LA TRESCA I LA VERDESCA

Solució a l'Enigma.

Es tractava d'una escultura de Josep Llimona, el Sant Jordi (sense drac) que hi ha en un dels patis de l'Ajuntament.
El model va ser un gitano al que anomenaven el Quillo i que per la fama que va adquirir al convertir-se en estàtua, es va erigir en salvador de causes perdudes dels seus amics i coneguts. Sempre que un gitano tenia problemes amb la justícia, el Quillo anava a defensar-lo i a abogar per ell. Per això també li deien el abogado. Una vegada van detenir per mendicitat la seva germana i totes les raons no van ser prou perquè la deixessin anar. Es veu que al mig del pati es va exclamar: Pero Jesú de mi arma (Jesús del Gran Poder) ! Como pué negarse un favó a un hombre que tié un menumento en er mismísimo patio de la Casa Consistorià?
Ai Quillo, Quillo, en aquests dies de reflexió post  eleccions, hauriem d'invocar-te  com a valedor nostre. Potser així entendríem alguna cosa de les interpretacions a que ens estan sometent.

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 102

SANT PANCRAÇ

Ahir Sant Ponç i avui Sant Pancraç. Segur que tots heu vist petites figures d’ell a casa de coneguts i a diverses botigues , al meu barri el tenen en un raconet a la bodega, a la fleca i a la farmàcia. És una petita figura de guix que representa un adolescent vestit amb túnica verda, un mantell vermell i que aixeca el dit índex de la mà dreta, mentre a la mà l’esquerra aguanta un llibre obert i una palma, símbol del martiri, al cap una corona daurada de llauna, calça sandàlies romanes. També molta gent porta una estampeta d’ell a la cartera.

La historia dels dos sants és similar, van viure casi al mateix temps i van morir per ordre de l'emperador, l'un en el regnat de Valerià , altre en el de Dioclecià. Pancraç, noble pagà originari de Frígia (Àsia Menor) es trobava a Roma on fou batejat, Dioclecià volia emportar-se’l a palau , sempre que renuncies a la seva fe, al no cedir el van decapitar. De nit, alguns cristians se’n van endur el cos i el van sepultar a la Via Aurèlia. Segons la tradició era el dia 14 de maig del 305, sols tenia 14 anys. Se’l considera advocat dels que busquen feina i la seva devoció es va estendre rapidament per Roma, també a Anglaterra, i a casa nostra es va fer popular a molts indrets dels Països Catalans.

La meva mare m’explicava que li demanaven treball; ella i les seves germanes eren modistes, fins que un dia algú no els hi va pagar la feina feta, uns vestits de festa, des de llavors pregaven així: Sant Pancraç que tinguem feina i que ens la paguin.

Ara amb la manca de treball que comporta la crisi, molta gent li porta espelmes i llantions, sols cal que aneu al seu altar de la Catedral, per tant un sant de molta actualitat.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Estic pensant seriosament en jubilar-me de jubilada. Amb aquest "quentu" del temps que figura que per art de màgia tenim els jubilats, he aconseguit anar de cul tot el dia i angoixada per tot el que he d'anar fent de mig costat o deixant pel camí. Només m'ha faltat la casa de Sant Julià. Abans els caps de setmana recarregava piles però ara, en comptes de descansar, estic de bastaix i el sol ni el veig. Aquest dissabte van pujar els meus amics de la colla i com que sí que vaig aturar motors, després i sobretot el dia següent vaig acabar que em feien mal fins i tot les ungles. Quan estigui tot acabat em passaré una setmana sense fer RES, però RES, ni cuinar, RES, fent vida de gos. Crec que ja no falta gaire, però no sé perquè altres cops ho he pensat i  un cop allí només de girar el cap ja veig coses en les que ficar-hi mà i tot el dia fent llistes per deixar pistes d'intervenció possible i de coses que he de comprar, que quan sóc a Barcelona aprofito per trobar el que ens cal i allí és més complicat. Encara no tinc clar on trobar les coses i a Vic, dissabtes és mercat i tot està focalitzat allí, els aparcaments són plens, etc. Amb dir que no sé ni on hi ha un tot a cent!

Mentre escric això em sembla que he vist la llum: els jubilats, davant les obres, només miren, no intervenen. Ahhhhh potser és aquest el secret. Hauré de provar-ho però no sé si me'n sabré estar.

LA TRESCA I LA VERDESCA- ENIGMA

L'Olga, abans d'ahir al seu bloc parlava de la música de la fusta. Llegiu-ho perquè és molt interessant i suggeridor (olgaxirinacs.blocspot.com.es)

A tenor d'això he pensat que cadascú de nosaltres, com les fustes, té una sonoritat especial i única que només saben descobrir els qui per amor ens acosten el seu diapasó. Potser també, només per amor, estem disposats a deixar anar els nostres millors sons.

Jo me'n vaig a Saifo a carregar-me de sons, d'olors, de sensacions diverses i espero ser capaç, després d'anar-les deixant anar de mica en mica.

I per no abandonar el costum encara que sigui després del meu fracàs, us envio un altre enigma molt fàcil. Qui son aquests personatges? Un construia a l'engrós, a l'altre no li calia anar sur le pont per trobar senyoretes, el seguent pintava els que hi vivien, a sota el pont i per últim un que de les seves obres va anar traient material com si hagués previst les retallades actuals. Ah i cal també dir on son.

PANEM ET CIRCENSES

Ahir en Rafael deia que estaba "asombrado" pel que llegia als diaris. No puc estar-hi més d'acord. Avui déu n'hi do, també.

• Pàgines i pàgines de dol per la mort d'Steve Jacobs. A mi el que em commou és que al pobre home li van detectar un càcer de pàncrees fa 7 anys! i que fins 1 mes abans de morir ha estat al peu del canó (o de l'ordinador com li volgue dir).
• Heu vist a El Periòdico la foto de 4 dones afganeses vestides amb el burka blau travessant un carrer de Kabul igual que si fos la foto del Beatles a Abby Road (crec que es diu així)? Absolutament impactant, sobretot una d'ella que deixa entreveure una cama amb un pantaló estampat i unes sandalies de taló bastant alt i que sembla que du les ungles pintades. Tot es suceptible d'empitjorar. Pobra dona si tornen els talibans!
• La imatge de la verge al carrer de Petritxol, amb les escenes de sexe degradant. I aquestes dones cobren quan acaben el servei, o l'home surt corrents? Tenen proxenetes? Després arriben els que se donen cops al pit, s'escandalitzen i les multen.
• L'operació d'estripació del colon a travès de l'anus, per primera vegada al món i a casa nostra! Segons els diaris, és més important que sigui a casa nostra que l'operació en si. Chauvinistes que som!
• I el fet de que Espanya cedeixi la base de Rota per instal·lar l'escut antimissils? ¡Bienvenido, Mister Marshall! Zapatero, t'hi has lluït!
• Ahir, de manera sorpresiva, els mossos van entrar als jutgats i van detenir els que van bloquejar l'accés al Parlament el 15 de juny. Tipo "Los hombres de Harrelson" sense permís i a lo bèstia! I espereu, que encara no governa el P.P.
• I la perla (com no podia ser d'una altra manera) l'Aznar parlant de l'ETA.
• 
  
• 

DES DEL BALANCÍ

AQUESTA ILLA

on m’ha dut el temps està plena de sorpreses. Cada dia em llevo sense saber què passarà. Sobretot, el primer problema és saber quants vaixells avistaré durant el dia i per tant les possibilitats de salvació que em poden proporcionar.

Ja he aprés a no esperar gaire cosa. El millor és veure les veles surant al lluny, al sol i la llum i no saber qui hi ha a bord. O qui no hi ha, perquè, sovint es tracta de miratges sense realitat. Bé és un dir perquè la realitat pot ser més fantasiosa que la imaginació i procurar-me allò que no espero o que sura en la boira.

En aquests vaixells hi van les meves idees, tot allò que voldria poder explicar i no sé si sé, ni si, sabent-ho, serà comprés. Segurament qui entén, també ho sap i no cal dir-ho i els qui no entenen, s’ofegaran sense remei o encallaran a les roques de l’illa fantasia. És com en les pel·lícules que recordo haver vist en una altra vida, que em deien el que ja sé però d’una manera tan particular i sàvia que potser tampoc no em calia veure perquè el què diuen ja ho sé. Però és precisament això el que m’interessa i el que tinc ganes de trobar. La gràcia es que digui el que sé però d’una manera que no sigui la meva, que em sorprengui sobretot en la forma i em doni la sensació de trobar-me amb coses noves però velles conegudes.

Res? Tot. No? Si, o potser sí. Veles desplegades i ull a l’horitzó. Potser sigui un estel volador, un trineu de sorra o una papallona dalt d’un penya-segat. Tot és possible, i més si algú trobés un dels meus missatges deixats a l’aigua i que la marea por dur a qualsevol banda cercant resposta. També és possible que tot quedi a dins de l’aigua i tan sols la marea ho pugui entreveure.

LA TRESCA I LA VERDESCA

No tinc temps per escriure, però com que ens veurem a la tarda no m'amoïna. El que sí que em causa estupefacció és comprovar que de l'enigma res de res de tots els res. Encara us queden unes hores. Afanyeu-vos. La pròxima em sembla que serà el monument de Colom (no un detall sinó la figura central).

PANEM ET CIRCENSES XXXVI

• 61 persones, homes, dones i nens mortes de fam i set en el trajecte des de Libia a Lampedusa. I tothom, la OTAN, Itàlia, França, es treuen, mai millor dit, els morts del damunt.
• Com que són molts els refugiats que volen arribar a Europa i com que és impossible gestionar el drama humanitari, la Unió Europea ha anunciat la possibilitat de restablir les fronteres en "circumstàncies excepcionals". Fa tants anys que ho vaig denunciar! El tractat de Schengen és per a ciutadans europeus i encara no tots. O és que algú es pensava que tothom podria circular lliurement?
• En Juan Carlos I al Marroc petonejant-se amb en Mohamed VI i acceptant beure un glop de te (algú diu que era llet) i dàtils -la millor prova d'acolliment en aquells paisos-. No us fa venir basques?
• El comentari sobre l'avi del Zapatero per part de l'impresentable Camps, no mereixeria una condemna unànim? Jo no hi entenc, però no es pot presentar una denuncia formal?
• Segueixen els estudis "curiosos". 1.- Un equip d'investigadors americans crea una nova espècie de llangardaix formada únicament per femelles, capaces de clonar-se a si mateixa, ja que els ous no necessiten ser fecundats. 2.- Un equip de científics descubreix un dels primers minerals formats en el nostre sistema solar incrustat en un meteorit i que han batejat com krotita.
• L'inefable Berlusconi que ha dit: "Hi ha una solicitud dins el meu partit per a crear una comissió d'investigació per averiguar si dins de la magistratura existeix una associació amb finalitats delictives".
• Ja han començat les "parides" (perdoneu) electorals. Transport gratuït fins els 16 anys, taxis elèctrics, tarja rosa urbi et orbi, illes gegantines al mig de la ciutat....
• Tres motoristes van robar part de la recaptació de la Fira d'Abril quan un membre de l'organització anava caseta per caseta recollint els diners. Llàstima, aquest any que han rebaixat preus!

I la perla: Un diari ultraortodoxe jueu de Nova York ha eliminat amb Photoshop la imatge de Hillary Clinton en la foto amb que juntament amb el Presi i d'altres observaven la caçera de Bin Laden. L'argument: El diari no publica fotos de dones ja que ho considera "sexualment sugestiu". I tant, tenen tota la raó!