DES DEL BALANCÍ

Ocell en vol

Avui tots els ocells de Catalunya han de fer un minut de silenci. O millor encara, refilar uns compassos extres. Ha mort Joaquim Maluquer, ornitòleg de pro i moltes coses més. Va ser amic d’en Juli i amb ell varem compartir molts cops, xerrades interessantíssimes. Era no sols un especialista sinó un home humanístic en tot el sentit de la paraula. Sempre que he tingut un dubte ornitològic, i els que em coneixeu sabeu que els ocells són una de les meves dèries, pensava que m’agradaria tenir un Joaquim de butxaca per poder-li consultar i sentir de nou una de les seves delicioses explicacions, cosa que un dia que li vaig dir li va fer molta gràcia. Ara, haurà de prendre el relleu el Joan de la Marisa que queda nomenat ornibutxaca oficial, que ho sàpiga.

Aprofito l’hora màgica del matí, la de les piuladisses i els vols curts perquè avui torno a tenir una sessió familiar que serà llarga i gastronòmica (ja ho tinc tot fet).

Ahir al vespre pensava que aquests dies les orenetes tornen de les seves expedicions diürnes, cada cop més tard. Deu ser perquè l’entrenament va prenent força. (Joan!) Però no han començat encara els vols bojos del capvespre que ens dediquen abans d’acomiadar-se definitivament. Només que ja els petits són forts i poden allunyar-se més i més cada dia, preparant-se pel gran viatge. Quina enveja. Poder arribar on volen, poden envoltar els escollits, poden xisclar-li records d’altres contrades, poden sentir el plaer del vol i la força, poden creure que encara alguna cosa fora possible... en fi, no ens posem en pla romàntic i aprofitem la bellesa del seu vol que, avui, segur, li dedicaran a en Joaquim.