En aquest món en que vivim és molt difícil orientar-se perquè res no acostuma a ser el que sembla. Sinó que li preguntin al Rafel que es va aixecar adelerat, empès per la curiositat, i va acabar amb un dit trencat.
La frustració és un dels leit motius de fons del viure i hem d'acceptar-ho. Però tampoc abans d'hora, no cal ser catastrofistes. Deixem que les coses ens sorprenguin encara que, sovint, sigui negativament.
Hi ha en l'ambient una angoixa tènue i flotant, podriem imaginar-la com un rajolí de vinagre de Mòdena en oli. Es belluga creant formes de gran bellesa però cal deixar-la ben quieta, sobretot no agitar-la perquè espesseeix amb molta facilitat i la seva consistència i aspecte canvien per complert.
Una cosa són les boires flotants, esfilagarssades voltant el vaixell i una alra molt diferent les sirenes d'Ulises amb intencions nefandes.
Compte si sentiu sirenes, no us hi acosteu si no és ben lligats al Pal Major.