Què difícil es fa triar un lloc quan n'hi ha tants!
TARRAGONA M'ENAMORA (tal com és)
Ja fa dies que se'n parla: volen convertir Tarragona en la més smart city de les citys que es fan i es desfan; la qual cosa significa, parlant en plata, que es convertirà en un enorme contenidor d'iniciatives i canvis. Sento un calfred quan endevino i llegeixo les intencions amagades al darrera d'aquests plans: processos d'innovació, comercialització, espais de transformació econòmica, eficiència energètica sostenible, planificació integrada, transversal i sostenible, tecnologia autoreferenciada, actitud d'estalvi i postabundància, química mediterània, incorporació de sensòrica als processos... Direu que són conceptes trets de context i que jo visc en un món que no és real ni, per suposat, contemporani. Potser. Però la nostra gran Tarragona continuarà sent part de tot allò immutable que ja té i espero conservi. Volem una ciutat intel·ligent totalment diferent? A mi ja m'està bé aquesta, la veritat. Al llarc de molts segles ha demostrat sobrerament tenir una intel·ligència de nota alta. Si us plau, no la rebaixeu ni transformeu gaire; deixeu-la al seu aire, que la intel·ligència és una malaltia d'aquelles de procés lent que no volen soroll.
A mi també m'està bé com està. Hi viuen els fill d'uns cosins i la troben a mida per viure-hi, sempre es pot millorar diuen, però no volen cap magro city
ResponElimina