Exposició Quim Monzó.
Una magnífica mostra de com es pot fer, i s'ha de fer, una exposició literària sense que sigui un rotllo patatero.
És clar que el personatge és més personatge que no pas escriptor, que també. Però vull dir que la seva trajectòria, transgressora per original i poc convencional, el fa atractiu fins i tot sense tenir en compte el que escriu. Bé se'm fà difícil parlar d'ell perquè cada cosa que diria té exactament la seva contraria: És escriptor però els seus texts són el de menys, es parla d'ell i no se'l llegeix prou però és dels més llegits, la seva escriptura és irònica i lleugera i d'una gran retranca... en això rau la complexitat del personatge i el seu interès. No vaig ara a descobrir-lo.
A l'exposició està perfectament retratat, en tots els seus aspectes i és molt interessant la part dels començos d'un Monzó encara no tan mediàtic i menys conegut. Hi ha la quantitat de lletra necessària però és més visual que de lectura. Es nota molt la seva mirada de publicitari i que és la única exposició sobre ell, possible. En Madueño té unes fotos fantàstiques, de totes les èpoques i situacions.
Aneu-la a veure, segur que us interessarà molt.
Ahir, ahir, després de mils de tributs deguts a la festa de Reis propera, per desengreixar, me'n vaig anar, amb la meva amiga Pirula, a fer un tomb pel cel a veure què. O sigui una volta en helicòpter per sobre Barcelona. Ja veieu que de mi no us podeu amagar. Us vaig veure a tots. Des d'allí a dalt tot era bonic, no s'apreciaven els contenidors ni els papers a terra, ni les cares de la gent, ni els sorolls dels cotxes, ni, ni, ni. Altament recomanable.
És clar que el personatge és més personatge que no pas escriptor, que també. Però vull dir que la seva trajectòria, transgressora per original i poc convencional, el fa atractiu fins i tot sense tenir en compte el que escriu. Bé se'm fà difícil parlar d'ell perquè cada cosa que diria té exactament la seva contraria: És escriptor però els seus texts són el de menys, es parla d'ell i no se'l llegeix prou però és dels més llegits, la seva escriptura és irònica i lleugera i d'una gran retranca... en això rau la complexitat del personatge i el seu interès. No vaig ara a descobrir-lo.
A l'exposició està perfectament retratat, en tots els seus aspectes i és molt interessant la part dels començos d'un Monzó encara no tan mediàtic i menys conegut. Hi ha la quantitat de lletra necessària però és més visual que de lectura. Es nota molt la seva mirada de publicitari i que és la única exposició sobre ell, possible. En Madueño té unes fotos fantàstiques, de totes les èpoques i situacions.
Aneu-la a veure, segur que us interessarà molt.
Ahir, ahir, després de mils de tributs deguts a la festa de Reis propera, per desengreixar, me'n vaig anar, amb la meva amiga Pirula, a fer un tomb pel cel a veure què. O sigui una volta en helicòpter per sobre Barcelona. Ja veieu que de mi no us podeu amagar. Us vaig veure a tots. Des d'allí a dalt tot era bonic, no s'apreciaven els contenidors ni els papers a terra, ni les cares de la gent, ni els sorolls dels cotxes, ni, ni, ni. Altament recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada