dilluns, 30 de novembre del 2009

No he seguido como ha ido la cosa, pero me imagino que la Generalitat ha tardado en dar una respuesta a la compra y además pagando poco por el tema y ahora se quejan. Algo así ocurrió con el archivo fotográfico que tenía el fotógrafo Sabater (cerca de 5.000 películas, americanas, españolas, francesas e italianas, años 40 a 60) que se lo ofreció a la Generalitat para el archivo de la Filmoteca. Le respondieron que si se lo regalaba se lo quedaba, pero si tenía que pagar no le interesaba. El archivo terminó en la Filmoteca de Valencia que le interesó inmediatamente y se lo pagó bien. (Antes de que se lo vendiera yo le pedí copias fotográficas de varias películas).

Asunto Sagrada Familia hace años que vego diciendo que se tendría que demoler, es una "mona de Pascua" y la cosa cada vez va a peor. Ojalá el AVE nos resuelva ese ñap.

Ara


  • Joma. Dibuixos publicats a La Vanguàrdia, Serra d'Or, Escola Catalana i Compartir- Sala Rovira. Rbla Catalunya 62 Inauguració demà a les 19h
  • Helvètica, nueva tipografia? Disseny Hub- Montxada 12. S'inaugura avui a les 20h

LA TRESCA I LA VERDESCA- 25


Bona setmana! Comencem de nou amb noves observacions i noves propostes. Tenim al nostre davant una setmana per estrenar. Què farem? Deixar-nos dur o escollir? Una mica és allò de lan felicidad del cerdo o la angústia del filósofo. I encara sort que el Barça no ens preocupa massa.


  • Sembla que l''all pot ajudar en els casos de grip A. A la Xinna(primer país exportador) s'ho han pres seriosament i fent rebost han fet que pugi molt el preu. Espanya que per si no ho sabíeu, és el tercer en això de l'exportació allística se'n beneficiarà. Ai vampírs, ho tenim cardat.ww.piuravirtual.com/noticias/img/post/ajos.jpg
  • L'arxiu Centelles se'n va a Madrid. Un més. És un problema de diners o d'inoperància. O potser de falta de visió? Entre molts altres recordo el fons de la Soli (Solidaritat Nacional) i una col·lecció de coses de bombers (des de xapes a cotxes, cosa sèria) que es varen deixar perdre. I les que no sabem.
  • Homenatge a Joan Vinyoli en el 25è aniversari de la seva mort. Taula rodona i recital de poemes. Arts Santa Mònica a les 19h.
  • Sessió al Jamboree a les 21h. Avui el saxo Llibert Fortuny. A banda que és moot bo, cal fer país.
  • Perquè es fan enquestes de Pero Grullo? Per saber si la Rambla es degrada? si la mendicitat augmenta? si la brutícia als carrers, si les prostitutes...?I un altre capítol són les preguntes viscerals per a temes absolutament tècnics, com per exemple les obres de l'Ave i la Sagrada Família, la Diagonal i el trànsit etc. Gastem, gastem que el món s'acaba. Per cert, quan a la S.Fàmily ningú no es planteja que sí , que sí, que ho facin i que caigui d'una vegada. Es perderien divises, ja ho sé, però segurament guanyariem estètica. L'heu vista, últimament? La semblança amb aquells càntirs valencians del "huertano sobre burro" o el cistellet de taronges és colpidora. A mi em tenen estabornida.
  • Sabeu això dels radars solidaris? Són persones veïnes que vigilen als vell que viuen sols i si veuen que canvien d'habits o es deixen anar etc avisen als serveis socials. La majoria de "radars" resulta que són les porteres. La sopa d'all s'inventa cada dia.
  • Nova biblioteca pública. A Nou Barris. Encara que no sigui un dels nostres ens congratulem. Educació, educació. Per aquí es comença.
  • Schwarceneguer deu a Hisenda 80.000 dòlars. Quina sort!

diumenge, 29 de novembre del 2009

La columna de Rafael

LA COLUMNA DE RAFAEL

VI


Sin venir a cuento, he recordado lo que nos decía una vecina, cuando éramos niños y jugábamos en su casa: “Me rayáis el parqué con vuestros zapatos arañosos”. Curiosa expresión. Me quedó grabado, ese pretendido adjetivo calificativo “arañosos”, inexistente. Recuerdo que lo busqué, inocente de mi, en el diccionario, y obviamente no tuve suerte. No lo hallé. Pero acabó gustándome. Hoy lo he vuelto a recordar, no sé por qué. Y se me ha ocurrido asociarlo con la imagen de Tina Pica, la criada Caramela, de la serie de films “Pan, amor y…” de tanto éxito, hallá en los años 50. Ella enfundaba sus pies, y obligaba también a hacerlo al comandante Carotenuto (Vittorio De Sica), con unas fundas de fieltro para no rayar el suelo encerado. Ahora pienso que mi vecina hubiese sido feliz poseyendo aquellos artefactos.
“Arañoso”, que duda cabe que provenía de arañar y dándole vueltas al tema me vienen a la memoria las afiladas y largas uñas de “Nosferatu el vampiro” de Murnau y las viscosas de “Alien”. Las de “La mujer araña”, uñas para arañar, las uñas de “Vampir” de Dreyer. Las patas del arácnido gigante de “Tarántula”. Quizá la pala de una excavadora, puede significar una mano, al extremo de un largo brazo metálico, arañando la tierra.
Del arañazo que supone una decepción. Un engaño. Arañazos que todos hemos recibido un momento u otro, en nuestras vidas. Y que pudieron ocurrir por unas palabras, unos gestos o unos hechos, “arañosos”, como diría mi vieja vecina.
A veces pienso que me gustaría inventarme palabras, pero quizá eso sólo lo consiguen gentes inteligentes, o simplemente intuitivas, como lo fue mi vecina. Que seguramente, no sabía de letras, como se solía decir, pero se hacía entender.

Rafael Rodríguez-Bella 30 Noviembre 2009


Si no deseas recibir “La Columna de Rafael”, no tienes más que comunicarlo a vuelta de e-mail.

Avance de la programación de la Filmoteca del 7 al 20 de diciembre 2009

Avance de la programación de la Filmoteca del 7 al 20 de diciembre 2009

Del 7 de diciembre al 31 de enero se proyectarán 25 films que resumen la rebelión, el riesgo y la renovación, en la década de 1970, con la llegada de una nueva generación de directores, productores y actores, como: Allen, Coppola, Friedkin, Bogdanovich, Scorsese, Lucas, Spielberg, De Palma, Schrader, Carpenter o veteranos como Huston y Brooks. Con estos 25 films encontrareis un resumen de sus aportaciones, del movimiento social de los Estados Unidos de los años 70. La última edad de oro del cine americano, un autentico renacimiento de sus cenizas, aún tibias, cuando se encontraba en una fase de muerte irreversible.
Y para empezar “El chico que conquistó Hollywood” (2002) de Brett Morgan y Nanette Burstein. Este film muestra el ascenso y caída del del legendario productor de Hollywood Robert Evans. El mismo Evans es el narrador. Es un documental que utiliza imágenes de archivo, clips de films clásicos y fotografías en 35 mm de John Bailey para recrear a esa figura que fue el hombre de los 70’s que salía con las mujeres de más glamour, desde Ava Gardner a Lana Turner, hasta Kathleen Turner. Y sus mejores amigos Jack Nicholson, Warren Beatty, Al Pacino y Henry Kissinger. El que llevó a la pantalla algunas de las mejores películas de los últimos 30 años: “El Padrino”, “El Padrino II”, “Chinatown”, “Harold & Maude”. Lunes 7 y 8 dic.
“El Padrino” (1972) Lunes 7 y sábado 12 dic.
“Easy Rider” (1969) Pase único miércoles 9 dic.
“El Padrino II” (1974) Viernes 11 y sábado 12 dic.
“El fantasma del Paraíso” (1974) Viernes 11 y día 16.
“Bienvenido Mr. Chance” (1979) Martes 15, días 17 y 19 dic.
“Lenny” (1975) Martes 15 y día 18 dic.
“Escalofrío en la noche” (Toca “Misty” para mi) (1971) Jueves 17 y día 18.
“La huida” (1972) Viernes 18 y día 22.
“Una mujer bajo la influencia” (1974) Domingo 20 y día 29.

El Lunes 14 Homenaje a José Luís López Vázquez con el film “Plácido”.

Y recordad que sigue el ciclo del Estudio Mejrabpom, el Hollywood rojo.


Rafael Rodríguez-Bella Sábado 28 de noviembre de 2009

El arte de la novela II

“El arte de la novela II”.

Cuando escribo, me digo algo que una vez leí: “Hay que dejarse arrastrar por el mundo imaginario (con referencia a la novela) y confundirlo de tanto en tanto con la realidad”. Esto ha venido a mi mente, leyendo los escritos de Kundera, sobre la larga tradición del realismo psicológico, al que le concede haber creado, con el tiempo, algunas normas casi inviolables: 1) Hay que dar el máximo de información sobre un personaje: sobre su apariencia física, su modo de hablar y de comportarse; 2) Hay que dar a conocer el pasado de un personaje, porque en él se encuentran todas las motivaciones de su comportamiento presente; 3) El personaje debe gozar de una total independencia, es decir que el autor y sus propias consideraciones deben desaparecer para no perturbar al lector, quien quiere rendirse a la ilusión y considerar la ficción una realidad.
De manera que, cuando escribo, trato por todos los medios de hallar esa vida interior e independiente que deben tener los personajes. Y para ello, una vez hallé una lista de códigos existenciales que siguiéndola permite crearlos más fácilmente. Son diversos términos que tienen un peso específico para poder profundizar en el carácter de ese personaje que trato de crear (algunos de estos códigos también los enumera Kundera), y son: la mujer o el hombre, la fidelidad, la traición, el erotismo, la acción, el cuerpo, la debilidad, la música, la oscuridad, la luz, la belleza, el amor, la tierra, el cementerio, la fuerza, lo abstracto, la tristeza, la ternura. Con el tiempo he ido añadiendo algunas que he creído necesarias para trabajar o que, por lo menos, a mi me han ido muy bien. Todas ellas me permiten rastrear la forma de ser de este individuo que pugna por salir de mi pluma, con el deseo, como dice Kundera, de que sea tangible y palpable, y yo añado: para que sea creíble.


Rafael Rodríguez-Bella Sábado 28 de noviembre de 2009

divendres, 27 de novembre del 2009

EL COLOR DE LA MÚSICA


Frantisek Kupka, exposa a la Fundació Joan Miró fins el 14 de gener. Són 80 obres deixades pel Pompidou. El Josep Massot en fa, avui a La Vanguàrdia una crònica magnífica.

LA TRESCA I LA VERDESCA- 24


  • La dona del Berlusconi li demana 3'5 milions al mes per treure-se'l de sobre. No sé què dir d'aquesta versió de cornut i pagar el beure.
  • Estatut, Estatut. En aquella mani on el demanavem, el meu fill Marc que tenia tres anys, es va passar la tarda a coll i bè d'en Juli demanant: volem anar a la lluna. Els bojos i els nens diuen les veritats.
  • L'Ana Botella publica Cuentos de Navidad. Ja ho sabiem que és una experta en
    cuentus.
  • Quina pena no poder avortar.
  • Uns autobusos italians llueixen un cartell d'una poma amb un cuc i a sobre hi diu: La corrupció pública va destruint el país per dins. Prenem exemple.
  • Avui, un ampli repportatge sobre els menjadors socials. Sort que no va ser ahir. Hagués deslluït molt l'alegria de les estrelles. Michelin, naturalment.
  • Heu vist la portada del disc de Susan Boyle, el fenòmen anglès ? Un monument a Photoshop,
  • A propòsit de Pere el Gran, rellegiu (o llegiu) el llibre del Màrius Carol El segrest del rei, on explica les rocambolesques aventures de les tombes reals a Santes Creus, entre d'altres
    Tinc el llibre a Saifo i no el puc consultar però el recordo molt divertit.
  • Avui, a les 20h presentació del llibre Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara. A la llibreria A Peu de Pàgina. Ho farà el nostre Borja Bagunyà.
  • Concert solidari "Per l'altre cor cremat". Coral Sant Jordi a l'oratori de Sant Felip Neri a les 21h. 6€
  • Pel cap de setmana, estimats, repasseu, repasseu, com ens deia sempre un dels profes de batxiller.

dijous, 26 de novembre del 2009

“El arte de la novela”.

“Cuando Dios abandonaba lentamente el lugar desde donde había dirigido el universo y su orden de valores, separando el bien del mal y dado un sentido a cada cosa, Don Quijote salió de su casa y ya no estuvo en condiciones de reconocer el mundo. Éste, en ausencia del Juez supremo, se mostró de pronto con una dudosa ambigüedad; la única Verdad divina se descompuso en cientos de verdades relativas que los hombres se repartieron. De este modo nació el mundo de la Edad Moderna y con él la novela, su imagen y modelo”.
Así narra el nacimiento de la novela Milan Kundera. El escritor checo hace suya la teoría de Hermann Broch que repetía: “descubrir lo que sólo una novela puede descubrir es la única razón de ser de la novela. La novela que no descubre una parte hasta entonces desconocida de la existencia es inmoral. El conocimiento es la única moral de la novela”. Con ello están diciendo ambos escritores que la “pasión por conocer” es la esencia de la espiritualidad y el hombre debe ir en ese camino. Y es en ese sentido que la novela es el instrumento para encauzar esa pasión. O dicho como Kundera: la novela es una “sucesión de descubrimientos” y ese es el valor de una obra.
Estoy siguiendo con pasión la lectura de “El arte de la novela”, porque Kundera me aclara y me define el avance, en la historia, de la novela y muestra los puntos clave de ese avance y los autores que la han hecho avanzar:
“Una tras otra, la novela ha descubierto por sus propios medios, por su propia lógica, los diferentes aspectos de la existencia: con los contemporáneos de Cervantes se pregunta qué es la aventura; con Samuel Richardson comienza a examinar lo que sucede en el interior, a desvelar la vida secreta de los sentimientos; con Balzac descubre el arraigo del hombre en la Historia; con Flaubert explora la terra hasta entonces incognita de lo cotidiano; con Tolstoi se acerca a la intervención de lo irracional en las decisiones y el comportamiento humanos. La novela sondea el tiempo: el inalcanzable momento pasado con Marcel Proust; el inalcanzable momento presente con James Joyce. Se interroga con Thomas Mann sobre el papel de los mitos que, llegados del fondo de los tiempos, teledirigen nuestros pasos. Et caetera, et caetera.”
La novela acompaña constante y fielmente al hombre desde el comienzo de la Edada Moderna. La “pasión por conocer” se ha adueñado de nosotros. ¿No es apasionante?


Rafael Rodríguez-Bella Martes 10 de noviembre de 2009
Voleu fer una ullada a l'exposició de les grapes Petrus? cliqueu aqui

Llegim, llegim que alguna cosa aprendrem


  • Franco contra Flash Gordon. Vicent-Sanchís, guanyador del premi d'assaig Joan Fuster. L'obra va de la censura i és un còmic.
  • El museo de la inocencia. Orhan Pamuk
  • Quatre dones. Jetta Carletton. Una visió de l'Amèrica rural que no té res a veure amb l'estil Mujercitas.
  • Un nou llibre de Paul Auster: Invisible. Ed 62 o Anagrama, en castellà.

LA TRESCA I LA VERDESCA- 23

  • Escriptors, La lluna en un cove, revista de relats de ficció, demanen gent que envií relats(en català) per a la seva publicació. Ells els seleccionen i si ho creuen convenient, els publiquen. www.lallunaenuncove.cat
  • Accidents de trànsit. INDEMNITZACIÓ Directa, Es dediquen només a això. No cobren fins que cobres. 93.292 56 10. www.indemnizaciondirecta.com Mai està de més saber-ho.
  • El 65% dels nens de 6 a 9 anys naveguen per Internet ells solets. El 85% dels adolescens. I la gent gran?
  • Estic contra la campanya de desmitificació de Paul Newman (mai contra qui no es pot defensar). Ja ho sabem que tenia defectes, problemes i neures. I què? Això el fa encara més humà. Em penso comprar la biografia que acaba de sortir. Àpa.
  • Premi a un Lector d’imatges de la UAB. Aquest aparell ha de reconèixer quins objectes hi ha en una imatge i on estan situats. Serà capaç amb les del nostre ínclit vampir de les polaines de topos?
  • A la biblioteca de la Universitat oberta de Catalunya ja fan préstecs de e-books. Anem-nos preparant. Jo sí, en sóc partidària. Estic tipa de dur llibres amunt i avall, que em desapareguin, de tenir-los a Saifores quan sóc aquí i aquí quan sóc allí. Espero un temps prudencial perquè les editorials s’hi posin en serio i després...a mi la tècnica.
  • Franco contra Flash Gordon. Vicente Sanchís va guanyar el Premi d’Assaig Joan Fuster amb aquesta obra. Va de la censura i és en format còmic.
  • Sí, sí, molt bé. La Universitat ha de ser millor i acostar-se a les millors però si no es comença pel començament (o sigui la primària), pues va a ser que no.
  • No solament no hi ha forma de racionalitzar i compatibilizar els horaris de pares i nens sinó que emboliquem la troca amb festes i setmanes blanques que encara ho fan més difícil. Que em quedi com estic, és el clam dels pares. És clar que, com molts estàn a l'atur no hi ha problema.
  • Pep Bou (el des bombolles) i Jorge Wagensberg explicant la història de l'Univers. A Girona, avui. Si ja us ho deia ahir allò de traslladar-nos per uns dies.
  • La tuneladora de l'Ave, vista des del davant em recorda el calendari asteca. És una preciositat.
  • Més estrelles Michelin. Catalunya comença a semblar un planetari.
  • Pep Tossar torna amb el Senyor Sommer. Potser serà el seu comiat. Què? som-hi?
  • Benny Goodman, 100 anys. Concert d'Oriol Romaní (és molt bo, no us el descobriré ara). Instiut d'estudis Nord-americans. Via Augusta 190. A les 19'30. Gratuit. Maldición, serém a classe!

dimecres, 25 de novembre del 2009

Esta tarde también hay vampiros en la Filmo



Buenol, bueno, esta tarde en la Filmo está, como bien dice Maria Dolors, "Las Hurdes, tierra sin pan" de Buñuel. Un buen alimento, desde luego.

¡Pero a continuiación ponen "Vampy" de Dreyer! Puedes fascinarte con la secuencia de un expresivo y bello rostro en http://www.youtube.com/watch?v=nvW2mKiLM-M

Hay un breve pero tentador comentario en http://images.google.es/imgres?imgurl=http://39escalones.files.wordpress.com/2009/08/vampyr.jpg&imgrefurl=http://39escalones.wordpress.com/2009/08/03/cine-de-verano-vampyr-la-bruja-vampiro-de-carl-theodor-dreyer/&usg=__Lzx1aKZyChrwLS2LXug5hFFuDWo=&h=490&w=348&sz=117&hl=ca&start=2&sig2=E0cGFScKB6zh1KaO4YQtcg&itbs=1&tbnid=kEhneSCR-CsuiM:&tbnh=130&tbnw=92&prev=/images%3Fq%3Dvampyr%2Bdreyer%26gbv%3D2%26hl%3Dca%26sa%3DG&ei=eRwNS6-tM8Li-QbhsuSrCA
Mil anys de poesia europea. Francisco Rico i Rosa Lentini, Backlist. No és que hi sigui tot, tot però seria impossible. Me l'he de mirar, abans de demanar-lo als Reis que ja és el moment de començar a fer llista.
  • Nosferatu do Brasil - Després d'un silenci de 30 anys imposat per la censsura milita al Brasil, ara cinema de terror "de veritat". José Mojica Marins. Encarnaçao do demonio. A més a més s'han remasteritzat els títols anteriors de la sèrie de Zé de Caixao (Pepe el del taüt). Sembla que la pel·lícula que va ser un gran èxit al festival de Sitges 2008, s'estrenarà pròximament. Sang, sang.
  • Tres curtmetratges de cinema rifeny. ECIB, Girona 54. A les 16h.
  • El somni de l'aigua. Documental. Centtre cívic VIl·la Florida, Muntaner 544. A les 19h.
  • Novemberkind. de Christian Schwochow. Institut Francès. Moià 8 a les q9'30h.
  • A la Filmo a la sessió de les 5 Las Hurdes, tierra sin pan de Buñuel. Que es pot dir de nou?
  • També a la Filmo, a les 19'30, Aelita d'Iakov Protazànov, amb acompanyament musical .
  • Xavier Corberó a Galeria A.Cortina, València 248
  • Vanguàrdies europees del segle XX. Manuel Barbié, P. de Gràcia 66
  • Galeria Joan Gaspar fa 100 anys. Una bona ocasió per a "repassar".

TRESCA I VERDESCA- 22

  • Us suposo enterats de la tempesta mediàtica organitzada a Cuba pels bloggers, capitanejats per la Yoany Sánchez. Pot tenir consequències incalculables. Ja veieu que és important que us poseu al dia amb el nostre bloc. Mai se sap.
  • I el Berluscorocker? Éstà clar que es mereix el títol per com diu Marius Carol : saltar-se a la torera les lleis, importar-li un bledo la opinió pública i tenir credibilitat més enllà dels continus escàndals. Sí, sí, com està el món.
  • Em sembla que al novembre m'hauria de traslladar a viure temporalment a Girona. La programació de Temporada Alta em fa venir salivera cada dia. Avui The Bukowski Project.
  • La Bruni, musa d'Allen. Només faltava ella en la cerimònia de la paranoia!
  • A La Contra, entrevista amb Pep Torres, director d'una agència creativa. Entre d'altres coses ha inventat una rentadora per a homes (sense comenatris), uns llençols afrodisíacs, unes rajoles intel·ligents per ajudar a fer règim, chips per les ulleres, les claus etc que avisen quan surts de casa sense elles, un drap de cuina imantat, un inhalador de xocolata que sense menjar-lo et satisfà etc. Diu que es deuen votar idees, no partits. No està malament com a projecte.
  • Un títol bonic (amb el que no hi estic d'acord) : La felicidad escribe en blanco. Que va.
  • Sabieu que els anglesos, tan peculiars ells, tenen un Poet Laureate, de torn? El nomena la Reina i durant deu anys compon per a commemorar els grans esdeveniments . La paga és : una bota de xerés i un salari anual de 6.484 €. L'actual és Carol Ann Duffy. Diu que destinarà els diners a crear i promocionar la millor col·lecció de poesia de l'any.

dimarts, 24 de novembre del 2009

Picasso i el erotismo japonés

El Museo Picasso me ha enviado un comunicado con las siguientes actividades a partir de la actual exposición "Imatges secretes. Picasso i l'estampa erótica japonesa":

CONFERENCIA: "Caracteistiques de l'Ukiyo-e Shunga."

La conferència destacarà algunes de les característiques que han rebut molt poca menció en la literatura publicada sobre l'Ukiyo-e Shunga, (han rebut molta atenció per les seves representacions explícites de l'acte sexual i l'èmfasi en les proporcions dels òrgans sexuals masculins). 27 de gener 2010 a les 19,30. Gratuit. Aforament limitat. Conferencia en japonès amb traducció simultània.
Narració contes eròtics. Contes que humitegen llavis i oïda.
A carrec de Yoshi Hioki amb l'assessorament de Casa Asia.
Dimecres 16 de desembre i 13 de gener. Ales 19,30.
Preu 3 euros. Aforamente limitat.
Una mirada a l'exposició. Amb Biel Mesquida (escriptor i poeta). Dimecres 10 de febrer a les 19,30. Gratuit. Aforament limitat.
Més informació i reserves: 93 256 30 00/22 -
museupicasso_reserves@bcn.cat

RAFAEL

LA TRESCA I LA VERDESCA- 21

Avui poca cosa, amics. És el meu matí atrafegat i a més a més no us puc proposar res perquè a la tarda tenim cita al Verdi Park amb Agnès Varda. A les 20'30h. Fins aviat!

dilluns, 23 de novembre del 2009

  • Torres -García. Sala Dalmau . Fins a començ de gener.
  • Núvies d'aire- Ateneu. Fins el 7 de gener.
  • Man Ray i Leandre Cristòfol. Tecla Sala-Hospitalet. Fins el 13 de desembre.
  • Eugènia Balcells. Experiències lumíniques. Arts Santa Mònica. Fins el 29 de novembre
  • Brossa bàsic. Fundació Brossa.provença 318.
  • Museu Opisso. París 203 (cine Astòria). El coneixeu?

diumenge, 22 de novembre del 2009

TRESCA I VERDESCA-20

Els americans, oh els americans, després d'uns saberuts estudis han posat preu a tota una sèrie d'esdeveniments vitals. I per més inri no ho són igualment per homes i per dones. Per ex. el matrimoni per una dona té un vaklor de 9.746 euros i per l'home 8.572. El naixement d'un fill 9.746 per una dona i 20.367 per un home. Divorci 5.556 dona i 68.260 h. Si en voleu saber més cliqueu aquí o aneu a http://blogs.lainformacion.com i un cop sigueu allí a l'apartat strambòtic. Impagable. Tot d'Alucine.

  • A que no sabieu que hi ha dispensadors d'aigua beneita a causa de la grip A. A Rússia també n'hi havia però era un bidó d'aigua i ho feien perquè s'hagués d'apoquinar uns rublets.
  • Un dels segrestadors del Alakrana diu que ell mai no ha estat un bon pirata. No sé si això no és una boutade, donat el que li ha tocat en el repartiment.
  • Aquest mateix diu que el títol de pirata se'ls hauria de donar als que venen a les seves aigues il·legalment. A graduar-se toquen.
  • A Roma penser fer un parc temàtic dedicat al món del cinema. S'inaugurarà el 2011 i es dirà Cinecittà World.
  • Alucine. Contracten per 15.000 E a una bailarina epilèptica per que suspengui la medicació i tingui un atac mentre balla.
  • Aquest espai de lainformacion.com pot ser divertit però no tinc prou temps per dedicar-lo a les xorrades. Només em faltaria això.
  • Ve una peli de vampirs pijos i cursis. Luna Nueva, es diu. Vampiròlegs de pro, abstenir-se.
  • Sembla que el 2010 estarà acabada l'ordenança del medi ambient urbà. Contempla la gestió de l'aigua, la contaminació tèrmica i acústica, les olors, les zones verdes i l'energia. Proposo canviar el nom del Besós i el Llobregat per Èufrates i Tigris, molt més acord amb el paradís que viurem.
  • El fill de Carme Ruscalleda inaugura restaurant on rescatarà la cuina de família amb un menú de 115 € i un, a migdia, de 50. Noies sóm riques! (Virtuals, però milionàries)
  • Portugal a Catalunya- Col·loqui sobre la novel·la i la història. Ateneu, avui a les 17h.
  • Kamasutra o la saviesa del plaer. Narració de contes a la Biblioteca Juan Marsé.Murtra 135 a les 19h
  • Jacques Tatí. Avui Tràfic. Institut Francès. Moia 8 a les 20'30

divendres, 20 de novembre del 2009

Dedicat a "les contistes" : Pau Faner publica El cant de l'alosa (vint i cinc contes amb lligam entre ells)- Jordi Llavina: Londres nevat (contes d'hivern molt detallistes) i Joan Barril :Contes corrents (texts breus, escenes quotidianes que es poden llegir en un trajecte).
Jo, ja tinc entrada per El baile. I tú?
  • Màscares, la peli reportatge sobre Josep Mª Pou representant Welles (ja sabeu quina vull dir) , la pssen a la Filmo demà a les cinc de la tarda.
  • Avis que teniu nets: Gran Prix en la montaña de los inventos. A la Filmo diumenge a les 5.
  • S'està rodant una peli sobre el maquis Caracremada de la nostra infantesa.

LA TRESCA I LA VERDESCA-19

  • Fa més de 50 anys, quan jo anava a l'Escola Masana, ja es parlava de la reforma de la Pl. de la Garduña. Potser, ara sí. També Els Encants tenen la seva oportunitat (de 47.000.000 d'euros). En un exercici de nostàlgia i humilitat correm-hi a comprar alguna cosa. No penseu en gangues que ja tot s'ha convertit en rampoines. Potser a nosaltres ens passa el mateix.
  • Us heu adonat que la paraula cansino surt constanment? Hi ha hagut una revaloració progressiva i preocupant.
  • Fotògrafs de la casa, avui se subhasten a Sotheby's París quatre fotografies eròtique d'Eugène Atget. Preu de sortida 60.000 euros. Apa, carrer, carrer, a fer clic. És que no esteu per la feina.
  • Nou portal de notícies: lainformacion.com. Investigaré. Espero que no m'abandoneu per "la otra".
  • Podeu creure que ahir vaig empassar-me Lassie? Això de ser omnívora no pot ser bo per la salut. Prèviament, però vaig veure un reportatge meravellós sobre L'Annie Leibovitz.
  • Avui (que no, que no la veuré) fan Van Helsing "el llegendari caçador de vampirs convertit en agent del Vaticà. Flagel del Compte, del monstre de Frankenstein i de l'Home Llop. Pobrets.
  • Han aparegut 400 noves gregueries de Ramón Gòmez de la Serna. M'ha agradat: se ponia los guantes como una carícia ajena.
  • I la polèmica sobre l'herència (literària és clar) de Miguel Hernandez? Vergonyós.
  • Dotze dames i una reina. El primer audiollibre que publica Enciclopèdia Catalana. Texts de M. Rodoreda i lectores Anna Lizaràn, R. Novell, Vicky Peña, et

dijous, 19 de novembre del 2009





Felicitats!

TRESCA I VERDESCA-19





  • El Clínic organitza un sorteig de dos sopar , dos caps de setmana, dos iPods i un ordinador portàtil per incentivar entre el seu personal sanitari a que es vacunin de la grip estacional. Oh, com sempre em sento discriminada perquè jo també m’he vacunat sense ni una magdalena de premi.
  • Les dones pateixen més a causa del canvi climàtic. Un títol incògnita. Però... els pobres són els més vulnerables i hi ha una gran majoria de dones d' entre els que viuen amb un dòlar o menys al dia. Vaja, allò que la notícia és que un amo mossegui al seu gos ja no val?
  • Res de pernil salat. Ras i curt: res. La Oms alerta que els espanyols consumim el doble de la sal recomanada. Des d’ara només Jabugo. Sobretot les dones, per compensar.
  • Quan s’adonaran els polítics que sabem perfectament que tothom pot equivocar-se però que ens posa dels nervis que ens menteixin i dissimulin?
  • Vaig d’estupor en cabreig. Les escombraries, tema que donaria per molt, ara resulta que hi ha uns cubells marrons per a l'orgànic, que s’ha d’anar a recollir i que es feliciten perquè molts ja hi han anat. Ho sabíeu? Qui ens ho ha dit? Potser ho posaran el les felicitacions de Nadal que vull suposar ens enviarà el nostre estimat alcalde, o tal vegada la comissió especial d’estudis basurístic del consistori municipal. Els carrers estan que fa fàstic. Es veu que s’ha canviat l’empresa concessionària. Virgencita que me quede como estoy.
  • Ja directament al cabreig amb això de la Benvinguda als nous veïns que s’empadronin a Barcelona. A mi també m’agradaria que m’informessin sobre els equipaments públics propers, transports, biblioteques, CAO, un idCAT(identificació electrònica) impresos per la domiciliació bancària d’impostos , sol·licitud de carnets de biblioteca, de bicing etc.
  • El Penedès s’encomana al xarel·lo. Potser que faci una reproducció de la Virgo vitis vinífera de ceràmica que em va fer el Raimon i tinc a casa. Penso que se’n podrien fer estampetes i que (previ pagament, posem de deu o dotze mil €) es repartissin entre els treballadors de la vinya i el vi i els nous estadants de la comarca. No si no em faré mai rica, ja ho veig.
  • Trenta anys entre fogons amb el producte com a base. Parla d’un restaurant. El que em xocaria és que es pogués treballar sense producte, amb l’aire del cel.
  • Torna el cava per contagiar-nos felicitat. Més val això que la grip, és clar.
  • El bus turístic? Ja n’hi havia l’any 29. Apa.
  • Més vi. Ara torna la malvasia seca de Sitges. Només s’han fet 300 ampolles i els beneficis són pel geriàtric de l’hospital. Pobres vells, innocents que no saben que això els converteix de facto en un grup de risc per la grip A. (Rellegir la primera i segona entrada)
  • Dissabte 21 a l'Auditori a les 12h una sessió de Jazz per a nens. Què és això del jazz i quins són i com sonen els seus instruments. Sonen molt i molt bé. Telentrada de Caixa de Catalunya 902 16 12 12
  • Fins el 22 segueix el festival de cinema negre de Manresa del qual ja ens en va parlar en Rafel.
  • Ahir, efectivament, Napoleó va ser a la Filmo. Molts havien estat els cridats i només dos els elegits que varem ser recompensats amb escreix. FAN-TÀS-TI-CA. Quina lliçó de cinema.
  • TV or not TV. Espectacle de clown (ja es veia pel títol) a l’espai Mallorca - Carme 55 a les 19'30.
  • Cromos. Llargmetratge de J. Delgado- Al centre cívic Can Basté-P. Fabra i Puig 274-76 a les 21'30
  • Al Museu de Badalona- Per cert el coneixeu? val la pena- Joaquim Sarriera, 100 anys d’un artista del collage. Avui s’inaugura.
Al Rafa, per ser el seu aniversari, avui, el fem franc de les seves recomanacions cinèfiles. No l’atabalem

dimecres, 18 de novembre del 2009

LA TRESCA I LA VERDESCA-18

  • No sé comptar, soc de lletres i em balla el cap. Portada del diari: s’han pagat 2,3 milions d’€ per alliberar els 36 marins de l’Alakrana. Pàgina 3: la cúpula d’estalactites, de Miquel Barceló per la ONU va costar 20,3 milions. Què ens està passant? I que consti que estic per l’art però...
  • Doneu-me felicitat i seré virtuós. Paraules de Frnankenstein. I al revés?
  • L’ingesta d’alcohol no serà agravant en els casos de maltractaments. El garrotín, el garrotàn, a la vera.vera ...
  • Despilfarrament? Qu’est que c’est cà? Ara faran “un colomar artificial i un àrea específica d’alimentació dels coloms”. Ai Colometa, pionera. Si t’arriba a veure la Mallol.
  • Ens està arribant allò tan bonic i internacional dels candaus penjats d’un arbre o un pont o altre. Amor etern amb clau al mar i una còpia a la butxaca per si de cas. Naturalment les autoritats municipals han decidit intervenir. Si és que ja no hi ha poesia, tan sols tenim Mamma mia!.
  • La revista Playboy està en venda. Seria un bon regal pel Rafel. Oi. Imagineu que podrien fer “els nostres homes” amb una tal eina a les mans?
  • Expo al Moma, de Tim Burtion. I love, envara més, N.Y.
  • Abracadabra. Ilusionismo y ciencia. Cosmocaixa
  • Cinema coreà a la casa Àsia. A les 17 i a les 19’30h.
  • Cinema gastronòmic- Un toque de canela, Tassos Boulmotis, Grècia. A Amics de la Unesco. Mallorca 207 a les 19h.

Bon profit


dimarts, 17 de novembre del 2009

LA TRESCA I LA VERDESCA- 15

Us estalvio el comentari de les pàgines polítiques del diari. Seria per etiqueta Alucine. De les altres, què us diré? també n'hi ha que deu n'hi dó.
  • Gadafi va convidar 200 noies a una festa. Eren d'una agència d'assafates, no malpenseu i havien de ser guapes i no dur ni escots ni minifaldilla. Noies de la colla, perquè no li passem la idea al Montilla? Amb 50€ per barba que és el que els hi van pagar almenys podriem anar al carrer de Petritxol a fer una bona xocolatada i de pas contribuiriem a donar llustre a les tradicions nostrades. Com som, ens apuntem a qualsevol cosa!
  • Els portàtils arribaran a 130 institus més a partir de gener. Les rodetes del meu cervell comencen a disparar-se: si per fer un bloc senzill, para què os cuento, ja sabeu de què parlo...imagino trenta nens per classe x no sè quants instituts i escoles x posem cinc problemes a la setmana per nen (comptant amb allò de que ja neixen ensenyats i que els botons no els són cap problema etc) i veureu que he d'estar contenta per força. Als meus fills informàtics els dic que han de muntar un negoci , com una mena d'assegurança d'ordinador. Es folrrarien!
  • Barcelona explica les seves obres en una nova web. Tranquis, encara no funciona. Primer han de donar a conèixer la web en una campanya que costarà 1,1 milions d'Euros. No sé perquè no ens deixen que ho posem al nostre bloc. Els cobrariem, posem la meitat? i quin farde (per l'Ajuntament), Barcelona en el nostre bloc.
  • I el robatori als presoners de La Model. Ja et dic jo que una presó no és trigo límpio. I sinó aneu a veure la Celda 211.
  • No sé perquè subhasten les coses de l'Ives Saint Laurent. Podrien muntar el museu kitch de cop i potser farien més caixa amb l'entrada. Heu vist les fotos?
  • L'oasi de pau i poesia, com sempre a càrrec de l'Ignasi Viladevall. Estic per muntar un club de fans, mira què et dic.
  • Avui a (Tv La última tentación de Cristo de l'Scorsese.
  • Les veus del Pamano em va posar la pell de gall de panses. Era, per inverossímil que pugui semblar ara, així mateix.
  • Presentació del poemari d'Antònia Vicens (?). Diu que és una de les novel·listes més grans de la literatura catalana. Aquesta sí que no me l'esperava. A l'espai Mallorca- c. del Carme 55 a les 19'30h
No sé res més interessant, a banda de la programació de cinemes normals i la de la filmoteca . Per cert, demà Napoleó ens visita, recordeu. Quina setmana, avui la Vicens, demà Napoleó, divendres el Rafel i els tacos . Ui, ui, ui.

dilluns, 16 de novembre del 2009

http://www.jorgetutor.com/spain/madrid/madrid1/madrid3.jpg

Crònica d'una escapada a Madrid- Malole

Divendres, a les 15,30, agafem l’AVE, oferta: Viatjar en preferent amb preu gairebé de turista. Com que era una hora tardana, en Marçal ja havia dinat i jo, a corre cuita perque havia treballat al matí, vaig arribar a casa i mentre recollia la maleta i ficava un llibre (que no he tingut temps d’obrir), em prenia dues barretes de Biomanan juntament amb una ampolleta d’aigua. Em sentia molt resposable: com que a Madrid menjaria més del compte, si més no, almenys ara feia règim. Si, sí… Resulta que els de l’AVE es deuen pensar que els de primera som uns “triperos”, perquè, a les 15,45 h. ens servien el dinar. I nois… la carne es flaca! A dinar s’ha dit. (jo maleint-me els ossos per haver-me cruspit el Biomanan). Abans d’arribar a Madrid, passaven les hostesses oferint un licor. En Marçal no us ho confesarà però el tio encara es va prendre un conyac (jo no, sóc més assenyada).

A l’hotel, amb la Guia del Ocio a la mà, repàs de la cartellera de teatres. Al Maria Guerrero feien una obra que no recordo el nom, alguna cosa semblant a “Soy, pero no soy”, que era la que més estrelles tenia a la Guia. I a la sala gran del mateix Maria Guerrero “Bodas de Sangre”, de García Lorca. No hi havia entrades per a cap de les dues obres.

Llavors, com Chueca és una zona de teatres, vam trobar el Teatro Infanta Isabel i allí estava el nostre compatriota Josep Maria Flotats representant, des de primers d’any, l’obra “El encuentro de Descartes con Pascal joven”. Nois i noies, quin nivell! En Flotats està “que se sale”. De tota manera, si no us espavileu, no la veureu perquè posava “últimas funciones”.

A la sortida, camí de l’hotel, van anar a prende tapes a una tasca típica del carrer Hortaleza, tot de règim, xoriço picant, pernil… per cert, al observar que ens posaven pà amb tomàquet, vaig dir al cambrer: ¿Nos ha puesto pan con tomate porque ha oido que somos catalanes? No, señora, con el jamón lo ponemos siempre, pero sin ajo, como lo hacen ustedes . Jo no ho poso mai amb all però, de tota manera, veig que els “madrileñus” van aprenent.

L’endemà dissabte, cap a la Fundación MAPFRE, en el Paseo de Recoletos. Tenen unes sales d’exposició molt interessants. Hi havia tres exposicions temporals: A) “Mirar y ser visto. De Tiziano a Picasso”, el retrato en la colección del Masp (Museu de Arte de Sâo Paulo). Són 33 obres. Molt bé. B) “La danza de los colores- En torno a Nijinsky y la abstracción”. Dibuixos i altres obres de Nijinsky, Kupka, Delaunay-Terk, Alexandra Exter i Baranov-Rossiné. També força bé. C) “Ver Italia y morir- Fotografía y pintura en la Italia del siglo XIX”. Aquesta és més irregular. De tota manera, es interessant veure com començava la fotografia (daguerrotips) turística i compartia aquesta nova técnica amb la pintura.

Les tres acaben el 20 de desembre. Així que encara sou a temps.

A l’hora de dinar, al Café Gijón, a on, com sabeu, hi ha tertulia de poetes desde l’any 1943. Una tertulia tan antiga com jo mateixa. Un dinar de primera i una pena per a mí, que no vaig poder-me acabar el segon plat que era: “callos a la madrileña”!

A quarts de vuit, novament al teatre, aquesta vegada al Teatro Marquina per a veure “El pisito”, el mateix tema que la película de Marco Ferreri, el guió reescrit per Rafael Azcona, poc abans de morir. Divertida i no tan amarga com la peli, i amb una Asunción Balaguer (la dona de Rabal, recordeu?), que està estupenda als 84 anys d’edat. Quina sort conservar aquest cap! Dóna ànims quan es comprova que hi ha qui conserva totes les seves facultats amb bastants més anys que nosaltres.

A la sortida del teatre, també al barri de Chueca, el barri gay de Madrid (hi havia tanta animació com a les places de Gràcia, però tot un punt més “canalla”), vam anar a fer una copa a una vinateca. Copa de cava per a fer país. I desprès a sopar al restaurant Bufalino (que és d’una amiga d’en Marçal), al carrer Puebla en el barri del costat, que sembla ser que es diu Malasaña. Vaig preguntar a la mestressa perquè es deia Bufalino i va dir-me que és un escriptor italià contemporani. No se si la més “leída i escribida” del grup, la Maria Dolors, el coneix. No em negareu, però, que he estat de allò més intelectual.

I ahir al matí, a la Thyssen, a on també hi havia tres exposicions temporals a) “Lágrimas de Eros” (interessant plantejament de la relació de Eros i Tánatos) barrejant pintura, escultura, gravats i fotografía: Des de’l Sant Sebastià de Bernini fins a Bela Lugosi mossegant un coll femeni d’enWharhol. Està fins el 31 de gener. b) “Grisallas” de Jan Van Eyck i d’altres contemporanis, forma part de la colecció permanent del Museu, exposició de molt poques peçes però maques. També fins el 31 de gener. c) Fantin-Latour (1836-1904). Més de setenta pintures d’un gran desconegut, segons diu el catàleg. Ens ha agradat força. Fins al 10 de gener.

I per acabar d’arrodonir el cap de setmana, vam dinar, com a prínceps, a Caixaforum. Tots els restaurants del Paseo del Prado es veien plens i aquest, a l’últim pis de l’edifici de la Caixa (ja veieu, seguiem fent pais), estava tranquil i selecte. El Paseo del Prado estava guarnit amb escultures de Manolo Valdés (algunes Menines de les que vam veure a Barcelona i d’altres peçes també monumentals i sugerents).

A la tornada en l’AVE, afortunadamente només ens van donar berenar. Jo tenia por de que ens donessin sopar i que l’arrós que haviem prés a Caixaforum acabés sortint-me per les orelles.

Amics i amigues, aquesta és la crónica d’una escapada gastronòmica-cultural molt gratificant. Amb aixó demostrem que, si jo tingués temps, també aprofitariem les sugerències de la Maria Dolors i d’en Rafael.

La casa Petrus (grapadores) va organitzar un concurs d'obres fetes amb grapes per celebrar el 50è aniversari de la 226 i el talafre 52. Ara es poden veure les obres presentades a la Sala Rojo. Girona 61. Barcelona. Fins el 20 de novembre. Com a usuaris no ens la podem perdre.
  • Cicle de cinema contra la violència masclista. A can Sagnier. C.Brusi 61. Entrada lliure
El dia 17, o sigui demà, Provocked de Jag Mundhra (Ïndia)
Crec que el mateix dia El círculo de Jafar Panahi (Iran) . A les 18'30 h

LA TRESCA I LA VERDESCA- 14

  • Per uns moments em torno castellanoparlant- Jovenzuelos y niñatas metepatas, són paraules de la Joana Bonet per a qualificar als que rodegen a Zapatero. Realment no hi ha traducció possible.
  • Als parafilics de la colla els recomano l'article del Marius Serra d'avui. Pels que no ho sou us explico: retifisme és el fetichisme per les sabates, la altocalcifilia és la dels talons alts. El saber no ocupa lugar. Ah i això vé a tomb perquè a l'Àfrica molts nens no poden anar a escola per no tenir sabates. Ara se n'estàn recollint al Corte Inglés. Sabates usades però netes i portables. No accepten ni sabates de taló ni botes de neu.
http://helektron.com/wp-content/uploads/2007/10/zapatos_pies2.jpg
  • A veure que tal serà això de Les veus del Pamano, una telesèrie de la posguerra basada en la novel·la del Jaume Cabré. Avui l'estrenen a TV3.
  • Esperem amb atenció interessada la pel·licula sobre Gil de Biedma que s'estrenarà, sembla, al gener. Es dirà El cónsul de Sodoma. Avui es presenta en un passi restringit. Ja us avanço que també surt en Vila-Matas.
  • Disney estrena aviat The princes and the frog, la nostra amiga del gripau a la mà. Només que aquest cop és negra. Molt propi al país de l'Obama.Després vindrà l'Alícia de Tim Burton.
  • Per treure'ns el mal gust de la fallida visió de Roma, avui a la FNAC de Diagonal una conferència: Roma, un passeig per la capital del món antic, a les 19 h.v A càrrec de F. Masó professor i arqueòleg.
  • De La CONTRA i a propòsit de Leonardo da Vinci: Abans de dibuixar una cosa, devia deconstruir la realitat de l'objecte i el seu funcionament. Entendre'l a fons i després al dibuixar-lo el reconstruia. Com en la literatura i en qualsevol art.

Per avui res més que vaig una mica de bòlid amb els problemes derivats del desastre escalfador-calefacció de casa.
O sigui més que mai La rateta que escombrava l'escaleta.

dissabte, 14 de novembre del 2009

Exposicions que encara es poden veure

Exposicions a veure i que han estat publicades fora del bloc,o sigui sense etqueta.

Els mons de l'Islam. Caixaforum
CCCB.Cerdà
Maillol.La Pedrera
Escola Massana. Artesania de Catalunya-Banys nous 11
Joieria portuguesa. També a Artesania Catalana
Ets únic- Obra Social de Caixa Sabadell
Patagonia beef&wine. Antiga casa Sunyer-Gran Via P.Gràcia
Los esquizos de Madrid. Fundació Suñol.P.Gràcia 98
Llocs que no existeixen. www.fundacionsunol.org
Torre Agbar- Fotos de l'aigua
El bany. Roca,Al darrera del C.Inglés Diagonal
World Press Photo. CCCB
Infància robada. La Protecció de menor durant el franquisme. Centre d'inf. i recursos per a les dones
Cossos de llum. Mar Bieta. Fundació Joan Miró
Picasso i els gravats eròtics japonesos.
L'anarquia del silenci. John Cage. Macba
Ron Johnson. Macba
Modernologies. Macba
Robes de Tailàndia. Casa Àsia
Artistes contemporanis de la Índia. Casa Àsia
Ceràmica xinesa. Museu de Ceràmica

Encara n'hi ha més que les podeu consultar al bloc i també als diaris.

LLIBRES

Dels primers blocs, no publicats i dels que ja sí he fet una llista tant de llibres D’ara endavant ja no caldrà perquè sortiran amb la seva etiqueta i podrem buscar-los alhora. Van els llibres :


Tierra dorada. Norman Lewis- Altaïr

Fin-Monteagudo-Acantilado

Cuentos completos-Nabokov

Nocilla lab. Agustí Fdez. Mallo

Los mecanismos de la ficción.J.Wood-Gredos

Si los muertos no resucitan.Philip Kerr

En ruta . Jack London-Marabot

El vigilant i les coses. Pasqual Farràs.

L’home dels pijames de seda. M.Carol

Les papallones surten de nit. Marius Carol

divendres, 13 de novembre del 2009

LA COLUMNA DE RAFAEL-V


Antes de concluir sus sesiones, a causa del
vacacional paro estival, la Filmoteca de Catalunya, dedicó
un ciclo, las últimas semanas, a Elia Kazan, entre otros.
Reunió lo mejor de su filmografía y organizó una mesa
redonda, entre críticos y público. Kazan, hombre prolífico
donde los haya (mejor hubo), tocó temas muy diferentes.
Aunque quizá, no tanto como pueda parecer a primera
vista. Siempre interesante, y en algunos casos, no exento
de polémica. Desde sus inicios la industria se volcó a su
talento. Tuvo siempre su público muy adicto, pero también
detractores, ganados a pulso, después de su, digamos para
ser suaves, desafortunada intervención en la tristemente
famosa “Caza de brujas”, la violenta purga llevada a cabo
por el senador McCarthy, entre la gente de Hollywood.
Kazan, plenamente convencido que a los comunistas se les
había de expulsar del país, no dudó en delatar a sus
compañeros y amigos, con tal de poder seguir trabajando.
Los nombres que dio engrosaron las listas negras de los
estudios. Por ello, la obra realizada por él, en aquellas
fechas, fue extensa. Los hubo que le dieron la espalda,
otros dejaron de ser sus amigos y se vio aislado por
muchos de sus compañeros. Hasta tal extremo que decidió
rodar una serie de films con los que justificar su
injustificable actuación. El principal ejemplo es “On the
waterfront” (La ley de silencio) de 1954, con Marlon Brando,
Karl Malden, Lee J. Cobb, Rod Steinger y Eve Marie Saint,
en su primer papel en la pantalla. Kazan hace una apología
de la delación, con la vida de unos estibadores del muelle
de New York, controlada por mafiosos. El protagonista los
delatará para lograr trabajo. Una visión tendenciosa para
lograr sus fines. No obstante nunca lo consiguió. Le
seguirían otros títulos como “El compromiso”, con un
magnífico Kirk Douglas. Terminó, escribiendo su propia
biografía.
En el 92 estuvo en nuestra ciudad, pude asistir a la
rueda de prensa que se dio en el Centro de Arte de Santa
Mónica. Alguien le preguntó por la época de la “Caza de
brujas”. Visiblemente molesto, le contestó que leyera su
libro, si quería realmente, enterarse de lo ocurrido.
El tema le persiguió toda su vida, hasta el momento
de su muerte.
Rafael Rodríguez-Bella

LA TRESCA I LA VERDESCA- 13

  • En Marius Carol, us suposo assabentats, ha publicat una novel·la sobre l’estada de Truman Capote a la Costa Brava (L’home dels pijames de seda. Ed Columna). Es veu que Capote va dir que la Costa Brava era una part estranya, d'Espanya que és un país ja estrany per si mateix). Després, diu, va quedar embobat al veure ballar una sardana. Ves per on.
  • A en Sergi López li encanta que el prenguin com a sex-símbol. Home, i a qui no! Anirem a veure’l a Partir.
  • Al Saló Nàutic, es presenta una embarcació, un tricamarà, plegable. És fàcil de muntar i el preu, una bagatel·la entre 6.000 i 7.000 €. Tots tenim cotxe, molt més car, i no un tricamarà i a més a més plegable. Si és que no ens assabentem de res (que no te enteras, Contreras). Al preu hi heu d’afegir 1.000€ més per la traducció.
  • Perquè no hi serè però m’encantaria anar aquest cap de setmana al Raval al festival de les cultures. Concretament, voldria veure com s’ho fan per dedicar especial atenció a Joan Amades en el 50è. aniversari de la seva mort. Us imagineu una internacional d’estudis folklòrics de la diversitat cultural? Qui s’atreviria a publicar un Costumari Peruà-Colombià-Tutsi- Mandingo- etc,etcc,etc.?
  • A Girona s’ha fet una batuda especial per espantar els porcs senglars. Eren trenta caçadors. Varen caçar un.senglar. Es veu que sí, que tota la muntanya és orenga.(aquesta traducció va de gratis).
  • M’adono que en aquesta Agenda va sorgint progressivament una soterrada mala llet. I no ho voldria perquè la intenció era tan sols comentar i anunciar esdeveniments. Però és que, francament, la lectura dels diaris és una provocació.
  • Dilluns, TV3 estrena Les veus del pamano, una minisèrie. Es veu que és una esplèndida adaptació de la novel·la de Jaume Cabré. Ocorre en la posguera. Veurem què que en aquest temps ja hi érem i no ens poden donar gat per llebre-
  • Boníssima crítica de Sergi Pamies a La fiesta del oso, de Jordi Solé. Boníssima perquè és una magnífica crítica i també perquè la deixa molt i molt bé. Corre-m’hi.
  • També corre-m’hi, a veure la Alícia d’ Un viatge al país de les meravelles. Carlota Subirós. Al Lliure.
  • Toni Cumella, un amic (fill d'Antoni Cumella, el gran ceramista d'abast internacional), ha guanyat el Premi Nacional d'Artesania. El Toni és una bèstia del treball ben fet i de la innovació, de l'aplicació de noves tècniques i una sèrie més de qualitats que el fan mereixedor de dret d'aquest premi. Per a mi, sobretot és es una de les millors persones que mai he conegut. Una obra seva ben visible és la coberta del Mercat de Santa Caterina. No us podeu imaginar la complexitat tècnica de l'obra i està resolta de forma magistral. Són coses que hi son i rarament es veuen o hi pensem.
  • Segueix el 7è festival de música al Metro. Avui a l’estació d'Universitat. De 17'30 a 21'30.
  • Quatre pel·lícules, quatre sobre la Patagònia, la meva terra mítica. No hi faltaré. A El Corte Inglés de Portal de l'Àngel. A les 19h.
  • Dins el VII Festival Internacional de Cinema Pau i Drets Humans es projecta La huelga. de Sergei M. Eisenstein amb música en directe del pianista Arseni Martins. Gratuït. Al Institut d'Estudis Nord-Americans. Via Augusta 123. A les 22'30h.

Tinc el corasón partío. No sé quantes coses em coincideixen.

La rateta

dijous, 12 de novembre del 2009

Napoleon estarà a la carretera de Sarríà el dia 18 a les 17h

El "Napoleon" de Abel Gance que se proyectará en la Filmo es otra de las películas fundamentales de la historia del cine.
Dos secuencias significaron una revolución en el lenguaje cinematográfico: al principio, la batalla con bolas de nieve entre niños en la infancia de Napoleón, y la escena final sobre la batalla de Austerlitz. Pero la película dura casi cuatro horas y no se - solo he visto fragmentos como los que menciono - si es algo extraordinario todo el tiempo.
En Austerlitz Abel Gance ideó también la proyección en tres pantallas a la vez, con imágenes que unas veces eran distintas entre ellas y otras veces formaban una sola panorámica.

En http://www.youtube.com/watch?v=5FUPcCCfeVo podemos ver una filmación de la proyección de Napoleón en el 2007 en el capitolio de Roma con una copia restaurada por Francis Ford Coppola con música de Carmina Coppola. No se si es esta copia la que veremos el miércoles y, desde luego, no creo que se utilicen tres proyectores.
Copio de internet http://larepublica.es/firmas/blogs/index.php/nevskiprospekt/2009/04/06/napoleon-esa-maravilla-de-abel-gance:-
En Napoleón, Gance hizo un verdadero alarde de innovaciones técnicas: una escena de persecución, por ejemplo, está rodada con una cámara situada en el lomo de un caballo al galope; la escena inicial del filme, la batalla de bolas de nieve, fue rodada por un operador cámara en mano, algo completamente inusual en la época. Para las secuencias de la tormenta en alta mar y la disputa en la Convención, la hizo colgar como un péndulo, moviéndose de un lado a otro.

Tras Gance ha habido pocos experimentos multipantalla excepto el cinerama, que no pretendía crear un lenguaje con tres imágenes sino proporcionar una única imagen a gran tamaño, tipo Imax, por decirlo de algún modo.

Es extraordinario el empleo de tres pantallas en el documental que se rodó durante el famoso Woodstock Festival en 1969. Aquí si que el manejo de las tres pantallas es creativo. Es un trabajo con varios autores uno de los cuales era un joven llamado Marin Escorsese que dice:
El meu punt de vista a Woodstock és. . . limitat. Com és limitat? Bé, la major part d'aquest cap de setmana llarg a l'agost de 1969, estava confinat a una plataforma d'uns 9 peus d'ample, just a la dreta de l'escenari, just a sota d'un banc d'amplificadors, fortament concentrat en els músics i les seves actuacions. Jo anava a ser un dels editors de la pel lícula de Woodstock, i la meva feina consistia en mantenir un ull per a les imatges que necessitaríem quan vam començar a posar junts. Teníem set càmeres de treball cada actuació i, en la mesura que podia comunicar-s'hi (sorprenentment bé, totes les dificultats plantejades), jo estava tractant de dirigir la seva atenció a l'activitat que no podien percebre, ja que els seus ulls estaven enganxats als seus visors.
Martin Scorsese
http://translate.google.es/translate?hl=ca&langpair=enca&u=http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/books/book_extracts/article6626380.ece&prev=/translate_s%3Fhl%3Dca%26q%3Dwoodstock%2Bfilm%2B1960%2Bfilmakers%26sl%3Dca%26tl%3Den

Vale la pena ver un fragmento en http://www.youtube.com/watch?v=B2-nI_JwUv0
Pero también vale la pena poner en YouTube "Woodstock Concert" para bajarse las actuaciones de bestias míticas como Santana, Joe Crocket, Jimmy Hendrix, The Who, Aldo Guthrie, Joan Baez. Janis Joplin, etcétera!
Otro hito en el empleo creativo del espacio de la pantalla fué "Lola Montes" de Max Ophuls que en 1955 se planteó algo así como: "bien, la pantalla de cinemascope me da mucho espacio: no tengo por qué utilizarlo todo siempre sino que puedo poner imágenes de distintos tamaños y en lugares distintos para contar lo que quiero".
Era un nuevo medio de expresión en el lenguaje del cine y yo pensé que era el principio de algo que se iba a desarrollar. Y no: ¡solo en contadas ocasiones se ha hecho esto que imaginó Ophuls! http://www.youtube.com/watch?v=BkqBkMvR6ak&NR=1

NOTA URGENT: DCUMENTAL CONILLS

Nota urgent : podeu veure el documental dels conills clicant aquí. Sobretot, sobretot, veieu-lo. No us en penedireu.

Documental construït a partir d'imatges d'arxiu que recullen els moments més emblemàtics de la construcció del mur de Berlín, des de la delimitació inicial del seu traçat fins a la seva caiguda a mans dels berlinesos, passant per l'aixecament de les parets que el van fer internacionalment reconeixible. També s'hi explica la història dels conills que van viure confortablement a la Zona Morta del mur. Amb gespa abundant, sense depredadors i amb guàrdies que els protegien de la inoportuna presència dels éssers humans, aquests conills vivien encerclats, però eren feliços. Quan el seu nombre es va fer intolerable, els mateixos guardes van començar a perseguir-los i a matar-los. Tot i així, van sobreviure i s'hi van quedar. Malauradament, un dia el mur va caure i els conills van haver d'abandonar el seu privilegiat refugi. Van marxar al Berlín Occidental i hi continuen vivint en petits grups des de llavors. Encara estan aprenent a sobreviure en un món lliure, tal com ho estan fent els habitants dels països de l'est d'Europa.



LA TRESCA I LA VERDESCA- 12

Quin dia el d'aquella nit. El cinema de la tarda va ser Celda 211. Estupenda pel•lícula. Suposo que al Rafel li van xiular les orelles perquè varem esmentar molts cops els seus comentaris sobre ella. .Està ben feta, ben treballada, interessant, et deixa en estat de xoc tota l'estona, et provoca la sensació de comprendre per un igual els dos bàndols, és trepidant... vaja, una joia. Varem sortir tan impressionades que ens varem haver d'anar a prendre un te per poder comentar i asserenar-nos.
Avui tinc classe amb la Meri i sí, aprofitaré per consultar-li algun dels detalls del bloc que no acabo de veure clars. No puc sortir de casa perquè han de venir a peritar-me els dany del “sinistre”(ai, ai, quin nom) de l'altre dia. Ara, però ja em puc dutxar i tinc la calefacció engegada. Una altra cosa serà que tot sigui a lloc i el que em costarà la broma malgrat l’assegurança. He d’aplicar el meu optimisme habitual i pensar com el meu germà que diu que els problemes de diners sempre acaben solucionant-se perquè qui ha de cobrar està disposat a qualsevol arreglo per tal d’arribar a fer-ho. Bé, sense comentaris.

  • A La Vanguàrdia, un article interessant sobre el gen que va crear el llenguatge. S’ha de llegir amb calma.
  • Un banc recollirà teixits per curar nens. Es pot ser donant de moltes coses (al morir). Perquè no ens fem donants del cos sencer? Ja sé, ja entenc les reticències però si ho pensem bé...
  • Seguiu escoltant Milles enllaunat ja que altra cosa no podem fer. Almenys durant aquesta setmana.
  • Lluís Permanyer fa un article sobre l'estació de Catalunya del Tren de Sarrià, tan lligat a la meva (nostra) vida.
  • A la 1'25 (de la nit), al 33 Cànon (documental) El senyor Andrews i la seva esposa, de Gainsborough i El naixement de Venus, de Boticelli. Aquesta secció acostuma a estar molt bé encara que provoqui estupidesa matutina.
  • A la Contra entrevisten a Valentina Chemberdjí, una rusa que viu aquí que de petita vivia a “la casa de la música” a Rússia. Entre d'altres coses explica que allí es varen construir moltes cases de profesions, o sigui la dels escriptors, des actors, dels arquitectes etc. Podia ser força estimulant però també “un conyàs” no us sembla? Jo, personalment m'estimo més viure a casa meva i trobar-me amb qui sigui però no acabar odiant-los pels problemes de comvivència. Aquesta senyora explica horrors d’aquells anys a Rússia i acaba dient que a Moscú ara, totes les aspiracions es centren en fer-se ric i que, la veritat, s'avorreixen molt. No hi ha bé que per mal no es canviï, oi?
  • Distància i literatura. Conferència i taula rodona amb diversos escriptors (Maria Barbal,Manal Al Sheikh etc) i a continuació vetllada teatral amb lectura de fragments de la seva obra. Espai Mallorca-, Carme 55 a les 19h.
  • El Cortazar més desconegut. Biblioteca Bonnemaison, S. Pere més baix , 7 (19'30)
Fins demà, una mossegadeta de La rateta que escombrava l’escaleta (apa, vinga diminutius)
  • De Melville (Bartleby el escribiente), a la Beckett fan Aquí s'aprèn poca cosa.
  • Round Midgnigt. Bernard Tavernier. Institut d'Estudis Nord Americans. A les 19'30

Bledes amb pernil

Dedicat a la Marisa, cuina light, una recepta de bledes: Bullir-les (poc), fregir en una paella unes tiretes de pernil (si pot ser,de glà que una cosa es una cosa i l'altra, l'altra) i unes tiretes de pebrot escalivat. Afegir les bledes uns minuts per que agafin gust. Ho té tot: lleugeresa, gust, vitamines, fibra...

Llibres

  • Joan Fontcuberta-Santa inocència. Una història a base de la correspondència cibernètica entre un presumpte capità i un també presumpte capellà de la Sagrada Família. Per la crítica sembla interessant. Com que és provable que el llegeixi jo primer, i us en faré cinc cèntims.
  • Miquel de Palol. El testament d'Alcestis. Empúries. Naracions dins d'una narració. La crítica diu: Fa uns anys, un llibre complex era un repta. Ara es vol tot mastegat, lluny de la dificultat. I jo afegeixo: no tothom sortosament.
  • Tinc un llibre estupendo que es diu GramatiCards. Regles de gramàtica catalana- Ed Castellnou. Clar i entenedor.Una bona eina.

dimecres, 11 de novembre del 2009

LA TRESCA I LA VERDESCA- 11

És un dia de tardor una mica melancòlic. Després d’esmorzar amb la meva amiga travesso el parc del Palau de Pedralbes. Les garces dialoguen amb les cotorres i els coloms busquen restes dels bocates dels estudiants. Els til•lers es belluguen, esverats per la tardor ja instal•lada al voltant de les seves fulles. En aquests jardins reials de joguina, plana un ordre fictici que per habitual, arriba a semblar-me normal. Una marmòria dona nua, morta de fred al mig de l’estany de l’entrada, tan sols s’escalfa per un parterre de pensaments grocs als seus peus. Un home vell fa footing pels camins amb una decisió digna de millor causa. Ho deixo enrere i em submergeixo al Metro. Comença una altra aventura.

  • Al MACBA John Cage. Em fa ràbia no saber música per entendre-ho però el que si entenc és el lligam entre les diferents manifestacions artístiques i també amb el seu temps. Després Ray Johnson i la màgia m’omple. Fantàstica exposició que us recomano. Sobretot als “visuals”. No us la perdeu. Sisplau, sisplau. És d’aquelles que no et mouries d’allí mirant i mirant i al mateix temps et mors de ganes d’agafar tisores, papers, pintures, començar a fer proves i dibuixos, collages i, i ,i... no pararies.
  • Les Modernologies les deixo per un altra dia. Estic massa plena. Malgrat això, al passar pel CccB no me’ n puc estar i entro a veure les fotos del World Press Photo. Fenomenals, és clar. Quin dia!. I a la tarda aniré al cine. Bufa!
  • Tot això em du a recordar un reportatge que vaig veure ahir a la nit al 33 . Era sobre els conills al mur de Berlin i em va impactar enormement. No sé si l’heu vist. Us l’explico: A la Postdamen Platz, una plaça amb gespa en alguns trossos, vivien uns conills. Uns conills corrents, de bosc. Un dia uns senyors van començar a instal•lar una filferrada que cada dia s’anava fent més llarga. I la varen reforçar, i ampliar, i aixecar, Els conills es varen espantar perquè hi havia gossos que els perseguien si volien marxar d’allí. I corrien i corrien i el mur no s’acabava mai. Els conills entre tant s’anaven multiplicant i cada cop n’hi havia més mentre la gent feia coses rares amb fustes llargues, amb avionets o globus, feien forats... Els conills en canvi estaven la mar de bé. Ja havia passat prou temps i tots eren nascuts allí. No coneixien res més i amb tant mur, i tanta vigilància se sentien segurs i protegits. Molts Caps d’Estat varen anar a veure els conills des d’unes grans torres. Els conills semblaven feliços. Tenien cobertes les necessitats bàsiques i estaven tan bé que es varen tornar apàtics i ganduls. Els animals en llibertat s’espavilen més i es fan més intel•ligents. Aquells es deixaven caçar fàcilments. La gent “de l’altra banda” els caçava i se’ls menjava rostits i els varen arribar a avorrir.Aquell mur tan alt però, no tenia fonaments i varen començar a excavar túnels llargs i fondos i això va empipar als guardians que varen prendre una resolució dràstica: ensulsiar una església que hi havia al mig del prat, varen matar l’herba i hi varen posar verí. Molts van morir i la plaga es va anar contagiant a molts d’altres.Passaven els anys i semblava que res no podia canviar. Però un dia , els conills es varen estranyar de veure alguna mà que sortia per una escletxa, sons de música, crits,, un soroll com de pluja molt forta i apareixien forats i gent que els mirava. Ara podien sortir del prat. Tenien por però la curiositat els podia. Per primer cop veien coses diferents: l’herba no era tota igual, els homes no tots eren soldats, trobaven altres coses per menjar... Al món nou no hi havia prou lloc per ells. S’havien convertit en una plaga invasora, fins i tot el camp de futbol n’estava ple. Alguns conills se sentien nostàlgics però no hi podien fer res. Tan sols mirar com es desmantellava el seu món. Molts van desaparèixer. Els conills joves, segurament se sabran adaptar . El camp es va urbanitzar per necessitats d’una altra espècie i els conills s’han escampat una mica per tot. Ara viuen més d’acord amb la naturalesa. Encara n’hi ha molts i alguns recorden.

Una abraçada de la rateta

dimarts, 10 de novembre del 2009

LA TRESCA I LA VERDESCA- 10

Tot i ser dimarts avi no puc sortir de casa. Finalment tinc els lampistes intentant esbrinar què fer amb la meva calefacció. Dèu sigui lloat o Déu ens agafi confessats, no sé. en mig de sorolls horríssons no gaire propicis a la inspiració m'instal·lo a llegir el diari.

  • Com sempre és molt interessant l'article del Marius Serra. Avui va del valor de la puntuació i de com una coma pot canviar el sentit d'una frase. Anem amb compte.

  • Quina sort que no agafo gaire el Metro. Els robatoris són a l'ordre del dia. Que bé es vivia quan es podia viure! Llàstima que fos llavors que vivíem tan malament que ni ens adonàvem.

  • Més històries encara al voltant de la lleona-gos. Ara denúncia per maltracte als animals, necròpsia etc. Quines ganes de malgastar els diners.

  • Museus variats i desconeguts al Tibidabo: Museu d'icones, M. d'art sacre (pessebres). Potser no us interessin però haberlos, haylos.

  • Joana Bonet ha tret un llibre que es diu La fada Paca. Me'l miraré. Diu que ens ajuda a descobrir la màgia invisible que s'oculta en la pròpia realitat.

  • L'article sobre plantes de L'Ignasi Viladevall és un monument poètic als sentits. Parlant de la sàlvia diu: Como un resultado de un exceso de virtudes, la verticalidad de la floración, clara como una imagen sensorial, revela una luz que brinda una nueva visión de la vida. En horas grises, tiende a prolongar las ganas de soñar... Correm-hi tots a comprar una mata de sàlvia.

  • Insisteixo en els fotògrafs World Press Photo. Avui s'inaugura al CCCB.

  • Polèmica sobre una estatueta atribuïble a Miquel Àngel. No sé si ho és, és clar, però podria perfectament ser-ho. En té totes les característiques.

  • La història dona mostres de la seva peristència en el record: Atayupanqui Pachacútec, una peruana de 87 anys ha estat reconeguda última descendent de Pachacutec, l'emperador inca que va consolidar l'imperi de Tahuantisuyo. I nosaltres sense saber-ne res.

  • Es publica el diari de Jack London dels anys en que feia de “homeless” i vagabund molt abans de Kerouac. En ruta. Ed Marabot i El camino. Ed. Buck. Tot esperant tenir-lo, podem reelegir algun dels seus contes, com ara Colmillo blanco preciós retrat d'un gos que ens va emocionar en la nostra joventut.

  • El vigilant i les coses. Pasqual Farràs. Una novel·la “d'alta densitat”, la qualifiquen. Veurem.

  • Jacques Tatí. Proyecció de Cours du soir i Play Time. Institut francès. Moià 8.
  • Al Jamboree, avui Bruce Arkin. A les 21 i a les 23. 10€

  • Ray Johnson al Macba. Segons el seu director ...posa en crisi el museu i la noció burgesa de l'art.

  • A La contra, avui, una entrevista a “l'alcaldessa” de La Alhambra (la de Granada, cual va a ser?). Meravella el refinament que tenien segons explica. Sempre he tingut la idea que altre gall ens hagués cantat si no haguéssin expulsat els moros. També diu que Bin Laden és l'antiexemple del que és l'Alhambra, un espai obert a totes les religions, cultures i pobles del món, a tots els esperits lliures. O sigui casa nostra.

Y con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho.

La rateta