hi havia dues persones. Una, optimista; l'altra realista. Arriba el dia de Nadal i amb ell, tot el que comporta de despeses, reunions, etc. La 1ª va pensar que tot i haver anat a la pelu, s'havia mullat i duia el cabell fet una "me" pero que tant era; que la brusa i l'armilla que s'havia comprat il·lusionada, a l'hora de la veritat li quedaven fatal pero que tant era; que el seu home no es trobava be, que la mare i la tieta donarien feina, pero que estarien tots junts i aixo era el que comptava; que aquest any, com que el menu era prou rutinari no havia fet les celebrades tarjes de nadal pero que les substituiria per unes nadales d'Intermon; que s'havia ajuntat 30 persones de la mateixa familia i que per sort cada cop el menjador es feia mes petit; que...
L'altra s'emprenya per dur els cabells fets una "me"; perque a l'estar gorda, la brusa i l'armilla li queien com d'un cinque pis; que es faria un tip de mirar la cara de pomes agres del seu home; que la mare i la tieta serian una llauna; que el germa no es trobava gens be i que no es parlava amb la filla; que a un nebot li havien fet "mobbing" i que l'altra no tenia feina; que la filla ja no vindria mai mes amb el gendre perque s'havia separat; que l'altra fill tornava a estar malament amb la novia i feia cara trista; que no havia tingut ganes de fer veure que tot anava be i per tant no havia fet les celebrades tarjes; que s'havien ajuntat 30 persones de la mateixa familia i que alla no s'hi cabia; que...
BON NADAL!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada