ANDRÉ Y DORINE
El 2010 es crea a Euskadi
la companyia Kulunka, de dos joves i experimentats artistes d'extensa trajectòria
teatral, Garbiñe Insausti i Jose Dault. El conjunt neix de la inquietud dels
seus integrants, d'experimentar diferents llenguatges escènics, sense oblidar
la idea de fer un teatre accessible al públic. Ells ho defineixen com un teatre
vital, actual, compromès i connectat amb la realitat.
El programa ens
explica que en un petit saló, de les parets del qual penja el passat emmarcat,
sonen les tecles d'una màquina d'escriure i les notes d'un violoncel. Són André
i Dorine, una singular parella d'ancians. Amb ells iniciarem un viatge a través
del record. Recordar qui van ser, per a no oblidar qui són. Recordar com han
estimat, per a seguir estimant. Als dos protagonistes se li suma l'actor Edu
Carcamo.
Text no parlat, els actors no fan servir paraules, només màscares expressives, mim i música que els acompanya en cada escena. Aquest fet fa que hagin actuat a més de 23 països, a Nova York, Londres, Xangai, Buenos Aires, Istambul...ja que no cal conèixer l'idioma, els gestos parlen per si sols.
El tema és acostar la
malaltia d'Alzheimer als espectadors.
Representació al
Teatre Poliorama amb el patrocini, entre altres de la Fundació Pasqual
Maragall.
Obra plena de
tendresa i delicadesa que et penetra molt endins i et fa plorar. En el moment
que et salten les llàgrimes, un acudit ho suavitza. No et fa riure, si somriure.
A tots els que teniu la bona fe d'entrar al bloc i
llegir-me, moltes gràcies, és un estímul saber que us tinc a prop, no us penseu
que aquest s'ha tornat mono color, desprès de set entrades en solitari, espero
i desitjo que passades les sortides estivals els meus companys s'incorporin
aviat. La Mª Dolors, explicant tot el que ha viscut a Saifores que Déu n'hi do.
El Rafel, amb noves notes sobre cinema que ho fa com ningú. La Marisa, ara invisible, escriu molt bé i, la Malole promet una i altra vegada que s'incorporarà
aviat, ara que han reduït els viatges amb el Marçal; el dia que es decideixi
omplirà moltes pàgines.
Que consti que jo no estic desapareguda. Veuràs que et llegeixo i que moltes vegades et faig comentaris sempre positius. Un petó per a tu i per a tots.
ResponEliminaMarisa el mot invisible es refereix a la teva aportació escrita al bloc. Tinc constància que ens llegeixes cada dia a tots i, aprecio els teus comentaris.
ResponElimina