PANEM ET CIRCENSES LXVII

VA DE LLIBRES.- Quan vaig anar a Granada acompanyant la meva parenta que anava a tancar el pis dels seus pares, el lloc més interessant de la casa era el despatx del pare. Ell, un important directiu de la IBM era, el que podriem dir, un Home del Renaixement, un Humanista. Pel que em va explicarla seva filla i, molt especialment, pel contingut de la seva biblioteca. Per tal que us en feu una idea dir-vos que tenia llibres en 30 idiomes diferents. Però no solament diccionaris i gramàtiques, que també, sino novel·les, llibres de viatges, de filosofía, de geografía....Parlava en castellà però també ho podia fer en català. A la seva biblioteca vaig trobar llibres en castellà, català, euskera, galleg i aranès. I en portugués, alemany,francés, anglés, italià, esperanto, hongarès, rumà, tagal, malai, pamué, japonés, xinés, greg, llatí, sànscrit, rus, danés, suec, coreà, quetxua,guaraní, yoruba, gaèlic i hebreu. I una gramàtica jeroglífica de l'egipci clàssic. També tenía un llibre sobre el per què ser creient? I un altre del per què ser agnòstic? La seva filla em va explicar que durant un any, damunt la taula del despatx va tenir la Teoria de la Relativitat d'Einstein que estudiava amb freqüencia fins que passat l'any, va tancar el llibre dient: Esto no hay quien lo entienda. El va desar al prestatge i no ho va tocar més. Oi que el personatge és d'aquells que lamentes no haver conegut?

Això vé a tomb perquè la Begonya se'n va dur un bon grapat d'aquells llibres abans no anessin els seus germans que han pensat de vendre la biblioteca a pes. La majoria dels que ella va agafar són els mateixos que hauria agafat jo. Clar que hauria pogut arreplegar amb la resta però anant en avió i amb poc equipatge no va ser possible. Vaig agafar només quatre: Sociologia de la medicina que vull regalar al meu nebot Carles, Recetario de cocina extremeña per a la meva amiga Loly, Diccionari bàsic Català-Japonès / Japonès-Català dels Diccionaris de l'Enciclopèdia Catalana (per simple curiositat) i "Exorcismos de esti(l)o" de Guillermo Cabrera Infante, que avui he acabat de llegir. És un llibre dificil de clasificar. Petites paròdies, jocs d'enginy, exercicis d'estil com els de'n Raymond Queneau, peces surrealistes a l'estil de les Historias de Cronopios y de Famas de Cortàzar. Bogeries molt serioses. Un domini extraordinari de la llengua i un "divertimento" total.

Per a tot@s nosaltres que ens agrada escriure i que de tant en tant revisem i/o recordem el que hem escrit, tan sols una mostra:

LAS VIEJAS PÁGINAS. "Las viejas páginas son como las fotografías de hace tiempo. Si son propias, al verlas de nuevo se siente una curiosa extrañeza. De alguna manera ahí está uno, pero uno no es uno exactamente."