dissabte, 20 d’agost de 2011

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 131

El termòmetre de casa no baixa dels 32º graus, tant de dia com de nit. Això junt a dormir poc per la música de l’orquestra de la plaça, i de la gent que es queda fins que es fa clar cantant i contentets de cervesa m’ha deixat ok, un dia de llit, possiblement també junt amb un cop de calor, avui ja tinc ànims per escriure, i he pensat que el millor era explicar-vos el que més ens va agradar de Cracòvia, com que va de natura, les fotos ens faran passar la calor.

Croàcia, 9

Deixant la costa ens endinsen cap a l’interior per gaudir d’un fenomen de la natura, sens dubte el millor paisatge del viatge. Dins el Parc Nacional és troben els LLACS DE PLITVICE, declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO el 1979. Té una extensió de 294,82 km. i representa un fenomen de hidrografia calcària. Els llacs es coneixen per les seves cascades tovaceas i pel procés biodinamic constant de creixement de la tova, que forma barreres capritxoses, formades pe la sedimentació del carbonat de cal.

Les aigües de dos rius el Negre i el Blanc a més de subdivisions, circulen pels llacs, travessant les roques dolomítiques. Aquesta acció constant dissol la calcària que a la seva vegada es rediposita per formar barreres de travertí que separen els llacs entre ells, construint noves coves i salts d’aigua, sempre neta i transparent. Son 16 llacs en estadis diferents. Per accedit al primer fem un travessa amb vaixell i seguim ja a terra a peu, per unes passarel·les de fusta, cada u al seu ritme, ja que tot és pujada. Les vistes recompensen l'esforç, i la molsa, les flors i l'aigua ens envolten les dues hores de pujada. Al arribar a dalt hi ha l’opció de tornar amb un trenet, que en realitat es un cotxe que arrossega uns vagons. Optem per aquesta solució.







8 comentaris:

  1. Hola Teresa, acabo de llegar el teu nou post i veis que realmente si que t'ha afectar la calor i el soroll, ja que dius que t'ha deixat ok i suposo voliesdir KO.
    També parles de Cracòvia, suposo enlloc de Croàcia, veritat?

    Amb les presses són coses que poden passar. Jo també estic redactant a tota màquina i ja he acabat dos post nous del viatge. Demà ho enviaré a tothom.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Gràcies Salvador per les teves correccions, he passat una nit molt dolenta i avui encara no estic bé.

    ResponElimina
  3. Precioses fotos! Això que expliques dels dipòsits calcàris i les barreres de tavertí m'han fet pensar en Pamukkale a Turquia.
    Ànims que demà és l'últim dia de la Festa Major.

    ResponElimina
  4. Espero que la juerga bajo tu balcón no nos prive de tus reportajes. Cuidate mucho reportera. Rafel.

    ResponElimina
  5. Aprofitant que en Salvador Sorrosal ha entrat al blog, jo he entrat al d'ell (que ja recordava d'altres fantàstics viatges). Com sempre, fantàstic.

    ResponElimina
  6. Marisa i companys, el Salvador és el nostre crac reporter, tan és així que molts/moltes entren en la indolència i no fan res, ja que ell generosament ens ho passa sempre.

    ResponElimina
  7. És un privilegi tenir un cronista oficial. Al nostre grup també el tenim i és fantàstic saber que els noms, els hotels, etc són els correctes, cosa que no impedeix que qui vulgui (efectivanment, jo) pugui fer la seva crònica a la seva manera.

    ResponElimina
  8. Aquest titol de "cronista oficial" encara no me l'havia donat ningú... m'ho apunto al meu curriculum.

    ResponElimina