Tan tranquil·leta que vivia a Saifores sense ficar-me en camises d'onze vares! Ves per on avui és l'hermenèutica la que em pica. Com sabeu (naturalment, tots hem estudiat llatí) és l'art de la comprensió i interpretació dels textos. Ara hem de llegir el diari amb les olleres del més enllà perquè res no és el que sembla a primera vista. I això per culpa dels americans que no han estudiat llatí ni falta que els fa. Que un noi espavilat i manetes s'inventa un artefacte (llatí) i aquest sona a classe fent bip, bip? ... Doncs se l'emmanilla perquè el noi es diu Ahmed i segur que allò és una bomba. Que l'Obama diu que vol una Espanya forta i unida? Doncs ja està armada i tot el govern treu les manilles i la pistola com si ja hi fóssim. Què pot dir sinó? És com si el Papa es destapés fent elogis de l'avortament (potser arribarà el dia però...) I aixi totes les notícies que vaig llegint. Sort que vaig estudiar llati i també castellà i em sé allò de donde dije digo, digo Diego que sinó...Llegir el diari no és una activitat plaent sinó un exercici hermenèutic de primer ordre sense concert, que ens ha dut a haver de prendre tan seriosament els problemes dels refugiats sirians com els avatars (1) sentimentals dels premis Nobel.
(1) Això no és llatí sinó sànscrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada