En el dia del "I ara què?"
Aquest estiu vam descobrir el Go , joc mil·lenari xinès, d'aparença senzilla però amb una retranca considerable, Consisteix en anar posant fitxes al tauler intentant que encerclin una o més de les del contrincant. Joc on no s'hi val a badar; jugues en una banda, atent al propi joc, i tendeixes a oblidar el que passa a qualsevol altre racó amb l'escabetxina conseqüent. És un joc "de grans" en el qual ningú s'enfada i esbarria el tauler (en principi), ni tampoc no plora.
Sembla simple però no us enganyéssiu, és ben bé com la política: has de jugar el teu joc però no pots deixar mai de vigilar els moviments de l'altre. Ull viu, doncs. Estem només a la casella de sortida i hem de procurar que quan arribi l'hora de dinar, es pugui fer en bona harmonia. La porta de moltes coses és oberta, ha arribat el moment de veure a què es juga allí dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada