre o gris. Mai com en una situació política els colors es tornen una qüestió tan relativa. Bé, com diu el poeta Joan Maragall a propòsit de l'ametller florit: no ets encara el millor temps però en tens tota l'alegria. Pot ser em deixo portar pel meu optimisme inveterat (cada cop però més a la baixa) o és l'esperit nadalenc que ens envaeix aquests dies. 

dimecres, 16 de desembre del 2015

L'arpa i les seves vibracions, 405

Monument a Sibelius Park Helsinki

Desprès d'una pausa musical voluntària, retorno al cicle de l'Auditori amb un bon repertori que commemora els 150 anys  del naixement de Jan Sibelius.
S'inicia el concert amb una peça de 10 minuts, que va consagrar a Sibelius com a símbol nacional, FINLÀNDIA, escrita el 1899 en un moment en què la repressió russa contra el nacionalisme finlandès tornava a ser intensa. L'èxit va ser aclaparador, tant, que des de la seva estrena el 4 de novembre d'aquell any, la partitura va ser considerada l'himne oficiós finlandès.El seu caràcter exultant i la qualitat emotiva del tema, fan que, encara avui, sigui una de les obres més populars del mestre. El cor masculí li dóna força i emoció amb les seves esplèndides veus.       

Director, cantants , Cor masculi i orquestra
Tot seguit, sense descans, ens han ofert  el poema èpic finlandès KALEVALA, que té més de 20.000 versos, ple de personatges estrambòtics, de situacions increïbles i de paratges insòlits. Un dels seus protagonistes és el jove Kullervo, qui, desprès de passar totes les desventures imaginables: quedar orfe, viure com esclau, fugir i venjar-se, seduir a la seva germana, acaba travessat per la seva pròpia espasa.
A partir d'aquest antiheroi, Sibelius basteix una obra simfonicocoral impressionant, grandiosa, única. Un poema simfònic per a soprano, baríton, cor masculí i orquestra. Tots aquests protagonistes ens han recordat avui la terra  Escandinava, ja que, tant el director, com els cantants i el components del cor són nascuts a Finlàndia.
El Cor Acadèmic Masculí d'Hèlsinki, ha estat el gran protagonista; setanta dos cantaires amb veus molt treballades, han complet l'espai de l'Auditori amb els versos de KALEVALA. Fundat l'any 1949 amb el nom de TEI KYL, pertany a la Universitat d'Hèlsinki. Ha actuat arreu del món i avui, ho ha fet al nostre país per primera vegada.
Director de l'orquestra, Ari Railainen, mezzosoprano Tuija Knihtila, i Juha Uusitalo baríton- baix.
Kullervo és l'expressió del desig de Sibelius d'escriure una música específicament finlandesa  A través de la música, el compositor evoca la història de l'antiheroi amb episodis de violència i fatalitat, i tot amb una reeixida sonoritat, gràcies a unes melodies que, traspuen l'esperit del cant popular. La partitura dura 72 minuts.
El programa de mà ens va oferir la traducció dels versos originaris en finlandès al català. Copio per la seva bellesa el primer i el darrer, si us enganxen podeu trobar a Internet tot el poema.

                                                       Kullervo, fill de Kalervo,
de formoses calces blaves, descendent d'Aijö,
de rossa cabellera enlluernadora
 i calçat del cuir més fi,
es posà en camí per pagar el tribut,
a portar el gra degut en pagament per la terra.


a la terra enfonsà l'empunyadura,
al bruguerar enterrà la guarda,
al punta dirigí al seu pit
i sobre l'esmolada fulla es llançà.
Així trobà la mort tan desitjada
i sa pròpia fi llaurà.
Vet aquí el final del jove,
Kullervo, l'heroi, així morí,
A un home de tanta vàlua
sembant final el destí oferí.











dilluns, 14 de desembre del 2015

Solució a l'enigma



Efectivament, Maria Teresa, ho has encertat. Encara que el llibre era Els altres catalans però dono per bona la resposta ja que malgrat tot l'anomenes. I sí, efectivament és molt lluny, però tot és tan lluny que sembla impossible. En Juli, que era amic del paco Candel per la seva vinculació a Can Tunis on va fer classes al barracó durant molt temps, és a la dedicatòria del llibre.

divendres, 4 de desembre del 2015

L'ENIGMA DE LA TRESCA

 No és aquesta. (El que avisa no es traidor)

Quan els Jocs Olímpics, Barcelona es va omplir d'escultures. Una d'elles es diu Júlia i també el nom d'un conegudíssim llibre sobre els immigrants que van venir a viure a Catalunya. Com es diu aquest llibre i de qui és l'escultura? I posats a fer, on està ?
                                     ****************************

De pas us faig saber que, si bé les feinades de buidatge de pisos i locals a que ens dediquem (sobretot la Meri) aquests últims temps van bé, ahir hi va haver una inundació al local-magatzem. El que faltava! Ens va aigualir l'alegria d'haver deixat ja un altre dels pisos (ja van dos i un local) i si veiéssiu l'inundat us farieu creus que tanta acumulació de paperassa sigui possible.

dijous, 3 de desembre del 2015

DIBUJOS ANIMADOS


GUSTAF TENGGREN
(I)


         Este año se cumple el 75 aniversario del estreno de la película “Pinocho” de Walt Disney.
         Y este va a ser, un pequeño homenaje a esta pequeña obra de arte del cine de animación.
         Desde la primera imagen, Pepito Grillo comenzaba a relatarnos la historia de Pinocho, desde lo alto de un grueso libro.

Arriba, imagen dibujada por Gustaf Tenggren que describe el ambiente que debe tener la escena (objetos, época,…).
 
Fotograma del inicio de la película, en lo alto, Pepito Grillo.

              Y a partir de ahí, se sucedían los fotogramas del film, con las aventuras y desventuras del simpático y travieso buratino, que tan buen recuerdo nos dejó, a pesar de no respetar el relato que escribió Carlo Collodi, su verdadero autor (bueno será recordar con una pequeña muestra cómo empieza realmente el Pinocchio de Collodi:


          C’era una volta …
     — Un re! ­­­— diranno súbito i miei piccoli lettori.
  No, ragazzi, avete sbagliatto. C’era una volta un pezzo di legno)”.


         Pinocho ha sido ilustrado por un sin fin de dibujantes, a cuál mejor, de todos los países, durante todos estos años transcurridos. Pero hoy me voy a centrar en uno en concreto. El que hizo posible el Pinocho, tal y cómo lo conocemos, bajo la marca Disney.


 
     Bocetos del estudio del personaje de Pinocho realizados por Tenggren.

 
Model chit definitivo, utilizado por el equipo de dibujantes del film, basado en
los diseños de Gustaf Tenggren.


Pinocho, se hizo realidad gracias al trabajo realizado, entre otros, pero principalmente, por Gustaf Tenggren, que fue bocetista, key sketches y concept art and caracters (dicho en otras palabras, es el que plantea y diseña cada escena, que ofrece soluciones gráficas para cada situación, el que define como han de ser los personajes y el ambiente que ha de tener cada momento el film).      
         Pinocho fue el segundo film, en el cual intervenía Tenggren, en los Estudios Disney. Anteriormente había desarrollado dibujos para “Blanca Nieves y los siete enanitos” y después lo haría para “Fantasía” y “Bambi” (entre los cuales también desarrolló, los dibujos para “El viejo molino” y “El pequeño Hiawatha”, entre otros cortos).
         Pero no avancemos acontecimientos. En todo caso, si que es innegable que queda pendiente, un merecido libro con su biografía y la ingente obra de este genial ilustrador sueco, que ya era famoso como ilustrador de cuentos infantiles y juveniles, cuando fue contratado por los Estudios Disney, el 9 de junio de  1936.
         CONTINUARÁ…

dimecres, 2 de desembre del 2015

LA TRESCA I LA VERDESCA


ELCEL JA NO ÉS EL LÍMIT-

A la Vanguàrdia d'avui es publica un article sobre les torres més altes del món. La torre Jiddah que s'està construint a l'Aràbia Saudita serà, inqüestionablement la més de les més altes. I la més cara i la més ben aprofitada, amb més ascensors, més terrasses, més, més, més...tot. Mai he pogut suportar els guies que t'expliquen els edificis o qualsevol obra en termes matemàtics de quantitat. La qualitat és una altra cosa i l'estètica pertany a un altre capítol.  O sigui que aquest article l'he mirat una mica per sobre.
Poques pàgines després em trobo amb un altre article que explica els nous desastres ocorreguts a l'edifici triangular del Forum que ara és el Museu Blau. Edifici que sembla el paradigma de la malestrugança. Ara la coberta està que fa pena i les filtracions d'aigua el converteixen en aparador de la corrosió i oxidació dels seus elements. I això en una coberta que havia de ser una làmina d'aigua transparent i blava, símbol de la Mediterrània que li servia d'horitzó proper. Un edifici que va costar un Potosí i que ara ens tornarà a buidar les butxaques amb les reformes que es fan indispensables.
Com a imatge de Babel, no cal buscar la verticalitat sinó que el pla també pot ser-ne un bon exemple. En fi, la vida no para d'oferir-nos contrasts que ens mostren que en el fons són el mateix: luxúria, avarícia, superbia, etc.


oh meravella!

desastre actual