Dilluns.
Les "camas calientes" han tornat a canviar. Després del cap de setmana amb indignats amb tenda al jardí i matalassos en tots els espais lliures, n'han marxat uns quants. Ja només sóm tretze. Sembla mentida que això pugui ser un descans! És la teoria de la relativitat I supose.
Ahir al vespre ens varem tornar a banyar a la nit però sense tanta màgia. Fa una calor que empesta i sort de la piscina, però la única hora en que es respira és després de sopar, el que fa que ens en anem a dormir tardíssim, xerrant i discutint o jugant al rumi-xerrant i discutint alhora, mentre els nens van desapareixent per ordre d'edat.
Seguim en les feines de millora a quatre o cinc bandes: refent el quartet de les eines del jardí de dins, pintures en general, tunejat del meu cotxe, desguaç de l'aspirador i una segadora, etc.Els nens estan fent el guió per una peli que volen fer.
Tot allò de la frescor i la calma, ja em permetreu que per uns dies ho aparqui, perquè el meu cap comença a donar senyals d'un cert desgavell.
Avui tinc un article de la Vanguàrdia per a reflexionar. Parla dels colors de la nit i de la manera que tenen els ulls de captar-los amb els cons i els bastons del fons de la nostra retina. És un article seriós i científic explicat d'aquella manera planera que tenen els veritables savis per a fer entenedora la ciència. Peró, a més a més, descontextualitzant-lo resulta d'una poesia corprenedora, començant pel títol . De fet els colors no existeixen, són meres representacions que el cervell fa dels diferents rangs d'energies de la radiació electromagnètica. Oh, oh! energia!, tot és energia d'un tipus d'un altre. És qüestió de no aturar-se per res. Encara que només sigui mentalment.
Ahir al vespre ens varem tornar a banyar a la nit però sense tanta màgia. Fa una calor que empesta i sort de la piscina, però la única hora en que es respira és després de sopar, el que fa que ens en anem a dormir tardíssim, xerrant i discutint o jugant al rumi-xerrant i discutint alhora, mentre els nens van desapareixent per ordre d'edat.
Seguim en les feines de millora a quatre o cinc bandes: refent el quartet de les eines del jardí de dins, pintures en general, tunejat del meu cotxe, desguaç de l'aspirador i una segadora, etc.Els nens estan fent el guió per una peli que volen fer.
Tot allò de la frescor i la calma, ja em permetreu que per uns dies ho aparqui, perquè el meu cap comença a donar senyals d'un cert desgavell.
Avui tinc un article de la Vanguàrdia per a reflexionar. Parla dels colors de la nit i de la manera que tenen els ulls de captar-los amb els cons i els bastons del fons de la nostra retina. És un article seriós i científic explicat d'aquella manera planera que tenen els veritables savis per a fer entenedora la ciència. Peró, a més a més, descontextualitzant-lo resulta d'una poesia corprenedora, començant pel títol . De fet els colors no existeixen, són meres representacions que el cervell fa dels diferents rangs d'energies de la radiació electromagnètica. Oh, oh! energia!, tot és energia d'un tipus d'un altre. És qüestió de no aturar-se per res. Encara que només sigui mentalment.
Visca la energia, que no faltí d'ara endavant. Jo estic tonta de tanta calor, així que serà benvinguda.
ResponElimina