A Turquia ha mort un home, Abdulah Kozan, que va ingressar a un hospital l' any 68 i per pròpia voluntat(i delicat, això sí), s'hi ha anat quedant . Es veu que de seguida es va convertir en un membre més del panorama hospitalari i s'hi sentia perfectament integrat. El món i el seu país continuaven rodant. Ell ho vivia a través de la televisió.
No per res, no, però no estarem tots plegats en una fase semblant després de les eleccions? Serà aquesta una forma de la síndrome d'Estocolm?
Per cert, algú sap què se'n va fer de la Patrícia Hearst?
Patricia Hearst en el seu moment va ser el cas més clar de Sindrome d'Estocolm, crec que encara viu, ara més quieta. En quan a nosaltres post eleccions, no sé ben bé cap a on hem de girar-nos... algú té alguna llum?
ResponElimina