LA TRESCA I LA VERDESCA

    
       Una insòlita visió del tros de via que ens va tocar del revés per gràcia del sostre de mirall dels Encants. 

JA SOC AQUÍ!
No us penseu que no tenia ganes de ser amb vosaltres altre cop. A partir d'ara faré caps de setmana llargs però els meus quarters seran a B.
Potser ja ni em recordi de com funciona això del bloc però he dit tants cops als covards que no escriuen que és facilissim que ara no puc fallar jo.

No sé com explicar-vos el meu estiu. Enguany, com que el viatge de vacances que sempre fem al final i ens serveix d'autèntic repòs ha estat al començament d'estiu, ara tinc una sensació rara. Queda tot tan lluny ja... que tan sols recordo l'enrenou inevitable de juliol i agost. Potser és millor perquè així, en la petita distància dels dies de setembre només hi ha els riures, l'alegria de ser junts, la mica de desgavell (o el molt) de les anades i vingudes, el desordre de les coses que s'estaven fent per millorar, en fi la vida que ara entra en un altre període més calmat o almenys diferent. A Barcelona m'esperen moltes hores de lectura del que els companys de classe han anat escrivint i les feines que el Borja ens empeny a dur a terme, les endreces per tornar a tenir-ho tot com m'és còmode després dels lloguers intermitents de la casa a l'estiu i la feinada derivada de la mort del meu germà i els seus milions de papers que cal repassar i veure què se'n fa. A banda d'això també hi ha el retrobament amb els amics el cinema i altres coses que ompliran amb escreix les meves hores. Potser seria hora d'abaixar una mica el ritme? No, hi ara! El temps es curt i la feina llarga. Salut per fer les coses, això sí. I amb alegria. Bentrobats.

17 de sembre de 2015