ANGKOR I LES RATES ANTIMINES
Amb motiu de la meva jubilació, vaig auto regalar-me un viatge a Vietnam i Cambodja, que encara recordo, per la grata impressió que em deixaren. Era el juny de 1999. Del Vietnam ja us en vaig parlar,així és que avui em centraré en Cambodja , ja que un article publicat ahir dissabte, a La Vanguardia, em va fer recordar el bonic país , la seva gent tan senzilla i agradable; el complex arqueològic, sobretot Angkor amb els seus temples ancestrals. |
Camí que porta a l'entrada A vuit quilòmetres al nord de Siem Reap, es troba la ciutat sagrada d'Angkor, epicentre de l'imperi Jemer. |
Un núvol de tristor em va entelar la visita al temple d'Angkor,només podíem accedir-hi caminant per un llarg passadís
fins arribar a la façana. Prohibit sortir del camí, ja que a banda i banda
estava ple de mines antipersones i, ens hi anava la vida si en trepitjàvem
alguna.
Demanant almoina una corrua de gent, la majoria nens, mutilats de peus o mans ens demanaven unes
monedes. Han passat 16 anys i encara tinc presents les seves cares i no crec
que se m'esborrin mai.
Rata escarbotant una mina |
L'article de Ricardo Pérez-Solero, des de Siem Reap, al qual faig referència, em va omplir d'esperança, d'entrada el tema pot semblar fastigós i repugnant, ai! uix, ai! ecs! les rates. Si,però aquestes rates són diferents, salven vides i per tant, són una descoberta meravellosa. Estan en entrenament, però ja hi ha vuit mascles i set femelles, que recorren metre, a metre parcel·les sembrades de material explosiu , mentre són guiades per dos entrenadors, que les premien per cada vida salvada amb un tros de plàtan.
Les rates poden amidar un metre i pesar poc menys d'un
quilo i mig, es diferencien d'altres espècies per la seva major intel·ligència
i un sentit de l'olfacte molt desenvolupat. Poden pentinar un terreny de 200 metres
quadrats en menys de 20 minuts, fet que, manualment, a un ser humà li costaria
dies. El seu cost es de 5 dòlars al mes, un preu irrisori i es poden
transportar a mà fàcilment. La seva eficàcia depèn també del seu poc pes, que
al passar-hi per sobre no les activen. (la canalla que vaig veure mutilada, havien
trepitjar alguna mina que al esclatar els van mutilar).
Sophea Mau, es una ensinistradora de rates, en té una,
Beatrice, que és la seva preferida; explica que avança sobre l'herba que creix abundant a l'època
dels monsons fins que detecta la dinamita amagada sota terra, es para , marca
la troballa furgant en el lloc exacte.
Nen mutilat |
Mines |
Beneïdes rates.
Beneït també Kike Figarelo, jesuïta asturià, nascut a Gijón, que ha esmerçat tota la seva lluita a Cambotja per acollir aquests nens mutilats , i que ha creat un taller on fabriquen a mida pròtesis per a ells, és conegut com "el Bisbe de les cadires de rodes". Fa temps que segueixo la seva trajectòria.
Beneït també Kike Figarelo, jesuïta asturià, nascut a Gijón, que ha esmerçat tota la seva lluita a Cambotja per acollir aquests nens mutilats , i que ha creat un taller on fabriquen a mida pròtesis per a ells, és conegut com "el Bisbe de les cadires de rodes". Fa temps que segueixo la seva trajectòria.
Tant de bo que en un futur no gaire llunyà, no quedi cap
mina a Siem Reap, ni a Cambotja, ni a cap altre lloc del món.
Kike Figarelo |
Com sempre, magnífic i unes fotos impactants.
ResponElimina