Ahir i avui del Temple de Baal
 |
| gener 1999. Vista des de l'hotel Heliopolis |
 |
| 1999, entrada al temple |
Sembla que el món s'ha
tornat boig i que tot és capgira. Les meves últimes implicacions al bloc, són
de denúncia davant tanta barbàrie.
AHIR.- Busco les fotos del meu viatge a Síria , el gener de
1999, quan el país era un lloc receptor de més de 1500 turistes l'any que, atrets pel seu paisatge arqueòlogic,
ple de temples, amb centenars de columnes i tombes, el visitàvem. Jo hi vaig
fer dos viatges i, puc assegurar que Damasc era una ciutat preciosa. Fou punt de trobada de les caravanes, en el segle
I aC. Tot aquest patrimoni és reconegut
per l' UNESCO, pels més dels seus 5000
anys de història.
Les fotos em recorden que a Damasc, llogarem una
furgoneta amb xofer, Ayman Almanshadi, nadiu del país, amb ell recorreguérem 320 km. per una zona desèrtica,
on una carretera ben acceptable ens dugué
fins a Palmira, ciutat anomenada La Perla del desert. Actualment, és diu Tadmor, que vol dir la ciutat dels
dàtils. Palmira, és va desenvolupar com empori en les rutes de les caravanes en
el segle II, sota el mandat de l'emperador Adrià, la anomenada ruta de la seda.
Ens allotjàrem en un
confortable hotel, l'Heliòpolis, al mig de l'oasi de Palmira; tot el voltant era
verd i des de la finestra de la meva habitació, veia al fons el Temple de Baal,
dit també de Bêl. Tinc fotografies fetes davant de les seves portes, on donada
la grandiositat, jo em veig com una
miniatura. Ara per desgràcia aquesta fotografia no la podrà fer mai més cap
turista, ni cap estudiós d'arqueologia per admirar la seva estructura bimil·lenària.
 |
| Moment de l'explosió amb dinamita, |
AVUI.-
La guerra ha portat tots els mals a Síria, no parlaré de polítiques equivocades, sota el mandat del seu
President Bashar al-Assad, que navega allí on bufa el vent més profitós, només reflexar
el que és actualitat. Desprès de les destruccions de tants llocs
emblemàtics, ara li ha tocat Palmira; va començar fa uns dos mesos, ordenada pels milicians
Yidaistes , quan van conquerir aquesta zona de Síria. És la branca més violenta
i radical dins de l'islam polític, que utilitza el terrorisme en nom d'una
suposada yihad, guerra santa, en nom d'Alà.
Dinamiten el que ells
diuen "símbols d'idolatria pagana",
rebutjant representacions humanes de tots tipus.
El mètode de
destrucció consisteix en posar explosius a la part més alta de l'exterior i interior del temple causant l'esfondrament general. La fotografia és una mostra gràfica esgarrifosa.
Tot aquests actes de venjança,
sols s'expliquen per odi, ignorància i incultura dels jidaistes de l'estat
islàmic, EL.
 |
| Jael Assad, assassinat fa uns dies |
Sembla que preveient
aquestes barbaritats, s'han retirat i
guardat en lloc secret tresors arqueològics; escultures , columnes i d'altres.
Per no voler revelar aquests amagatalls van assassinar, fa pocs dies, a Jaled
Assad, de 82 anys, retirat ja en feia 16, de la seva activitat de conservador
del Patrimoni arqueòlogic de Palmira.
Vergonya mundial de la ignorància d'uns cafres que sols tenen dins el
seu cervell un odi primari, que només un ser insensible pot sentir.
El poble sirià no es
mereix aquest final. Tardaran almenys dues generacions a refer el país.
Irrecuperable la destrucció del seu patrimoni, que comportarà l' absència del
turisme, font de la seva riquesa fins ara, i milers de desplaçats de tot el territori, tal com ho legim cada dia als
diaris, per una guerra de bojos. Patiment de nens, adults i vells que deixaran seqüeles
per sempre.
.jpg/300px-Harvard_Theatre_Collection_-_Bakst,_MS_Thr_414.4_(9).jpg)
