L'arpa i les seves vibracions, 396

  Ahir i avui del Temple de Baal

gener 1999. Vista des de l'hotel Heliopolis

1999, entrada al temple

 

                                   

Sembla que el món s'ha tornat boig i que tot és capgira. Les meves últimes implicacions al bloc, són de denúncia davant tanta barbàrie.

AHIR.-  Busco  les fotos del meu viatge a Síria , el gener de 1999, quan el país era un lloc receptor de més de 1500 turistes  l'any que, atrets pel seu paisatge arqueòlogic, ple de temples, amb centenars de columnes i tombes, el visitàvem. Jo hi vaig fer dos viatges i, puc assegurar que Damasc era una ciutat preciosa. Fou  punt de trobada de les caravanes, en el segle I aC. Tot aquest patrimoni  és reconegut per l' UNESCO, pels més dels seus  5000 anys de història.

Les fotos  em recorden que a Damasc, llogarem una furgoneta amb xofer,  Ayman Almanshadi, nadiu  del país,  amb ell recorreguérem 320 km. per una zona desèrtica,  on una carretera ben acceptable ens dugué  fins a Palmira, ciutat anomenada La Perla del desert. Actualment,  és diu Tadmor, que vol dir la ciutat dels dàtils. Palmira, és va desenvolupar com empori en les rutes de les caravanes en el segle II, sota el mandat de l'emperador Adrià, la anomenada ruta de la seda.

Ens allotjàrem en un confortable hotel, l'Heliòpolis, al mig de l'oasi de Palmira; tot el voltant era verd i des de la finestra de la meva habitació, veia al fons el Temple de Baal, dit també de Bêl. Tinc fotografies fetes davant de les seves portes, on donada la  grandiositat, jo em veig com una miniatura. Ara per desgràcia aquesta fotografia no la podrà fer mai més cap turista, ni cap estudiós d'arqueologia per admirar  la seva estructura bimil·lenària.

Moment de l'explosió amb dinamita, 

AVUI.- La guerra ha portat tots els mals a Síria, no  parlaré de  polítiques equivocades, sota el mandat del seu President Bashar al-Assad, que navega allí on bufa el vent més profitós, només reflexar el que és  actualitat.  Desprès de les destruccions de tants llocs emblemàtics, ara li ha tocat  Palmira;  va començar fa uns dos mesos, ordenada pels milicians Yidaistes , quan van conquerir aquesta zona de Síria. És la branca més violenta i radical dins de l'islam polític, que utilitza el terrorisme en nom d'una suposada yihad, guerra santa, en nom d'Alà.

Dinamiten el que ells diuen   "símbols d'idolatria pagana", rebutjant representacions humanes de tots tipus.

El mètode de destrucció consisteix en posar explosius a la part més alta de  l'exterior i interior  del temple causant  l'esfondrament general.  La fotografia és una mostra gràfica esgarrifosa.

Tot aquests actes de venjança, sols s'expliquen per odi, ignorància i incultura dels jidaistes de l'estat islàmic, EL.

Jael Assad, assassinat fa uns dies

Sembla que preveient aquestes barbaritats,  s'han retirat i guardat en lloc secret tresors arqueològics; escultures , columnes i d'altres. Per no voler revelar aquests amagatalls van assassinar, fa pocs dies, a Jaled Assad, de 82 anys, retirat ja en feia 16, de la seva activitat de conservador del Patrimoni arqueòlogic de Palmira.  Vergonya mundial de la ignorància d'uns cafres que sols tenen dins el seu cervell un odi primari, que només un ser  insensible pot sentir.

El poble sirià no es mereix aquest final. Tardaran almenys dues generacions a refer el país. Irrecuperable la destrucció del seu patrimoni, que comportarà l' absència del turisme, font de la seva riquesa fins ara, i milers de desplaçats de tot el  territori, tal com ho legim cada dia als diaris, per una guerra de bojos. Patiment de nens, adults i vells que deixaran seqüeles per sempre.