L'ENIGMA DE LA TRESCA

Marisa, perdona, no t'havia dit que efectivament és un bastaix o macip dels que bellugaven les pedres en la construcció de Santa Maria de les Arenes (després, del Mar). És  una placa de ferro que està a la porta principal. Ja els podien fer un bon homenatge, ja... si heu pujat mai al terrat de l'església encara és més evident que sense ells no s'hagués pogut bastir.  Un visca pels bastaixos!

LA TRESCA I LA VERDESCA

Vareu veure la Gala dels premis Gaudí? Un altre pel "una mica nostre" Eduard Fernandez que el va dedicar a la Greta (també nominada) i com sempre a la Esme (han tornat?). Avui, per les cròniques de La Vanguàrdia una sensació difusa de que tot ho sabien per endavant. Potser ja entra dins el joc, però... Per exemple comenten el parlament de la Isona Passola que va estar bé però previsible i res de res del de Josep Maria Pou que va ser una lliçó de professionalitat, bones maneres i savoir faire. Bé hi ha coses pitjors  en aquest món de mones que vivim.
I avui, deixeu-me estovar una mica i fer d'àvia. La Cisa, la néta gran (de les noies) fa divuit anys i aquí ens teniu.

LA TRESCA I LA VERDESCA

L'amiga Olga Xirinacs ha publicat recentment una entrada en el seu bloc amb il·lustracions de Carl Larsson  (28 de maig 1853-22 gener 1919),un pintor suec  del qual, sense saber-ho, segurament heu vist molts cops alguna obra. Estava casat amb  Karin Bergöö, també artista. Van tenir vuit fills i vivien en una caseta encantadora que ara es pot visitar com a museu. Va tenir una infància molt trista i una vida difícil. Però no us en vull parlat més. Podeu trobar-ho tot a https://en.wikipedia.org/wiki/Carl_Larsson. Sobretot després busqueu Carl Larsos i cliqueu a imatges on trobareu les seves obres.

Us poso alguna il·lustració per si no el coneixeu. I si sí, millor.

Tot i que va fer moltes més coses Larsson va ser conegut, sobretot, com a il·lustrador.

Gràcies Olga per recordar-me'l.

LA TRESCA I LA VERDESCA

A la casa Blanca els proposaria que fessin obres i que canviessin totes les finestres per unes de model "ull, que t'estic veient". No sé si hauriem de plegar el bloc perquè amb els invents informàtics estarem més vigilats que mai. Ara que "pa lo q'hay que ver" potser que no ens hi amoïnem... Ah i també que a partir d'avui es canvíi el nom per La casa marron. També seria més lògic.És que no son gens creatius ni novedosos com els catalans que estem a punt, a punt de descobrir la sopa d'all i ja han creat una comissió per estudiar el tema.

l'arpa i les seves vibracions, 444

     EL SEGRIÀ;  TORREBESSES

Sortida cultural del grup d’excursions de l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia a Torrebesses. Abrigats com esquimals, ja que havien predit molt de fred. Afortunadament, un sol càlid i poc vent van fer l’excursió molt agradable.

 Torrebesses,  un  poble situat a la part sud-oriental de la comarca del Segrià, a 24 km. de Lleida i un dels nuclis rurals més ben conservats de tota la comarca. La tradició agrícola pel conreu de l’ametller i l’olivera, són el seu senyal d’identitat. Allà ens esperava en Jordi, un xicot historiador que ens feu de guia tot el matí. Començàrem pel Centre d’Interpretació de la Pedra Seca; un espai d’aprenentatge sobre les construccions de pedra seca com molins, aljubs i cabanes. Tot seguit vàrem visitar el subterrani on antigament tenien el celler, les sitges per guardar blat, farratge i pinsos, com també un espai pel bestiar.

Construcció en pedra seca

El Molí Del Bep de Canut

                                                    

Una caminada de deu minuts ens porta a El Molí Del Bep de Canut, construït a mitjans del segle XIX, que aprofitava els dos principals corrents d’aigua que hi confluïen, acumulant-la en una gran bassa per desprès emprar-la per la producció de l'oli d’oliva. Comptava amb una premsada de tracció animal, destinada a trencar les olives, i dues de seixantè per a obtenir l’oli. Actualment, rehabilitat, ens permet conèixer l’enginy dels seus constructors i els mètodes de treball tradicionals que encara romanen a la memòria dels avis de la comarca.

Al migdia, dinar al restaurant del Castell del Palau de Torrebesses, portat per una família que l’ha actualitzat com  casa rural, conservant tot el seu tipisme. 

Acabada la sobretaula anem cap a Granyena de les Garrigues a 5 km.de distància, Visita a la  parròquia de Sant Miquel i una petita volta pel poble. El fred ens fa tornar  a Barcelona a mitja tarda. 

                                                

Castell del Palau de Torrebesses

L'ENIGMA DE LA TRESCA

 Com a recuperació d'aquesta secció aquí teniu un element molt interessant . És en una entrada i hi ha una novel·la d'enorme èxit (pel meu gust, immerescut) que en el seu argument en fa referència. La pregunta és què represnta (la foto, no la novel·la^) i o es troba..

                                                                       

LA TRESCA I LA VERDESCA

Dilluns va ser el dia mundial de la croqueta. Sí, heu llegit bé.

Tot i que m'agraden molt, a cop calent, penso que és una mica massa dedicar-li un dia. Tothom a qui agrada cuinar té una croqueta "seva" en la qual excel·leix i fa les delícies de la seva família. Jo, encara que les faig de moltes menes diferents, potser la més, més, és feta amb les últimes sobres de la carn d'olla de Nadal (de pollastre no en sobra). Les deixo preparades i les congelo i així em salven algun dia. Ben mirat és un menjar d'allò més català i ja li està bé l'honor amb que ha estat reconeguda: és una aprofitalla i per tant barata, dóna feina però després n'estalvia, agrada a gairebé tothom, cadascú pot donar-li el seu toc, és sanitosa i es fa amb elements naturals i nostrats, de gaudi ja no en parlem i té un aspecte que recorda vagament la figura més emblemàtica dels pessebres catalans...En fi, reflexionant seriosament sobre el tema, arribo a la conclusió que estava equivocada, que la croqueta es mereix un dia  i m'atreveixo a llençar una idea : una bandera en la qual el triangle de l'estelada es canvíi per una forma acroquetada , respectant l'estel, ben visible al mig.. I un cop munits amb una croqueta anar tots en harmonia a prendre'ns una cervesa a la Moritz tan catalana , tan moderna i restaurada i amb un batibull tan gran que no hi ha qui s'entengui. Visca la croqueta!

Nota: a la Moritz fan uns croquetes boníssimes i les bombes són una meravella. Us les recmano.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Encara estic en l'intent de millorar el meu dit malmès. Creia que acabava aquesta setmana però les dues noies que em maseguen, estiren i em fan veure les estrelles i uns quants planetes, m'han agafat una  gran afició i m'han "regalat" unes quantes sessions més.  O sigui que una setmana més estaré pendent d'aquest tema (sense gran fe). Això m'obliga a sortir cada matí i ja posada...total que els matins gairebé em desapareixen. Sempre que puc i sense que serveixi de precedent, com que fa fred, a les tardes m'estic a casa hivernant. Tinc un munt de llibres que em van dur els Reis, pelis per veure que no me les acabaré en tota la vida i la novel·la que a més a més d'escriure m'obliga també a documentar-me perquè aquest cop hi ha molts detalls que no puc ficcionar inventant-los. És el que té escriure amb un període de temps al fons que no conec amb prou detall. Potser per això m'interessa. Escrivint, també hi ha allò de" la camisa de once varas"? Estic per creure que sí.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Sembla evident que l'optimisme va de la mà d'una millor qualitat de vida. Tan sols dient "bon vivant", segur que hem visualitzat una persona (sortosament home o dona) que , com el seu nom indica, sap aprofitar els dons de la vida i això li reporta grans satisfaccions. I què més volem per a ser feliços? És clar que això no s'ha d'aplicar només a les recompenses gastronòmiques o sexuals sinó a l'enfocament general de la vida i dels seus variadíssims gaudis. Això que és saviesa popular està refrendat amb seriosos estudis mèdics. Les persones optimistes són menys propenses a patir un càncer, malalties cardíaques, respiratòries o infeccioses. I el seus contraris, els pesimistes , constiueixen el colectiu que més mor per cardiopaties coronàries, per exemple. Jo, segurament estic destinada a la longevitat perquè he rigut molt, molt, molt. Ara que puc morir atropellada rient al mig d'un carrer o caure'm una cornisa al cap. En això de la mort no hi ha assegurança possible.

Però per si de cas: a riure s'ha dit! Riure's del mort i de qui el vetlla és garantia de salut; mai s'ha vist que els morts riguin de res tot i que es pot ben dir que saben prendre's les coses com venen. Quin remei!

L'arbre dels desitjos

Aquest és l'arbre dels desitjos que varem fer entre tots el día de Nadal. Va quedar molt lluït.

L'arpa i les seves vibracions, 443

SALÀS DE PALLARS

Carrer de les botigue

Últimament  el Rafel ens ha fet gaudir, com sempre, amb els seus escrits referits a la publicitat que tan bé domina. Aquesta vegada eren  productes  antics que anunciaven conegudes figures del cinema.

 Al llegir-los m´ha fet recordar una visita que el mes de novembre passat vaig fer a un poble de la comarca del Pallars Jussà, situat a 4 km. de La Pobla de Segur, es tracta de Salàs de Pallars, una vila que durant molts anys va acollir la fira de bestiar de peu rodó, es a dir, cavalls, muls i ases.

Segurament molts de vosaltres  l’heu visitat alguna vegada,  ja que és lloc de trobada d’aquells que a més d’admirar el paisatge de la zona, té com a al·licient actual visitar les botigues museu en cinc locals que ens permeten conèixer com eren les botigues i articles d ús habitual entre el finals del segle XIX i el tercer terç del segle XX.

Francesc Farràs

                                            

Una noia guia ens ensenya aquestes botigues: una barberia, una farmàcia, un estanc, una botiga de queviures, i un cafè bar;  ens fa un resum de l'ús que tenien al poble i ens mostra els seus  productes. Ens fa adonar de la funció que tenien cada una d’elles. Un exemple el tenim amb els iogurts, ja que es consideraven un aliment pels malalts i que es comprava a la farmàcia. Actualment, forma part de la alimentació quotidiana.  O com es va passar de la navalla d’afaitar a la maquineta d’un sol ús, més manejable i menys perillosa.

Una de les coses que més ha evolucionat és la higiene i amb ella el paper  higiènic, o com una ampolla creada per una empresa per a un licor determinat, l’anís, s’ha acabat estenent a totes les marques d’aquesta beguda.

Tot aquest recull ha estat possible gràcies a la paciència i la dedicació d’en Francesc Farràs un historiador que durant molt anys ha aplegat un gran nombre d’objectes i  amb ells ha sabut crear un museu de records. Ha aconseguit fer de les coses més usuals quelcom especial ,amb productes, estris, mobles i espais reals que es poden tocar.

L’Ajuntament de Salàs de Pallars ha sabut unificar la tasca de Francesc Farràs amb la preservació dels locals antics del poble.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Ara mateix acabo de tancar, ja sense que hi falti res, el llibret que faig cada any pel Nadal. No, no és un recull de poemes ni de contes, no, és una mena de farigo-farrago on hi ha la Nadala, les fotografies tant de la decoració de la taula o de l'entrada de casa, el menú amb els imperceptibles canvis, instruccions per la moguda de mobles, pel parament de taula necessari, l'ordre en que s'han d'anar fent les diverses operacions, la llista de la compra, les receptes del menú, etc...Ja sé que és una feina una mica absurda però em diverteix fer-la i a més a més tinc aquests llibrets des de l'any 1987 ( o sigui que en tinc 29), cosa que ja fa tradició. Com en qualsevol seriació s'hi pot veure un munt de coses d'aquelles que no tenen cap rellevància ni importen a ningú però que serveixen per fer el caldo de la vida (quina importància té una xiribia, per exemple i en canvi...?). 

Al començ de l'any és un clàssic fer propòsits d'esmena o bé d'activitat. Abans hi pensava però he arribat a la conclusió de no fer-ne cap: no m'interessa. Penso seguir fent el que pugui i vulgui i de la manera que em vagi millor o em sigui més plaent. Això sí que és un bon propòsit! Ja s'encarregarà el temps d'esgarriar-me plans, projectes i voluntats. Apa siau.  

                                                                                               (Espero que fins aviat)

Nota a la Maria Teresa: Com és que no publiques l'entrada sobre Salàs que tens preparada? És per algun propòsit inconfessable?