ENIGMA

VERGONYA!

Ningú no sap de què parlava? Temptada estic de no publicar més enigmes doncs ja veig que el que us agrada no és rumiar  sinó el menjar preparat, llest al plat i que el cuiner us en expliqui les seves característiques. Potser si us plantegés l'Enigma a la manera tradicional... per exemple: quin edifici de Barcelona presenta una papallona com a decoració principal de la seva façana?, us serà més fàcil trobar que es tracta de La casa de la papallona, del mestre d'obres Josep Graner que la va col·locar al fer obres de reforma a la casa de Salvio Fajó, l'any 1912, al carrer de Llançà. Amb la reestructuració de Les Arenes aquest edifici s'ha tornat més difícil de veure, però vaja, és tan conegut!...Però el que us deia, no penso plantejar els enigmes així, trobo que una part important del tema està en l'afegit interpretatiu que la intel·ligència (meva i vostra) ha de fer per trobar la solució.

El que avisa no es traidor.

Aqui teniu també la de Granollers, al carrer Prat de la Riba 8. No se sap qui la va fer però a mi no em cap dubte que va ser el maeix Graner, en versió més simple o bé una còpia descarada.

L'Enigma de la tresca

                      Bufa! Ja torna a ser divendres i un nou enigma espera per despertar

el cuquet de la curiositat. És veritat que el temps vola, igual que alguns insectes que es veu que l'aire els prova i s'enlairen i s'enlairen, vestits de coloraines per enlluernar i presumir. Tan amunt pugen que a vegades queden atrapats en algun edifici i tot. Quina pena que tan boniques com són, les reformes arquitectòniques en bé del comerç, ens privin de la seva bona contemplació i les nostres autoritats ho permetin. Aquest vol insectívor ha tingut lloc a  a Barcelona, a Granollers... i potser també en algun altre espai que desconec. I vosaltres, coneixeu el més famós d'aquests detalls acolorits que donen alegria a la gris uniformitat d'un edifici?

L'ENIGMA DE LA TRESCA

Ah, ja crèieu que no recordava que avui es divendres, oi? doncs sí i avui us presento un gitano il·lustrre que ens espera, fent guàrdia, a un dels patis de l'Ajuntament, aprofitant que és Festa Major i estaria bé una visiteta per veure gegants, nans, àligues i altres bèsties que ens fan retornar una mica a la infància.
Les preguntes del dia són : com es diu aquest gitano, qui el va fer estàtua i en qui el va convertir. Estic segura que us es molt conegut.

L'ENIGMA DEL DIVENDRES I ALTRES COSES

foto feta amb el telèfon a falta de la màquina

Evidentment vaig trobar coses per veure: la més interessant l'exposició del CCCB de Sebald. En realitat poca cosa hi ha d'ell però sí de molts dels artistes que amb ell d'una manera o d'altra s'hi van relacionar. Els que vareu fer el curs a La Central amb en Jordi Carrión segur que sabeu alguna cosa d'aquest escriptor perquè l'ha estudiat intensament i d'aquesta exposició n'és el comissari. Recordeu que ens va fer llegir Asuterlitz. D'aquestes coses d'altres artistes em va interessar molt un video sobre unes fotògrafes americanes de començos del s. passat sobre la mansió que es va fer construir Charles Deering el filàntrop i mecenes (sí, el del Maricel de Sitges) als manglars de Miami. Inenarrable! Em caldria un dia sencer per a explicar-vos-la però per això sol ja val la pena de veure l'exposició a la qual ens conviden  aquestes papallones que recobreixen les parets del vestíbul i l'entrada ,

I no és l'únic que vaig veure, que el carrer dóna molt de si.

I entre les coses vistes aquesta casa amb uns esgrafiats singulars pel seu color ben diferent dels habituals. Em sabrieu dir on és? Segur que l'heu vista centenars de vegades. 

LA TRESCA I LA VERDESCA

Ha,Ha, el Rafel, guanyador com sempre (i no em crec que la resta no sabessiu també la solució) m'ha fet riure comentant que des de petit havia sentit a dir que el punt més alt de Barcelona etc, etc (vegeu la contesta a l'enigma). I he rigut imaginant els nostres rebesavis dels rebesavis dels rebesavis explicant això mateix als seus nets i arribant a nosaltres. És clar que al nostre torn, encara que intentem també transmetre-ho, em temo que els nostres nets o besnets coneixeran millor can Conesa pels bocates meravellosos que no pas el temple d'August. Però vaja, espero que encara puguin passejar per les mateixes pedres que nosaltres i festejar i sentir-se part d'alguna cosa tan llunyana i tan propera com nosaltres ens hi hem sentit. I, a continuació, anar a can Conesa a fer unes birres i menjar un deliciós i antiqüat biquini encara que no sàpiguen a què ve aquest nom tan exòtic per ells.

Aprofito per dir que me'n vaig a Saifores fins dimecres i no podré escriure res al bloc. La única manera de connectar Internet és instal·lar-me al jardí i ara fa massa fred i és complicat. Fins la tornada. 

Solució a l'ENIGMA de la setmana

El tren de can Palau, la botiga dels trens, al carrer de Pelai. Qui no s'hi ha encantat alguna vegada mirant com passa, com s'en va, com torna... sense acabar de creure que, gairebé com la vida, volta i volta, a vegades sense sentit aparent? Aquest tren sí que en té de sentit, i un destí ben clar: la fantasia.

L'ENIGMA DE LA TRESCA

Com que el Llorens està molt millor puc permetre'm publicar l'enigma d'aquesta setmana.

On és aquest rellotge?

pista 1- el nom del carrer el trobem també a França

pista 2- molt a prop seu podeu descansar una estona

pista 3- I si esteu cansats de tant caminar, comprar-vos un calçat més còmode.

L?ENIGMA DE LA TRESCA

 Què uneix aquesta senyora amb una de les pel·lícules de Disney i els cucs de seda?

No digueu que no us ho poso fàcil, avui

LA TRESCA I LA VERDESCA

• Cap de setmana, altre cop fent de guia turística, aquest amb el Juli. Fundació Miró, funicular, metro, autobusos, cotxe de San Fernando, museu dels mamuts, conèixer un nou cosí, visites familiars, fer un pastís, explicar contes, veure alguna peli de nens... activitats d'àvia a les que m'he dedicat aquests dos últims dies. La llàstima és que Sarrià queda lluny de molt de tot això i la meitat del temps se'ns anava en trajectes, que sinó!

• La contundent resposta del Rafel a l'enigma suposo que us va deixar amb la vostra contesta als llavis però el que vull és explicar-vos què  és i la seva singularitat. Efectivament aquesta pedra està a l'entrada de dalt del recinte del Monestir de Pedralbes, fundat per la Reina Elisenda de Montcada el segle XIV en un lloc "a prop de la ciutat i lluny del seu brogit". És El menhir de l'àngel, un dels vestigis més antics de la ciutat.  Més de set mil anys! Quan es va construir el monestir es va respectar perquè es considerava que, com totes les pedres antigues (dòlmens, menhirs etc) era màgica, captava les energies tel·lúriques i n'era el punt de referència en el recinte. I ja veieu, encara hi és.  Diu la llegenda que si es dona un cop fort amb el cap a la pedra se senten cantar a dins, els àngels. Qui ho vol provar? Jo m'ho crec fermament sense provar-ho.

                             Retaule dels Consellers- Lluís Dalmau, 1445- Ara al MNAC

Solució a l'Enigma del divendres.
Com ja us vaig dir, al començament el grup de magistrats responsables del govern municipal eren quatre. Aquest eren assessorats per prohoms, veïns  rellevants etc i van arribar a ser-ne 200.
L'any 1265 l'organització municipal va quedar definitivament estructurada i formada per un Conseller en Cap, assessorat per 100 prohoms. Et voilà. Aquí la petita història del Consell de Cent.

i ara un nou Enigma :

Què és un Miquel? De què ve?

SOLUCIÓ A L'ENIGMA Nº 13-9

A partir d'ara numeraré els Enigmes, però com que seria molta feina rastrejar-los tots, començo la numeració amb els d'aquest any. El proposat divendres passat i endevinat per la Maria Teresa és el nº9.

 I la solució és......trrrrrrrrrrr, trrrrrrrrrrrr, trrrrrrrrrr

el carrer Jerusalem, situat entre Carme i Hospitat. L'aparcament és La Gardunya i el poema  La Jerusalem  alliberada de Torquato Tasso.

Tasso va néixer a Sorrento el 1595 i en aquest poema, llarguíssim, pretenia la unió de la Cristiandat i l'Imperi Otomà. Al final de la seva vida es va tornar boig; si llegiu la seva biografia no és d'estranyar, per la quantitat de coses que li van passar.

El nom del carrer prové del convent de Sta Maria de Jerusalem  i era de monges Clarisses. El va fundar Rafaela Pagés que havia peregrinat a Terra Santa i a la tornada, a Roma va aconseguir la llicència per establir el convent el 1462.

Ja ho sabeu. Aquest no era un enigma que es prestés a polèmica ni a aportacions diverses però sí que demostra que al passejar, cal estar amatent i preguntar-nos el perquè de les coses. Sense passar-nos; tampoc no cal anar amb el nomenclàtor de carrers a la mà.Abans, els noms dels carrers no es posaven, com ara seguint una llista, sinó que normalment venien a tomb per algun fet ocorregut allí.

L'Enigma de la tresca

   Hi ha un carrer a Barcelona que du el nom d'una ciutat llibertada durant la primera Creuada, descrita per un poeta italià  Està molt a prop d'un gran Mercat i d'una plaça on heu aparcat, segurament, molts cops i que últimament sempre està en obres, De quin carrer es tracta? I de quin poeta?
De què ve el nom, us ho explicaré al donar la solució.
(Si avui ningú no ho endevina, em tallo... les ungles).

Solulió a l'enigma de la tresca

Això va passar , el 7 de desembre de 1492.

    En una estada a Barcelona del rei Ferran el Catòlic, sortint de la capella de Sta. Àgata, a les escales se li va abraonar un home amb un gran ganivet a la mà. El rei el va poder aturar però es va fer unes ferides lleugeres al coll i al cap. L'agressor era Joan Canyamàs, un veí de la Roca del Vallès a qui, malgrat que el rei el va perdonar, les autoritats van creure que no podien desaprofitar l'exemple i el van lligar a un carro, passejant-lo per tota la ciutat mentre l'anaven fent a bocins de viu en viu.

   En Joan Canyamàs formava part dels pagesos de remença que volien ser lliures i no treballar per la noblesa.Malgrat que teòricament el rei havia posat fi als enfrontaments el 1486, molts no havien quedat contents i van seguir lluitant pel seu compte.

 

L'ENIGMA DE LA TRESCA

Sabeu que Espanya és un dels pocs països on mai s'ha matat a un rei? Mai, cap ha mort ajusticiat, ni condemnat ni assassinat. Això no vol dir que no s'hagi intentat. Per exemple a Barcelona n'hi va haver un, que d'haver reeixit hagués canviat completament el curs de la nostra història. Va tenir lloc a les escales del Tinell. Qui va ser aquest rei? I l'assassí (en grau de temptativa).

L'ENIGMA DE LA TRESCA

                  MÉS

Entrada "apabullant" d'en Rafel- perquè no entraràs més sovint?- sobre l'Enigma de la setmana. Estic completament d'acord amb tu. Tan sols vull fer dues acotacions. Primera, em vaig equivocar de foto al posar la de l'escultura. assumeixo la pífia. La bona és la que tu poses. Segona, que no vaig pas dir que Tamara de Lempicka hagués signat cap conveni ni res de semblant. Tan sols que el grafisma és absolutament inspirat en l'obra d'ella, opinió que refermo. Ah i encara hi ha més: no cal girar cap dibuix (per la figura de la nostra dreta ) perqué es tracta, fixeu-vos-hi bé, d'una fotografia d'una model posant "a la manera de". Tampoc no sé fins a quin punt es tracta d'una interpretació o bé és un estil molt potent que està en l'aire que els artistes capten conscient o inconscientment (recordem per exemple, la projecció recent de A Farewell to Arms i el Guernika de Picasso). M'agradaria saber de qui és aquesta etiqueta i quin lligam podria establir-se amb la Lempicka.

M'encanta haver engegat una polèmica creativa, que no de discussió.

L'ENIGMA DE LA TRESCA

Fixeu-vos que a l'ampolla, el relleu fa referència a l'escultura d'E. Monegal que he publicat abans.
Posats a parlar de la Myrurgia, de qui us sembla que és inspiració, vaja, franca il·lustració, aquest perfum?

WebRep

Reputació global

Aquest lloc no disposa de puntuació

(no hi han prou vots)

L'ENIGMA DE LA TRESCA

SOLUCIÓ A L'ENIGMA DE LA SETMANA

A la Plaça Trilla hi ha encara restes de la Masia de Can Trilla (s. XVII). Actualment és un convent de monges, les Germanes de Jesús Pacient que,  com ja va comentar la Maria Teresa es dediquen a cuidar malalts pobres. Al soterrani hi ha una petita capella i una cripta anexa on està enterrada Ramona Llimargas, nomenada "la monja bilocada" perquè es veu que tenia la facultat de poder ser a dos llocs al mateix temps. Era consultora i consellera de Franco i, encara que no parlava castellà s'entenien d'allò més bé. Quines coses!
Si no fos, potser li hauria de demanar que me'n fes cinc cèntims d'aquesta seva facultat de ser a dos llocs alhora. Potser així arribaria a poder fer tot el que m'interessa .Si no fos.

L'ENIGMA DE LA TRESCA

Avui un doble repte : A una plaça de Gràcia que té nom de feina del camp, hi ha una casa, antiga masia (que dóna nom a la Plaça), amb una creu a sobre la porta. A dins es troba la tomba d'un dels personatges més curiosos i enigmàtics del s. XX: una monja capaç d'estar a dos llocs al mateix temps. Com es diu la plaça i com en deien a la monja?

L'ENIGMA DE LA TRESCA

Uf que bé! En Rafel és, sens dubte el guanyador però la Maria Teresa també en participa. Hauré d'instaurar un Ex.aequo.

L'ENIGMA DE LA SETMANA

El seu és nom d'ocell.
Heu vist la seva estampa mil cops al rentar-vos les mans
Amb les seves faldilles va fer voltar el cap a més d'un .
Catalana, anglesa, europea, del món...
És aquí per sempre.

D'ella va dir Valle Inclán:

Tiene al andar la gracia del felino,
es toda llena de profundos ecos,
enlabia con moriscos embelecos
su boca obscura cuentos de Aladino.

Los ojos negros, cálidos, astutos,
triste de ciencia antigua la sonrisa,
y la falda de flores una brisa
de índicos y sagrados institutos.


Cortó su mano en un jardín de Oriente
la manzana del árbol prohibido,
y enroscada a sus senos, la Serpiente
decora la lujuria de un sentido
sagrado. En la tiniebla transparente
de sus ojos, la luz es un silbido.